Entrades amb l'etiqueta ‘meteorologia’

Haikus d’aigua

dimarts , 7/06/2011

Imatges precioses del Berlin sota la pluja:

Dues veïnes surten corrents de casa amb impermeable i botes d’aigua grogues.
Ciclistes desafiant la tempesta.
Una dona travessa imponent el pas zebra amb sabates de teló mullant-se els peus malgrat el paraigua.
Algú, completament xop, torna a casa tranquil·lament.
Gent esperant sota un balcó que amaini la tempesta.
Els llums reflectits sobre el paviment mullat.
Ràfegues de vent juguen amb l’aigua caient.
Els trons ressonant en la immensitat de la ciutat.
Mullar-se. I després tornar a casa com si no hagués passat re.

 

Sembla ser que ahir al vespre es va viure una tempesta espectacular, d’aquelles que pots dir ‘jo hi vaig ser’. O almenys això em va semblar: en mitja hora escassa va caure tanta aigua com jo no havia vist mai ploure a Berlín. Aquesta selecció aleatòria d’imatges quedà recollida a Twitter sota l’etiqueta #StormHaiku.
Els diaris digitals locals en diuen això: BZ Berlín (cliqueu sobre la imatge per veure’n més a pantalla completa), Berliner Morgentpost i Berliner-Zeitung.

 

La pluja

divendres, 10/12/2010

(Vaig escriure aquesta entrada quan preparava textos pel blog. Devia ser l’últim dia de pluja que havíem de tenir aquest any. Ara ja no té sentit, tot és neu a fora, però em fa recança no poder-la publicar. Espero que em perdoneu aquesta debilitat.)

11.XI.2010

Quan he girat la cantonada el vent humit m’ha agafat per sorpresa. Potser per inesperat era més fort, o potser és que era realment violent. De fet, pensant-hi bé, tot m’indicava això, que en tombar el carrer toparia contra el vent: la calma sempre precedeix la pitjor de les tempestes.

A Berlín, quan plou el paraigües no serveix de gaire. La pluja acostuma a fer-se acompanyar de vent, de manera que o bé t’arriba l’aigua per sota o bé l’aire te’l fa volar (sinó les dues coses). La pluja sempre és menuda però constant, d’aquesta que no te n’adones i ja estàs ben xop, que cala les teles més desvalgudes. Excepte a l’estiu: llavors plou a bots i barrals, tempestes de gota grossa, de les que més val que no t’enxampin a la intempèrie, d’aquelles que són, per sort, ben curtes; però que, de fet, no refresquen i encara fan més irrespirable l’ambient per unes hores en què la humitat ho emplenarà tot.
A l’hivern tampoc plou, és clar. A l’hivern neva. Però això ja ho explicaré un altre dia.