Arxiu del dilluns, 13/12/2010

Semàfors apagats

dilluns, 13/12/2010

A Karlsruhe, la ciutat a on visc d’Alemanya, estant discutint si han de tancar tots els semàfors per la nit. De fet ja hi ha alguns que a l’hivern a partir de les 9 del vespre, deixen de funcionar. Ni tants sols es posa el color groc intermitent de la llum del mig, s’apaguen del tot. Cap llum.

La raó esgrimida per tancar els semàfors per la nit és doble: primer, perquè troben estúpid esperar en un semàfor en una cruïlla quan no hi circula cap cotxe i segon, per  ajudar al medi ambient, pel  que comporta d’estalvi de benzina i la disminució de la contaminació del cotxe aturat amb el motor engegat. També  suposo per l’estalvi de corrent elèctrica per alimentar el semàfor durant tota la nit. Encara que avui en dia hi ha els semàfors de leds, que gasten molt menys que els de bombetes, a Karlsruhe no he vist practicament cap. Suposo que esperarant primer que es vagin fonent les bombetes per anar-los canviant pels de leds.  En canvi sorprenentment he vist que a Catalunya la majoria ja han estat canviats. Curiós. 

La veritat és que un és sorprèn quan veu aquests petits detalls a Alemanya i els compara amb el que succeeix a Catalunya. La circulació viaria, tant de vianants, bicicletes i cotxes, és força diferent que a Catalunya.  Hi ha molts detalls diferents, però una de les coses que més en va sorprendre i que vaig d’haver d’aprendre ràpidament a Alemanya és la regla que en una cruïlla qui té preferència és el qui circula per la dreta. A Catalunya malgrat aquesta regla s’ensenya a les autoescoles, ràpidament te n’oblides. Fa molts anys, si que ho havies de tenir en compte, sobretot als pobles, però ara, en molt pocs llocs, per no dir en quasi cap, la tens que fer servir perquè a totes les cruïlles hi ha un semàfor o una rotonda. En canvi a Alemanya, no. No parlo pas de pobles petits, estic parlant d’una ciutat de 300.000 habitants com és Karlsruhe. Sense cap dada oficial, només amb la meva estimació, jo diria que només un 30% de les cruïlles d’aquesta ciutat tenen semàfors. I això que és una de les ciutats amb més tramvies d’Alemanya. Altre punt interessant és que la majoria dels semàfors pels vianants tenen el boto per polsar per demanar que es posi verd. No hi ha pràcticament semàfors sense el boto i si t’oblides a polsar-lo, mai es posarà verd. Tot està pensat per optimitzar el temps i agilitar la circulació.

Els conductors alemanys també són molt respectuosos i condueixen a la defensiva sempre deixant passar a l’altre que s’incorpora al vial. A Catalunya en canvi s’imposa una circulació més agressiva i d’accelerar abans de frenar per deixar passar l’altre. També el conductor alemany confia tant que tothom respecta la norma del qui ve per la dreta, que molts ni s’aturen ni miren a les cruïlles si et veuen venir per l’esquerra!!. Compte!! que ho fan tant els ciclistes com cotxes!!. Els primers mesos, no recordo mai haver passat tanta tensió al volant. En canvi ara, hi estic tant acostumant, que ho trobo perfecte. Quan hi ha poca circulació fas molta via, encara que a cada crüilla tens que frenar i estar molt atent si vé un cotxe o un ciclista per la teva dreta.

En canvi a Catalunya, a les ciutats i també a molts pobles, a cada cruïlla hi ha un semàfor. Aquests sempre  estan activats dia i nit, hivern o estiu. No importa si hi circula un cotxe cada minut o un cada hora. Sembla com si els alcaldes pensessin que és un pecat tenir cruïlles sense semàfors i és clar, si has invertit diners per instal·lar-lo, com podràs no tenir-lo engegat tot el temps?  Sembla ben bé que som de casa rica i que no ens vé d’aqui.

Paradoxalment Alemanya que és un país molt més ric que Catalunya i a més, no pateix una crisi com la catalana, estan tot el dia mirant com estalviar diners. Només instal·len semàfors als llocs realment necessaris i  si poden, els apaguen per la nit per estalviar diners i ajudar a salvaguardar el medi ambient.

Els catalans hauríem de seguir l’exemple dels països nord i centre europeu. Per esdevenir una nació rica, prospera i sostenible amb el medi ambient, el més important és estalviar de tot arreu.