Arxiu del divendres, 7/01/2011

Preparant-me per la tornada cap a Alemanya

divendres, 7/01/2011

Avui al llevar-me, quan he aixecat la persiana, en comptes de veure el mar només he vist boira. Per uns moments he pensat que estava a Alemanya. Una sensació de tristesa m’ envaït. Tristesa perquè em queda un dia per marxar cap a Karlsruhe i no tornaré fins l’Abril, per Setmana Santa. Però marxaré satisfet dels dies que he gaudit amb la família i també amb la nostra terra.

El Nadal ja és història i demà dissabte al vespre, agafarem el cotxe i farem 1.240 quilometres d’una tongada. Amb la canalla sopada, enfilem l’autopista cap a Lió. Just després d’aquesta preciosa ciutat, ompliré el dipòsit i aprofitaré per prendre un cafè, comprar una Coca-Cola i quatre coses per menjar per la resta del viatge. Tinc comprovat que la combinació del cafè i la Coca-Cola, junt amb anar picant galetes de xocolata,  em fa més fàcil vèncer la son. El diumenge al matí ja haurem arribat a Karlsruhe.

Condueixo tota la nit sense aturar-me, perquè amb unes deu hores faig tot el trajecte. Sé que no és prudent fer-ho, però de dia tardes al menys dues o tres hores més. A part del transit, la canalla necessita estirar les cames i sobretot tens que menjar, cosa que et fa perdre molt de temps. Al final cansat d’estat tot el dia conduint, amb la canalla queixant-se i fastiguejada d’estar tantes hores tancada al cotxe i sobretot amb  més transit que et trobes, pot fer que parteixis un accident. Per aguantar tota la nit conduint, els dies previs vaig a dormir tard, em desperto tard i  el dissabte abans de marxar, faig una migdiada d’ almenys tres hores. Em desperto una o dues hores abans de començar el viatge, sopo poc i prenc un cafè just abans de sortir. Ja porto molts anys fen-t‘ho i només un cop, vaig demanar a la dona que em rellevés perquè tenia por de dormir-me.

Per sort mentre escric aquestes quatres ratlles, la boira ha marxat una mica i puc veure el mar des de la taula a on escric amb el meu ordinador. Demà, diu la previsió del temps que farà Sol. Així espero. Serà el millor comiat que puc demanar. Potser no tornaré a veure’l en dos o tres mesos.