Entrades amb l'etiqueta ‘Suïssa’

A través de les muntanyes suïsses per Street View

divendres, 30/03/2012

[youtube oX4dp1F171w]

Entre Thusis (Grisons, Suïssa) i Tirano (Llombardia, Itàlia), passant pel mític St. Moritz i seguint la conca dels rius Alvra, En i Bernina baixa un trenet que passa per alguns dels paratges més bonics dels Alps, una bellesa reconeguda per la UNESCO. Des d’aquesta setmana aquest recorregut es pot fer, també, a Google Maps amb l’opció Street View.

L’any passat la companyia californiana va estar recollint-hi imatges amb la seva famosa càmera de nou lents enganxant-la al tren de la companyia Rhaetian que fa aquest recorregut. Després d’un temps d’edició de les imatges, s’han publicat alguns fragments del trajecte. Un d’aquests permet anar des de l’Estació de Spinas fins a prop del poble de Bever, sota el cim de l’Alp Muntatsch (2.188 m.). Un altre fragment recorre la llera del Llac Blanc, des del límit de l’espai d’especial interès dels Llacs de l’Alta Engadina i Bernina fins l’estació d’Ospizio (ja al territori italianòfil del país). I encara un altre permet endinsar-se en el túnel de Cruschetta. En aquesta galeria podeu fer vosaltres mateixos el recorregut.

El tren de les línies Alvra i Bernina és una obra d’enginyeria centenària que fou concebuda de bon principi de cara a integrar-se respectuosament amb l’entorn natural i el paisatge, conservant l’harmonia alpina del Parc Natural Ela i l’espai d’especial interès abans esmentat que travessa. Al llarg dels seus 120 quilòmetres, amb St. Moritz com a punt central, l’obra està caracteritzada pels seus nombrosos ponts i viaductes de pedra (més de cent), túnels arrodonits (uns quaranta) i voltes de cargol (almenys set, sense comptar els desnivells salvats en sinuoses ziga-zagues) que li permeten superar els més de 2.000 metres de desnivell positiu.
Als mapes del seu web es marca, entre altres informacions, fins on es pot allargar l’esguard sobre el paisatge alpí en cada punt del trajecte. Especialment generós és el tram sobre St. Moritz, quan des del sud-oest cap al nord-est s’allarga la vall d’Engadina, on cada mes de març se celebra una de les maratons d’esquí de fons més maques i concorregudes del món.

La línia va ser inclosa al llistat de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2008. L’agència en destacà “l’exemple notable de la utilització del ferrocarril per acabar amb l’aïllament dels pobles dels Alps centrals i induir un canvi socioeconòmic durador,” i en ressaltà l’èxit tecnològic amb la “realització excepcional en el pla tècnic, arquitectònic i ambiental que encarna els assoliments que poden assolir l’arquitectura i l’enginyeria civil.”

 

Gràcies a en Ferran N. per posar-me sobre la pista del projecte.
Fa temps al bloc també es va parlar de Street View quan es va introduir a Alemanya.

Stop a les segones residències a Suïssa

divendres, 23/03/2012

Fotografia de www.zweitwohnungsinitiative.ch

Fa dues setmanes els suïssos van acordar en referèndum no allargar el període vocacional fins a les sis setmanes. La consulta, però, anava més enllà del que van remarcar les notícies del nostre país.

El corresponsal de La Vanguardia a Berlín, Rafael Poch, ho destacava en una recent entrevista amb el veterà ecologista Franz Weber, el qual presentà una proposta que posa límit a la construcció de segones residències al país alpí. Poch es lamentava: “a Espanya, capital mundial del sector que avui paga amb el seu paisatge irreparablement devastat i varis milions de parats per aquells excessos, el referèndum suïs amb prou feines va tenir ressò.”

