Spanair tanca – nota des de Berlín

diumenge, 29/01/2012

Davant el tancament de Spanair, la connexió aèria directa Berlín–Barcelona torna a quedar reduïda a dues ofertes: AirBerlín i easyJet.

La companyia alemanya ofereix un servei de qualitat (equipatge i menjar inclòs) però a un preu elevat i, a voltes, amb escala a Ciutat de Mallorca, on tenen la seu del sud d’Europa. Opera des de l’aeroport de Tegel (fins al seu tancament el juny d’aquest any).
També cal esmentar que la companyia no usa el català en les seves comunicacions i, malgrat el canvi de president l’estiu passat –l’anterior s’havia manifestat més d’un cop obertament i directament en contra d’adoptar-lo–, no sembla que hi hagi passos en aquest sentit.

La companyia anglesa té preus baixos (encara que no tant com per altres rutes des de Barcelona i sempre depenent de les dates i l’antelació) però sense comprendre ni maleta ni menjar ni recàrrec de la targeta de crèdit – però sí nombroses interrupcions publicitàries-comercials durant el vol. A més és prou coneguda pels problemes de retards, cancel·lacions i avaries que la caracteritzen, tot i que s’ha de reconèixer que últimament han millorat molt el servei. Opera des de la terminal B de l’aeroport de Schönefeld (actualment en ampliació).
Aquesta operadora tampoc usa el català en les comunicacions, si bé sí que té el web en aquesta llengua.

Els catalans (o barcelonesos) berlinesos d’adopció podem lamentar la desaparició de la ruta, ja que, en general, Spanair estava oferint un bon servei a preus ajustats i amb una freqüència prou bona. A part de preocupar-nos pel tancament (articles Vicent Partal i Albert Sáez) de la companyia catalana esperem que altres companyies s’atreveixin a oferir la ruta per donar-nos més possibilitats de transport.

 

Altres opcions de connexió entre el nostre país i la capital germana són les rutes a València, Alacant, Eivissa i Maó, a més de l’esmentada a Ciutat de Mallorca, d’Air Berlin; i les connexions a Eivissa i Ciutat de Mallorca d’easyJet. Pels més estalviadors i pacients, Ryanair porta des de Girona fins Magdeburg (a dues hores de tren de Berlín).

Heilige Nacht, plàcida nit

diumenge, 25/12/2011

Partitura manuscrita de Franz Xaver Grubers (prop de 1860)

“Wo sich heut alle Macht
Väterlicher Liebe ergoß
Und als Bruder huldvoll umschloß”

Frohe Weihnachten!

 

Cliqueu a la partitura per escoltar una preciosa versió cantada per Ernestine Schumann-Heink.

De Moscou a París, via Berlín

divendres, 9/12/2011

nächstes Anfahrt im Gleis 3

El proper dilluns, un grapat d’afortunats començaran un gran viatge: de Moscou a París, vía Berlín, amb tren. Gran i llarg: el recorregut, 3.177 quilòmetres, es completa en gairebé 40 hores al llarg de les quals es travessen cinc països i es fa parada a una desena de ciutats. El recorregut és una nova oferta de l’empresa First Passenger, filial dels ferrocarrils russos que ha de substituir l’únic cotxe que actualment cobreix el trajecte aprofitant el tren Moscou-Berlín i després el tren nocturn a París amb una parada a la capital alemanya de dotze hores.

La línia Moscou–París serà la segona més llarga d’Europa, després de la Moscou–Niça. A més de 200 km/h, travessarà Rússia, Bielorússia, Polònia, Alemanya i França i passarà per les ciutats de Vyazma, Smolensko, Krasnoe, Orsha, Minsk, Brest, Terespol, Varsòvia, Poznan, Rzepin, Oderburk, Frankfurt de l’Oder, Berlín, Hannover, Fulda, Frankfurt del Main, Saarbrücken, Forbach i Metz.
Els bitllets van des dels 330€ en segona classe fins als 1.050€ de la classe Luxury, la qual inclou esmorzar de cortesia. La cuina a bord serà d’inspiració russa fins a Varsòvia, a partir d’on s’oferiran plats nord-europeus.

Amb aquesta nova línia, els europeus occidentals tenim l’oportunitat de creuar tot el continent euroasiàtic pràcticament sense fer escala. Només ens falta la connexió ràpida València–París per a poder plantar-nos a Vladivostok sense gairebé baixar del tren (excepte a Berlín, és clar!) en una experiència ferroviària única de gairebé tres setmanes de durada.

Gràcies a Ferran N. per la informació.

I la neu…?

diumenge, 4/12/2011

La primera nevada

Estranyats, els berlinesos mirem cada dia al cel i al termòmetre. Dies clars i temperatures diürnes per sobre dels deu graus no semblen indicar que siguem a només tres setmanes de l’inici de l’hivern.
Repassant els escrits de l’hivern passat recordo que la neu va arribar, poèticament, just un més abans de Nadal. A partir de llavors ja no havia de parar fins cap d’any, amb tempestes de neu duríssimes i temperatures constants sota els deu negatius. El pic de l’hivern fou el dos de desembre tal com la pàgina de Facebook de Berlín recordava aquest divendres. Mentre esperem ja una mica impacients que caiguin els primers flocs per sortir a trepitjar neu com nens amb sabates noves ens consolem confiant que aquest hivern potser no serà, sortosament, tan dur com l’anterior.

[youtube VMLe0bZyir8]

 

Nationalsozialistischer Untergrund, recull de premsa

divendres, 25/11/2011

Tal com vaig destacar a la secció Crònica Berlín (44’20”) del programa Directe 4.0 (cada tarda a Ràdio 4) el passat dijous, el recent descobriment del grup terroristes neonazi Nationalsozialistischer Untergrund (Nacionalsocialistes Clandestins) ha generat gran polèmica a Alemanya.

El grup hauria estat actuant impunement al llarg de deu anys, assassinant 10 persones (8 immigrants d’origen turc, 1 d’origen grec i una policia) i robant una quinzena de bancs, a més d’alguns atemptats amb explosius. La policia havia atribuït fins ara els casos a màfies turques. El que més ha xocat a la societat alemanya és la inoperància dels serveis secrets, que compten amb una àmplia xarxa d’informadors infiltrats en grups extremistes però que no havien pogut establir cap relació entre els neonazis i els atemptats, i la més que probable implicació d’un agent en la trama.

Aquestes setmanes, la premsa alemanya és un degoteig constant d’informacions del cas que va traient a la llum els aspectes més vergonyosos de l’actuació de les autoritats.
Aquest n’és un recull:

L’estètica urbana de Berlín

divendres, 18/11/2011

[vimeo 31916136]

 Aneu a vimeo per veure el vídeo en HD a pantalla completa.

El sol escolant-se entre els carrers, arbres i monuments de la ciutat, imatge de tranquil·litat, de serenor que es desenfoca en el batec de la ciutat, del batibull de gent movent-se amunt i avall cercant la seva posició idònia en l’estètica urbana de Berlín.

Vídeo de Christian Andersen.

Fent xarxa graf a Berlín

divendres, 11/11/2011

Berlin Graph Coding Dojo, 1st Meeting 5

Des de fa unes setmanes, Berlín ja compta amb el primer grup d’usuaris de Graf, que vol reunir periòdicament experts, aficionats i principiants d’aquest llenguatge de programació per intercanviar experiències i aprendre’n mútuament.

Les trobades d’usuaris neixen amb el desenvolupament de la informàtica: des de l’època dels grans ordinadors fins a l’actualitat grups de gent amb un interès comú es troben de forma periòdica per “comentar la jugada”. Aquests tipus de trobades es dóna majoritàriament per temes tecnològics, tot i que n’hi ha de molts altres temes.
En la primera trobada del grup Graf de Berlín es va parlar sobre les bases de dades NoSQL i, especialment, sobre les bases de dades en forma de graf (xarxa), que actualment creixen exponencialment amb cada cop més dades a guardar i també més dades a processar.

L’exemple més clar de bases de dades graf són les xarxes socials, on hom estableix una xarxa d’amistat, interessos i dades comunes. Aquesta gran quantitat d’informació és emmagatzemada i tractada a partir de nodes i arestes (la connexió entre dos nodes), que permeten un processament més ràpid i eficient. Aquestes xarxes, però, també es poden usar en casos tan diferents com els dispositius GPS, que instal·lats en un cotxe és capaç de calcular el camí més ràpid a la destinació.

La primera trobada, que va tenir lloc a finals d’octubre, va reunir una vintena d’usuaris a les oficines de co-treball CoUp. Si voleu estar atents a les novetats de Graph Dojo Berlin podeuseguir el grup de Google o seguir en Pere Urbon, organitzador del grup, a Twitter.

 

Article escrit amb l’ajuda de Pere Urbon.

Maria Coma a Berlín

dimecres, 2/11/2011

Maria Coma @ Fabrik Zirkonia

Maria Coma va oferir aquest passat dissabte un concert preciós al Zirkonia Fabrik, on un públic mig català mig alemany va quedar encisat per la bellesa de les seves composicions i l’ambient màgic que la compositora crea al seu voltant. Es tracta del segon concert que la cantant fa a Berlín –aquest agost va tocar per primer cop a la ciutat, també a Zirkonia– i un dels primers en els quals es va poder escoltar les noves cançons del nou àlbum Magnòlia, que surt avui mateix a la venda.

Fins ara la música de Coma, en els seus treballs personals o amb u_mä, s’havia presentat delicada i senzilla, de marcat minimalisme. Les noves cançons, però, tenen molta força, són complexes i adquireixen la profunditat ambiental i emocional d’una bona banda sonora. En l’entrevista que aquest diari va oferir diumenge s’entén aquest canvi i també que aquest és un àlbum molt més personal, que marca una clara evolució de la seva música. Els que érem al concert vam tenir la sort de poder aconseguir el nou disc per avançat i a mi, personalment, m’encanta.

