Entrades amb l'etiqueta ‘Berlín’

Això és Berlín

dimecres, 27/07/2011

[youtube rS2nIlPVOh8?hd=1]

(Mireu-lo a pantalla completa per veure’l en alta definició.)

Si cadascú vesteix el que vol.
Si una família no s’ha d’assemblar a una família.
Si es diu pitjor del què realment es vol.
Si de sobte sorgeix art.
Si hi ha 300 dones en una barbacoa.
Si la ciutat és per sempre una part de tu.

Això és Berlín.

 

El color de Berlín

dimarts , 19/07/2011

El color de Berlín

Quin és el color de Berlín?
El verd dels seus parcs? L’ocre de les llambordes? El taronja blavós de les infinites postes de sol a l’estiu? El blanc de la neu a l’hivern? El gris del mur? El daurat de la Siegessäule? Els tons variats i vius de l’arquitectura berlinesa?

Dir-ho exactament és impossible però una bona aproximació és la que fa The Color of, un web que permet imaginar el color de les coses a través d’un algoritme que usa les fotos de Flickr que tinguin aquesta etiqueta. És maco veure’n el procés.

He conegut aquest web a través del sempre interessat bloc de tecnologia Betes i Clicks.

Reportatge dels Amics de les Arts a l’Entrelínies

divendres, 8/07/2011

[tv3 3609410]

El dimecres d’aquesta setmana es va emetre finalment el reportatge sobre el tour dels Amics de les Arts per Alemanya al programa Entrelínies de TVC. El reportatge de Joanna Pardos segueix durant els últims dies el final de l’estada dels catalans, que va acabar amb un magnífic concert a Berlín.

Els Amics de les Arts van fer una gira per algunes universitats alemanyes el passat maig per trobar-se amb alumnes de català que han estat treballant en les seves lletres al llarg del curs i parlar de Catalunya i la situació de la cultura i la llengua. En vam deixar constància en una llarga entrevista amb ells a l’article Els Amics de les Arts a Berlín. El tour va ser organitzat pels lectorats de català del país germànic i va comptar amb el suport de l’Institut Ramon Llull (la seva delegada a Berlín fa una participació estelar al reportatge!) així com de la Delegació de la Generalitat a Alemanya pel concert final.

 

Per cert, al vídeo hi surt un servidor fent fotos de la xerrada que van fer els músics a la Humboldt Universität (amb cara de fotògraf professional, si se’n pot dir així…).

Moda subterrània (literalment)

dimarts , 5/07/2011

BVG Fashion Station
Els passats 30 de juny i 1 de juliol, una de les andanes de la línia U5 d’Alexanderplatz es convertí en botiga i aparador de la moda de 14 estudis i botigues de disseny berlineses. Al llarg de tota l’andana, un tren serví per acollir les tendes i diferents espais s’habilitaren per acollir una lounge, un saló de maquillatge i una passarel·la de moda.
La BVG Fashion Station es fa en el marc de la Mercedes-Benz Sommer Fashion Week que se celebra aquesta setmana.

Aquesta és la crònica en vídeo d’una de les marques participants

[youtube haDEAdlY3uU]

Gespenster: fantasmes a la pantalla

divendres, 1/07/2011

Nina, una noia que viu en un orfenat psiquiàtric coneix casualment Toni, una jove misteriosa i inestable que l’arrossega en un espiral de decadència social i moral que derivarà, per a la petita, en un viatge iniciàtic frustrat. Paral·lelament, Pierre va a buscar la seva dona Françoise a un psiquiàtric berlinès per tornar-la a casa i mentre ell s’absenta per una breu entrevista ella se’n va a voltar per la ciutat. La trobada de Françoise amb Nina, a qui la francesa identifica com la seva filla perduda 10 anys enrere, despertarà en les dues falses esperances de trobar una sortida a la seva caiguda sense fi. Les dues, però, acabaran fracassant de nou.

