Ara pot ser un gran moment

Avui diumenge 28 de novembre de 2010, potser un gran moment per Catalunya. Ho pot ser per dos motius:

a)      La publicació d’un diari en català, pensat i escrit en català. És a dir pels catalans.

b)      L’entrada al Parlament d’un grup polític català, que pensa i actua per la independència de Catalunya. És a dir pels catalans.

Ambdós fets,  són una nova possibilitat d’albirar un futur millor per a Catalunya.

Ens cal una premsa nostra i no que escrigui en clau espanyola.  Jo que m’ho veig des de les germanies, em xoca el que s’escriu a la premsa catalana. Ho trobo que és molt provincià i sempre referent Espanya. No entenc com no s’explica el que succeeix a Europa. Perquè s’explica que hi hagut un accident a Sevilla i no a Lió o a Milan, dues ciutats més a properes? Ja no parlo de Perpinyà, que és una ciutat catalana i en prou feines sabem res d’ella. No entenc aquesta  visió espanyola-cèntrica amb referències constants al món llatinoamericà. Em sembla molt provincià i de mentalitat colonitzada. La premsa catalana, si vol deixar de ser-ho, ha de mirar cap al nord,  a Europa i Nordamèrica.

Però també és important que la premsa deixi de ser el que és ara: un simple transmissor de les consignes que l’establishment vol transmetre als ciutadans.  Cal copiar el model de periodisme més crític i més professional.  Cal que la premsa realment vetlli pels interessos de la ciutadania informant i criticant al govern. Per millorar el país, cal tenir la informació correcte i critica. Per això, que surti un nou diari, amb els professionals i intel·lectuals que hi ha darrera d’Ara, obre una esperança perquè avui, és a dir, ara, sigui un gran moment.

També ens cal, un grup polític al Parlament de Catalunya, que faci d’altaveu i denuncií la situació d’injustícia de Catalunya. Igual que a la premsa, la política catalana, està  pervertida per una visió hispano-cèntrica i molt provinciana. Els partits catalans, semblen que només tinguin en ment a Madrid. És lògic en el moment que volen jugar amb les cartes , marcades, que ofereix l’Estat Espanyol. Però  per això, no deixa d’esser estúpid.

Però  també és important que aquesta  nova formació que entri al Parlament sigui una  formació política sense hipoteques, a on la visió dels seus membres, sigui en clau catalana i pensada només per Catalunya. Jo estic convençut que aquesta formació és  Reagrupament. Per això, avui pot ser doblement un gran moment.

Ambdós, Ara i Reagrupament, poden conjuntament provocar un canvi real que obri una escletxa per aconseguir la llibertat. Un ho denuncia políticament i l’altre ho denuncia civilment. La suma dels dos, pot ser determinant per fer canviar el paradigma mentals dels catalans. Pot fer, que deixem de pensar com esclaus i així podrem arribar a ser un poble lliure i sobirà.

No desitjo sort ni al diari Ara , ni a Reagrupament. Només demano que surtin i treballin per Catalunya. La sort,  la necessitem tots els catalans. Perquè ara el que ens cal és la independència.

9 comentaris

  • Pau Vallejo

    28/11/2010 2:08

    Bon article Manel. Estic molt d’acord amb això de l’obsessió d’escriure tant d’Espanya i d’esquena a Europa.
    Felicitats! Tant a l’Ara com a tu. Us desitjo el millor dels destins ambdós.

  • Lluís Cortés

    28/11/2010 2:47

    Bé manel bé, no podria estar més d’acord. Saluts desde Dinamarca.

  • Isidre Clemente i Sensat

    28/11/2010 2:55

    Catalunya ara necessita la unió dels partits del país per remuntar la situació actual. Com a Alemanya la CDU i SPD a la legislatura passada. Quan les situacions són complicades tots hem de remar amb la mateixa direcció. El problema a Catalunya avui és que tenim tres partits polítics al parlament, que no senten el País i pensen en paràmetres Espanyols i no Catalans.
    Això ja va passar als anys 30 però llavors aquests partits eren marginals. Espero que ara torni a passar el mateix, i així poder seguir avançant cap a un model de total autonomia en vers Espanya.

  • Xavier Pinell

    28/11/2010 7:15

    Felicitats a tothom, ara és ara, i constantment siguent en l’ara, farem que ara funcioni

  • Quim Llamusí

    28/11/2010 7:40

    ARA SÍ, ARA TOCA INDEPENDÈNCIA!!
    ARA SÍ, ARA TOCA, UN DIARI IMPARCIAL, MODERN, OBJECTIU I TRANSVERSAL!!
    “REAGRUPAMENT” I “ARA” inicien avui un camí que situarà Catalunya allà on li correspon en el marc internacional. Només depèn de nosaltres. Només depèn de tu. QUE CAP INDEPENDENTISTA ES QUEDI A CASA!

  • Iliona

    28/11/2010 10:17

    No m’agrada en absolut el que dius: “Ambdós, Ara i Reagrupament, poden conjuntament provocar un canvi real”. Espero i dessitjo que l’ARA sigui l’ARA i que no s’identifiqui -tal i com tu fas al teu article- amb Reagrupament (hi tinc tota la meva confiança) ni en cap altre. Sembla talment que estiguis fent un mítin. Ho sento.

  • Rafel Fabregat

    28/11/2010 10:20

    Vos voldrie veure a vosaltres catalans amb un govern com tenim ací al País Valencia, per aquest motiu em sembla estrany que tenin un partit que demana l’independencia, es trenqui l’únitat que donava ERC per formar dos candidatures més i voler d’aquesta manera afeblir a qui ja tenia una força significativa. Ni Reagrupament ho podrà fer ni Soliraditat (vaja nom que en triat), perquè el total no arribarà al 20 diputats. No vos entenc. Un valencià emprenyat.

  • Antoni Ferrando

    28/11/2010 17:24

    Felicitats Manel. Iliona el Manel és bona persona però és una animal polític (no és cap contradicció). Els blocs són una tribuna d’opinió lliure, no reflecteixen la línia del diari.

  • gabriel martínez bueno

    28/11/2010 19:28

    Fins que no ens treiem el xip que ens va deixar en Vicens Vives no avançarem mentalment. Em refereixo a coses tan elementals i tan nostres com el seny català que no es propi dels catalans . Es una imposició tota la seva metodologia al tarannà català tergiversada durant decennis als cervells de la ciutadadania.

    Un lliure pensador anònim.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús