Arxiu del dilluns, 24/01/2011

El PP ens durà de patac a la independència o no?

dilluns, 24/01/2011

Nota: Avui, faré una excepció i no escriuré sobre les diferencies que trobo entre Alemanya i Catalunya. Aquest article és sobre política catalana.

He llegit un article molt encertat de Ferran Sáez Mateu publicat al web de Catalunya Oberta  amb el títol de “El PP ens durà a la independència”.  No es l’únic que pensa així. Fa temps que també ho penso. Però el Ferran també diu que en un procés d’independència a part de la part reactiva que en aquest cas representa el PP, ha d’haver la part propositiva. Reprodueixo les seves paraules finals: “Centrem-nos ara en l’altra cara de la moneda: no existeix cap procés històric de gran envergadura que hagi prosperat a partir només d’una actitud reactiva. I és que una cosa és un catalitzador, i una altra allò que el consolida com a realitat. Si continua així, fent ús d’aquest to, el PP ens durà de patac a la independència… però aquí s’acaba la seva feina. La part reactiva de la maquinària ja la tenim. Ara falta la propositiva, que és la important. Avís: no s’admeten contes a la vora del foc ni sopars de duro.”.

Hi estic d’acord amb el que diu. La DUI o declaració unilateral d’independència, pot semblar un sopar de duro. De fet ho és, si darrera d’ella no hi ha res més. Però per aconseguir la independència, segur que s’haurà d’arribar a la DUI.

Espanya, sigui el PSOE o el PP, mai ens donarà la independència. Mai. Els catalans l’haurem de proclamar unilateralment. Però intentar-la proclamar cal una candidatura que tregui 68 escons. Aconseguir la confiança dels catalans per assolir aquesta majoria no serà possible si al darrera de la candidatura no hi ha res més que la DUI. Però per aconseguir una candidatura a favor de la DUI, caldrà que sigui oberta per poder recollir totes les sensibilitats ideològiques. Una candidatura tant oberta que hi càpiguen ecologistes, socialistes, liberals, conservadors, laics, catolics, republicans…etc.  Aquesta idiosincràsia d’una candidatura tant poc definida políticament li resta credibilitat. Una credibilitat que impedeix que els ciutadans li dipositi la confiança. És com un peix que es mossega la cua. Com resoldre aquest dilema, és el nus de la qüestió. Qui ho resolgui, serà l’alliberador del poble català.