Entrades amb l'etiqueta ‘reciclatge’

En bicicleta pels espais naturals del món

dimarts , 12/07/2011

© Brais Palmás (de braispalmas.com)

Aquest matí, Brais Palmás agafarà la bicicleta i marxarà cap al mar Bàltic. Fa un any i un mes que va sortir de Pontevedra (Galícia) amb el projecte Samana, que l’ha de portar fins al Vietnam a través dels espais naturals d’Euràsia al llarg de tres anys. Malgrat que no es troba confortable a les ciutats, aquest últim mes s’ha estat a Berlín, on hem pogut parlar del seu projecte.

Samana vol donar un toc d’atenció a la societat europea, centrar la mirada en alguns espais naturals protegits del món per retratar-ne la biodiversitat i conscienciar l’afectació que les nostres accions tenen en el seu fràgil equilibri. La seva és una ruta amb bicicleta per apropar-se més al paisatge, comprendre les distàncies reals que separen aquests espais i unir-les en el seu camí.
Per què de Galícia fins al Vietnam? “No es pot anar més lluny sense usar un altre transport que la bicicleta.” El seu trajecte demostra que amb molts pocs recursos, “amb el que es pot portar en una bici”, és possible viure durant molt de temps i realitzar un gran projecte. Demostrar que hi ha alternatives, com per exemple “treballar menys, guanyar menys però viure més.” Tot això m’ho explica mentre prenem una copa de batut fet a partir de fruita recuperada del que ha rebutjat un supermercat proper.

El projecte, que es pot seguir també a Facebook, començà el Dia Mundial del Medi Ambient 2010, Any de la Bioesfera. L’ha dissenyat ell, cercant-se els patrocinadors (entre ells Nokia o Massi) i els col·laboradors i organitzacions que el recolzen (WWF, Hi-Tec, Powerex…). La ruta fa més de 15.000 quilòmetres en línia recta i abans de sortir de la ciutat en porta exactament 6.204. Després d’haver recorregut gran part de la península Ibèrica, prop de Grenoble, un aparatós accident el va obligar a parar dos mesos i mig.
Reprengué la ruta a Frankfurt, i, a Alemanya, ha visitat els parcs nacionals de Kellerwald Edersee, Hainich i Sächsischen Schweiz, entre d’altres espais naturals. Contactant amb els parcs, aconsegueix allotjament i manteniment, així com visites guiades i informació privilegiada dels espais que visita.

De les reserves de bioesfera alemanyes no en té, però, bones impressions: “són excessivament petites i no compleixen la funció de conservació,” em diu, “manquen enllaços amb l’exterior, l’ecosistema s’aïlla i es fa petit.” A més, “s’han eliminat pràcticament els depredadors naturals i algunes espècies han crescut massa,” desequilibrant el medi i fent necessària la intervenció de la caça, activitat molt característica d’Alemanya. A diferència de l’Estat espanyol, els parcs tenen massa trànsit de persones i “a vegades no saps si estàs a la ciutat o a la natura.” L’explotació turística és excessiva: “estem protegint un espai o tornant-lo un lloc turístic?,” es pregunta. Suposem que això es deu a la gran accessibilitat dels parcs alemanys, ja que al país no hi ha muntanyes.
El trencament del desenvolupament natural es nota en el comportament dels ocells, els quals ja no cacen perquè saben on són les zones de pícnic, o en el de les guineus, moltes de les quals mengen de la mà dels visitants.
Del seu pas per Alemanya, n’han deixat constància els diaris Thueringer Allgemeine i Wirtschafts Spiegel.

Aquest mes que s’ha quedat a Berlín no s’ha estat quiet, però. Ha aprofitat per visitar algunes granges industrials per documentar l’afectació que provoquen aquestes al medi ambient, a l’economia i l’equilibri mundials. Parlem del respecte als animals, els mètodes de producció abusius i els efectes col·laterals d’aquests: “si s’acabés la ramaderia als països desenvolupats, s’acabaria la fam a tot el món.” Ara, en Brais només menja carn que sap que prové d’explotacions racionals i respectuoses amb els animals.

Avui en Brais ha agafat la bicicleta i ha fet, incansable, cap al Parc Natural de Usedom, des d’on entrarà a Polònia per continuar la seva ruta cap al Vietnam. Tal com va escriure María Manrique en el primer aniversari de la travessia: “i pedalejant, després de 365 dies, continua Brais Palmás i el seu projecte Samana. No per parlar únicament un dia de medi ambient, sinó per no deixar-ho de fer durant tot el seu camí.”

