Entrades amb l'etiqueta ‘llibres’

“Molts europeus no acceptarien la situació de Catalunya.” Entrevista a Toni Strubell

divendres, 27/04/2012

Toni Strubell presenta "What Catalans Want"

Toni Strubell parla en un català pausat i reflexionat, l’envolta un aire de saviesa senzilla i serena. Desgrana un per un tots els greuges que els catalans patim –i aguantem– i que han portat la nostra societat a un punt “d’explosió de la ‘desafecció’”, diu usant paraules d’un ex-president gens sospitós d’independentisme. Escriptor, professor, membre de la Comissió de la Dignitat i diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana, “un puntal de la defensa de la identitat, l’economia i l’Estat propi,” tal com el definí el Casal Català de Berlín, entitat organitzadora de l’acte.
Strubell ha vingut a Alemanya a presentar el seu últim llibre, What Catalans Want, un recull d’entrevistes a diverses personalitats del món civil, cultural, econòmic i polític català publicat en anglès per l’editora nord-americana Liz Castro per explicar al món la voluntat d’un poble.

Les reminiscències de la iniciativa del seu avi ressonen encara a la memòria col·lectiva. Josep Trueta, cirurgià destacat al servei del país que s’hagué d’exiliar a Londres després de la guerra de 1936-1939, intentà fer veure als aliats la necessitat d’intervenir en una Espanya feixista per defensar l’esperit dels catalans.
Toni Strubell nasqué a Oxford (Anglaterra) on passà gran part de la seva joventut. Després també visqué vint anys al País Basc, on exercí de professor al departament de turisme. “Ara no feu càlculs de la meva edat, sigueu condescendents!,” ens demana. La vida fora del seu país, però, l’ha portat a veure la necessitat d’explicar i internacionalitzar la causa dels catalans. Una causa justa, diu, “molts europeus no acceptarien la situació de Catalunya.”

 

El seu avi va escriure un compendi de la història de Catalunya per fer entendre al món la voluntat del poble català, el seu llibre és una actualització centrada en el moment actual?
Penso que no puc obviar de cap de les maneres el fet que el meu avi l’any 1946 fes un llibre per explicar Catalunya als polítics britànics just després de la Segona Guerra Mundial, quan els aliats van abandonar tota una sèrie de causes perdudes i no van ajudar a foragitar la dictadura franquista. Evidentment que el llibre del meu avi va ser un estímul però, així com el seu llibre es basava en personatges i explica l’esperit de Catalunya a través de personatges al llarg de la història, jo explico aquest esperit o realitat a partir de personatges vivents. Sí que és un recurs però per a una altra època.

Parlant de l’època actual, és ara més que mai un moment decisiu per donar a conèixer al món la voluntat del poble català?
Jo crec que és un moment decisiu per explicar coses molt importants que estan passant a Catalunya. Penso que l’any 2007 va ser extraordinàriament fèrtil a l’hora de trobar dinàmiques que s’han produït dins la societat catalana. És necessari explicar el que està passant a través dels catalans actuals de cara al món, sobretot el daltabaix de l’Estatut. És important de fer veure la manera i el moment en què l’Estat pren la decisió de donar el cop final al model d’Estat de les autonomies. L’Estat diu prou –moltes vegades afirmem que els catalans diem prou, hi ha fins i tot aquesta campanya que es diu “Diem prou”. Realment els que han dit prou són els espanyols i els catalans, que som un poble reactiu, en prenem nota i reaccionem.

Hi ha un corrent de catalans que té una certa tendència a ser molt negatiu i catastrofista. En aquest sentit, en el pròleg Colm Tóibín fa un repàs d’identitats, com les cultures índies d’Amèrica, i de llengües, com el gal·lès o l’irlandès, perdudes. Té la sensació que la llengua i la identitat catalanes estan en perill de desaparèixer?
No ho diria en aquests termes dramàtics perquè del que es tracta, en tot cas, és de reconstruir l’autoestima. I si parlem de desaparició i de reconstrucció de l’autoestima en una mateixa frase la confusió serà molt gran. Penso que en els últims temps s’ha plantejat una batalla final, per exemple, en el tema de la immersió lingüística.
Nosaltres som un país d’immigració, un país al qual s’impedeix de fer el que es fa a tots els països d’Europa que és tenir un idioma bàsic i vehicular de l’educació. Que Espanya pretengui que això no es dugui a terme amb les sentències del Tribunal Suprem desemboca en una situació en la qual es planteja un litigi legal que pot tenir moltes lectures i derives. Qui acabi guanyant serà el que s’imposarà.
L’altra alternativa és la que proposo jo i molta gent en el llibre (però no tota: no és un llibre independentista, és un llibre que recull moltes opinions): si aconseguim posar Catalunya en la via de la consecució d’un Estat propi es podran reconduir, per exemple, els temes de la llengua o l’economia. […] Catalunya té el 30% del deute de totes les autonomies i si tenim en compte que en els últims pressupostos del PP la retallada a Catalunya ha estat d’un 44,9% –en el cas de les comarques de Girona: d’un 56%, l’únic territori de tot Europa que ha tingut una rebaixada del seu pressupost de més de la meitat d’un any a un altre– això és gravíssim. En els últims temps s’ha plantejat la situació de la política, la cultura i l’economia catalanes en els seus termes més desencarnats: s’ha plantejat una batalla per la supervivència.

