Els rostres de la marató

dimecres, 12/10/2011


Aquestes últimes setmanes, la marca de material esportiu Adidas ha omplert Berlín de cartells de primers plans del que semblen esportistes fent un gran esforç. Un article al bloc de tecnologia i internet Betes i Clics m’ha confirmat que es tractava d’imatges de corredors de la Marató de Berlín.

Amb una interessant i innovadora proposta, Adidas ha captat imatges de la cara de quinze corredors al llarg dels 42,195 quilòmetres que van recórrer a través de la capital alemanya. El web de la campanya anomenada “Das Angesicht des Marathons” (El rostre de la marató) permet recuperar aquests divertits muntatges mentre es veu el recorregut que feien els atletes així com entrevistes i dades tècniques. Les imatges també foren transmeses el mateix diumenge 25 de setembre en directe a través de la xarxa.

Zentralflughafen

dimecres, 5/10/2011


(Aneu a Vimeo per veure el vídeo en alta definició a pantalla completa.)

El 8 d’octubre de 1923 es donà la concessió per a construir al camp de Tempelhof un aeròdrom al cor de Berlín que estava destinat a ser una peça clau de la història de la ciutat. L’aeroport de Tempelhof, que rebria el codi internacional THF, va estar operatiu fins el 30 d’octubre de 2008, quan es reconvertí en un parc públic de grans dimensions plenament integrat a la ciutat.

Ja el 1909, el pioner de l’aviació Orville Wright havia fet les primeres demostracions de vol en aquest terreny que el 1926 esdevindria seu de la recent creada Deutsche Luft Hansa. Hitler veié en el camp d’aviació el lloc perfecte per a alçar-hi l’aeroport insígnia del regim i encarregà el 1934 un nou disseny a Ernst Sagebiel. L’arquitecte convertí l’edifici en un dels més grans i imponents d’Europa, amb una terminal gegantina i àmplia, un entramat de quilomètrics túnels subterranis i aparença imperial que donaven les àguiles feixistes.
Anys més tard, amb el règim nazi esclafat i la ciutat repartida a mercè dels vencedors de la Segona Guerra Mundial, quan els soviètics intentaren aïllar el sector aliat en un intent desesperat de guanyar influencia cap a occident, l’aeroport visqué el seu moment estel·lar. Davant la impossibilitat d’abastir la ciutat per terra, els americans establiren un corredor aeri estable que feia aterrar un avió a Tempelhof cada 90 segons, portant des dels aliments més basics fins als materials més insòlits com cuines o lavabos. El primer pont aeri de la historia durà 10 mesos i 14 dies i marcà no només una fita politicomilitar sinó també en la història de l’aviació.

Retornat al seu ús civil, poc abans d’una mitjanit de fa tres anys s’enlairaren simultàniament els últims avions de les dues pistes de Tempelhof, que poc després serien obertes als ciutadans i visitants de la ciutat.

L’esvàtica, símbol de sort

dimecres, 28/09/2011

El web heteròclit de cabotatge històric How to be a Retronaut va fer fa temps un senzill però clar recull d’imatges de l’esvàstica. Aquestes, però, res tenen a veure amb el seu significat nazi, sinó que són usades com a símbol de sort.
Tal com diu la Viquipèdia, originàriament l’esvàstica –en qualsevol dels dos sentits– representa “les dues formes del Brama (el concepte impersonal de Déu). En el sentit de les agulles del rellotge representa l’evolució de l’univers, i en direcció contrària representa la seva involució.”

Malgrat ser un símbol bastament usat en moltes cultures orientals i que tingué influències en personatges importants europeus –Baden Powell, Rudyard Kipling– o nord-americans, el seu ús per part dels nazis ens ha canviat totalment la seva percepció i actualment no deixa de xocar-nos en veure-la en imatges com les que presenta el retronauta.

Berlín balla!

divendres, 23/09/2011


Berlín és una ciutat amb ritme, bones vibracions, melodies riques i variades. Arreu sona música, als berlinesos els hi encanta moure el cos, de qualsevol lloc pot sortir una orquestra i fer un concert.
Així que si véns i en tens ganes, BALLA!

El seguiment de les eleccions a Berlín, una Storify

dilluns, 19/09/2011

Tal com indicaven els sondejos, ahir el partit governant socialdemòcrata SPD va guanyar les eleccions estatals de Berlín. Les eleccions han comportat, a més, molts altres canvis a l’hemicicle de la capital: el CDU puja lleugerament però no aconsegueix encara recuperar les posicions de poder que havia tingut al Berlín Oest; els Verds es consoliden com la tercera força, guanyant un 5% però quedant molt lluny de triplicar el seu percentatge de vot tal com indicaven les seves millors enquestes fa uns mesos; els post-comunistes Die Linke veu reduït lleugerament el seu percentatge però els actuals escons no els permetran renovar la coalició de govern amb el SPD; els liberals FDP continuen la seva caiguda en picat i no aconsegueixen entrar al parlament, ja és el cinquè en el qual perden representació aquest any; i el Partit Pirata va protagonitzar la gran victòria aconseguint representació per primer cop en un parlament alemany.
El nou govern encara trigarà uns dies a formar-se però és dóna per fet que el SPD s’entendrà abans amb Die Grüne que no pas amb el CDU.

Ahir al vespre vaig fer un seguiment de la nit electoral a través d’un Storify on he anat recollint informacions diverses al voltant de les eleccions i que encara s’ha d’anar ampliant amb les lectures que en facin els diversos mitjans.
Per a llegir-lo heu de seguir el link següent (el diari ARA no permet incloure’l directament al bloc):

[View the story "Eleccions a Berlín, 18 de setembre de 2011" on Storify]

“Die Grüne és el partit multicultural!”, entrevista amb els ecologistes

divendres, 16/09/2011

Els diumenges de finals d’estiu a Mauerpark són de mercat de les puces, karaoke i barbacoa. A l’entrada nord hi ha plantats dos estands d’informació: Die Linke i Die Grüne reparteixen fulletons als passejants. Em conviden a seure a les taules que els ecologistes han parat amb cafè i pastissos i m’informen que el candidat trigarà encara una mica a arribar. Mentre espero va passant gent per la taula: uns homes d’origen palestí, un home del sud d’alemanya, un dels informadors de Die Linke… Tots comenten algun tema i els simpatitzants del partit intenten convèncer-los tranquil·lament.
L’espera es va allargant i, finalment, Matthias Kraatz, número catorze a les llistes del districte, se m’ofereix a respondre’m les preguntes. Mentre estiguem fent l’entrevista, però, arribarà Jens-Holger Kirchner, candidat a l’ajuntament de Pankow, que més tard em detallarà alguns projectes concrets. Kraatz parla amb entusiasme i se’l nota involucrat en el què diu. Encara que Kirchner és més concret i dóna molts més detalls, es manté més distant.

 

En un minut: quin és el projecte central que el seu partit té per Berlín?
Cal que ens ocupem de les regions de la ciutat que tenen problemes socials, invertir-hi més diners i desenvolupar idees.
Ens preocupa especialment, també, el mal estat de les escoles: brutes, fredes…
Kirchner assegura que “ha de ser un tema important.”

I per Pankow o Prenzlauer Berg?
L’educació és un problema central. A Prenzlauer Berg no estem tan malament com en altres barris però el què passa és que les escoles són velles i no tenen suficients instal·lacions.
Hi ha un baby-boom i no tenim suficients places de guarderia, escola primària… això és un preocupació per als pares i els nens.
Kirchner detalla alguns projectes per a Pankow: “a Mauerpark fer el parc més gran, tranquil i atractiu socialment i culturalment; no construir-hi més. I al nord del districte, desenvolupar i expandir el centre d’investigació Buch.”

Tractem alguns temes principals, quina és la posició del seu partit respecte:
Multiculturalisme i integració
Die Grüne és el partit multicultural! Estimem la pluralitat, que gent de diferents països visqui junta. Això forma part de la identitat de Die Grüne. A Berlín hem d’acabar amb els problemes que tenim en la intercultualitat.

Feina i empresa
La vella economia ja no crea més llocs de treball: en territoris amb molta indústria antiga hi ha molta desocupació. El nostre objectiu és crear feina a traves de les noves tecnologies –tecnologies mediambientals i de l’energia. Amb la descentralització es generen més llocs de treball.
Kirschner vol fer del districte “un centre de desenvolupament i donar més suport als empresaris.”

Cultura
També en aquest camp som partidaris de la descentralització. Voldríem que hi hagués una mescla heterogènia de cultura. Volem recolzar l’escena alternativa, facilitar la feina als artistes, per exemple cedint espais públics.

Mercat de lloguer i gentrificació
A Berlín això és un tema molt problemàtic, perquè és una ciutat estudiantil i els llogaters es mouen constantment. Volem que el lloguer pugi com a màxim un 15% cada tres anys i limitar els nous lloguers.
El SPD assegura que no hi ha cap problema de habitatge perquè encara hi ha pisos buits. Això és cert però no: dins la ciutat ja no hi ha pisos buits, són a la perifèria, on ningú vol anar a viure.

Mobilitat i S-Bahn
El S-Bahn és una gran font de problemes. La Deutsche Bahn [companyia que gestiona el servei] no hi ha invertit prou. Cal trobar un operador que ho faci millor que la DB o s’enfonsarà.
Kirchner fa èmfasi en les bicis: “s’han de construir més carrils bici i replantejar l’ús i repartiment dels carrers. A Schönhauser Alle ja passen més bicis que cotxes.”

Què vol que Berlín sigui d’aquí a cinc anys?
Vull una ciutat on la meva família encara hi pugui viure sense invertir més de la meitat dels diners en el lloguer. On els meus fills puguin anar a l’escola i aprendre en bones condicions.
I vostè, herr Kirchner, què vol que Pankow sigui d’aquí a cinc anys?
Vull que tothom hi pugui viure tranquil·lament. Que hi hagi més bicis i menys cotxes, més parcs. Sobretot vull que més gent gran visqui al barri i que no hagin de marxar perquè ja no s’hi senten a gust.

 

 

“Facilitar la creació d’empreses per crear llocs de treball”, entrevista al FDP

dijous, 15/09/2011

A finals d’agost sembla haver arribat finalment l’estiu a Berlín. Un sol espatarrant i quasi trenta graus de temperatura no conviden gaire a prendre un cafè a una terrassa com justament faig avui amb Sebastian Schnurre… El candidat del partit liberal Freie Demokratische Partei per a l’ajuntament de Pankow és jove i d’aparença segura.
Abans de començar amb les preguntes conversem una mica. S’ha mirat el bloc, l’ha intentat comprendre: “vaig estar a Espanya fa uns anys però el català no l’entenc.” Farem l’entrevista en alemany, doncs.

 

En un minut: quin és el projecte central que el seu partit té per Berlín?
La idea central és, bàsicament, que la societat funciona quan cadascú té la possibilitat de comportar-se responsablement.
En els últims anys s’han establert prioritats errònies, es controlen massa coses i aquestes s’han fet malament. S’ha de deixar espai a la gent per fer les coses que volen fer a la seva manera i no posar pals a les rodes. Com a exemple hi ha l’excessiva ordenació dels parterres dels arbres. 

I per Pankow o Prenzlauer Berg?
Aquí el punt fort és l’educació: hi ha una emergència econòmica brutal. Començant per les guarderies i les escoles. A més d’aquest d’això cal centrar-se també en el desenvolupament urbà, el transport i l’economia.
Al districte tenim actualment tècnics de desenvolupament urbà i molts instruments que són controlats per l’ajuntament. Nosaltres voldríem ajustar-los a les necessitats de cada barri.
També volem desenvolupar el projecte “Shared Space“: una concepció holandesa d’urbanisme que funciona a Anglaterra i algunes ciutats alemanyes i que trenca la separació d’espais.

Tractem alguns temes principals, quina és la posició del seu partit respecte:
Multiculturalisme i integració
Nosaltres volem una societat heterogènia, cadascú ha de tenir el seu lloc. La llengua oficial a les escoles i administracions ha de ser, però, l’alemany.

Feina i empresa
En la seva major part és competència federal però volem facilitar la creació d’empreses per crear llocs de treball. Per fer això volem fer una política de comunicació activa i d’atractivitat.

Educació
Donar més responsabilitat pròpia a cada centre en el què fa a professors, personal, pressupost… Que l’ajuntament recolzi més iniciatives privades, com per exemple les guarderies.

Cultura
Reanimar el centre Freilichtbühne Weißensee. Un recolzament actiu en l’aprenentatge de música entre el nens i joves. Volem obrir espais a un preu de lloguer simbòlic per desenvolupar l’escenari cultural del barri.

