Opinió

Periodista econòmic freelance, Brendan (42) és de la ciutat de Nova York però parla un castellà curiós, après en els quatre anys que ha viscut a Guatemala, i que combina amb un anglès tranquil i comprensible. De bon principi em sobta la seva manera de vestir, que no em quadra amb els estereotips de la seva professió i procedència. De seguida, però, es veu que és senzill i agradable.
Fem l’entrevista en dos moments diferents, perquè considera que la seva visió de Berlín ha canviat al llarg del temps que ha viscut aquí. Va venir a la ciutat per amor, un història ben maca. Considera que a aquí és molt fàcil viure: barat, serveis d’alta qualitat, no és dens ni frenètic i, a la vegada, no li falta res i té molta cultura. Hi ha molta vida però és molt tranquil i relaxat.
N’aprecia especialment les infraestructures per a bici, que pot ser usada com a transport o per a esport. I li impressiona la història que es troba a cada racó de la ciutat.

La comparació Berlín-Nova York és inevitable: ambdues són ciutats cosmopolites, amb molta diversitat i estils de vida diferent. Mentre que a la capital alemanya ser diferent està tolerat, a NY està valorat, celebrat. Berlín és més permissiva i hi ha menys presència policial, del govern, malgrat que les normes socials controlen el comportament; a la ciutat americana, en canvi, el comportament és més lliure: criden, fan bogeries, un “happy caos”. Després del 11/S, però, hi ha molta més policia.
En el terreny econòmic, a Nova York, com a centre financer que és, hi va molta gent a fer diners, és més materialista i hi ha molta pressió per tenir èxit. Diu que Berlín no és tant capitalista i que la majoria de la gent ve atreta pels preus assequibles i la baixa densitat de població.

“Berlín no és Alemanya,” diu. Sobre el procés de transformació de la ciutat: està vivint de la seva reputació com a ciutat jove, creativa i hedonista (sex, drugs & rock’n’roll) que un dia fou –el mateix procés de NY entre els anys 70 i 90 del segle passat.
Però mica en mica Berlín deixa de ser el lloc pels artistes. Com a mostra em posa la Tacheles, una casa ocupada per un col·lectiu d’artistes després de la caiguda del mur i que, després d’haver-se convertit en una atracció turística, tancà (almenys en part) el mes passat.

Plans de futur? “Seria fàcil quedar-me però casa meva és NY.”