L’espectacle d’aquest dissabte va començar amb una performance de Jule Flierl i un concert d’Ivo Saint amb cançons del seu disc “los pétalos que dormimos”. Maria Coma va oferir un concert de petit format i va tocar sola amb un piano de paret al mig de l’àmplia sala, acompanyada en algunes cançons de María di Pace. Aquesta simplicitat no va restar força al directe, al contrari: les seves composicions van omplir l’espai i arribaven amb força (en un sentit emocional) al públic repartit pel terra, però també en gran part dret. Per la Maria, el de Berlín és “dels públics més atents, respectuosos, generosos i, sobretot, agraïts” que ha tingut. “Quan he tocat allà, he notat que se m’estava comprenent, tot i no s’entenguin les lletres, i que se m’escoltava amb ganes.” Una bona acollida que continua després del concert, encara que “la major part no em coneixen.”
Zirkonia Fabrik resultà un marc perfecte per a la seva música, propiciant un ambient íntim i recollit. I és que la música i l’estil de Maria Coma és molt adient per Berlín, una ciutat oberta i culturalment molt avançada. “És un lloc on hi va a parar gent de tot el món amb idees per portar a terme i, alhora, ganes d’‘empapar-se’ de cultura,” diu la Maria que és el que més li agrada de Berlín. Maria Coma va gravar un clip de presentació del nou disc a la ciutat aquest estiu.

Després del concert no puc sinó recomanar-vos que us feu amb aquest nou treball de Maria Coma i que intenteu anar a algun dels concerts que aviat oferirà, ja sigui a Catalunya o a Berlín! “Durant el viatge de tornada, me n’anava amb la mateixa sensació que el primer cop: hi he de tornar perquè m’han quedat moltes coses pendents a fer-hi.”

 

Aquest és el primer videoclip del nou àlbum Magnòlia, al qual segur que en seguiran molts més, com és habitual tant en Maria Coma com en Pau Vallvé, productor del disc:

[vimeo 30592064]

Dos anys a Berlín

divendres, 28/10/2011

Auf wiedersehen, Barcelona. (V)
Estic nerviós. És el matí del 28 d’octubre de 2009 i torno a revisar les maletes que des de fa ben bé una setmana s’estan al terra de l’habitació, ben a prop del llit. “Tindré prou roba d’abric? L’hivern ha de ser molt dur allà…” No ho sé prou bé. A la ràdio fan el temps a la carta: “quin és el temps per Berlín pels propers… dos anys?” Un somriure de circumstàncies de la mare. Torno a comprovar que les bosses estan ben tancades. Al mòbil se succeeixen els missatges de comiat: “que tinguis una bona estada…”, “que trobis el que busques…”, “sort”.
L’àvia truca: és a punt d’arribar. Baixem, “no em deixo res sobre el llit, oi? Ai!, el llibre.” Doncs a la butxaca de l’abric; massa gruixut per aquí, massa prim per allí. El cotxe alemany de l’àvia gira la cantonada. Davant, però, encara un taxi amb una padrina que també sap què va ser cuidar aquest fillol tan mogut de petit –com els pares i l’àvia que avui m’acompanyaran– i que no vol deixar-me marxar sense una abraçada.

A l’aeroport ens trobem amb el pare. El meu germà s’ha saltat classes per venir a acomiadar-me. Fa cara de calcular mentalment quan trigarà a visitar-me i, de pas, també una ciutat que el té captivat. Un últim cafè i un nus a la gola. Paraules vagues en un comiat estrany: tan lluny i tan a prop. Amb prou feines uns 1.874 quilòmetres de salt a un buit de temors i il·lusions, empenta i incertesa. Aproximadament 1.874 quilòmetres que, si bé d’anada es faran en una mica més de dues hores, ningú pot dir –encara– en quant de temps es faran de tornada.
De moment ja són dos anys. I comptant.

Matriculació festiva a la Humboldt-Universität

dimecres, 19/10/2011

Feierliche Immatrikulation der Humboldt-Universität zu Berlin

Dilluns 17 d’octubre el doctor Jan-Hendrick Olbertz, rector de la centenària Humboldt-Universität zu Berlin, va donar inici al curs 2011-2012 amb la matriculació festiva. L’acte, que es va fer a l’Auditorium Maximum, va ser sobri i formal, com l’edifici que l’acollia.

Acompanyat del xilòfon d’Oli Bott, el rector Olbertz va felicitar els nous alumnes i els va animar a dedicar-se amb força a la carrera remarcant que “estudiar és invertir el propi capital en el futur.” El rector va descriure les classes com un “diàleg” que ha de fomentar l’estudi científic a tots nivells.
Després del discurs inaugural, dos estudiants van firmar la matriculació simbòlica en un llibre gros i antic: “d’aquí cent anys, quan els historiadors trobin aquest llibre, pensaran que la Universitat de Humboldt només tenia dos estudiants,” va bromejar Olbertz. A més, també hi va haver discursos dels representants de l’assemblea d’estudiants i es van concedir els Premis Humboldt, que destaquen treballs acadèmics dels estudiants de la universitat.

El curs 2011-2012 a la Humboldt-Universität zu Berlin (HU, com se li diu aquí) compta amb prop de 30.000 estudiants i s’allargarà fins a mitjan juliol.