El sistema de recuperació d’envasos (i 3)

divendres, 21/01/2011

rogermelcior.cat

Acabo la sèrie d’articles sobre el sistema de reciclatge d’ampolles alemany fent referència a l’article que Roger Melcior va escriure sobre el sistema usat a Finlàndia.
Melcior destaca que aquest és el país amb una taxa de reciclatge més alta d’Europa (un 98%) i que, a diferència d’Alemanya, les llaunes també són gravades per aquest dipòsit, al qual s’hi han adscrit pràcticament totes les marques.

Roger Melcior és estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. Interessat en política, gestió i polítiques públiques, les eines TIC 2.0, les infraestructures –sobretot ferroviàries– i tot allò relacionat amb la llengua catalana. És impulsor del portal Rodalia.info. El podeu seguir a Twitter.

Aquest sistema de reciclatge d’envasos és només un dels molts aspectes que caracteritzen el model de sostenibilitat alemany; sens dubte se n’hauran d’abordar d’altres. Deixeu un comentari si creieu que ha quedat algun detall per aprofundir-hi, intentaré tractar-ho en futurs articles; i no dubteu a compartir informacions similars que enriqueixin el debat sobre com millorar el tractament de residus a casa nostra.

En les últimes setmanes m’han arribat algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, en aquest seguit d’articles us en faig ressò: 1, 2 i 3.

El sistema de recuperació d’envasos (2)

dimarts , 18/01/2011

[tv3 3294371]

Seguint amb el tema de l’últim article, comparteixo avui el reportatge que va emetre el programa El Medi Ambient de Televisió de Catalunya el passat 3 de gener. El reportatge, fet a partir de les informacions de la campanya Retorna, mostra de forma senzilla i clara com funciona el sistema de retorn d’envasos alemany (i en general nord-europeu).
El web del reportatge també inclou un enllaç a un estudi que compara diversos sistemes i remarca els beneficis dels usats a Alemanya i Dinamarca (PDF). M’ha agradat que el sistema basat en la reutilització de l’envàs no només crea més llocs de treball sinó que també afavoreix les petites empreses (i aquesta deu ser una de les raons que explica per què a Alemanya poden coexistir centenars de marques de cervesa).

Del reportatge en trobo especialment remarcable la dada de que, tot i les reticències per part de la indústria a implementar aquest sistema, el suport ciutadà a aquest fos d’entre el 65% i el 89%.
A més, particularment a Berlín té molta importància el “costum” de deixar els envasos pel carrer –majoritàriament cerveses que compren els que surten de festa–, que són recollits i retornats per centenars de persones que complementen els seus escassos ingressos d’ampolla en ampolla i estalvien molts diners al servei públic de neteja.
Finalment, a part del que diu el reportatge, alguns supermercats, com per exemple la cadena Lidl, han implementat en les màquines de retorn la possibilitat de donar els diners del dipòsit; aquesta iniciativa va arribar a acumular el 2010 més de dos milions d’euros repartits en diversos programes socials.

Com a anècdota puc dir que el supermercat que surt al vídeo està situat al costat del que fou casa meva aquest últim any i que l’he vist renovar completament.

Gràcies al Roger M. i a la Marta B. per l’avís.

En les últimes setmanes m’han arribat algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, en aquest seguit d’articles us en faig ressò: 1, 2 i 3.

El sistema de recuperació d’envasos (1)

divendres, 14/01/2011

[youtube KV9RN0qGjqo]

En les últimes setmanes m’han arribat per diverses bandes algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, del qual tenia ganes d’escriure des que vaig començar a comprar als supermercats berlinesos i en vaig entendre el funcionament.

El sistema es basa en la recuperació dels envasos per part dels distribuïdors –o sigui: supermercats i botigues–, la separació segons material i el pre-processament per després enviar-ho a la planta de reciclatge. De fet, no és res nou per nosaltres; es tracta de la simple automatització del sistema que es feia servir a Catalunya fa anys (i del qual jo no en tinc sinó el vague record de portar les ampolles de Vichy Catalán a la botiga de queviures del costat de casa).
Aquest sistema permet un major compromís del consumidor amb el reciclatge (se li retorna al client la fiança que ha pagat prèviament per cada envàs) , més eficiència en el transport, reciclatge i producció de nous envasos (els envasos són aixafats al supermercat i cada material és tractat per separat) i menys cost pel contribuent (és l’empresa productora qui n’assumeix els costos).

En aquest primer article us deixo el vídeo de la campanya que ha iniciat Retorna, projecte impulsat entre d’altres per Ecologistes de Catalunya, Greenpeace i Ecologistes en acció, i que ens hauria de fer reflexionar sobre si el sistema català de reciclatge indiscriminat d’envasos és realment efectiu o potser cal plantejar-se tornar a les antigues maneres.

Gràcies a Ferran N. per l’enllaç.

En les últimes setmanes m’han arribat algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, en aquest seguit d’articles us en faig ressò: 1, 2 i 3.

Els fantasmes de la guerra

dimarts , 11/01/2011

El fotògraf rus Sergey Larenkov té una fantàstica sèrie de fotografies de Berlín on mescla imatges de l’actualitat amb imatges de la guerra. A partir d’un acurat treball de sobreimposició (refotografia computacional, en diuen), la història brutal i les runes en què les batalles van convertir la majoria de Berlín retornen als carrers de la ciutat per recordar-nos els fets ocorreguts als mateixos escenaris per on avui passegem aliens a la barbaritat de la guerra fent-nos fotos somrients.

Larenkov té d’altres sèries també molt impactants com les de Moscou, ParísLeningrad.
Altres fotògrafs com per exemple Jason Powell també han explorat aquest camp amb resultats molt interessants.

Retrats de Berlín: Korbinian

divendres, 7/01/2011

Korbinian

Periodista de la Deutschlandradio (ràdio pública alemanya) de la secció de política, procedent de Wolfsburg (Baixa Saxònia). Korbinian (31) va venir a la capital a estudiar Ciències Polítiques. Després d’haver estat per molts llocs d’Europa i de treballar tres anys al Parlament Europeu com a tècnic del partit Els Verds-Aliança Lliure Europea s’ha mudat finalment amb la seva companya Anneke i la seva filla Nele Julia a Berlín, on fins al desembre va gaudir de la seva baixa per paternitat.

Considera aquesta com la única metròpoli d’Alemanya, una ciutat gens provincial i on tot canvia molt de pressa; sobretot, és la capital de la política i el periodisme. Dels anys 90 en recorda l’obertura al món, quan quasi era més fàcil trobar estrangers i sentir anglès que no pas berlinesos parlant alemany. Confessa no trobar a faltar res de la seva ciutat, ja que no l’entusiasma el paisatge lleig i industrial de la ciutat de la Volkswagen. Per ara, igual que l’Anneke, ja n’ha tingut prou de trasllats i vol quedar-se una temporada, però no pot negar que Brussel·les el té enganxat.

Retrats de Berlín: Tori

dimarts , 4/01/2011

Tori

Tori (26), de Victoria, és atrevida i directa, sap què vol i lluita per aconseguir-ho; la seva empenta és contagiosa. Es defensa bé en alemany però prefereix parlar-me en anglès; ho fa a poc a poc i clarament, gesticulant molt. Des d’Adelaide (Austràlia) va venir a Europa fa uns cinc anys per acabar els seus estudis en Recerca de Salut Internacional a Ginebra (Suïssa) i Uppsala (Suècia), on va conèixer la seva parella, amb qui han decidit de provar de viure un parell d’anys a Berlín.

Evidentment enyora el clima, la platja, la família i els amics però se sent molt bé a la ciutat, d’on aprecia la diversitat de la gent –de cultures, nacions, ocupacions– i la qualitat cultural –oficial i underground. Al cap de poc de ser-hi va saber que aquesta era una ciutat per ella, que l’havia captivat; tot i això, la seva curiositat l’empeny a viatjar i sap que d’aquí un parell d’anys li tocarà alçar el vol de nou.

…und einen guten Rutsch ins neue Jahr!

dissabte, 1/01/2011

Silvester 09-10 in BerlinSilvester 09-10 in Berlin
New Year's Eve 09-10 in Berlin
New Year’s Eve 09-10 in Berlin

Bon Nadal… i bona lliscada en el nou any!

Retrats de Berlín: Ixmu

dimarts , 28/12/2010

Ixmu

Guatemaltenca nascuda a Mèxic DF filla d’exiliats polítics, Ixmucane (26) –nom de la deessa maia del blat de moro que creà els éssers humans– ha estudiat Disseny del Producte i ara cursa Disseny Tèxtil a Berlín. D’ulls inquiets i somriure agraït, escolta amb atenció i parla amb suavitat. Va arribar a la ciutat fa pràcticament un any, convidada per un professor de la Kunsthochschule per parlar sobre el disseny a Guatemala; ella ja tenia intenció de venir per sortir del país i atreta per la ciutat.

Descriu Berlín com una ciutat jove i feta pels joves, on aquests tenen molts actius i protecció, així com també la dona: seguretat, accés a l’habitatge, sanitat i estudis, necessitats contemplades… Una ciutat que conserva un balanç entre el moviment i la tranquil·litat. Li agrada de caminar pels carrers sola de nits. Ha patit, però, les dificultats de la integració en la pròpia pell, sobretot en l’idioma i el caràcter ferri dels alemanys. Enyora l’espontanietat, el caos i el clima centre-americans, en contraposició al càlcul, la rigidesa i la grisor del nord d’Alemanya. De moment no té plans de marxar de Berlín, s’hi veu per una llarga temporada.

Frohe Weihnachten…

dissabte, 25/12/2010

FroheWeinachten '10
cliqueu sobre la imatge per veure-la en alta qualitat
drücken Sie auf das Foto und sehen es in HQ

Retrats de Berlín: Hestie

dimarts , 21/12/2010

Hestie

Hestie (29) és d’aquelles persones que inspiren confiança només veure-les; de tracte agradable i conversa intel·ligent. Té la mirada sincera, gesticula molt i no eludeix el contacte amb l’interlocutor fent-lo més proper a les seves explicacions. Nascuda a Johannesburg (Sud-àfrica), és dissenyadora de moda i, actualment, professora de disseny tèxtil a Bangkok. Afirma, però, que no suporta cosir.

Està fascinada per Berlín, on hi ha arribat seguint el cor i on confessa sentir-se ella mateixa: “feel on my own skin”. Abans de l’actual estada, de prop de set mesos, ja havia visitat molts cops la ciutat; ara sent que ha de fer alguna cosa a la ciutat, que hi té quelcom a acabar. Com molta gent que ens estem aquí, no té plans més enllà dels propers sis mesos però l’any vinent, tornant de Tailàndia, espera poder-s’hi establir per una llarga temporada i construir-hi quelcom d’estable que pugui combinar amb estades a Sud-àfrica.