Arxiu del dijous, 23/12/2010

La Immersió lingüística a Alemanya

dijous, 23/12/2010

Nosaltres vivim a la ciutat de Karlsruhe a l’estat de Baden-Würtemberg. Aquesta ciutat, seu del Tribunal Constitucional d’Alemanya i del Tribunal Suprem del Penal, està uns 20 quilometres de la frontera amb França i uns 60 quilometres de la capital d’Alsàcia que és Estrasburg.

Els meus dos fills petits estan escolaritzats a Alemanya. La Nina que té 5 anys encara va al Kindergarden o Escola Bressola. Com que és concertada d’una institució catòlica ahir com el darrer acte abans de les vacances de Nadal. Fou una representació d’una espècie de pastorets a l’alemanya a l’església del barri. La Nina feia de patge que anunciava la bona nova.

El Jan que té 7 anys, ja fa el segon curs a la Grundschule o Escola primària. A Alemanya comencen l’escola als 6 anys. Fins a aquesta edat van al Kindergarden i no els ensenyen ni sumar ni llegir, en prou feines, els colors i algunes lletres.  És passen el dia fen activitats manuals, jugant i també excursions. Quan fan els 6 anys un funcionari fa una prova de nivell a cada infant per determinar si té problemes auditius o intel·lectuals. Si és aixì el porten a una escola especial durant un any abans de deixar-lo entrar al Grundschule. Molts infants de pares estrangers no passen la prova perquè alguns funcionaris confonen nivell intel·lectual amb el nivell de la llengua parlada. Per sort, el nostre fill Jan ho va superar perquè la meva dona quan vam venir a Alemanya va decidir parlar-li l’alemany. El Jan tenia dos anys i mig  i havia aprés el català tant a casa com a l’escola bresol. Gràcies això i a la total immersió en Alemany al Kindergarden, el Jan parla l’alemany ara molt millor que el català (Cosa que em fot i m’entristeix, malgrat ho entenc)

Però quan entren al Grundschule la festa s’acaba. Suposo que per això el primer dia d’anar a l’escola primària tots els infants van amb un gran con ple de llaminadures que és diu Schultüre. Deu ser per compensar amb el que es trobaran els propers dies.

El primer any el pobre Jan va estar setmanes queixant-se que no volia anar-hi. Cada dia al matí quan el portava amb el cotxe, plorava dient que volia tornar al Kindergarden. Els collen molt amb la llengua i amb les matemàtiques. Cada dia tenen dos o tres hores de deures. Els pares han d’estar-hi molt a sobre si no volen que el seu fill acabi repetint el curs.

La Grundschule és totalment gratuïta, ni tant sols hem pagat cap llibre, perquè tot li donen amb fitxes que són fotocopies. Nosaltres, bé millor dit, la meva dona, no li va fer gràcia l’escola que teníem ben a prop de casa, a uns 300 metres, i va voler portar-lo a una que està al centre de la ciutat, a quinze minuts amb cotxe , que fan servir el sistema Montessori però és igualment publica. Va ser necessari justificar-ho molt bé poder-ho canviar de l’escola assignada inicialment, però estem contents de la decisió.

A aquesta escola, a part de seguir el sistema Montessori, tenen una altra curiositat, es pot escollir si vols immersió lingüística en francès. Dels cinc grups que hi ha, dos són en francès com a llengua vehicular. Això no ho fan a les altres escoles, només a aquesta i no sé si pagant un extra. Però independentment d’això, per poder anar a fer el Batxiller per poder optar anar posteriorment a la Universitat, es demana un nivell d’alemany igual que les altres escoles.

A Alemanya a l’acabar l’escola primària, als nou o deu anys, es fa una prova d’aptitud, que junt amb l’opinió dels professors aconsellen als pares el futur educatiu de l’infant. Dic aconsellen en cursiva perquè jo diria que més aviat pressionen als pares perquè triïn l’escolarització secundaria del seu fill que els professors consideren més adient pel nen.

A Alemanya l’escola secundaria, que comença als deu anys, té tres branques o vies educatives:

Hauptschule o escola bàsica: a on els alumnes reben una formació general bàsica que els habilita per poder exercir un ofici o ser obrers o pagesos. Dura entre cinc i sis anys.

