Entrades amb l'etiqueta ‘BVG’

Moda subterrània (literalment)

dimarts , 5/07/2011

BVG Fashion Station
Els passats 30 de juny i 1 de juliol, una de les andanes de la línia U5 d’Alexanderplatz es convertí en botiga i aparador de la moda de 14 estudis i botigues de disseny berlineses. Al llarg de tota l’andana, un tren serví per acollir les tendes i diferents espais s’habilitaren per acollir una lounge, un saló de maquillatge i una passarel·la de moda.
La BVG Fashion Station es fa en el marc de la Mercedes-Benz Sommer Fashion Week que se celebra aquesta setmana.

Aquesta és la crònica en vídeo d’una de les marques participants

[youtube haDEAdlY3uU]

Una parada de bus caminadora

divendres, 15/04/2011

La parada caminadora (de BVG.de)

Els transeünts que l’últim cap de setmana de febrer van passar per davant del museu dels bombers, situat al districte de Tegel, van ser testimonis d’un fet excepcional: una parada de bus caminadora.

En un reportatge de la revista plus que edita la companyia de metro, autobusos i tramvies BVG d’aquest mes se’ns revela el secret: el petit Carl de cinc anys desitjava una disfressa de parada de bus pel carnaval d’enguany; la seva mare, amb paciència i destresa suficient, li va confeccionar el vestit, una feina que va durar ben bé deu hores. La disfressa estava tan ben feta que no tan sols va deixar bocabadats tots els qui la veieren sinó que va arribar a parar-hi un autobús, encara que només fos perquè el conductor donés uns quants ossets de caramel al nen-parada.

La revista també ens dóna un consell: “si mai veuen una parada de bus caminadora, mirin-se-la amb discreció, riguin, però, sisplau, no s’hi aturin a esperar: és bastant improbable que el proper bus hi pari!”

La notícia sencera la podeu llegir en alemany a la secció de notícies de la BVG. El text està fet amb una redacció tendra i molt divertida. Curiosament, Ferran N. m’havia fet arribar la foto per separat i, tot i que era un fet prou interessant, no l’he pogut escriure fins saber-ne la història.

El museu de l’U-Bahn

dimarts , 15/03/2011

Das Berliner U-Bahn Museum

Al pis superior de l’estació perifèrica d’Olympia-Stadion (línia U2) s’hi pot trobar un museu dedicat a l’U-Bahn, la xarxa de metro de la ciutat. És un museu petit i vell, pobre, que recull mostres de totes les peces, detalls i materials usats al llarg de la història d’aquest transport públic: bitllets, mapes, tipus de vies, controls de trens, uniformes, elements elèctrics… el tren de la vida de Berlín.

Tenint el meu germà de visita la setmana passada i coincidint que justament dissabte passat obria el museu (només ho fa un cop al mes) valia la pena aprofitar-ho. Ell mandrejava al llit. “Via fora!”, que li crido, i ens posem en marxa.
Vam fer-hi via cap a mig matí, sabent que el trajecte ens duraria ben bé una hora. De totes formes no fou cap via crucis: la línia U2 ofereix vistes interessants de la ciutat en el seu tram exterior entre Mendelssohn-Bartholdy-Park i Nollendorfplatz, que fan que valgui la pena el viatge.
L’entrada al museu és des de la pròpia estació i, encara que no hi ha gaires indicacions, no té pèrdua; la porta se situa al costat d’un vagó “atrapat” a la paret. A l’entrada, un home que segurament treballava al primer metro que s’inagurà ens donà un bitllet d’anada i tornada i pujàrem al tren de la història que és el museu. Vàrem remenar durant una bona estona –no teníem pas pressa, tampoc havíem d’agafar cap tren– tots els objectes exposats, transitant d’una sala a l’altra perdent-nos en la infinitud de detalls que hi ha.
La joia de la col·lecció és un “comandament de maniobra en fila” que data de 1913 i que permetia, amb un complicat sistema de palanques del qual no en vam ser capaços de treure l’entrallat, d’aparcar una cinquantena de trens en els hangars que ocupen la mateixa estació.

Ben mirat, el museu es tracta d’un seguit de sales que contenen tots i cadascun d’aquests petits o grossos objectes que conformen la gegantina infraestructura que suposa un tren metropolità. La selecció no segueix cap paràmetre més enllà del de Diògenes, la museística és absent, les explicacions, escasses. Fixant-m’hi bé descobreixo que, de fet, és un temple de la nostàlgia que han erigit antics treballadors retirats del metro que es reuneixen per reviure antigues aventures –temps que devien passar a tota màquina–, treure la pols dels records que tenen exposats i contemplar els metros que es mouen pel camp de vies de sota.
Tot plegat forma un museuet maco i tendre, especialment indicat per a col·leccionistes, fanàtics del transport com el meu germà i jo (i algun altre que podria anomenar) i pares que deixin via lliure a la fixació de les criatures pels trens.

(Ah, i perdoneu les metàfores barates…)


Das Berliner U-Bahn Museum – Museu Berlinès de l’U-Bahn
Estació d’Olympiastadion (U2)
Obert els segons dissabtes de cada mes, de 10h30 a 16h00
Adults: 2€, infants a partir de 6 anys: 1€

Mirades furtives

dimarts , 8/03/2011

Has vist mai una persona al metro que t’agradaria tornar a trobar? Una mirada massa llarga a l’autobús, un somriure abans de baixar del tramvia, un últim cop d’ull abans que marxés el tren…?

La companyia de transports públics de Berlín, BVG, va posar en marxa fa quatre anys al seu web el servei Meine Augenblicke, literalment, “els meus moments”, però la paraula Augenblick està formada a la vegada per vista (el sentit, Auge) i mirada (Blick). Aquesta pàgina facilita retrobar-nos a través de la xarxa amb la persona que hem vist al transport públic, que ens ha caigut en gràcia i que ens agradaria tornar a trobar.
El sistema és molt senzill: la persona que vol retrobar-se amb el seu amor furtiu deixa un missatge en un fòrum detallant el mitjà de transport, la línia i l’hora aproximada de la trobada; aquí descriu qui és ell o ella, a qui cerca i en quina situació es veuen per tal de poder-se reconèixer. Per si no ens és fàcil escriure el missatge, la BVG també dóna alguns consells per tal de fer-nos entenedors i atractius.
En cas que es trobi un anunci que creiem que ens descriu hem d’enviar un missatge de resposta i la companyia s’encarrega de posar-nos en contacte.

Per tal d’evitar que aquest servei derivi en un descontrol de missatges perversos i ofensius, la BVG vigila els anuncis i informa clarament de com actuar en cas de ciber-assetjament. A més, per usar el sistema cal estar registrat a la pàgina de la companyia, protegint així les dades personals, i els missatges són signats amb pseudònim.

Actualment la pàgina Meine Augenblicke recull gairebé 10.000 anuncis, si volteu sovint per Berlín entreu a comprovar si algú us cerca!