Aquest és l’argument de Gespenster (en alemany: fantasmes). I crec que el títol s’escau molt bé a aquesta pel·lícula que no és sinó una “imatge mental, especialment il·lusòria o enganyosa” (DIEC). El desenvolupament dels esdeveniments és fràgil i inconsistent i, si bé se li pot donar un marge de confiança, en alguns moments l’acció frega nivells de credibilitat zero i l’espectador ja no sap com asseure’s per seguir acceptant uns fets forçats i desnaturalitzats (d’altra banda, una tònica general al cinema d’autor (sic.) alemany contemporani).
Els personatges són fantasmes que deambulen sense omplir l’acció en un Berlín fred i distant (i no ho dic justament com a compliment per al localitzador d’escenaris); els actors actuen fantasmagòricament i sense ànima; el director resta desaparegut (és un fantasma?) en una cinta plana i sense interès… Al final, l’espectador té la sensació de no haver vist sinó una fantasmada.

 

Gespenster
Director: Christian Petzold
Guió: Harun Farocki i Christian Petzold
Amb Julia Hummer, Sabine Timoteo, Marianne Basler

El model alemany del mercat laboral

dimarts , 28/06/2011

[tv3 2971190]

Ara que torna a estar sobre la taula la reforma del model del sistema laboral que tenim a l’Estat, pot anar bé fer un cop d’ull a aquest documental del programa Valor afegit de TVC sobre el model Alemany. El reportatge va ser emès ara fa un any i retrata molt bé com funciona aquest mercat laboral que va aconseguir mantenir la taxa d’atur en un màxim del 8% i ja fa temps que l’està reduïnt.

Hi destaca una explicació del sistema de reducció de l’horari laboral, Kurzarbeit (treball curt), que s’expandí al país arrel de la crisi. Aquest permet que una empresa no hagi d’acomiadar treballadors a la vegada que, a través de subvencions de l’Estat, assegura que pràcticament tots mantenen el 90% del sou i, a més complementen la seva formació a les hores deslliurades. El punt negatiu del sistem és que aquest és tan rígid que no permet canviar de feina als treballadors que se’ls hi aplica.

En una segona part, el reportatge tracta sobre l’auge de les empreses unipersonals, fetes sobretot per joves amb molta llibertat i flexibilitat (com per exemple treballar en oficines d’apecte precari). El problema d’aquestes empreses és que molts cops els autònoms només arriben a pagar-se plans sanitaris basics, oblidant les pensions.

Per acabar, es parla de la formació professional, una branca educativa molt reconeguda a Alemanya que, amb el sistema dual que combinca temps a l’empresa i a l’aula, és una porta quasi segura d’entrada al mercat laboral.

No oblida el programa dels problemes al país del creiexement enorme que hi ha de la subcontractació, que en la majoria dels casos comporta salaris baixos i representa un perill pel mercat laboral. I també a Alemanya es reclamen més reformes, una evolució de Hartz IV (programa de subsidis per desocupació) per abaratir el treball.

Berlín és un Karneval

dimecres, 15/06/2011

Cartell del Karneval (de karneval-berlin.de)

Aquest passat cap de setmana llarg es va celebrar als carrers de Kreuzberg el Karneval der Kulturen, la trobada multicultural més important i massiva de la ciutat i de tot Alemanya.
El Carnaval de les Cultures és una celebració festiva de la diversitat i l’intercanvi cultural organitzat pel Werkstatt der Kulturen in Berlin-Neukölln (Taller de les Cultures) des de 1996. Sempre es festeja el cap de setmana del Pentecosta al barri de Kreuzberg, el qual ha concentrat tradicionalment el major percentatge d’immigració de fora d’Europa –però cada cop menys.

El Karneval consta d’una fira mescla de productes típics, menjar i informació de les diverses cultures i països participants, així com diversos escenaris amb música i representacions teatrals. Però l’atracció principal, no cal dir-ho, és la rua, on hi participen més d’un centenar de comparses que competeixen en originalitat i bellesa. La processó recorre durant quasi deu hores tot els carrers Hasenheide i de Gneisenaustraße, des de Hermannplatz fins a Yorckstraße.
Els últims anys hi han participat més de 3.000 persones, i gairebé un milió hi ha assistit. La gran afluència de públic i importància cultural que ja adquirit el situa al costat dels carnavals moderns europeus com els de Notting Hill a Londres o el Zomercarnaval de Rotterdam.

La importància del Karneval berlinès rau en la possibilitat que brinda a les moltes cultures que formen la ciutat a presentar-se als seus conciutadans, sent una oportunitat única de participació per a molts habitants independentment de la seva procedència o estatus social.

El Werkstatt der Kulturen és una organització transcultural que treballa per una entesa entre les diferents ètnies que conviuen a la ciutat. És un “lloc del diàleg i el moviment entre homes de diferents nacionalitats, cultures i religions,” tal com es defineixen a ells mateixos. Pel Taller, “Berlín és avui una ciutat heterogènia ètnicament, religiosa i cultural, i s’ha posicionat, després de la reunificació alemanya, al centre de l’interès internacional com a símbol del camí cap a una Europa unida.”

El Karneval és una realitat palpable i demostra, un any més i en plena onada europea neo-txenòfoba, que el Multikulti és ben viu!

 

Gràcies a la Laia V. per l’ajuda en la traducció.

Els Amics de les Arts a Berlín

dissabte, 28/05/2011

"Jean-Luc", l'última cançó

Els Amics de les Arts van acabar aquest dijous el seu tour per Alemanya amb un concert a l’Alte Kantine de la Kulturbrauerei, al barri de moda de la capital, Prenzlauer Berg. Dimecres, havien fet una xerrada als alumnes de català de les universitats de Berlín –Freie i Humboldt– que s’acompanyà amb algunes cançons i conversa amb el públic. Els Amics han tancat, amb aquest “bis alemany”, la seva exitosa gira del primer disc que ha portat l’Eduard, en Joan Enric, en Ferran i en Dani a fer 120 concerts arreu de Catalunya i part de l’estranger.

“Mentre escoltàvem la Betlem fer la introducció, em mirava les lletres en alemany i he trobat Per mars i muntanyes i he recordat el moment d’escriure la primera estrofa, assegut al llit, amb la guitarra,” diu en Joan Enric, “ostres!, això que feia un dia, a casa, en un acte superprivat, ara la gent no només ho canta i s’hi identifica sinó que és matèria en una universitat, i a més alemanya!” No cal explicar la història d’aquest grup, ells mateixos s’han dedicat a fer-ho dalt dels escenaris i la seva trajectòria ha sigut i serà tema de reportatges.  Es nota que han compartit pis i que es coneixen: fan moltes bromes i s’entenen molt. Quan parlen, es complementen: un comença una frase i l’altre l’acaba.
A la xerrada han fet un repàs dels inicis del grup, la manera de treballar, el funcionament… També han parlat de l’escena musical i social que es viu actualment a Catalunya. Amb els alumnes de català han comentat les seves lletres i han contestat a les seves qüestions, algunes de les quals els hi han provocat un somriure com la del qui preguntava si els catalans, quan lliguem i tal com s’explica a la cançó ‘4-3-3’, fem la tàctica Guardiola: tocar molt la pilota al camp.
La gira ha estat organitzada pels lectorats de català de les universitats alemanyes en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull. A Berlín ho ha disposat la Betlem Borrull, qui, a part dels cursos de català, també ha organitzat seminaris sobre la Nova Cançó i les visites de diversos músics catalans. El concert s’ha fet amb la col·laboració del Llull i la Delegació de la Generalitat a Alemanya.

Tornar als orígens
Després del col·loqui hem anat a dinar juntament amb la Queralt, delegada del Llull, en Carlos, mànager del tour, la Joana, periodista que en fa un seguiment, i la Laia, la seva amfitriona a Berlín. Tot fent les postres parlem de les seves impressions en aquesta gira que, des del dia 17 de maig, també els ha fet passar per Tübingen, Saarbrücken, Bochum, Colònia i Hamburg. (Llegiu-ne el seu diari.)
El que més els ha sorprès, confessen, ha estat l’alta assistència: “ens esperàvem fer concerts per a 20, 30 persones, tornar als orígens de la gira Castafiore Cabaret,” explica en Ferran. És un públic diferent, tal com el descriu en Dani: “primer perquè, molts cops, era verge, ens venia a sentir sense saber res de nosaltres i, després, perquè és molt ordenat. En el sentit positiu: interactua amb tu, fan les coses en ordre, s’esperen que acabis la cançó per aplaudir.” L’Eduard hi afegeix: “també ha sigut un repte transformar l’espectacle en multilingüe, explicar les cançons en anglès i veure que la gent hi entrava encara que no n’entengués el significat.”
En Carlos en certifica l’èxit: “el canvi que feu entre Tübingen i Saarbrücken és impressionant: al principi estàveu acomplexats i després us vau tirar a la piscina…”, “…sí, l’espectacle es va posar a lloc tot sol, de manera natural: al segon dia, al veure que tothom era alemany, ho vam fer en anglès i vam jugar amb el bilingüisme,” acaba l’Eduard.

País petit
L’experiència ha estat enriquidora i la valoren molt positivament: “com a grup ens ha portat una espurna d’esperança, ganes d’intentar sortir més sovint de Catalunya […] i és possible, en som capaços; la gent està oberta i no és tan important l’idioma en el que cantes. Això és maco,” explica en Ferran.
“Estem molt contents de com està anant.” El sentiment és general, igual que l’esperança que això no sigui una excepció, com diu en Dani: “és molt maco el que deia el Ferran, el somni, la idea, que d’aquí un temps sigui normal que un grup català toqui avui a Barcelona, demà a París i divendres a Berlín.”
Del contacte amb la gent, també els que no parlen català, en surten lliçons, com la d’aquell alemany que els hi va dir que no estiguessin acomplexats per cantar en català que explica en Dani: “el símil que va fer servir ell era molt maco: un català quan viatja a fora diu amb la boca petita ‘és que som un país petit’ i, en canvi, un holandès, ben orgullós treu pit i diu ‘som un país; petit’, com una cosa positiva. Crec que nosaltres hem de començar a veure-ho així, és fantàstic ser part d’un país petit i això ha de jugar a favor.”
A part, molts alemanys els han acollit amb els braços oberts i els hi han ofert ajuda i consell pel futur. També el diari berlinès Tagespiegel va publicar una ressenya pel concert de dijous.

Els Amics es posen a to

La pressió
“El problema i la virtut del Bed & Breakfast” és que el vam fer pensant que ningú l’escoltaria, o sent conscients que l’impacte seria molt limitat. I ara sabem que la gent escoltarà [el següent],” diu en Joan Enric: “Això és una de les coses que a mi em fan més por: sabré escriure igual sabent que 25.000 persones han comprat el disc?” Admeten que s’estan tornant maniàtics, que s’hi miren més. “No és tensió, sobretot és responsabilitat, ” que en diu en Dani. Però afectarà també la gira alemanya en aquest sentit?
El no és unànime. Tindrà una influència positiva a nivell de planificar la propera gira, diuen, però “no posarà pressió saber que a Alemanya ens escolten, a mi em preocupa la gent de Girona!, ” rebla en Joan Enric.

De Calaf a Berlín
Ara parlem de la gira, la qual va acabar oficialment en un doble concert al Palau de la Música però a la que si ha afegit un “bis alemany”, com als bons concerts on el públic no en té mai prou, com al seu tour. El de dijous va ser un últim concert en una Alte Kantine atapeïda d’alemanys i catalans a parts iguals. Un públic entregat i amb les cançons apreses.
Dani: “la gira ha sigut exponencial, hem començat tocant per 200 persones i hem acabat tocant per moltíssima gent…”, “…a Calaf, al primer concert que vam vendre el CD, que ni sabíem que era el primer de la gira, vam tocar amb la gent sobre l’escenari, potser hi havien 60 persones…,” acaba la frase en Joan Enric.
“Hem fet de Calaf a Berlín,” diu l’Eduard, “i és maco perquè hi ha cançons que fins ara han sigut la columna vertebral de l’espectacle però que per la següent gira s’hauran de descartar…”, “…i demà pot ser l’últim cop que la toquem!, ” afegeix en Ferran.

I quines sensacions teniu davant d’això?
Eduard: “sensació d’alegria. Et diuen fa un any i mig que acabaries la gira aquí i no t’ho creus, és una cosa espectacular.”
Dani: “tots els concerts de la gira alemanya han estat increïbles, no n’hi ha cap que no hagi valgut la pena però hi ha una certa màgia en aquest últim: és la sala més gran, és el lloc on hi haurà més gent…”
Joan Enric: “però anem tranquils, anem a fer un “bolo a Matadepera”, que en diem nosaltres, perquè és un bolo on la gent va començar molt freda i va acabar molt bé…” “…anem a guanyar-lo,” diuen.

 

Podeu veure fotos del seminari a la Universitat Humboldt i del concert a l’Alte Kantine a Flickr.

last song

Retrats de Berlín: Susanna

dimarts , 17/05/2011

Susanna

Susanna (23) és de Pinerolo, una petita ciutat a les muntanyes del Piemont. El seu alemany està marcat d’un accent italià inevitable però en qualsevol cas és millor que el meu. M’informa que ara torna a estar a Berlín, just a temps per gaudir de la millor estació de la ciutat però quan vam fer l’entrevista encara portàvem jerseis de llana.
Va venir a la ciutat per consolidar l’alemany, que des de fa temps ha estat aprenent amb algunes estades a Múnic. Té la intenció d’estudiar Traducció i Interpretació per dedicar-se a l’energia solar i bastir ponts entre un Nord tècnicament avançat i un Sud amb grans quantitats de sol.
I per què Berlín? Perquè la ciutat i la universitat són barates i hom té aquí més oportunitats que a Itàlia. Perquè és la millor ciutat d’Alemanya, molt jove i cultural. Havent viscut a Neukölln, sent el districte com un petit poble i li costa veure Berlín com a ciutat.

Li agrada que sempre hi hagi quelcom per fer, museus a visitar, obres de teatre interessants, exposicions d’estudiants, músics que comencen… “La ciutat de les oportunitats, els estrangers, la multiculturalitat,” diu.
Però, és clar, també enyora família i amics, la sensació de familiaritat de Torí i, sobretot, una meteorologia més agradable.

Retrats de Berlín: Brendan

dimarts , 10/05/2011

Brendan

Periodista econòmic freelance, Brendan (42) és de la ciutat de Nova York però parla un castellà curiós, après en els quatre anys que ha viscut a Guatemala, i que combina amb un anglès tranquil i comprensible. De bon principi em sobta la seva manera de vestir, que no em quadra amb els estereotips de la seva professió i procedència. De seguida, però, es veu que és senzill i agradable.
Fem l’entrevista en dos moments diferents, perquè considera que la seva visió de Berlín ha canviat al llarg del temps que ha viscut aquí. Va venir a la ciutat per amor, un història ben maca. Considera que a aquí és molt fàcil viure: barat, serveis d’alta qualitat, no és dens ni frenètic i, a la vegada, no li falta res i té molta cultura. Hi ha molta vida però és molt tranquil i relaxat.
N’aprecia especialment les infraestructures per a bici, que pot ser usada com a transport o per a esport. I li impressiona la història que es troba a cada racó de la ciutat.

La comparació Berlín-Nova York és inevitable: ambdues són ciutats cosmopolites, amb molta diversitat i estils de vida diferent. Mentre que a la capital alemanya ser diferent està tolerat, a NY està valorat, celebrat. Berlín és més permissiva i hi ha menys presència policial, del govern, malgrat que les normes socials controlen el comportament; a la ciutat americana, en canvi, el comportament és més lliure: criden, fan bogeries, un “happy caos”. Després del 11/S, però, hi ha molta més policia.
En el terreny econòmic, a Nova York, com a centre financer que és, hi va molta gent a fer diners, és més materialista i hi ha molta pressió per tenir èxit. Diu que Berlín no és tant capitalista i que la majoria de la gent ve atreta pels preus assequibles i la baixa densitat de població.

“Berlín no és Alemanya,” diu. Sobre el procés de transformació de la ciutat: està vivint de la seva reputació com a ciutat jove, creativa i hedonista (sex, drugs & rock’n’roll) que un dia fou –el mateix procés de NY entre els anys 70 i 90 del segle passat.
Però mica en mica Berlín deixa de ser el lloc pels artistes. Com a mostra em posa la Tacheles, una casa ocupada per un col·lectiu d’artistes després de la caiguda del mur i que, després d’haver-se convertit en una atracció turística, tancà (almenys en part) el mes passat.

Plans de futur? “Seria fàcil quedar-me però casa meva és NY.”