Entrades amb l'etiqueta ‘Itàlia’

A través de les muntanyes suïsses per Street View

divendres, 30/03/2012

[youtube oX4dp1F171w]

Entre Thusis (Grisons, Suïssa) i Tirano (Llombardia, Itàlia), passant pel mític St. Moritz i seguint la conca dels rius Alvra, En i Bernina baixa un trenet que passa per alguns dels paratges més bonics dels Alps, una bellesa reconeguda per la UNESCO. Des d’aquesta setmana aquest recorregut es pot fer, també, a Google Maps amb l’opció Street View.

L’any passat la companyia californiana va estar recollint-hi imatges amb la seva famosa càmera de nou lents enganxant-la al tren de la companyia Rhaetian que fa aquest recorregut. Després d’un temps d’edició de les imatges, s’han publicat alguns fragments del trajecte. Un d’aquests permet anar des de l’Estació de Spinas fins a prop del poble de Bever, sota el cim de l’Alp Muntatsch (2.188 m.). Un altre fragment recorre la llera del Llac Blanc, des del límit de l’espai d’especial interès dels Llacs de l’Alta Engadina i Bernina fins l’estació d’Ospizio (ja al territori italianòfil del país). I encara un altre permet endinsar-se en el túnel de Cruschetta. En aquesta galeria podeu fer vosaltres mateixos el recorregut.

El tren de les línies Alvra i Bernina és una obra d’enginyeria centenària que fou concebuda de bon principi de cara a integrar-se respectuosament amb l’entorn natural i el paisatge, conservant l’harmonia alpina del Parc Natural Ela i l’espai d’especial interès abans esmentat que travessa. Al llarg dels seus 120 quilòmetres, amb St. Moritz com a punt central, l’obra està caracteritzada pels seus nombrosos ponts i viaductes de pedra (més de cent), túnels arrodonits (uns quaranta) i voltes de cargol (almenys set, sense comptar els desnivells salvats en sinuoses ziga-zagues) que li permeten superar els més de 2.000 metres de desnivell positiu.
Als mapes del seu web es marca, entre altres informacions, fins on es pot allargar l’esguard sobre el paisatge alpí en cada punt del trajecte. Especialment generós és el tram sobre St. Moritz, quan des del sud-oest cap al nord-est s’allarga la vall d’Engadina, on cada mes de març se celebra una de les maratons d’esquí de fons més maques i concorregudes del món.

La línia va ser inclosa al llistat de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2008. L’agència en destacà “l’exemple notable de la utilització del ferrocarril per acabar amb l’aïllament dels pobles dels Alps centrals i induir un canvi socioeconòmic durador,” i en ressaltà l’èxit tecnològic amb la “realització excepcional en el pla tècnic, arquitectònic i ambiental que encarna els assoliments que poden assolir l’arquitectura i l’enginyeria civil.”

 

Gràcies a en Ferran N. per posar-me sobre la pista del projecte.
Fa temps al bloc també es va parlar de Street View quan es va introduir a Alemanya.

Retrats de Berlín: Susanna

dimarts , 17/05/2011

Susanna

Susanna (23) és de Pinerolo, una petita ciutat a les muntanyes del Piemont. El seu alemany està marcat d’un accent italià inevitable però en qualsevol cas és millor que el meu. M’informa que ara torna a estar a Berlín, just a temps per gaudir de la millor estació de la ciutat però quan vam fer l’entrevista encara portàvem jerseis de llana.
Va venir a la ciutat per consolidar l’alemany, que des de fa temps ha estat aprenent amb algunes estades a Múnic. Té la intenció d’estudiar Traducció i Interpretació per dedicar-se a l’energia solar i bastir ponts entre un Nord tècnicament avançat i un Sud amb grans quantitats de sol.
I per què Berlín? Perquè la ciutat i la universitat són barates i hom té aquí més oportunitats que a Itàlia. Perquè és la millor ciutat d’Alemanya, molt jove i cultural. Havent viscut a Neukölln, sent el districte com un petit poble i li costa veure Berlín com a ciutat.

Li agrada que sempre hi hagi quelcom per fer, museus a visitar, obres de teatre interessants, exposicions d’estudiants, músics que comencen… “La ciutat de les oportunitats, els estrangers, la multiculturalitat,” diu.
Però, és clar, també enyora família i amics, la sensació de familiaritat de Torí i, sobretot, una meteorologia més agradable.

Retrats de Berlín: Silvia

divendres, 3/12/2010

Silvia

Llençada i atrevida, usa un to irònic i fa molta broma, però és seriosa i transcendental quan cal. Amb Silvia (24) podem parlar alemany, anglès, català, italià i castellà; tot i així, de vegades no trobem la paraula adequada i ens n’hem d’inventar de noves. Italiana de Roma, estudia Ciències Polítiques en Relacions Internacionals; ha estat a Berlín des de maig fins a novembre amb una beca per escriure la seva tesi: el rol dels EUA en el procés de la reunificació d’Alemanya.

De la ciutat l’enamora la gent, el respecte i la llibertat, la manca de prejudicis. Hi troba les mateixes possibilitats que altres capitals europees però sense ser tan complicat com al sud (és radicalment pessimista en les qüestions italianes) ni tan indiferent com al nord. Li agrada especialment la barreja d’ambients de ciutat i poble que es viu als barris. Evidentment, però, troba a faltar el sol i el contacte social, que hi hagi més barreja entre la vida social i la laboral o d’estudis: més vida comuna davant l’individualisme nòrdic. Actualment ha tornat a Roma a acabar la tesi però ja té planejat tornar al març per una llarga temporada, per assentar l’alemany i conèixer millor la ciutat.