Mercat de lloguer i gentrificació
La pujada de lloguer és influenciable políticament però no totalment controlable; hem de treballat en aquests instruments. També cal introduir canvis de polítiques d’habitatge i construcció.
S’ha de lluitar en contra dels lloguers il·legals a turistes perquè redueixen l’oferta immobiliària. Cal estar més en contacte amb propietaris i constructores.

Mobilitat i S-Bahn
En primer lloc, tots els mitjans de transport tenen la mateixa categoria. Cal fer més carrils i aparcaments per a les bicis.
Pensem que cal separar carrers principals i secundaris, que poden ser d’un sol sentit. També volem reduir les hores de pagament d’aparcament al carrer.
Estem a favor de la continuació de l’autopista A100 cap a l’est.
Amb el S-Bahn és clar el que s’ha de fer: separar els diferents serveis i privatitzar-los sense perdre la unitat general. També millorar l’accessibilitat a les estacions.

Què vol que Berlín sigui d’aquí a cinc anys?
Jo desitjaria més tolerància, menys pobresa, més llocs de treball. La pluralitat i el nivell de vida s’han de, com a mínim, conservar i desenvolupar en la direcció correcta.

“El S-Bahn ha de funcionar”, entrevista al SPD

dimecres, 14/09/2011

SPD

Falta poc més d’un mes per les eleccions de Berlín. A primera hora del dia del meu aniversari em trobo amb Severin Höhmann, candidat per al partit socialista SPD de la meva circumscripció (Pankow 08) al Senat de Berlín. Sota la imponent Torre de les Aigües de Prenzlauer Berg fem un cafè i ell m’aclareix la diferència entre la Abgeordnetenhaus (Senat de Berlín) i la Bezirksverordnetenversammlung (ajuntament de districte, Pankow per exemple).
Jo m’havia adreçat directament a ell pensant que era el meu candidat però com a estranger només puc votar a l’ajuntament de districte, així que em tocaria parlar amb Alexander Götz. Malgrat això, s’ha prestat a fer l’entrevista per la proximitat que a Alemanya els representants de circumscripció tenen amb els votants.  Parla clarament i de forma directa, anant per feina; en mitja hora hem enllestit l’entrevista.

 

En un minut: quin és el projecte central que el seu partit té per Berlín?
Hi ha tres temes principals: economia, feina i cohesió social (desenvolupament urbà, integració…). Des del meu punt de vista les principals tasques per als propers cinc anys són: conservar l’extraordinària mescla berlinesa i dedicar més esforços per la integració i tolerància en els llocs de conflicte. 

I per Prenzlauer Berg o la circumscripció Pankow 08?
Al sud de Prenzlauer Berg hi inverteixen molts inversors immobiliaris. En els últims anys s’ha produït una major separació entre els preus dels habitatges socials o cooperatius i els del mercat lliure. Això és molt important aquí.
A part, hem d’intentar –i podem fer-ho– de consolidar una major mescla de nens amb un ritme d’aprenentatge bo i nens amb dificultats a les escoles.
Aquí no hi ha grans projectes d’infraestructures.

Tractem alguns temes principals, quina és la posició del seu partit respecte:
Feina i empresa
Tots els partits tenen clar que s’intentarà crear feina a través de diverses mesures en la indústria, els serveis, la cultura i la creativitat. Hem de crear llocs de feina regulars i ben pagats.

Cultura
En l’àmbit de la “gran” cultura s’ha de conservar i finançar la gran riquesa de teatres i òperes de la ciutat, per crear una oferta increïble per als visitants d’arreu del món.
Per altra banda, la cultura de “barri” serà molt important. S’han de crear i mantenir arreu de la ciutat un seguit de llocs on la gent hi vagi a tenir idees. A Prenzlauer Berg hi ha molts espais increïbles on ja passa això: petits patis d’interior d’illa, galeries, l’espai sota la Torre d’Aigües, associacions…

Mercat de lloguer i gentrificació
Berlín és una ciutat on molt habitatges tenen lloguers molt baixos. És dramàtic que tots aquests solars que són propietat en part estatals i en part federals no es dediquin a projectes propis sinó que es venguin al mercat i només s’hi construeixin apartaments de luxe que només els berlinesos que es guanyen molt bé la vida poden permetre’s. Això no respon a la realitat d’aquesta ciutat. Nosaltres volem desenvolupar els nostres propis projectes en aquests espais.

Mobilitat i S-Bahn
Bona pregunta…! El que és bàsic és –i això també és transversal a tots els partits: el S-Bahn ha de funcionar. Quina és la millor forma? El proper any s’ha de decidir si ha de ser propietat de l’Estat o gestionat per la BVG [operador de metro, bus i tram] o si confiem finalment en què la Deutsche Bahn [actual operadora del S-Bahn] no l’arruïni. Però la Deutsche Bahn sembla actualment incapaç de gestionar-ho.
En aquesta ciutat, el transport públic està extraordinàriament ben fet. Jo estic en contra de la fragmentació i privatització de la gestió del S-Bahn.

Què vol que sigui Berlín d’aquí a cinc anys?
Una ciutat emocionant, viva, increïblement mixta, heterogènia. Desitjo que sempre romangui en moviment: que sempre hi hagi llocs i racons on s’hi desenvolupen projectes nous i bojos. I que prevalgui una forta identitat comuna per sobre de totes les cultures.

El dia de la capital: Berlín a les urnes

dilluns, 12/09/2011

El poper diumenge se celebraran eleccions estatals i municipals a Berlín. Des de fa mesos, la premsa de tot el país en va plena i ja fa setmanes que els cartells electorals inunden la ciutat. Els comicis seran disputats i molts enfrontaran la nit del 18 de setembre amb el cor encongit: caldrà veure si l’onada verda que va desencadenar Fukushima i va ajudar a Die Grüne a desterrar el CDU de Baden-Wurtemberg també fa de la candidata Künast la primera Bürgermeisterin de la ciutat, comprovar com aguanten els governants SPD i Die Linke, si el CDU aconsegueix ampliar la representació a la capital i què passa finalment amb un FDP cada cop menys recolzat arreu de la república. Així mateix, el Partit Pirata podria entrar al Senat d’una gran ciutat per primer cop i caldrà estar atent als resultats del partit neonazi amb més opcions, el NPD.

Aquestes eleccions tanquen un any especialment electoral, en el qual ja s’han cridat a les urnes més de 15 milions d’habitants de set Lands diferents (per ordre i entre parèntesis el govern sortint): Hamburg (SPD), Saxònia-Anhalt (CDU-SPD), Renània-Palatinat (SPD-Grüne), Baden-Wurtemberg (Grüne-SPD), Hessen (municipals), Bremen (SPD-Grüne) i Mecklemburg-Pomerània (previsiblement, SPD-Die Linke).
Abans de la cita electoral per al parlament alemany hi haurà encara eleccions a Slesvig-Holstein, Baixa Saxònia i Baviera. Això si el govern aguanta i no s’avancen eleccions, ja que el final d’aquesta legislatura és del tot imprevisible veient el panorama polític alemany actual (crisi de l’euro, doble gir en política energètica, posició ambigua respecte les revoltes àrabs (en alemany), tensions a la coalició governant…)

 

Com que Berlín és una ciutat-estat, les eleccions que s’hi celebren són dobles. Així, per una banda diumenge seran escollits per a un període de cinc anys els diputats del Senat de Berlín i, entre aquests, el candidat del partit guanyador serà proclamat alcalde-president (Regierende Bürgermeister). El sistema electoral es basa en el doble vot, com al parlament federal (vaig descriure el sistema en aquest article).
Actualment, al senat de Berlín hi ha representats els partits SPD (53 diputats), CDU (36), Bündnis 90/Die Grünen (24), Die Linke (22), FDP (11) i tres més del grup mixt. El govern el formen el SPD i Die Linke, la coalició Rot-Rot (vermell-vermell, per la tendència política). L’alcalde des de fa 10 anys és el socialista Klaus Wowereit.

Per altra banda també es votaran els 12 ajuntaments de districte, que tenen el rang de municipi. Els ciutadans de la UE que portin més de tres mesos a la ciutat tenen dret a votar-hi. El vot és per llista tancada, de les quals un candidat serà l’alcalde de districte.
A l’ajuntament del meu districte, Pankow, hi tenen representació el SPD (17 regidors),  Die Linke (15), Bündnis 90/Die Grünen (10), CDU (7), FDP (4) i dos regidors més sense assignar. El consistori el formen SPD, Linke, Bü90/Grünen i CDU, dirigits per l’alcalde Matthias Köhne. El mandat també és de cinc anys.