El sistema de recuperació d’envasos (i 3)

divendres, 21/01/2011

rogermelcior.cat

Acabo la sèrie d’articles sobre el sistema de reciclatge d’ampolles alemany fent referència a l’article que Roger Melcior va escriure sobre el sistema usat a Finlàndia.
Melcior destaca que aquest és el país amb una taxa de reciclatge més alta d’Europa (un 98%) i que, a diferència d’Alemanya, les llaunes també són gravades per aquest dipòsit, al qual s’hi han adscrit pràcticament totes les marques.

Roger Melcior és estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. Interessat en política, gestió i polítiques públiques, les eines TIC 2.0, les infraestructures –sobretot ferroviàries– i tot allò relacionat amb la llengua catalana. És impulsor del portal Rodalia.info. El podeu seguir a Twitter.

Aquest sistema de reciclatge d’envasos és només un dels molts aspectes que caracteritzen el model de sostenibilitat alemany; sens dubte se n’hauran d’abordar d’altres. Deixeu un comentari si creieu que ha quedat algun detall per aprofundir-hi, intentaré tractar-ho en futurs articles; i no dubteu a compartir informacions similars que enriqueixin el debat sobre com millorar el tractament de residus a casa nostra.

En les últimes setmanes m’han arribat algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, en aquest seguit d’articles us en faig ressò: 1, 2 i 3.

El sistema de recuperació d’envasos (2)

dimarts , 18/01/2011

[tv3 3294371]

Seguint amb el tema de l’últim article, comparteixo avui el reportatge que va emetre el programa El Medi Ambient de Televisió de Catalunya el passat 3 de gener. El reportatge, fet a partir de les informacions de la campanya Retorna, mostra de forma senzilla i clara com funciona el sistema de retorn d’envasos alemany (i en general nord-europeu).
El web del reportatge també inclou un enllaç a un estudi que compara diversos sistemes i remarca els beneficis dels usats a Alemanya i Dinamarca (PDF). M’ha agradat que el sistema basat en la reutilització de l’envàs no només crea més llocs de treball sinó que també afavoreix les petites empreses (i aquesta deu ser una de les raons que explica per què a Alemanya poden coexistir centenars de marques de cervesa).

Del reportatge en trobo especialment remarcable la dada de que, tot i les reticències per part de la indústria a implementar aquest sistema, el suport ciutadà a aquest fos d’entre el 65% i el 89%.
A més, particularment a Berlín té molta importància el “costum” de deixar els envasos pel carrer –majoritàriament cerveses que compren els que surten de festa–, que són recollits i retornats per centenars de persones que complementen els seus escassos ingressos d’ampolla en ampolla i estalvien molts diners al servei públic de neteja.
Finalment, a part del que diu el reportatge, alguns supermercats, com per exemple la cadena Lidl, han implementat en les màquines de retorn la possibilitat de donar els diners del dipòsit; aquesta iniciativa va arribar a acumular el 2010 més de dos milions d’euros repartits en diversos programes socials.

Com a anècdota puc dir que el supermercat que surt al vídeo està situat al costat del que fou casa meva aquest últim any i que l’he vist renovar completament.

Gràcies al Roger M. i a la Marta B. per l’avís.

En les últimes setmanes m’han arribat algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, en aquest seguit d’articles us en faig ressò: 1, 2 i 3.

El sistema de recuperació d’envasos (1)

divendres, 14/01/2011

[youtube KV9RN0qGjqo]

En les últimes setmanes m’han arribat per diverses bandes algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, del qual tenia ganes d’escriure des que vaig començar a comprar als supermercats berlinesos i en vaig entendre el funcionament.

El sistema es basa en la recuperació dels envasos per part dels distribuïdors –o sigui: supermercats i botigues–, la separació segons material i el pre-processament per després enviar-ho a la planta de reciclatge. De fet, no és res nou per nosaltres; es tracta de la simple automatització del sistema que es feia servir a Catalunya fa anys (i del qual jo no en tinc sinó el vague record de portar les ampolles de Vichy Catalán a la botiga de queviures del costat de casa).
Aquest sistema permet un major compromís del consumidor amb el reciclatge (se li retorna al client la fiança que ha pagat prèviament per cada envàs) , més eficiència en el transport, reciclatge i producció de nous envasos (els envasos són aixafats al supermercat i cada material és tractat per separat) i menys cost pel contribuent (és l’empresa productora qui n’assumeix els costos).

En aquest primer article us deixo el vídeo de la campanya que ha iniciat Retorna, projecte impulsat entre d’altres per Ecologistes de Catalunya, Greenpeace i Ecologistes en acció, i que ens hauria de fer reflexionar sobre si el sistema català de reciclatge indiscriminat d’envasos és realment efectiu o potser cal plantejar-se tornar a les antigues maneres.

Gràcies a Ferran N. per l’enllaç.

En les últimes setmanes m’han arribat algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, en aquest seguit d’articles us en faig ressò: 1, 2 i 3.