Vostè ha anomenat la via de l’Estat propi. Quina importància té convèncer als alemanys d’aquesta voluntat dels catalans?
És de vital importància que els alemanys entenguin que els catalans es veuen en una situació extrema. Tinguem en compte comparativament la situació de Catalunya i la de Baviera, les dues regions, Estats federals o Länder més desenvolupats: Baviera està pagant, en termes de solidaritat interregional, uns 3.660 milions d’euros mentre que Catalunya està pagant pels volts d’uns 16.500M€. És a dir, rotundament, unes cinc vegades més en termes absoluts. En termes comparatius Baviera està pagant fins a un 4% del PIB, i a més a més porta als tribunals l’Estat per a rebaixar a un 2,5%, i nosaltres estem pagant entre un 8,5 i un 9%. I no hi ha cap procés en el qual el govern català s’ho plantegi com una qüestió de supervivència i de necessitat de trencament, no fa un cop sobre la taula com caldria per intentar salvar l’economia catalana tal com l’hem entesa fins avui.

L’independentisme racional és més fàcil d’entendre a Europa que l’independentisme emocional?
Potser sí. Tot i que posant una mica d’emoció a les coses, també les ajuda a entendre. Una emoció serena també fa entendre moltes coses. Han de poder veure que no som ni nazis ni pesseters ni romàntics. Som europeus que volem equitat i justícia. Volem ser europeus normals i no europeus castigats, obviats i estigmatitzats.

Hi ha alternatives polítiques a Europa per aconseguir la mateixa sobirania sense canviar la composició interna de la Unió?
Europa estic convençut que acceptarà la independència de Catalunya. Si per no “canviar la composició interna de la Unió” s’entén que no s’acceptin els Estats escocès, català, flamenc i basc, per exemple, malament anirem. Si ja són part de la UE. Si ja en tenen agafades totes les coordinades. I saben que el seu potencial econòmic serà superior amb l’Estat propi. Tothom hi sortirà guanyant.

I en la situació actual, quines són les mesures que al seu entendre el govern hauria de prendre per a fer entendre la necessitat d’un Estat propi?
Totalment les contraries que està fent el govern actual. Això és una opinió meva, no necessàriament dels meus entrevistats. Catalunya ha rebaixat en vora d’un 40% el seu pressupost en relacions i projeccions internacionals. Això es un suïcidi absolut. Tinguem en compte que, per exemple, algunes comunitats autònomes com el País Basc fins i tot l’han augmentat. En aquests moments Convergència i Unió ha posat el futur polític immediat en mans del PP en uns acords que porten al tancament de delegacions que estan fent una labor molt important a diversos països del món: de moment tenim notícia que la de Buenos Aires tancarà i, tenint en compte el que acaba de passar amb Repsol a l’Argentina, un comprèn la importància que tenen aquests tipus de relacions, que podrien haver intervingut en un afer en el qual hi ha molt diner català pel mig. En canvi Catalunya no té cap tipus d’instrument, de portaveu, de possibilitat d’expressar-se.
Això també té un aspecte cultural, aquesta retallada en la projecció de la cultura catalana, que porta a tancar en els últims temps dos de les tres principals institucions de projecció de la cultura a l’exterior com són el Catalan Center de Nova York i l’Observatori Català de la Universitat de Stanford. Aquests, juntament amb l’Observatori Català de la London School Of Economics, es consideraven les principals eines per projectar Catalunya internacionalment.

Des del Parlament com es pot internacionalitzar la causa catalana?
Lamentablement la resposta que t’haig de fer avui és possiblement una mica diferent de la que t’hagués fet fa un any quan escrivia el llibre. Penso que la labor que s’ha de fer al Parlament és intentar portar CiU una altra vegada cap al terreny del seny i intentar fer-los veure que el mercat no ho és tot, que tenim entre mans una molt delicada cultura, una molt delicada situació econòmica i llençar-nos en mans del PP no ens portarà als resultats que el país necessita.

Veient el procés de recuperació de la memòria que ha fet i encara continua fent Alemanya amb el seu propi passat, què creu que n’hem d’aprendre o quines conclusions en podem treure els catalans?
Jo penso que totes. Penso que la societat alemanya que ha estat capaç d’enfrontar-se d’una manera molt valenta amb el seu passat i vol fer absolutament net i aprendre les grans lliçons d’aquest passat. La qual cosa porta, per exemple, a una societat en la qual es considera contrari al dret penal fer apologia del nazisme i del racisme.

En què creu que es traduirà el “retorn” que el seu avi pronosticava per Catalunya quan tancava l’escrit The Spirit of Catalonia amb aquestes paraules: “Once again, in the near future, Catalonia will return, peacefully and anxious to be a good neighbour, if she too is shown good neighbourliness; rough, distracted, and a source of permanent trouble, if she is tortured”?[1]
Bona pregunta. Quan el meu avi va marxar de Catalunya, li va demanar un periodista anglès perquè havia marxat. “He marxat perquè no suportaria de veure morir la llibertat de Catalunya.” A Catalunya encara no ha nascut de nou la llibertat. I estic segur que ell pensaria igual.

 


[1] “Un altre cop, en un futur proper, Catalunya retornarà, pacífica i ansiosa per ser una bona veïna, si a ella també se li mostra bon veïnatge; brusca, trastornada i una font de problemes permanents si és torturada”. (Trad. de l’autor.) TRUETA, Josep, The Spirit of Catalonia. London: 1946 (PDF reproduction by VilaWeb, Barcelona: 2005). P. 168.

Sant Jordi: Berlin wird Katalanisch!

dilluns, 16/04/2012

– auf Deutsch unten –

Per Sant Jordi, Berlín serà català! Amb un programa d’actes, concerts, recitals i presentacions que s’allarguen gairebé una setmana, la capital alemanya esdevindrà més catalana, literària i enamoradissa que mai. Fidel al principi eminentment cívic i cultural de la festa, en la llarga oferta d’actes que se celebraran a la capital alemanya des d’aquest dimecres i fins dilluns vinent –el mateix dia de Sant Jordi– té gran protagonisme la iniciativa associativa i personal. Però no oblidem, és clar, el recolzament amb el qual les administracions catalanes, especialment la delegada de l’Institut Ramon Llull a Berlín, fan possible que, un cop més, tinguem un Sant Jordi de gala –encara que siguem lluny de casa!

Detallo el programa per als catalans residents a Berlín, els que ens visiteu aquests dies o els qui hi tingueu coneguts. Si en teniu oportunitat, no us en perdeu res!

Dimecres 18 Maria Coma fa el primer dels tres concerts que oferirà a la ciutat aquests dies. Interpretarà les cançons del seu últim disc Magnòlia, conjuntament amb alguns temes de Linòleum, a la sala bauer&ewald a les 20h (Lenaustr. 20, 12047 Neukölln).

Dijous 19 torna a tocar Maria Coma en un enigmàtic local de Weserstr. 58, també a Neukölln.

Divendres 20 tindrà lloc una Stammtisch Català–Alemany, que ve a ser com una tertúlia. Aquesta no té, però, “cap moderador i és només una excusa per trobar-se, xerrar i prendre alguna cosa plegats” tot practicant alemany (o català). A partir de les 19h a la cocteleria Havanna (Waldemarstraße 119, 10997 Kreuzberg).

Per dissabte 21 el Casal Català de Berlín ha organitzat una diada literària i reivindicativa que comptarà, com no podria ser d’altra manera, amb una parada de roses i llibres on la poetessa Alba Monart firmarà exemplars de Retalls de joventut. La paradeta estarà de 11h a 17h30 a Fasanenstraße 23 (10719 Charlottenburg), i Monart signarà a partir de les 14h.
A les 18h l’autor i polític Toni Strubell presentarà el seu llibre What Catalans Want, en el qual explica la situació actual de Catalunya a través d’entrevistes a prestigiosos conciutadans. (L’aforament és limitat.)
Al vespre, a partir de les 19h30 se celebraran els 6ens Jocs Florals en català organitzats pel Casal.

Tancarà el dissabte l’últim concert de Maria Coma, emmarcat dins els actes oficials de l’Institut Ramon Llull, aquest cop a la prestigiosa sala B-Flat (Rosenthaler Str. 13, 10119 Mitte) a les 20h30.

Diumenge 22 serà el trio de flamenc i jazz-fusió Benavent-Di Geraldo-Pardo qui toqui, també a la sala B-Flat i dins els actes del Llull.

Dilluns 23, Sant Jordi, la llibreria hispànica La Rayuela (Bürknerstrasse 5, 12047 Neukölln) oferirà una rosa de regal amb cada compra.

I com a gran final de festa l’Institut Ramon Llull ha convidat els Manel a tocar a la sala Lido en el seu únic concert a Alemanya després d’haver tancat amb gran èxit la gira del seu segon disc.

Si aquest Sant Jordi sou a Berlín, participeu als actes que els catalans hem organitzat!

 

El fantàstic cartell és de DreiBlau.

 

Sant Jordi: Berlin wird Katalanisch!

Sant Jordi (Heiliger Georg am 23. April) ist der katalanische Patron der Liebhaber und der Bücher. Nach der Heiligenlegende des Georg, in die der Heiliger eine Prinzessin aus einem bösem Drachen rettete und ihr eine von der Blut des Ungeheuers geblühte rote Rose schenkte, haben die Katalanen seit lange das Tag der Liebe gefeiert. Mitte 30er Jahre wurde am selben Tag von den Buchhändler das Tag des Buches eingeführt, denn die berühmten Autoren William Shakespeare und Miguel de Cervantes sollen am diesen Datum gestorben sein.
Jedes Jahr tauchen viele Bücher– und Rosenstanden auf die Straße auf, wo die Menschen entlang laufen, gucken und kaufen. Traditionell schenkt der Mann der Frau eine Rose und die Frau dem Mann ein Buch. Das lässt sich aber im Laufe der Zeit verändern und heutzutage sowohl Frauen als auch Männern schenken und bekommen Bücher und Rosen. Da ein wichtiges, bürgerlich und kulturell Tag ist (aber kein Feiertag), finden im Sant Jordi viele Veranstaltungen statt: amtlicher Empfänge, Bücherunterschriften von den Autoren, Konzerten… Auch im Ausland treffen sich die Katalanen, um das Tag zu feiern, und in Berlin, wie seit lange vorkommt, haben wir auch dieses Jahr eine Menge Veranstaltungen, Konzerte und Präsentationen vorbereitet, die die Stadt mehr katalanische, literarische und verliebte machen werden: Im Sant Jordi wird Berlin katalanisch!

Im Folgenden könnt ihr das Programm diese „kulturelle Woche“ finden:

Am Mittwoch 18. spielt Maria Coma das erste von drei Konzerten, die die minimalistische klassische Pianistin in Berlin hat, um die Lieder ihrer neuen Album Magnòlia vorzustellen. Um 20 Uhr in bauer&ewald (Lenaustr. 20, 12047 Neukölln).

Maria Coma spielt wieder am Donnerstag 19. in die Wesertstr. 58, auch in Neukölln.

Eine Stammtisch Katalanisch–Deutsch findet am Freitag 20. ab 19 Uhr im Havanna Coktail Bar (Waldemarstraße 119, 10997 Kreuzberg). Wer Katalanisch (oder Deutsch) lernen möchte kann dort eine spannende Zeit verbringen.

Am Samstag 21. hat der Katalanische Salon viele Events vorbereitet: auf die Fasanenstraße 23 (10719 Charlottenburg) wird einen Stand gestellt, wo man katalanischen Bücher und Rosen kaufen kann. Die Dichterin Alba Monart wird dort Bücher ihrer unterschreiben ab 14 Uhr. Um 18 Uhr präsentiert der katalanische Autor und Politik Toni Strubell sein Buch: What Catalans Want. In dem Buch wird die aktuelle Lage Katalonien und ihre Zukunftswillen durch Interviewen mit berühmten Mitbürger beigebracht. Danach findet zum sechsten Mal der Jocs Florals (Literarische Wettbewerb) statt.

Und noch immer am Samstag spielt Maria Coma zum letzten Mal, jetzt ist das Konzert von dem Institut Ramon Llull um 20h30 im B-Flat (Rosenthaler Str. 13, 10119 Mitte) organisiert.

Am Sontag 22. ist das Trio Flamenco-Fusion-Jazz Benavent-Di Geraldo-Pardo, das auch in B-Flat spielt.

Am Montag 23. ist Sant Jordi. Während des Tages wird die hispanische Bücherei La Rayuela (Bürknerstrasse 5, 12047 Neukölln) eine Rose mit jedem Buch schenken.
Und als große Ende hat das Institut Ramon Llull die indie-pop-folk Bande Manel eingeladen, die in Lido sein einziges Konzert in Deutschland machen wird.

Begleitet ihr uns und feiert Sant Jordi à la catalana!

 

Der wunderschönes Plakat ist von DreiBlau.

L’avantguarda teatral catalana a Berlín

dissabte, 23/04/2011

Roses

Dilluns passat, 18 d’abril, es va presentar en un acte al saló Roig de la Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz el llibre “Neue Theaterstück aus Katalonien” (Noves obres de teatre de Catalunya), editat per la prestigiosa revista Theater der Zeit.

L’acte fou presentat per Maurici Farré, actor establert a Berlín i membre de la companyia de la Volksbühne. Després que l’actor fes una breu i interessant introducció sobre la història i la situació actual del teatre català, un petit grup catalanogermànic d’intèrprets va fer una lectura dramatitzada bilingüe d’alguns fragments. A més, es repartiren roses entre el públic. L’acte l’organitzà la revista amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull i la Sala Beckett de Barcelona.
Personalment, a mi m’agrada molt de sentir el mateix text en català i alemany: fa la sensació que el llenguatge literari guanya en presència, ja que la llengua germànica és molt rica en verbs, adjectius i adverbis, característica que la fa molt precisa.

Les obres traduïdes són: Salamander (Salamandra) de Josep M. Benet i Jornet, Echtzeit (Temps real) d’Albert Mestres, Nach mir die Sintflut (Après moi, le déluge) de Lluïsa Cunillé, Kontrakt der Weißen (Komödie für eine Schauspielerin) (Tractat de blanques (Comèdia per a una actriu)) d’Enric Nolla, Regen in Barcelona (Plou a Barcelona) de Pau Miró, i Die Revolution (La revolució) de Jordi Casanovas.
I els actors que feren la lectura: Christoph Letkowski, Betty Freudenberg, Mandy Rudsky, Rosa Teixidor i Víctor Oller.

Tot i que la lectura fou molt interessant, com era d’esperar el públic era reduït i més català que alemany. I és que aquest tipus d’actes necessiten d’alicients per portar espectadors i, malgrat fer-se en una sala important, la publicitat va ser poca i el seu preu (8€) era excessiu pel que s’hi va oferir. (Més si tenim en compte que els concerts de cap de setmana a la  mateixa sala solen costar uns 5€.)
També em sembla desproporcionat vendre el llibre per 20€, ja que es tracta d’una publicació que només estudiosos o curiosos compraran i d’aquesta manera és més difícil arribar a un gran públic.

 

Aquesta lectura també féu a la vegada d’acte oficial de les institucions catalanes a Alemanya per Sant Jordi, ja que aquest any no es celebrarà. Comprenc que les retallades pressupostàries obliguin a reduir costos com aquests però trobo poc encertat que no es faci una recepció, encara que sigui significativa, en una ocasió tan senyalada culturalment i la qual pocs països del món poden oferir. Sant Jordi és una festa cívica de gran valor que faríem bé d’exportar i mantenir i que té molt bona rebuda per tothom qui en té coneixement.
Una bona mostra de l’èxit que pot tenir n’és l’acte que l’any passat organitzaren conjuntament Delegació i Llull amb el recital de Lluís Llach i Hanna Schygulla de diversos autors catalans, entre ells Miquel Martí i Pol, que anà acompanyat d’un concert de Gertrudis. En podeu veure el vídeo al web de Llull.tv.

No obstant, la diada serà present a algunes ciutats alemanyes amb la iniciativa de la Delegació de la Generalitat perquè algunes llibreries tinguin cartells explicatius de la festa i reparteixin roses i punts de llibre. Així mateix, el Casal Català de Berlín organitza un acte literari a la llibreria Literaturhaus.

 

Podeu veure la galeria de fotos de la presentació del llibre del passat dilluns a Flickr.