Entrades amb l'etiqueta ‘música’

Litoral Berlinès

divendres, 3/02/2012

[youtube vPueuFb3hUU]

El grup català Litoral va visitar Berlín el passat setembre en el marc del Music Week Festival. Conjuntament amb Marcel Cranc i The Suicide of the Western Culture, i amb el suport de l’Institut Ramon Llull, van oferir una nit de música catalana a la sala Frannz Club de la Kultur Brauerei (Prenzlauer Berg).

En aquest curt vídeo repassen la seva estada a la ciutat, on també van fer un segon concert a La vie en rose. El muntatge està amarat dels sons alegres i senzills i el bon sentit de l’humor que traspuen dalt de l’escenari, tan en les cançons com en les explicacions. El grup practica un folk lleuger i amb molt de ritme, sempre acompanyat de molta instrumentació – són sis dalt l’escenari!
A la seva pàgina de YouTube podeu veure altres petits clips del seu temps a la ciutat, entre d’altres.

Maria Coma a Berlín

dimecres, 2/11/2011

Maria Coma @ Fabrik Zirkonia

Maria Coma va oferir aquest passat dissabte un concert preciós al Zirkonia Fabrik, on un públic mig català mig alemany va quedar encisat per la bellesa de les seves composicions i l’ambient màgic que la compositora crea al seu voltant. Es tracta del segon concert que la cantant fa a Berlín –aquest agost va tocar per primer cop a la ciutat, també a Zirkonia– i un dels primers en els quals es va poder escoltar les noves cançons del nou àlbum Magnòlia, que surt avui mateix a la venda.

Fins ara la música de Coma, en els seus treballs personals o amb u_mä, s’havia presentat delicada i senzilla, de marcat minimalisme. Les noves cançons, però, tenen molta força, són complexes i adquireixen la profunditat ambiental i emocional d’una bona banda sonora. En l’entrevista que aquest diari va oferir diumenge s’entén aquest canvi i també que aquest és un àlbum molt més personal, que marca una clara evolució de la seva música. Els que érem al concert vam tenir la sort de poder aconseguir el nou disc per avançat i a mi, personalment, m’encanta.

L’espectacle d’aquest dissabte va començar amb una performance de Jule Flierl i un concert d’Ivo Saint amb cançons del seu disc “los pétalos que dormimos”. Maria Coma va oferir un concert de petit format i va tocar sola amb un piano de paret al mig de l’àmplia sala, acompanyada en algunes cançons de María di Pace. Aquesta simplicitat no va restar força al directe, al contrari: les seves composicions van omplir l’espai i arribaven amb força (en un sentit emocional) al públic repartit pel terra, però també en gran part dret. Per la Maria, el de Berlín és “dels públics més atents, respectuosos, generosos i, sobretot, agraïts” que ha tingut. “Quan he tocat allà, he notat que se m’estava comprenent, tot i no s’entenguin les lletres, i que se m’escoltava amb ganes.” Una bona acollida que continua després del concert, encara que “la major part no em coneixen.”
Zirkonia Fabrik resultà un marc perfecte per a la seva música, propiciant un ambient íntim i recollit. I és que la música i l’estil de Maria Coma és molt adient per Berlín, una ciutat oberta i culturalment molt avançada. “És un lloc on hi va a parar gent de tot el món amb idees per portar a terme i, alhora, ganes d’‘empapar-se’ de cultura,” diu la Maria que és el que més li agrada de Berlín. Maria Coma va gravar un clip de presentació del nou disc a la ciutat aquest estiu.

Després del concert no puc sinó recomanar-vos que us feu amb aquest nou treball de Maria Coma i que intenteu anar a algun dels concerts que aviat oferirà, ja sigui a Catalunya o a Berlín! “Durant el viatge de tornada, me n’anava amb la mateixa sensació que el primer cop: hi he de tornar perquè m’han quedat moltes coses pendents a fer-hi.”

 

Aquest és el primer videoclip del nou àlbum Magnòlia, al qual segur que en seguiran molts més, com és habitual tant en Maria Coma com en Pau Vallvé, productor del disc:

[vimeo 30592064]

Berlín balla!

divendres, 23/09/2011

[youtube Nxv9YsVvXAM?hd=1]

Berlín és una ciutat amb ritme, bones vibracions, melodies riques i variades. Arreu sona música, als berlinesos els hi encanta moure el cos, de qualsevol lloc pot sortir una orquestra i fer un concert.
Així que si véns i en tens ganes, BALLA!

Reportatge dels Amics de les Arts a l’Entrelínies

divendres, 8/07/2011

[tv3 3609410]

El dimecres d’aquesta setmana es va emetre finalment el reportatge sobre el tour dels Amics de les Arts per Alemanya al programa Entrelínies de TVC. El reportatge de Joanna Pardos segueix durant els últims dies el final de l’estada dels catalans, que va acabar amb un magnífic concert a Berlín.

Els Amics de les Arts van fer una gira per algunes universitats alemanyes el passat maig per trobar-se amb alumnes de català que han estat treballant en les seves lletres al llarg del curs i parlar de Catalunya i la situació de la cultura i la llengua. En vam deixar constància en una llarga entrevista amb ells a l’article Els Amics de les Arts a Berlín. El tour va ser organitzat pels lectorats de català del país germànic i va comptar amb el suport de l’Institut Ramon Llull (la seva delegada a Berlín fa una participació estelar al reportatge!) així com de la Delegació de la Generalitat a Alemanya pel concert final.

 

Per cert, al vídeo hi surt un servidor fent fotos de la xerrada que van fer els músics a la Humboldt Universität (amb cara de fotògraf professional, si se’n pot dir així…).

Els Amics de les Arts a Berlín

dissabte, 28/05/2011

"Jean-Luc", l'última cançó

Els Amics de les Arts van acabar aquest dijous el seu tour per Alemanya amb un concert a l’Alte Kantine de la Kulturbrauerei, al barri de moda de la capital, Prenzlauer Berg. Dimecres, havien fet una xerrada als alumnes de català de les universitats de Berlín –Freie i Humboldt– que s’acompanyà amb algunes cançons i conversa amb el públic. Els Amics han tancat, amb aquest “bis alemany”, la seva exitosa gira del primer disc que ha portat l’Eduard, en Joan Enric, en Ferran i en Dani a fer 120 concerts arreu de Catalunya i part de l’estranger.

“Mentre escoltàvem la Betlem fer la introducció, em mirava les lletres en alemany i he trobat Per mars i muntanyes i he recordat el moment d’escriure la primera estrofa, assegut al llit, amb la guitarra,” diu en Joan Enric, “ostres!, això que feia un dia, a casa, en un acte superprivat, ara la gent no només ho canta i s’hi identifica sinó que és matèria en una universitat, i a més alemanya!” No cal explicar la història d’aquest grup, ells mateixos s’han dedicat a fer-ho dalt dels escenaris i la seva trajectòria ha sigut i serà tema de reportatges.  Es nota que han compartit pis i que es coneixen: fan moltes bromes i s’entenen molt. Quan parlen, es complementen: un comença una frase i l’altre l’acaba.
A la xerrada han fet un repàs dels inicis del grup, la manera de treballar, el funcionament… També han parlat de l’escena musical i social que es viu actualment a Catalunya. Amb els alumnes de català han comentat les seves lletres i han contestat a les seves qüestions, algunes de les quals els hi han provocat un somriure com la del qui preguntava si els catalans, quan lliguem i tal com s’explica a la cançó ‘4-3-3’, fem la tàctica Guardiola: tocar molt la pilota al camp.
La gira ha estat organitzada pels lectorats de català de les universitats alemanyes en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull. A Berlín ho ha disposat la Betlem Borrull, qui, a part dels cursos de català, també ha organitzat seminaris sobre la Nova Cançó i les visites de diversos músics catalans. El concert s’ha fet amb la col·laboració del Llull i la Delegació de la Generalitat a Alemanya.

Tornar als orígens
Després del col·loqui hem anat a dinar juntament amb la Queralt, delegada del Llull, en Carlos, mànager del tour, la Joana, periodista que en fa un seguiment, i la Laia, la seva amfitriona a Berlín. Tot fent les postres parlem de les seves impressions en aquesta gira que, des del dia 17 de maig, també els ha fet passar per Tübingen, Saarbrücken, Bochum, Colònia i Hamburg. (Llegiu-ne el seu diari.)
El que més els ha sorprès, confessen, ha estat l’alta assistència: “ens esperàvem fer concerts per a 20, 30 persones, tornar als orígens de la gira Castafiore Cabaret,” explica en Ferran. És un públic diferent, tal com el descriu en Dani: “primer perquè, molts cops, era verge, ens venia a sentir sense saber res de nosaltres i, després, perquè és molt ordenat. En el sentit positiu: interactua amb tu, fan les coses en ordre, s’esperen que acabis la cançó per aplaudir.” L’Eduard hi afegeix: “també ha sigut un repte transformar l’espectacle en multilingüe, explicar les cançons en anglès i veure que la gent hi entrava encara que no n’entengués el significat.”
En Carlos en certifica l’èxit: “el canvi que feu entre Tübingen i Saarbrücken és impressionant: al principi estàveu acomplexats i després us vau tirar a la piscina…”, “…sí, l’espectacle es va posar a lloc tot sol, de manera natural: al segon dia, al veure que tothom era alemany, ho vam fer en anglès i vam jugar amb el bilingüisme,” acaba l’Eduard.

País petit
L’experiència ha estat enriquidora i la valoren molt positivament: “com a grup ens ha portat una espurna d’esperança, ganes d’intentar sortir més sovint de Catalunya […] i és possible, en som capaços; la gent està oberta i no és tan important l’idioma en el que cantes. Això és maco,” explica en Ferran.
“Estem molt contents de com està anant.” El sentiment és general, igual que l’esperança que això no sigui una excepció, com diu en Dani: “és molt maco el que deia el Ferran, el somni, la idea, que d’aquí un temps sigui normal que un grup català toqui avui a Barcelona, demà a París i divendres a Berlín.”
Del contacte amb la gent, també els que no parlen català, en surten lliçons, com la d’aquell alemany que els hi va dir que no estiguessin acomplexats per cantar en català que explica en Dani: “el símil que va fer servir ell era molt maco: un català quan viatja a fora diu amb la boca petita ‘és que som un país petit’ i, en canvi, un holandès, ben orgullós treu pit i diu ‘som un país; petit’, com una cosa positiva. Crec que nosaltres hem de començar a veure-ho així, és fantàstic ser part d’un país petit i això ha de jugar a favor.”
A part, molts alemanys els han acollit amb els braços oberts i els hi han ofert ajuda i consell pel futur. També el diari berlinès Tagespiegel va publicar una ressenya pel concert de dijous.

Els Amics es posen a to

La pressió
“El problema i la virtut del Bed & Breakfast” és que el vam fer pensant que ningú l’escoltaria, o sent conscients que l’impacte seria molt limitat. I ara sabem que la gent escoltarà [el següent],” diu en Joan Enric: “Això és una de les coses que a mi em fan més por: sabré escriure igual sabent que 25.000 persones han comprat el disc?” Admeten que s’estan tornant maniàtics, que s’hi miren més. “No és tensió, sobretot és responsabilitat, ” que en diu en Dani. Però afectarà també la gira alemanya en aquest sentit?
El no és unànime. Tindrà una influència positiva a nivell de planificar la propera gira, diuen, però “no posarà pressió saber que a Alemanya ens escolten, a mi em preocupa la gent de Girona!, ” rebla en Joan Enric.

De Calaf a Berlín
Ara parlem de la gira, la qual va acabar oficialment en un doble concert al Palau de la Música però a la que si ha afegit un “bis alemany”, com als bons concerts on el públic no en té mai prou, com al seu tour. El de dijous va ser un últim concert en una Alte Kantine atapeïda d’alemanys i catalans a parts iguals. Un públic entregat i amb les cançons apreses.
Dani: “la gira ha sigut exponencial, hem començat tocant per 200 persones i hem acabat tocant per moltíssima gent…”, “…a Calaf, al primer concert que vam vendre el CD, que ni sabíem que era el primer de la gira, vam tocar amb la gent sobre l’escenari, potser hi havien 60 persones…,” acaba la frase en Joan Enric.
“Hem fet de Calaf a Berlín,” diu l’Eduard, “i és maco perquè hi ha cançons que fins ara han sigut la columna vertebral de l’espectacle però que per la següent gira s’hauran de descartar…”, “…i demà pot ser l’últim cop que la toquem!, ” afegeix en Ferran.

I quines sensacions teniu davant d’això?
Eduard: “sensació d’alegria. Et diuen fa un any i mig que acabaries la gira aquí i no t’ho creus, és una cosa espectacular.”
Dani: “tots els concerts de la gira alemanya han estat increïbles, no n’hi ha cap que no hagi valgut la pena però hi ha una certa màgia en aquest últim: és la sala més gran, és el lloc on hi haurà més gent…”
Joan Enric: “però anem tranquils, anem a fer un “bolo a Matadepera”, que en diem nosaltres, perquè és un bolo on la gent va començar molt freda i va acabar molt bé…” “…anem a guanyar-lo,” diuen.

 

Podeu veure fotos del seminari a la Universitat Humboldt i del concert a l’Alte Kantine a Flickr.

last song

In-Edit Berlin prem el play

dimarts , 5/04/2011
IN-EDIT Berlin

Cotxe oficial del festival (de in-edit.de)

Avui es posa en marxa la primera edició del festival In-Edit Berlín, que es farà als cinemes Movimento i .HBC fins el proper diumenge. El reconegut festival internacional de cine documental musical arriba finalment a la capital de l’electrònica amb la voluntat d’enriquir l’experiència musical dels berlinesos mostrant la visió dels cineastes participants sobre la música.
A Barcelona, l’esdeveniment va iniciar-se el 2003 i des de llavors cada any té més èxit. Avui ja conta amb edicions a Santiago de Xile, Buenos Aires, Sâo Paulo i Puebla, a part de la nova a Berlín.

El festival de Berlín es vol adreçar tan a melòmans experts com a tothom qui tingui interès en la música i el cinema, i abraça una gran varietat de gèneres, des del rock fins al jazz.
Neix amb la intenció d’arrelar en el ric panorama musical de la ciutat i esdevenir un referent en el cinema documental sobre música tal com és a Barcelona. A partir del 2012 volen ampliar el festival establint una secció de competició.


In-Edit Berlín
Del 5 al 10 d’abril al Movimento Kino (Kottbusser Damm 22 – 10967 Kreuzberg) i .HBC (Karl-Liebknecht-Str. 9 – 10178 Alexanderplatz)
Programa i entrades
Podeu seguir-los a Facebook i Twitter