 

A les properes eleccions es presenten en total 22 partits, que són: Anarchistische Pogo-Partei Deutschlands (només a un districte), Bergpartei, die “ÜberPartei” (només a un districte), Bündnis 90/DIE GRÜNEN, Bündnis für Innovation und Gerechtigkeit (BIG), Bürgerbewegung pro Deutschland, Bürgerrechtsbewegung Solidarität (BüSö), Bürgerrechtspartei für mehr Freiheit und Demokratie, Christlich Demokratische Union Deutschlands (CDU), Deutsche Demokratische Partei (ddp), Deutsche Kommunistische Partei (DKP), Deutsche Konservative Partei, Die Linke, Familien-Partei Deutschlands (només a un districte), Freie Demokratische Partei (FDP), Nationaldemokratische Partei Deutschlands (NPD), Ökologisch-Demokratische Partei (ödp), Partei für Arbeit, Rechtsstaat, Tierschutz, Elitenförderung und basisdemokratische Initiative, Partei für Soziale Gleichheit, Sektion der Vierten Internationale (PSG), Partei Mensch Umwelt Tierschutz, Piratenpartei Deutschland, Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD) i Unabhängige … für bürgernahe Demokratie.

Des de mitjans d’agost, vaig establir contacte amb els partits representats al meu districte per fer entrevistes als candidats o representants. D’aquests he pogut fer l’entrevista al SPD, el FDP i Die Grüne; no va ser possible fer-la a Die Linke i el CDU no ha contestat a la petició. Les entrevistes seran publicades al llarg de la setmana mentre continuo reflexionant sobre el meu vot amb l’ajuda del Wahl-o-Mat.

La revolució energètica alemanya V: una responsabilitat també nostra

dimecres, 7/09/2011

Aus dem Zug, Windkraft

Aquesta primavera Alemanya va decidir abandonar definitivament l’energia nuclear com a molt tard l’any 2022. El país germànic, líder europeu en indústria i tecnologia, féu un pas decisiu i pioner cap a la consolidació de les energies renovables, els mitjans de transport sostenibles i la racionalització de la demanda.

En aquesta sèrie d’articles sobre la revolució energètica he anat desgranant les propostes del govern alemany per a la transformació energètica del país. Hem vist els pros i contres d’aquestes intencions i la posició de les companyies elèctriques. S’havia deixat de banda, però, les alternatives al model continuista que planeja el govern, basat en la perpetuació del model de poder concentrat en poques mans i en grans infraestructures energètiques. En aquest últim article, exposo els motius pels quals crec que és necessària una descentralització de la producció i una racionalització del seu ús, inherent –crec– a una verdadera transformació energètica.
L’esmentat pla que ha ocupat aquest seguit d’entrades al bloc va ser analitzat pel setmanari Spiegel el passat setembre en uns articles molt interessants i recomanables (I i II). Aquí podeu trobar, a més, un recull d’articles que he anat recollint, alguns dels quals han servit de font per al redactat d’aquesta sèrie.

 

Un pas endavant cap a l’equilibri: descentralització i racionalització
La transició cap a les energies renovables es presenta com un camí cap a un horitzó encara per construir. Això suposa una oportunitat privilegiada per reflexionar sobre com volem produir i consumir l’electricitat, així com quines conseqüències mediambientals comporten les nostres activitats –una reflexió necessàriament extensiva a tots els àmbits, ja que avui en dia pràcticament tot tipus d’activitat està lligada a l’energia i al consum dels recursos naturals.
Per una banda, hi ha la possibilitat de redissenyar el procés de producció per virar cap a un model descentralitzat que impliqui el consumidor de forma activa en el procés de generació de l’electricitat; per altra banda, hi ha una clara necessitat de racionalització de l’ús de l’energia per reduir-ne i optimitzar-ne el consum.

 

Descentralització: benefici i responsabilitat
“Cada euro invertit en energia solar, eòlica o de biomassa és una inversió que beneficia no només grans companyies com Siemens, sinó també petits negocis,” assegura Der Spiegel. La publicació alemanya posa com a exemple la companyia Juwi, dedicada a l’assessorament administratiu per implementar sistemes de cicle combinat i que en els últims deu anys ha passat de 30 a més de 1.000 empleats. El seu fundador, Matthias Willenbacher, creu que “seria molt més econòmic cobrir tot Alemanya amb petites estacions descentralitzades” que no pas la perpetuació del model de generació energètic centralitzat. El setmanari fa una forta aposta per un “retorn al regionalisme”.
Així mateix, a Catalunya estan florint iniciatives que van en aquesta direcció, com ara la primera cooperativa energètica Som Energia que ens anima a fer un pas endavant: “La suma de molts petits inversors poden generar una força imparable. […] No hem d’esperar que el govern ho faci per nosaltres […]. Si cadascú de nosaltres invertís una petita quantitat es podria engegar una planta de biogàs, una instal·lació fotovoltaica o un molí de vent.”

Mentre que un model descentralitzat beneficia i responsabilitza a parts iguals el conjunt dels usuaris-productors, el model concentrat actual deixa els beneficis en poques mans i dilueix la responsabilitat de funcionament de la xarxa i d’impacte ambiental –aquests problemes derivats, els catalans els hem pogut comprovar més d’un cop. La Plataforma No a la MAT qüestiona qui es responsabilitza dels efectes de l’alta tensió a la salut en el seu informe: “quantes asseguradores s’atreveixen a incloure clàusules que contemplin les afectacions a la salut de les persones pels efectes dels camps electromagnètics?” També assenyala de quina manera perjudiquen “les greus i irreparables conseqüències sobre les terres afectades” als seus propietaris: “pèrdua immediata del valor patrimonial, limitació de la utilitat d’explotació de les terres per on passa la línia (en especial per projectes turístics)”
Segons l’informe, en canvi, un model descentralitzat que eviti grans desplaçament d’energia redueix “pèrdues d’energia pel transport”. La Plataforma assegura que “produir l’energia en el lloc de consum i endegar programes d’estalvi, gestió de la demanda i eficiència seria la solució.” El col·lectiu posa com a exemple Alemanya, on diuen que s’estan reduint les línies de transport encara que ja hem vist que això podria no ser així.
Sense por a comprometre’s amb el desenvolupament de les energies renovables i el tancament definitiu de l’era nuclear, el setmanari Der Spiegel acabava l’article del passat setembre sobre els costos dels plans energètics del govern alemany amb un clar al·legat a favor de la descentralització dels centres productius: “El canvi energètic no s’ha de limitar a línies transcontinentals, plantes d’emmagatzematge a les muntanyes i molins de vent al llarg de les costes. El canvi ha de començar des de la base, a les incomptables iniciatives regionals que poden créixer conjuntament pas a pas. El govern no ha parat prou atenció en això en el seu pla energètic.”

Hem de tenir clar que el cost de la transició cap les energies renovables serà molt gran, però és responsabilitat nostra decidir com es distribueixen els costos i qui s’enduu aquests beneficis. En aquests moments decisius de replantejament energètic global, Catalunya  ha de fer un pas cap a la sobirania energètica (reclamant-ne les competències (ARA Prèmium) –o assumint-les per la via de l’estat propi, és clar) i una aposta decidida cap a les energies renovables descentralitzades, aprofitant al màxim els grans recursos naturals dels quals disposem com són el vent, el sol, la capacitat hidroelèctrica… A més, una aposta per l’energia local no només preserva el medi ambient sinó que aporta beneficis econòmics i socials per al territori.

 

Racionalització: compromís de futur
Com ja vam veure a l’anterior article, les veus més catastrofistes ens avisen que l’electricitat esdevindrà impagable i que, a més, no serem capaços d’igualar la producció de les centrals nuclears amb les energies renovables. Independentment de la veracitat d’aquest argument —i deixant el preu de l’electricitat a part, encara que la butxaca és una raó de pes per a molta gent—, el debat sobre el pas cap a una producció energètica sostenible és una ocasió necessària per reflexionar sobre l’ús que fem de l’electricitat. Si decidim que és imprescindible abandonar un model basat en la producció aparentment sense límits —que recorda molt el model econòmic al qual (encara) ens abracem — hem d’assumir també un seguit de qüestions incòmodes respecte al nostre modus vivendi.
Un pensament ecològic global i transversal cal que conegui els costos reals dels serveis i productes que consumeix, que carregui amb la factura ecològica que comporta. Cal que es plantegi la necessitat real d’aquests, estant disposat a renunciar a tantes coses supèrflues que tenim com a imprescindibles i valorar-ne el seu preu i qualitat real. Cal fer-se preguntes incòmodes,  aparentment supèrflues, com per exemple: quants aparells tinc encesos a casa a la vegada?, quanta energia gasta la meva ciutat?, tots els semàfors han de funcionar a la nit?, és sostenible la meva escapada amb avió de 2.000 quilòmetres per només un cap de setmana?, quin sentit té comprar productes de fora de temporada que han hagut de travessar un oceà per arribar al meu plat? (I atenció als productes bio, també!), etc.
Eludir la responsabilitat que tenen aquests actes tan comuns per nosaltres és immoral —i ja veuríem si il·legal. De la mateixa manera, és estúpid pensar que ja se n’encarregaran les properes generacions; no només perquè estem parlant de la nostra pròpia descendència, sinó perquè ja ho estem pagant avui a través de les intervencions d’emergència que els estats han de fer degut a l’accentuació dels desastres climàtics.

En la improrrogable línia de fer visible el cost real dels productes de consum –dels quals no és fàcil seguir-ne el rastre: mètodes de recol·lecció/producció, embalatge, transport, emmagatzematge a temperatura adequada…–, donar a conèixer les repercussions mediambientals de la producció –que en el cas de la carn, per exemple, són altíssimes– seria el pas mínim de cara a acabar-les acceptant i, algun dia, assumir-les o renunciar al producte.
I seguint per aquí, no ens oblidem tampoc del consum energètic d’internet!

Un pas bàsic de cara a la racionalització energètica és l’optimització dels aparells i de les xarxes, de manera que no es perdi electricitat en el transport o en l’ús ineficaç dels aparells. D’això en parlà Ramon Folch en un monogràfic del Centre d’Estudis Jordi Pujol: “Com tothom, ens hem obsessionat a servir tota l’energia que el mercat demana sense preguntar-nos a què la dediquem, ni amb quins rendiments. Si canviem una caldera de gas convencional per una de condensació obtenim les mateixes calories amb menys combustible; això és eficiència. Si en regulem el temporitzador per apagar-la a les nits o quan no hi som, estalviem. Si en regulem el termòstat per no passar calor en ple hivern, practiquem la suficiència.”
Si bé les companyies són les encarregades d’optimitzar el servei de les xarxes, a nivell domèstic som nosaltres els responsables de reduir el consum a través de la millora del sistema elèctric de la casa, la compra d’electrodomèstics més eficients o, simplement, apagant del tot aquells aparells que no fem servir. (Un cas greu de consum exagerat i amagat és el dels receptors de TDT externs.)

 

Finalment, havent començat parlant de la possibilitat de tancar centrals nuclears, hom s’adona que la complexitat del món en el qual vivim no permet anàlisis lleugeres ni propostes màgiques.
Però el que és cada cop més clar, almenys per mi, és que el sistema actual –del qual aquest estiu només s’ha parlat de la vessant econòmica– necessita un replantejament. El capitalisme que molts han volgut veure agonitzar en aquesta crisi encara és ben viu, i sembla que ho serà per molt de temps. Necessita, no obstant, reajustar-se i canviar pautadament –siguem realistes: no hi ha revolucions instantànies– cap a un sistema més just i equilibrat ecològicament i socialment.

 

 

Sincerament agraït a M. Farré, I. Gómez, B. Guixer, R. Ribó i J. Bonaventura pels comentaris i reflexions sobre el tema.

 

 

El 26 d’abril es commemorà el 25è aniversari de l’accident de Txernòbil, el desastre nuclear més catastròfic que s’ha registrat mai. Els seus efectes són palpables encara avui i, reforçat per la crisi de Fukushima, el seu record encara té ressonàncies a Alemanya, on l’energia nuclear es troba a l’epicentre del debat energètic.
Sota l’etiqueta Txernòbil s’agrupen diversos articles sobre aquests canvis socials, polítics energètics que s’estan esdevenint a Alemanya.