Entrades amb l'etiqueta ‘Kreuzberg’

Fent xarxa graf a Berlín

divendres, 11/11/2011

Berlin Graph Coding Dojo, 1st Meeting 5

Des de fa unes setmanes, Berlín ja compta amb el primer grup d’usuaris de Graf, que vol reunir periòdicament experts, aficionats i principiants d’aquest llenguatge de programació per intercanviar experiències i aprendre’n mútuament.

Les trobades d’usuaris neixen amb el desenvolupament de la informàtica: des de l’època dels grans ordinadors fins a l’actualitat grups de gent amb un interès comú es troben de forma periòdica per “comentar la jugada”. Aquests tipus de trobades es dóna majoritàriament per temes tecnològics, tot i que n’hi ha de molts altres temes.
En la primera trobada del grup Graf de Berlín es va parlar sobre les bases de dades NoSQL i, especialment, sobre les bases de dades en forma de graf (xarxa), que actualment creixen exponencialment amb cada cop més dades a guardar i també més dades a processar.

L’exemple més clar de bases de dades graf són les xarxes socials, on hom estableix una xarxa d’amistat, interessos i dades comunes. Aquesta gran quantitat d’informació és emmagatzemada i tractada a partir de nodes i arestes (la connexió entre dos nodes), que permeten un processament més ràpid i eficient. Aquestes xarxes, però, també es poden usar en casos tan diferents com els dispositius GPS, que instal·lats en un cotxe és capaç de calcular el camí més ràpid a la destinació.

La primera trobada, que va tenir lloc a finals d’octubre, va reunir una vintena d’usuaris a les oficines de co-treball CoUp. Si voleu estar atents a les novetats de Graph Dojo Berlin podeuseguir el grup de Google o seguir en Pere Urbon, organitzador del grup, a Twitter.

 

Article escrit amb l’ajuda de Pere Urbon.

Berlín és un Karneval

dimecres, 15/06/2011

Cartell del Karneval (de karneval-berlin.de)

Aquest passat cap de setmana llarg es va celebrar als carrers de Kreuzberg el Karneval der Kulturen, la trobada multicultural més important i massiva de la ciutat i de tot Alemanya.
El Carnaval de les Cultures és una celebració festiva de la diversitat i l’intercanvi cultural organitzat pel Werkstatt der Kulturen in Berlin-Neukölln (Taller de les Cultures) des de 1996. Sempre es festeja el cap de setmana del Pentecosta al barri de Kreuzberg, el qual ha concentrat tradicionalment el major percentatge d’immigració de fora d’Europa –però cada cop menys.

El Karneval consta d’una fira mescla de productes típics, menjar i informació de les diverses cultures i països participants, així com diversos escenaris amb música i representacions teatrals. Però l’atracció principal, no cal dir-ho, és la rua, on hi participen més d’un centenar de comparses que competeixen en originalitat i bellesa. La processó recorre durant quasi deu hores tot els carrers Hasenheide i de Gneisenaustraße, des de Hermannplatz fins a Yorckstraße.
Els últims anys hi han participat més de 3.000 persones, i gairebé un milió hi ha assistit. La gran afluència de públic i importància cultural que ja adquirit el situa al costat dels carnavals moderns europeus com els de Notting Hill a Londres o el Zomercarnaval de Rotterdam.

La importància del Karneval berlinès rau en la possibilitat que brinda a les moltes cultures que formen la ciutat a presentar-se als seus conciutadans, sent una oportunitat única de participació per a molts habitants independentment de la seva procedència o estatus social.

El Werkstatt der Kulturen és una organització transcultural que treballa per una entesa entre les diferents ètnies que conviuen a la ciutat. És un “lloc del diàleg i el moviment entre homes de diferents nacionalitats, cultures i religions,” tal com es defineixen a ells mateixos. Pel Taller, “Berlín és avui una ciutat heterogènia ètnicament, religiosa i cultural, i s’ha posicionat, després de la reunificació alemanya, al centre de l’interès internacional com a símbol del camí cap a una Europa unida.”

El Karneval és una realitat palpable i demostra, un any més i en plena onada europea neo-txenòfoba, que el Multikulti és ben viu!

 

Gràcies a la Laia V. per l’ajuda en la traducció.

Crònica tardana del Primer de Maig

dissabte, 7/05/2011

Yalla - Heraus zum 1. Mai 2011! | Yalla - Endavant amb el Primer de Maig 2011!

L’acte estrella de les reivindicacions del Primer de Maig tingué lloc a Kreuzberg, amb la manifestació revolucionària i la celebració del Myday.

Arribo a les 17h50, poc abans de la convocatòria de la manifestació. El que em sobta en primer moment en sortir de la parada de Kottbuser Tor és la quantitat de policia que hi ha a la plaça, que la rodeja gairebé per complet i en controla els quatre accessos. Manifestants i agents semblen conviure en un fràgil equilibri, una mena d’acord tàctic que els permet suportar-se mútuament –per ara.
En acostar-se a la manifestació –punt de sortida: Kottbuser Brücke–,  hi ha un control de bosses perquè ningú entri amb ampolles. Un policia repeteix amb un megàfon que a la vorera dreta hi trobaran una parada amb gots de plàstic i per deixar-hi les ampolles de cervesa. Cap a quarts de set, entre la capçalera de la marxa i Kottbuser Tor hi deu haver unes 2.000 persones. Comencen els discursos i lectura de manifest; l’acte és molt polític i s’hi estan ben bé quaranta minuts. Fent fotos em trobo de cop enmig d’un grup de joves vestits amb roba fosca, la caputxa posada i ulleres de sol –estètica revolucionària. Recordo la consigna que he llegit a algun web: “no feu fotos ni gravacions de la manifestació; si en feu, que no es pugui reconèixer ningú.” Me n’allunyo.
Abans que comenci la manifestació avanço una mica per Kottbuser Damm: bancs i cadenes de supermercats completament tapats per evitar destrosses; una sala de joc té personal de seguretat privada vigilant al carrer. Unitats d’antiavalots estesos aquí i allà. Gent que espera la manifestació en punts més avançats. Quan faig mitja volta la marxa ja ha començat: les unitats policials i una dotzena de furgonetes avancen ràpid i impressionants. Els segueixen de prop els manifestants, marxant ràpidament, gairebé corrent.

Segons la crònica del Berliner Zeitung, a l’alçada de Hermannplatz hi ha els primers aldarulls amb la policia; a Karl-Marx-Straße, un parell de bancs destrossats i volen pedres. Quan s’acaba la llarga marxa molts manifestants volen tornar a Kottbuser Tor a acabar la festa; alguns són detinguts a la sortida del metro. Malgrat els habituals aldarulls, sociòlegs citats pel Taz veuen un canvi de tendència en les reivindicacions cap a una política més localista i més realista.

 

Havent vist la manifestació, me’n torno cap als voltants d’Oranienstraße. Allà s’hi celebra el Myday des de migdia: escenaris amb concerts o DJs, parades de menjar i beguda arreu del carrer, ple a vessar de gent. Penso que el Primer de Maig de Kreuzberg s’ha convertit en una festa típicament berlinesa, sense cap objectiu social ni, encara menys, revolucionari, caracteritzada per l’alcohol, la música electrònica i les multituds. Aquestes festes són necessàries per rebaixar tensions soscials i reduir conflictivitat però aquesta ja no té res a veure amb les reivindicacions laborals. El sol es pon per l’eix del carrer i banya els escenaris amb una llum càlida de principis de maig.

 

Àlbum de fotografies de la manifestació i festa: “Yalla – Heraus zum 1. Mai 2011! | Yalla – Endavant amb el Primer de Maig 2011!

Els processos de gentrificació i turistificació a Berlín

divendres, 18/03/2011

Des de fa algunes setmanes hi ha dos temes que tornen a ocupar força pàgines als diaris que dediquen un apartat especial a Berlín, sobretot Der Spiegel i el TAZ: gentrificació i turistificació.

La gentrificació és el procés de canvi que pateixen les ciutats quan als barris populars i més barats hi comença a viure gent amb un poder adquisitiu més alt i s’inicia un període de restauració i millora dels edificis de manera que n’augmenta el valor, no només de la vivenda sinó de la zona en general. Aquesta pateix una total transformació social, cultural i econòmica (de negocis, locals, urbanisme, comportament) i guanya qualitat de vida. Els ciutadans originals són expulsats progressivament a causa dels preus (de lloguer i també dels negocis) i substituïts per gent més adinerada. Aquest és un procés automàtic (no en voldria dir natural) a totes les ciutats que viuen una època de desenvolupent econòmic. Mostra d’això en són el Raval, els entorns del Fòrum o –incipientment– Poblenou.
A Berlín ha passat i passa d’una manera més evident i ràpida a tota la ciutat, ja que A) en vint anys s’ha transformat de dues parts oposades i contradictòries —la meitat oest, una illa capitalista a mantenir en zona enemiga, i la meitat est, una urbs comunista— a la capital de la primera potència europea, i B) perquè tenia i encara té molts espais buits construïbles. Els districtes on es nota més són Prenzlauer Berg (on el procés ja està molt avançat), Kreuzberg i Neukölln –en concret Kreuzkölln, la zona de frontera entre aquests dos districtes, on comença ara.

Turistificació és un concepte que s’han inventat (crec) a Berlín per descriure el procés gradual pel qual una part de la ciutat va guanyant visitants fins que aquests són tant massius que arriben a canviar l’orientació econòmica d’un barri, afavorint l’aparició de bars, clubs i comerços dedicats a ells, així com la d’apartaments turístics il·legals en habitatges. Aquesta transformació comporta també un encariment del barri i un canvi de tendència social que acaba expulsant els veïns originals, ja sigui a causa de la pujada de preus o pel soroll, brutícia i altres molèsties que provoquen l’aglomeració de gent (més quan es barreja amb alcohol i festa). Segurament a Barcelona també ens serviria el Raval com a exemple, així com el conjunt de la Rambla i bona part del Gòtic.
A Berlín, aquest problema està afectant especialment Kreuzberg, en concret l’encreuament dels carrers Oranienstr. amb Marianenstr., i la riba del canal Landwehr.

Aquests són temes molt complexos i amb molts matissos. Per la ciutat és un tema principal perquè, tal com he dit, aquests processos són fàcilment reconeixibles i es viuen amb interès i intensament per part de molts ciutadans. (Això ho vam poder comprovar personalment ahir, quan vam sortir a fer entrevistes a veïns de Kreuzberg sobre el tema com a treball de classe amb els companys d’alemany.)
Per aquests motius –i també perquè aquestes situacions s’han trobat i encara es viuen a Barcelona, amb molt poc interès mostrat per part dels mitjans i la ciutadania en general– seran temes importants d’aquest bloc i, en concret, en propers articles. De totes formes, aviso que degut a la dificultat i riquesa del tema i que surten informacions noves cada dia, no seran tractats amb tota la profunditat que es podria.

Els signes d’aquests processos aniran sent senyalitzats al mapa on reuniré alguns dels punts calents que han afectat, afecten o afectaran la ciutat. (En teoria és un mapa col·laboratiu però no ho he pogut comprovar; si sabeu de llocs podeu provar de posar-los. Ara mateix està en un estat embrionari, hi treballaré més a mida que vagin sortint articles.)