La victòria de la iniciativa, que Weber qualifica d’extraordinària, obligarà ara a canviar la constitució suïssa per introduir el límit del 20% de segones residències per municipi. Per l’ecologista, la massiva expansió d’aquestes es tractava “fonamentalment d’enriquir-se […] d’especular.” Un joc que es feia entre els inversors suïssos i els estrangers interessats a tenir un apartament o casa en un paisatge idíl·lic.A la seva pàgina web l’associació impulsora aclareix alguns altres principis com que la nova llei no atacaria el federalisme (una peça sensible a la política suïssa) municipal, que les segones residències existents no es veurien afectades o que protegir el paisatge fomenta el turisme i la creació de llocs de treball tan en turisme com en feines agrícoles o rehabilitació de cases.

Una cançó de bressol alpina

dimarts , 12/04/2011

[youtube 5b6EjkNpHSU]

A través del fantàstic bloc de disseny Swissmiss vaig arribar a aquesta cançó de bressol adequada per famílies alpines i per pares que vulguin transmetre el seu amor per la muntanya als fills.
Evidentment, és de fabricació suïssa i el venen a Kiener Spielwaren.

El dia de Mondaine

divendres, 11/02/2011

Was für ein Tag ist Heute, Mondaine?

Som dimecres 9 però el meu rellotge marca el dia 00 de febrer. No és que s’hagi espatllat, és que és Mondaine.

Erwin Bernheim va començar la seva relació amb els rellotges amb la importació i distribució de rellotges al Brasil el 1951. L’any següent registrà la marca Mondaine i comprà una petita fàbrica a Suïssa, establint-se a Zürich. Al llarg d’aquests cinquanta anys ha competit amb les altres empreses rellotgeres pel domini del mercat al país alpí, aconseguint diverses fites importants com ara el desenvolupament dels primers rellotges digitals amb pantalla LED (‘70); el desenvolupament del M-Watch, en només 28 dies i que els posà per davant la marca Swatch (‘80); o l’exclusiva en la fabricació dels rellotges de la companyia ferroviària suïssa (SBB CFF FFS, en les seves inicials en alemany, francès i Itàlia).
Des del seu llençament, el rellotge M-Watch ha venut més de 7.000.000 d’unitats, de les quals 5.000.000 només a Suïssa, i ha recollit diversos premis de disseny que l’avalen també com el primer rellotge fabricat amb materials reciclables.
Els rellotges que fabrica per la SBB CFF FFS incorporen la revolucionària tecnologia StopToGo. Desenvolupada als anys quaranta per Hans Hilfiker, fa que la busca secundària vermella, després d’haver fet la volta completa en 58 segons, esperi a un impuls elèctric centralitzat per començar el nou minut. D’aquesta manera, s’assegura que tot el sistema vagi a la mateixa hora i que tots els trens circulin amb puntulitat suïssa (valgui la redundància). Podeu veure un exemple del seu funcionament en aquest vídeo.

No totes les línies de rellotges de canell Mondaine a imatge dels oficials dels ferrocarrils, però, incorporen el sistema StopToGo; per exemple els que mostren el dia no ho fan, però tenen una altra peculiaritat.
Aquests rellotges ensenyen la data a traves de dues finestretes diferents, una per les unitats i l’altre per les desenes; el seu funcionament independent fa que després del dia 31, vingui el 32 i després el 33 i després… i així fins el dia 00 després del 39.
Lluny de ser un mal funcionament —com jo mateix vaig pensar en adonar-me’n— o error de disseny, aquest detall ha passat a ser marca distintiva de la casa i s’ha mantingut per diferenciar-se dels altres fabricants que també mostren la data però que tenen mesos de com a màxim “només”  31 dies.

Un senzill càlcul ens diu que seguint aquest rellotge, on cada mes té 40 dies (del 0 al 39), l’any 2011 em durarà 480 dies, o sigui que acabarà el que per a la resta de la gent serà el 24 d’abril.

Gràcies a l’Alba V. que em va desvetllar el misteri quan vaig veure que el seu Mondaine marcava 00 de gener.