Realschule o escola secundaria professional: se situa entre l’escola bàsica i l’escola de batxiller. Es dóna una formació general més ampliada que l’anterior. Acaben amb un títol  mitjà que permet cursar estudis superiors ampliats, com escoles tècniques professionals. Seria com era abans eren les escoles professionals a Catalunya. També permet accedir al nivell secundari superior del Batxiller (nivell II) per poder optar a la Universitat. Dura sis anys

Gymnasium o Institut de batxiller: per regla general té una duració de 9 anys. És dona una formació general molt profunda. Durant els dos darrers anys es cursa el grau secundari superior (nivell II) que conclou amb l’examen d’Abitur . Examen equivalent a la selectivitat a Catalunya, però no només per poder accedir a una universitat o escola superior, sinó per poder tenir el títol de Batxiller.

Si un infant als 9 anys, no té un nivell d’alemany molt alt, a part de les matemàtiques, té molts números que li sigui vetat (aconsellat diuen per aquí) poder entrar al Gymnasium. De fet per alguns pares, el que el seu fill no entri al Gymnasium no és  cap trauma, molts ho trobem bé. Diuen que per a ells i pel fill, seria massa estrès donat la quantitat de deures que els hi posen al Gymnasium. Prefereixen que vagin a la Realschule, de fet, la majoria d’aquests pares també hi van anar i no estan pas descontents amb la feina que tenen ara i el nivell de vida aconseguit.   Alguns d’ells sé que tenen ingressos superiors als 100.000 € anuals.

Darrerament han sortit algunes crítiques, sobretot al nord d’Alemanya a on hi ha molta immigració turca, respecte el pobre nivell d’alemany que esgrimeixen els fills d’aquesta immigració. De fet, és un problema greu el que es troba Alemanya amb els fills dels immigrats. L’exigència amb el coneixement de l’idioma alemany és tant elevada per poder optar anar a fer el batxillerat quan acaben la primària, que fa que molts pocs fills d’immigrats hi pugin anar a la Universitat. Però el més fotut de tot, és que la majoria van a l’Hauptschule, és a dir a l’escola bàsica mínima,  ni tants sols poden optar anar a la Realschule.  

A Alemanya hi ha realment una barrera entre les classes socials que fa que molts nens quan neixen, ja tenen determinat de quina classe social seran. Però la raó no serà per qüestió de diners, ja que l’educació i la Universitat al ser publica és quasi gratuita. La discriminació és purament per una qüestió lingüística. Si als 9 anys un infant no té un nivell d’alemany, jo diria millor que el català que es demana a l’acabar l’ESO, no podrà fer carrera universitària o com a molt, si al Realschule s’espavila i treu bones notes, podrà fer un curs pont per anar fer els dos darrers cursos del Gymnasium.  Això fa que la immensa majoria dels fills dels immigrats només pugin optar a estudiar un ofici o ser peons per la industria. Nosaltres, amb el nostre fill, no la tenim totes malgrat la meva dona és bilingüe amb l’alemany.

Però en el debat que existeix a Alemanya al respecte, no és plantegen afluixar el nivell d’alemany que s’exigeix a l’acabar l’escola primària als 10 anys, si no que s’estan plantejant reforçar les classes d’alemany . Però també a nivell dels mitjans de comunicació i a les activitats socials, no volen donar peu ni ajudar a difondre l’alemany mal parlat o en argot que darrerament s’ha possat de moda entre els joves, sobretot  fills dels immigrats de les grans urbs del nord-oest.

Els Alemanys ho tenen clar, la immersió lingüística en una altra llengua que no sigui l’alemany, només en certs casos a la primària i per raons de proximitat fronterera. Però  el nivell que s’exigeix d’alemany és tant elevat  a la secundaria, que realment és el que determina si un infant pot estudiar una carrera universitària.

A Catalunya, jo no trobaria pas malament que a certes escoles, per exemple a Figueres es podria deixar que alguns alumnes pugessin a primaria fer la immersió en francès o fins i tot a algunes a Barcelona o Tarragona en espanyol, però després als 14 anys, el nivell de català per poder optar a fer el batxiller en un institut públic , hauria de ser l’actual nivell C. Si uns pares porten als seus fills a un grup d’una escola a on fan la immersió en francès o espanyol, després han de tenir clar que si no tenen el nivell C de català, no podran optar a fer el batxiller en un institut públic o concertat per després poder anar a la Universitat catalana. S’hauran d’espavilar portant-los a França o a Espanya, o portar-los a una escola privada, com fins ara. Allà pagant, podran tenir els fills escolaritzats en la llengua que vulguin. Si tenen dubtes quan pot costar, que li preguntin al expresident Montilla, que malgrat ser un poític d’esquerres que segons diu ell que és, va estimar portar els seus fills a l’escola Alemanya de Sant Just, a on per cert, allà hi ha immersió amb Alemany. El que no sé, és si els seus fills quan acabin tindran prou nivell de català per poder entrar a la Universitat, o això a Catalunya no importa gaire?