Arxiu del diumenge, 28/11/2010

Ara pot ser un gran moment

diumenge, 28/11/2010

Avui diumenge 28 de novembre de 2010, potser un gran moment per Catalunya. Ho pot ser per dos motius:

a)      La publicació d’un diari en català, pensat i escrit en català. És a dir pels catalans.

b)      L’entrada al Parlament d’un grup polític català, que pensa i actua per la independència de Catalunya. És a dir pels catalans.

Ambdós fets,  són una nova possibilitat d’albirar un futur millor per a Catalunya.

Ens cal una premsa nostra i no que escrigui en clau espanyola.  Jo que m’ho veig des de les germanies, em xoca el que s’escriu a la premsa catalana. Ho trobo que és molt provincià i sempre referent Espanya. No entenc com no s’explica el que succeeix a Europa. Perquè s’explica que hi hagut un accident a Sevilla i no a Lió o a Milan, dues ciutats més a properes? Ja no parlo de Perpinyà, que és una ciutat catalana i en prou feines sabem res d’ella. No entenc aquesta  visió espanyola-cèntrica amb referències constants al món llatinoamericà. Em sembla molt provincià i de mentalitat colonitzada. La premsa catalana, si vol deixar de ser-ho, ha de mirar cap al nord,  a Europa i Nordamèrica.

Però també és important que la premsa deixi de ser el que és ara: un simple transmissor de les consignes que l’establishment vol transmetre als ciutadans.  Cal copiar el model de periodisme més crític i més professional.  Cal que la premsa realment vetlli pels interessos de la ciutadania informant i criticant al govern. Per millorar el país, cal tenir la informació correcte i critica. Per això, que surti un nou diari, amb els professionals i intel·lectuals que hi ha darrera d’Ara, obre una esperança perquè avui, és a dir, ara, sigui un gran moment.

També ens cal, un grup polític al Parlament de Catalunya, que faci d’altaveu i denuncií la situació d’injustícia de Catalunya. Igual que a la premsa, la política catalana, està  pervertida per una visió hispano-cèntrica i molt provinciana. Els partits catalans, semblen que només tinguin en ment a Madrid. És lògic en el moment que volen jugar amb les cartes , marcades, que ofereix l’Estat Espanyol. Però  per això, no deixa d’esser estúpid.

Però  també és important que aquesta  nova formació que entri al Parlament sigui una  formació política sense hipoteques, a on la visió dels seus membres, sigui en clau catalana i pensada només per Catalunya. Jo estic convençut que aquesta formació és  Reagrupament. Per això, avui pot ser doblement un gran moment.

Ambdós, Ara i Reagrupament, poden conjuntament provocar un canvi real que obri una escletxa per aconseguir la llibertat. Un ho denuncia políticament i l’altre ho denuncia civilment. La suma dels dos, pot ser determinant per fer canviar el paradigma mentals dels catalans. Pot fer, que deixem de pensar com esclaus i així podrem arribar a ser un poble lliure i sobirà.

No desitjo sort ni al diari Ara , ni a Reagrupament. Només demano que surtin i treballin per Catalunya. La sort,  la necessitem tots els catalans. Perquè ara el que ens cal és la independència.