La nit dels drapaires

Una de les coses que més m’ha sorprès de viure a les germanies ha estat la cultura pel reciclatge. Però no és tracta de quelcom imposat o artificial que bé donat per les institucions. Un dels millors exemples és la recollida dels trastos vells, o com diuen ells, deixalles voluminoses o Sperrmüll.

Recordo que fou a les primeres setmanes de viure a Karlsruhe, quan vaig veure a les voreres i a les cantonades d’alguns carrers tot ple de deixalles.  Trastos vells com mobles , matalassos, joguines trencades, aparells electrònics inclòs alguna televisió i altres electrodomèstics estaven tirats literalment al terra fent piles més o menys agrupades. La primera impressió fou pensar que els alemanys no són tan polits o que alguna casa s’estava renovant i havien deixat tota la deixalla al carrer per després recollir-ho. Però quan vaig veure que a cada cantonada hi ha el mateix, vaig deduir que era quelcom organitzat.

La meva dona em va explicar que hi havia dos dies a l’any, que són diferents segons el barri, a on tothom pot treure al carrer totes les deixalles prou grans que no es poden llançar als contenidors d’escombraria normals. Aquests dies a on es permet deixar els trastos vells al carrer, els alemanys els anomenen Sperrmüllabholung. Una paraula composta per tres paraules que la llengua alemanya les ajunten en sentit invertit, sense cap partícula ni espai de separació. Seria com si en català diguéssim: Voluminosadeixallarecollida o Voluminosostrastosvellsrecollida..

El passat disset de novembre va tocar al nostre carrer i vaig aprofitar per buidar mig soterrani o keller. Des de feia tres anys que anàvem acumulant mobles vells, alguns electrodomèstics, i sobretot joguines mig trencades o velles. Al principi no volia llançar res. Li deia a la dona que preferia regalar les joguines i alguns mobles a algun amic que ho necessités. Però la meva dona, em va dir, que regalar per regalar, més fàcil és regalar-lo als que venen a recollir el dia del Sperrmüll. Ostres!! no hi havia pensat. És clar que sí. Segur que aquesta gent s’hi guanyarà la vida i a la vegada es fa reciclatge.

Devia ser les sis del vespre, ja ben fosc, quan vaig començar a treure els trastos vells del soterrani i els transportava al lloc a on tothom ho deixava. Hi havia una pila davant de l’entrada de la nostra barriada. Però no era l’única. Més avall del carrer, n’hi havia més piles.

Vaig veure com ja hi havia algunes persones amb lots que anaven mirant les deixalles. Poc a poc, van anar arribant-ne més. Moltes d’elles amb furgonetes, que abans d’aturar-se, hi feien una mirada a la pila des de la finestra i si el que veien no els convencia, anaven a mirar-ne a una altra. Era tot un petit exercit de drapaires.

Em vaig fitxar que alguns dels drapaires eren de l’Est, ja que parlaven llengües eslaves entre ells. Però també va arribar una furgoneta amb una família gitana. La dona em va preguntar des de la finestra, si hi havia Elektronische Geräte o aparells electrònics.  Li vaig dir que si, i ràpidament van aparcar la furgoneta. Com que vaig fer varis viatges, vaig veure que no eren els únics que feien recollida selectiva. Hi havia uns que només miraven les joguines i altres només els aparells electrònics. Però també dins de cada tipus de deixalla, és feia una selecció. Hi havien que només cercaven aparells petits electrònics, com telèfons mòbils o transformadors i no feien cas d’una televisió de tubs catòdics que vaig deixar. D’altres només joguines que eren nines o ninots de peluix. De seguida vaig veure que el més buscat eren les joguines. Les que vaig deixar, no van durar ni dos viatges.

Al final entre tots els veïns del barri, vam acumular unes bones piles de deixalles de trastos vells al llarg del carrer. Vaig anar a dormir pensant que amb tanta deixalla seria impossible que durant la nit vinguessin tants drapaires a recollir-la tota. Segur que l’endemà haurà de venir un camió de l’Ajuntament per recollir les grans trastos vells que hauran quedat.

Però per sorpresa meva, a l’endemà a les 8 del matí, quan hi vaig anar agafar el cotxe per anar a la feina, pràcticament no hi quedava res. Ho havien recollit tot. Increïble!!. Només quedaven alguna petita peça trencada o algun tros de paper o plàstic. Però tots els mobles, electrodomèstics i joguines havien desaparegut.

No recordo haver vist el mateix a Catalunya. Només recordo de molt petit, que a casa hi venia un drapaire quan els pares el cridaven, a recollir alguns trastos vells, botelles i sobretot paper de diari. Però d’això fa 40 anys.  Els Ajuntaments catalans amb la democràcia, van crear deixalleries i la recollida dels trastos vells o deixalles voluminoses, ho fan amb el seu propi personal o per empreses concessionàries, que previa trucada venen a casa i molts dels casos has de pagar el servei. D’altres Ajuntaments t’ho obliguen a portar-ho tu mateix a la deixalleria, a on també  has de pagar uns diners per dipositar-ho. No he vist mai més cap drapaire que vingui a casa a recollir-ho com abans.

A Alemanya, si portés la deixalla a la deixalleria, segons quina sigui, també has de pagar. Però el fet que dos dies a l’any, es pugi deixar els trastos vells al carrer i que hi passin tot un petit exercit de drapaires que fan ells mateixos la recollida selectiva, ho trobo molt encertat. Per un costat, estàs permeten que una sèrie de gent faci negoci i per l’altre, l’Ajuntament s’estalvia diners ja que no ho fan ells. Els drapaires segur que fan una recollida selectiva molt més eficaç que la que pugi realitzar els funcionaris municipals. Segur que s’aprofita tot al màxim.

L’estalvi del semafors apagats i aquesta manera de reciclar per mitjà de drapaires, realment són petits detalls que ens indiquen una mica el perquè el poble alemany és un dels més rics d’Europa. Sempre s’ha dit, que una persona rica és la que sap relament estalviar i fer negoci de les petites coses.

Els catalans hauriem d’aprendre d’aquests petits detalls el dia que haurem de crear el nostre Estat,  si és que realment volem un dia arribar a ser tant rics com ells.  

5 comentaris

  • lourdes rovira

    20/12/2010 20:53

    Hi ha moltes coses que admiro dels alemanys, però això que vostè explica es pot fer a Barcelona un cop per setmana.

  • Manel Bargalló

    20/12/2010 21:31

    Hola Lourdes
    gràcies per comentari, però no acabo d’entendre que vols dir amb “però això que vostè explica es pot fer a Barcelona un cop per setmana.”

  • lourdes rovira

    21/12/2010 4:58

    Doncs que cada barri té un dia de la setmana assignat per baixar els trastos vells, mobles que no serveixen etc, al carrer. Passen furgonetes de drapaires que recullen el que volen i el que queda s’ho endú un camió de les escombraries. Periòdicament també hi ha mercadets d’intercanvi, on no es compra ni es ven, simplement s’intercanvia o es regala.

  • Manel Bargalló

    21/12/2010 10:47

    Lourdes, motles gràcies per la informació. No ho sabia i això que vaig viure 1 any i mig al Poble nou.

  • Pere Planas

    08/01/2011 14:13

    No m’extranya que no ho sapiga si no viu en el mon real.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús