Preparant-me per la tornada cap a Alemanya

Avui al llevar-me, quan he aixecat la persiana, en comptes de veure el mar només he vist boira. Per uns moments he pensat que estava a Alemanya. Una sensació de tristesa m’ envaït. Tristesa perquè em queda un dia per marxar cap a Karlsruhe i no tornaré fins l’Abril, per Setmana Santa. Però marxaré satisfet dels dies que he gaudit amb la família i també amb la nostra terra.

El Nadal ja és història i demà dissabte al vespre, agafarem el cotxe i farem 1.240 quilometres d’una tongada. Amb la canalla sopada, enfilem l’autopista cap a Lió. Just després d’aquesta preciosa ciutat, ompliré el dipòsit i aprofitaré per prendre un cafè, comprar una Coca-Cola i quatre coses per menjar per la resta del viatge. Tinc comprovat que la combinació del cafè i la Coca-Cola, junt amb anar picant galetes de xocolata,  em fa més fàcil vèncer la son. El diumenge al matí ja haurem arribat a Karlsruhe.

Condueixo tota la nit sense aturar-me, perquè amb unes deu hores faig tot el trajecte. Sé que no és prudent fer-ho, però de dia tardes al menys dues o tres hores més. A part del transit, la canalla necessita estirar les cames i sobretot tens que menjar, cosa que et fa perdre molt de temps. Al final cansat d’estat tot el dia conduint, amb la canalla queixant-se i fastiguejada d’estar tantes hores tancada al cotxe i sobretot amb  més transit que et trobes, pot fer que parteixis un accident. Per aguantar tota la nit conduint, els dies previs vaig a dormir tard, em desperto tard i  el dissabte abans de marxar, faig una migdiada d’ almenys tres hores. Em desperto una o dues hores abans de començar el viatge, sopo poc i prenc un cafè just abans de sortir. Ja porto molts anys fen-t‘ho i només un cop, vaig demanar a la dona que em rellevés perquè tenia por de dormir-me.

Per sort mentre escric aquestes quatres ratlles, la boira ha marxat una mica i puc veure el mar des de la taula a on escric amb el meu ordinador. Demà, diu la previsió del temps que farà Sol. Així espero. Serà el millor comiat que puc demanar. Potser no tornaré a veure’l en dos o tres mesos.

2 comentaris

  • Josep Junyent

    07/01/2011 22:21

    Has fet una bona estada a casa eh?!

    Compte amb la carretera. Ai si em fos tant facil anar des d’Irlanda amb el cotxe cap a Catalunya.

    Salutacions company. A veure si parlem algun dia per l’Skype. Potser t’interessael darrer artoicle que he penjat:

    http://joseparnau.bloc.cat/post/397/750571#comments

    http://blogspersonals.ara.cat/cafeirlandes/2011/01/05/carta-al-molt-honorable-president-mas/

    Salut!

    Josep

  • Matilde Romagosa

    08/01/2011 13:20

    Amic Manel, el que té de bo viure en un país amb poc de sol, com Alemanya, és que quan el sol surt per una estoneta, ets la més feliç de les criatures, et cau la baba, ho deixes tot per a gaudir-ho. I als països amb sol, baixen les persianes!!!
    Molt bo el teu article. (Aquestes autovies que no s’acaben mai… verdammt! )

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús