El PP ens durà de patac a la independència o no?

Nota: Avui, faré una excepció i no escriuré sobre les diferencies que trobo entre Alemanya i Catalunya. Aquest article és sobre política catalana.

He llegit un article molt encertat de Ferran Sáez Mateu publicat al web de Catalunya Oberta  amb el títol de “El PP ens durà a la independència”.  No es l’únic que pensa així. Fa temps que també ho penso. Però el Ferran també diu que en un procés d’independència a part de la part reactiva que en aquest cas representa el PP, ha d’haver la part propositiva. Reprodueixo les seves paraules finals: “Centrem-nos ara en l’altra cara de la moneda: no existeix cap procés històric de gran envergadura que hagi prosperat a partir només d’una actitud reactiva. I és que una cosa és un catalitzador, i una altra allò que el consolida com a realitat. Si continua així, fent ús d’aquest to, el PP ens durà de patac a la independència… però aquí s’acaba la seva feina. La part reactiva de la maquinària ja la tenim. Ara falta la propositiva, que és la important. Avís: no s’admeten contes a la vora del foc ni sopars de duro.”.

Hi estic d’acord amb el que diu. La DUI o declaració unilateral d’independència, pot semblar un sopar de duro. De fet ho és, si darrera d’ella no hi ha res més. Però per aconseguir la independència, segur que s’haurà d’arribar a la DUI.

Espanya, sigui el PSOE o el PP, mai ens donarà la independència. Mai. Els catalans l’haurem de proclamar unilateralment. Però intentar-la proclamar cal una candidatura que tregui 68 escons. Aconseguir la confiança dels catalans per assolir aquesta majoria no serà possible si al darrera de la candidatura no hi ha res més que la DUI. Però per aconseguir una candidatura a favor de la DUI, caldrà que sigui oberta per poder recollir totes les sensibilitats ideològiques. Una candidatura tant oberta que hi càpiguen ecologistes, socialistes, liberals, conservadors, laics, catolics, republicans…etc.  Aquesta idiosincràsia d’una candidatura tant poc definida políticament li resta credibilitat. Una credibilitat que impedeix que els ciutadans li dipositi la confiança. És com un peix que es mossega la cua. Com resoldre aquest dilema, és el nus de la qüestió. Qui ho resolgui, serà l’alliberador del poble català.

9 comentaris

  • Gelet

    24/01/2011 21:26

    Jo proposaría a la propera legislatura i desprès del fiasco que seràn els propers anys,no per incapacitat de CIU sinó per voluntat del govern espanyol,una entesa per la independència de tots els partits catalans.Fins i tot veuríem caras de actuas dirigents del PSC i potser més d’un actual component del PPC.

  • BGR

    24/01/2011 22:01

    Amb aquesta idea es va crear SI. Discurs transversal en quan a color politic i, sobretot, procediment d’organitzacio i de presa de decisio molt democratic (sino perd confiança i sorgeixen discrepances internes). Jo vaig confiar en ells aquestes passades eleccions, i de veritat que s’ho estan treballan molt. Per una banda seguint al peu de la lletra programa electoral que es va aprovar per la majoria d’adherits i simpatitzants (no com la resta de partits) i per l’altre continuant treballant fora del parlament (i reforçat per la resta de colaboradors del partit) extenent els beneficis de l’independencia. Enfi, d’aqui als 68 diputats no se si ells solets se’ls emportaran cap a les seves files, pero esta clar que ells han marcat tendencia, han mostrat quin es el model a seguir.

  • Manel Bargalló

    25/01/2011 8:54

    Gelet
    ———-
    Esperem que aixi sigui. Però un que coneix una mica per experiència viscuda dins d’ERC i després a RCat, sé que és molt difícil que hi hagi entesa entre els partits catalans si hi ha alguna possibilitat de tocar “cuixa” (poder polític). És normal que un polític vulgui governar. És la seva màxima aspiració i per això està a la política. Només espero que la pressió espanyola sigui tant forta, que una majoria important de líders polítics vegin que si no aposten per la independència no podran tocar “cuixa” de veritat

  • Manel Bargalló

    25/01/2011 8:57

    Benvolgut BGR, que Déu t’escolti. Jo per desgràcia he vist molt de prop com són i com ha anat l’aparició de ScI i no tinc cap esperança ni confiança amb la “cupula”. Ho sento però discrepo frontalment de la teva visió de ScI. Però puc estar molt equivocat i el temps donarà la raó a tu o a mi.

  • Gelet

    25/01/2011 12:02

    Manel tens raó quan desitges una pressió espanyola molt forta,si això no succeeix estic segur que no es produirà cap miracle en el sentit que jo apunto.Per altra banda postures beligerants com les de SI són les que penso que poden aconseguir treure els espanyols de polleguera aumentant la pressió contra Catalunya.No?.Tant de bo sigui així.La mirada desde les Germanies sempre es interessant,felicitats.

  • josep maria pey

    25/01/2011 12:48

    SI la va encertar a l’hora de triar el nom de l’històric moviment Solidaritat Catalana de 1906. Però no ha sabut traslladar-ne l’esperit: la Unió.
    Però, per assolir la unió de forces polítiques transversals i -fins i tot- contraposades, cal bastir un projecte de consens que vagi més enllà del d’obtenir la independència. Cal definir un projecte d’estat independent; dir com serà, quines seran les seves línies d’actuació principals. Per això, al meu parer, seria adient una mena d’assemblea constituent on es perfilessin aquestes línies del nou estat independent, en les quals hi hagués el consens per part de la majoria de forces polítiques participants. Com una mena de constitució, que es sotmetés a l’opinió del poble.
    La gent necessita que se li digui com serà la Catalunya independent, per treure-li neguits i dubtes i saber què se li proposa, i cap on se la convida a anar. Si el projecte és bo, la gent sabrà fer ús del seu sentit comú.
    I penso, que aquesta proposta, no ha de ser només amb conceptes “macro” i genèrics, sinó que seria recomanable baixar al terreny més proper del ciutadà. Per exemple, dir què passaria amb la llengua castellana (patrimoni molt sentit d’una gran part de la població catalana). En aquest sentit, dir que el castellà ja no seria oficial, però que se seguiria ensenyant a l’escola (junt amb l’anglès), per raons històriques, però també comercials, donaria tranquil·litat a molta gent que veuria més clar que -aclarit aquest punt- el que més els convé és la independència de Catalunya.

  • Tweets that mention El PP ens durà de patac a la independència o no? – Ara.cat — Topsy.com

    25/01/2011 15:44

    […] This post was mentioned on Twitter by Esther Ponsa and reagrupamentpv, Manel Bargallo. Manel Bargallo said: Després d'aquest cap de setmana aqui la meva opinió: El PP ens durà de patac a la independència o no? http://t.co/9iQJc8h via @diariARA […]

  • Manel Bargalló

    25/01/2011 19:22

    Gelet, si ScI actua massa estridentment i amb demagògia pot ser contraproduent. Gràcies pels comentaris

  • Manel Bargalló

    25/01/2011 19:38

    Josep Maria, estic d’acord amb la primera part , però la segona m’agradaria matisar-la. Existeix ja un programa de l’estat independent. Té 160 pagines i ho van fer entre uns 600 reagrupats de diferents ideologies (i alguns eren d’ERC i de CiU) , a partir d’una assemblea constituent a on es va definir les linies mestres. Jo vaig participar per l’afers exteriors , radicalitat democràtica i sectors estratègics de nova economia.
    Tot el que s’explica no es “macro” , és una proposta amb detall de com podria ser Catalunya com Estat Independent
    Et passo un enllaç a on pots trobar un resum en format e-book del que jo vaig ser responsable de fer-ho junt amb dos companys dissenyadors gràfics. Com pots veure, està molt treballat
    http://www.futurlliure.cat
    També vam fer una Constitució de Catalunya gràcies a l’aportació de diferents juristes de prestigi catalans.
    Al final no ha servit de gaire. La gent que volia la independència va estimar votar a una cara coneguda malgrat aquest no tenia programa fet i el que van fer posterior va ser una copia parcial obviant certs aspectes de radicalitat democràtica que els afectava. Els que es diuen independentistes però primer volien fer fora al Montilla, van votar al Mas. Aquests van ser la immensa majoria.

    Els que van fer tal com tu expliques, res de res. Això demostra que la política sense professionals al darrera (i aixó vol dir molts diners), no hi ha res a fer almenys que tinguis una cara coneguda.
    Cada vegada sóc més escèptic i des d’Alemanya cada dia que passa , més clar veig que tenim les generacions comptades.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús