Extrapolació especulativa del vot en un referèndum segons els resultats del 28N

Nota: Un altre article purament polític en comptes dels que normalment escrit en aquest bloc, però m’agradaria compartir-lo a aquí també.

Com he deixat anar més d’un cop en altres blocs, sóc partidari de la Declaració unilateral d’independència (DUI) al Parlament com la millor possibilitat per aconseguir-la. Ho sóc, perquè primer crec que convocar i dur a terme un referèndum vinculant sota la legalitat espanyola és impossible i segon encara que es donés permís per fer-ho, les coaccions antidemocràtiques que podrien fer els unionistes, gracies a la convivència de la justícia espanyola i de certs mitjans de comunicació, seria tant forta que influiria negativament el vot. En canvi si primer s’aconsegueix una candidatura que guanya amb majoria absoluta i que presenta al seu programa electoral que durà a terme la DUI, si la proclama, a part de ser legítim, permetria si s’escau, fer un referèndum de ratificació sota l’auspici de les Nacions Unides o d’Europa. Amb observadors internacionals i sota una nova legalitat, el vot seria més lliure de coaccions antidemocràtiques.

Ara bé, quin seria el resultat?. Això no ho podem saber mai amb certesa, però si que podem fer extrapolacions basant-nos amb el vot obtingut per cada partit el 28N, al que li he aplicat una formula extreta de les dades que el darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO de la 4a onada va exposar respecte les preferències que tenien cada votant d’aquests partits amb la relació que voldrien amb Espanya (Regió, CCAA, Estat Federal, Estat Popi). En alguns casos ho he matisat també amb el sentiment d’identificació (només català, més català que espanyol, tant català com espanyol, més espanyol que català, només espanyol).

Aquest criteri que més endavant explicaré, m’ha permès especular quin hauria pogut ser el vot afirmatiu, negatiu i l’abstenció en un referèndum, tenint en compte el resultat de cada formació i vot en blanc. El resultat és:

Vots Totals                       : 3.130.276 (58,4%)

Vots pel SI                        : 1.467.797 (46,9%)

Vots pel NO                      :    942.261 (30,1%)

Abstenció o en blanc   :    720.218 (23,0%)

Si eliminem l’abstenció o en blanc i sumem només els vots afirmatius i negatius, que seria el més probable que passaria en un referèndum, ens dóna un total de 2.410.058 vots (1.467.797 + 942.261). Això representa un 44,9% de participació (el cens és de 5.363.688) i el segut resultat:

Vots Totals                      : 2.410.058 (44,9%)

Vots pel SI                       : 1.467.797 (60,9%)

Vots pel NO                      :    942.261 (39,1%)

Com podem veure, el SI guanyaria sense cap problema amb un 60,9% de vots. Però segons les condicions que la Unió Europea va demanar per acceptar el referèndum de Montenegro, la participació hauria de ser del 50% de vot vàlid (amb un 55% de vot afirmatiu).Si fem el càlcul,  el nombre de vots per arribar a complir la demanda de l’UE hauria de ser de 2.681.844 i això significa una diferència de 271.786 vots de més que cal sumar als 2.410.058.

Si aquests 271.786 vots fossin tots pel NO, cosa molt improbable,  encara guanyaria el SI, però no arribaríem per ben poc al 55% de vot afirmatiu que va demanar la UE a Montenegro:

Vots Totals                      : 2.681.844 (50,0%)

Vots pel SI                       : 1.467.797 (54,7%)

Vots pel NO                      : 1.214.047 (45,3%)

Per aconseguir el 55% de vot positiu només faltaria que un 3% (8.154 vots) de tots els que hem sumat per arribar a la participació del 50% fossin afirmatius:

Vots Totals                      : 2.681.844 (50,0%)

Vots pel SI                       : 1.475.950 (55,0%)

Vots pel NO                      : 1.205.894 (45,0%)

Però si considerem que aquests 271.786 vots que falten pel 50% segueixen el mateix criteri dels que es van abstenir el 2006 que he deduït creuant les taules del CEO respecte la relació que voldrien per Espanya, matisat amb el sentiment d’identitat (més endavant explico el criteri) ens surt:

Vots Totals                      : 2.681.844 (50,0%)

Vots pel SI                       : 1.570.804 (58,6%)

Vots pel NO                      : 1.111.040 (41,4%)

Seguint aquest mateix criteri de la intenció de vot dels abstencionistes i anem augmentant el nombre de vots, ens surt que fins un 60% de participació el SI guanya amb més del 55% de vots necessaris segons les condicions de la UE a Montenegro.

Vots Totals                      : 3.218.213 (60,0%)

Vots pel SI                       : 1.774.087 (55,1%)

Vots pel NO                      : 1.444.125 (44,9%)

En canvi si les condicions per acceptar el referèndum fossin les normals, és a dir del 50% de vots afirmatius, la participació hauria d’arribar a ser, pel cas que tots els vots tots fossin negatius, del 55% per perdre-la. Però si el vot abstencionista que s’anés incorporant seguís el mateix criteri que he determinat segons les dades del CEO, caldria arriba a més del 85% de participació per guanyar el NO.

La conclusió que podríem arribar, amb totes les reserves del món i segons uns criteris que més endavant detallo, és que els resultats del 28N ens indiquen que la voluntat popular de la majoria dels ciutadans que voten, ho farien afirmativament en un referèndum per la independència. Caldria una gran mobilització dels sectors abstencionistes i que aquests fossin majoritàriament en contra, per aconseguir perdre’l.

Caldria afegir a aquesta especulació, l’efecte que tindria la campanya que es faria a favor del SI, cosa que no s’ha fet fins ara d’una manera massiva pels principals partits i encara menys pels grans mitjans de comunicació. En canvi la campanya contra el NO, es porta fent-la des de fa molts anys (aviat farà 300 anys).

Però també és veritat que els espanyols d’ençà estem a la Unió Europea,  encara no han fet la campanya de la por (malgrat s’ha insinuat quelcom durant la tramitació de l’Estatut el 2006). Una campanya de la por podria influir molt negativament al vot. Per això sóc partidari de primer proclamar la DUI al Parlament i després fer el referèndum. En aquest context, amb la legislació internacional que podria ser favorable atès els precedents de Kosove i també que la Generalitat estaria legitimada a organitzar el referèndum de ratificació, junt amb els obsevadors internacionals,  en comptes de fer-lo des del govern espanyol, la campanya de la por podria ser més fàcilment contrarestada i es podria garantir millor les manipulacions del vot per part dels espanyols.

Però també el paradigma mental dels ciutadans hauria canviat una vegada la DUI hagués estat proclamada al Parlament. El referèndum no seria per votar per la independència, ja que aquesta ja hauria estat proclamada al Parlament, si no per dir si volen tornar enrere i continuar ser súbdits del Regne d’Espanya en contra de ser definitivament ciutadans lliures igual que la resta de les nacions europees.

Per això és clau que a les properes eleccions del 2014, hi hagi una gran candidatura que tingui com a objectiu prioritari la DUI. Una candidatura a on CiU, ERC, Solidaridad i RCat, han de ser-hi, però també una part del PSC i Iniciativa, ja que tal com podreu veure més endavant, el PSC és el segon partit amb més partidaris de votar SI a un referèndum i Iniciativa té més vots també afirmatius que el que ha obtingut Solidaritat. Segons les dades del 28N, amb els 1.467.797 vots que surten que haurien votat SI en un referèndum, s’aconsegueix sense problemes la majoria absoluta i es podria proclamar la DUI al Parlament per després fer el referèndum de ratificació. Això sense comptar amb els abstencionistes que estic segur que s’apuntarien a votar a aquesta candidatura. Els vots hi són, només fa falta articular-la (cosa molt difícil tal com ha quedat el Parlament)

Com he dit abans és només una especulació i no és res seriós, però m’havia picat la curiositat veure si es podria treure una estimació de vots pel referèndum gràcies a que el CEO pregunta a cada votant de cada partit quina relació vol amb Espanya, junt el nombre de vots que ha obtingut cada partit el 28N . Penso que les dades indiquen que la independència de Catalunya depèn més que els polítics catalans s’ho creguin, sobretot els dels partits majoritaris, que de la voluntat popular, en especial dels que participen democràticament. Aquesta ciutadania està molt clarament definida a favor de què Catalunya esdevingui un estat propi.

Endavant les atxes!!

( a continuació podeu veure les taules i les formules amb les criteris que he seguit per calcular els vots afirmatius, negatius i abstenció per cada opció política que s’ha presentat el 28N)

Definició del criteri que he seguit per determinar el vot afirmatiu o negatiu o abstenció de cada grup polític presentat el 28N

Taula  1: Dades  del darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO de la 4a onada fet a l’Octubre del 2010 respecte al sentiment d’identificació de ser català, espanyol o les dues coses, segons cada partit o vot en blanc o abstenció.

Sentiment PP CiU ERC PSC Ic-Euia C’s Altres Blanc No va votar
Només Espanyol 5,5 14,7 2,6 1,1 6,2 5,4 21,8 0 1,1 6,8
Més Espanyol que Català 3,9 16,2 1,9 0 6,1 2,2 18,6 28,3 1,1 4
Tant Espanyol com Català 42,5 60,5 35,5 8,7 55,6 44,8 59,5 26,1 40 47,7
Més Català que Espanyol 26,5 0,8 36,6 30,6 22,4 25,4 0 15,8 39,3 25
Només Català 20,3 5,2 23,3 59,4 8,1 14,8 0 29,8 9,7 14,8

Taula 2: Dades del darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO de la 4a onada fet a l’Octubre del 2010 respecte la relació entre Catalunya i Espanya de ser un estat propi, federal, CCAA o regió,  segons cada partit o vot en blanc o abstenció

Relació Total PP CiU ERC PSC Ic-Euia C’s Altres Blanc No va votar
Regió espanyola 5,9 17,7 2,2 0,2 3,5 4,5 31,4 0 4,4 7,9
CCAA 34,7 73,5 30,5 6 39 24,8 46,8 45,6 34,6 42,2
Estat Federal 30,9 4,5 37,7 23,8 43,1 51,5 18,6 32,8 25,9 27
Estat Propi 25,2 3,4 26,9 70 10,6 19,2 0 21,6 30,7 20,3
No Sap 2,7 1 2,6 0 3,4 0 3,2 0 4,4 2,4
No Contesta 0,7 0 0,1 0 0,4 0 0 0 0 0,3

A continuació he fet una taula a on discerneixo el % de Vot pel SI, pel NO o per l’abstenció de cada partit, segons aquest criteri:

a)     El vot  SI =  Estat propi + (Estat Federal – %SE)

  1. SE o Sentiment espanyol = Suma (només espanyol + més espanyol que català + (tant espanyol com català /2))

b)     El vot  NO = Regió + (CCAA -%SC)

  1. SC o Sentiment català = Suma (només català + més català que espanyol)

c)     El vot  abstencionista és = Suma de vots – (Vots pel SI + Vots pel No). Hi ha alguns decimals que ballen, però no son significatius.

La idea d’aplicar aquestes fórmules segueix la lògica següent:

  1. Votaran SI en un referèndum, tots els votats de cada opció que estan a favor d’un Estat propi més els que estan per l’Estat Federal, però d’aquests darrers només els que no és senten espanyols, més espanyols que catalans i la meitat dels que és senten tant espanyols com catalans. Per exemple, un votant del PSC que creu en un Estat propi, votarà segur pel SI, independentment del seu sentiment d’identitat, igual que els que es creuen en un Estat Federal i és sent només català. Però en canvi si se sent només espanyol o més espanyol que català, la possibilitat que voti si creu amb l’Estat Federal serà nul·la i si és sent tant espanyol com català, la possibilitat que voti afirmativament serà del 50%.
  2. Votaran NO en un referèndum, tots els votants de cada opció que estan a favor de la regió espanyola més els que creuen amb CCAA (Comunidad Autónoma), però aquests darrers menys els que se sent només català o més català que espanyol. En aquest cas no he restat la meitat del que se sent tant espanyol com català tal com he fet en el cas del SI, perquè penso que aniran a l’abstenció abans de votar SI. D’aquesta manera el mateix votant del PSC que creu que Catalunya és una CCAA només deixarà de votar NO quan té el sentiment de ser només català o més català que espanyol. He fet aquesta excepció perquè crec que el que diu que és tant espanyol com català, en el fons vol dir que no és vol definir i per tant és més fàcil que voti per continuar igual, en comptes de votar SI, ja que això representa que s’ha de definir en un sentit o en un altre, cosa que no vol fer.

Amb aquestes fórmules puc treure un % de probabilitats del vot pel SI o pel NO, o que s’abstindrien, més o menys lògic, segons les dades que disposem de cada partit i també pels que van votar en blanc i pels abstencionistes. En tot cas, estic obert a considerar altres criteris per afinar més aquestes fórmules.

A continuació teniu la taula amb els resultats:

Taula 3: Relació del vot afirmatiu i negatiu segons partits, blanc i abstenció amb les formules abans descrites:

PP CiU ERC PSC Ic-Euia C’s Altres Blanc No va votar
NO 86,8 14,4 0,8 30,6 19,3 78,2 24,8 22,0 33,3
SI 5,1 56,2 92,5 36,4 55,3 5,6 40,8 50,9 37,9
Blanc o Abstencio 9,1 32,1 6,7 36,8 25,4 19,4 34,4 31,5 31,5

Com es pot veure, un 86,8% dels que varen votar el PP el 28N,  votarien NO a un referèndum, mentre que només un 5,1% votarien SI i s’abstindrien un 9,1%. També surt que dels que no van anar a votar el 2006,  votarien a favor del SI el 37,9% i pel NO un 33,3%. Aquí, però he fet una excepció quan ho he aplicat abans per fer augmentar la participació. Penso que els votants pel SI seran els primers en mobilitzar-se, mentre que els del NO es mobilitzaran més tard, per això quan he calculat abans la incorporació del vot abstencionista per augmentar la participació, he decidit que el criteri d’aquest vot seria d’un 37,9% a favor i en comptes del 33,3%, un 62,1% pel NO (33,3% pel NO + 31,5% d’abstenció, depreciant els decimals).

Del que van votar en blanc un 50,9% pel SI i un 22% pel NO. Aquest criteri és el que aplico pel vot en blanc del 28N.

Dels que van votar altres grups a les eleccions del 2006, surt un 40,8% pel SI i 24,8% pel NO. Malgrat no és molt bona idea utilitzar aquest barem amb els partits que s’han presentat el 28N del 2010, ho he fet pels partits que no tinc clar quina era la seva ideologia, però no pels que sé que són 100% espanyolistes o 100% independentistes. En tot cas no estem parlant d’un nombre molt alt de vots, doncs es tracta de partits minoritaris.

A continuació teniu la taula resultant d’aplicar aquests criteris als resultats de les eleccions del 28N:

Candidatura Vots % SI Vots pel SI % NO Vots pel NO S’abstindrien/blanc
ALTERNATIVA DE GOVERN 2.208 41% 902 24,8% 548 759
ALTERNATIVA LIBERAL SOCIAL 54 41% 22 24,8% 13 19
BLOC SOBIRANISTA CATALÀ 187 100% 187 0,0% 0 0
CENTRO DEMOCRATICO Y SOCIAL 218 0% 0 100,0% 218 0
CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 106.154 6% 5.894 78,2% 83.012 17.248
CONVERGÈNCIA I UNIÓ 1.202.830 56% 676.132 14,4% 173.574 353.124
COORDINADORA REUSENCA INDEPENDENT 6.990 41% 2.855 24,8% 1.734 2.402
DEMOCRATICAWEB 46 41% 19 24,8% 11 16
DES DE BAIX 7.189 41% 2.936 24,8% 1.783 2.470
ELS VERDS-GRUP VERD EUROPEU 15.784 41% 6.446 24,8% 3.915 5.423
ESCONS EN BLANC-CIUDADANOS EN BLANCO 18.679 41% 7.628 24,8% 4.634 6.417
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA 219.173 93% 202.741 0,8% 1.753 14.678
FALANGE ESPAÑOLA DE LAS J.O.N.S. 1.760 0% 0 100,0% 1.760 0
GENT NOSTRA 597 41% 244 24,8% 148 205
INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I AL 230.824 55% 127.530 19,3% 44.619 58.675
MOVIMENT SOCIAL REPUBLICÀ / MOVIMIENTO SOCIAL REPU 788 41% 322 24,8% 195 271
PACMA (PARTIT ANTITAURÍ CONTRA EL MALTRACTAMENT AN 14.238 41% 5.814 24,8% 3.532 4.892
PAGESOS PER LA DIGNITAT RURAL CATALANA 824 41% 336 24,8% 204 283
PARTIDO ARAGONES 98 0% 0 100,0% 98 0
PARTIDO CASTELLANO 1.066 0% 0 100,0% 1.066 0
PARTIDO DE LOS PENSIONISTAS EN ACCION 3.330 41% 1.360 24,8% 826 1.144
PARTIDO GAY, LESBICO, BISEXUAL, TRANSEXUAL Y HETER 498 41% 203 24,8% 124 171
PARTIDO OBRERO SOCIALISTA INTERNACIONALISTA 1.920 41% 784 24,8% 476 660
PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA 3.028 41% 1.237 24,8% 751 1.040
PARTIT DE JUSTICIA I PROGRES 49 41% 20 24,8% 12 17
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA 575.233 36% 209.482 30,6% 176.050 189.701
PARTIT FAMÍLIA i VIDA 2.201 41% 899 24,8% 546 756
PARTIT HUMANISTA 908 41% 371 24,8% 225 312
PARTIT PER CATALUNYA 314 0% 0 100,0% 314 0
PARTIT POPULAR 387.066 5% 19.927 86,8% 335.935 31.204
PARTIT REPUBLICÀ D’ESQUERRA-IZQUIERDA REPUBLICANA 1.547 41% 632 24,8% 384 531
PIRATES DE CATALUNYA 6.451 41% 2.634 24,8% 1.600 2.216
PLATAFORMA PER CATALUNYA 75.134 0% 0 100,0% 75.134 0
POR UN MUNDO MÁS JUSTO 2.100 41% 858 24,8% 521 721
REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA 39.834 100% 39.834 0,0% 0 0
SOLIDARIDAD Y AUTOGESTIÓN INTERNACIONALISTA 82 41% 33 24,8% 20 28
SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA 102.921 100% 102.921 0,0% 0 0
UNIFICACION COMUNISTA DE ESPAÑA 904 0% 0 100,0% 904 0
UNIÓN PROGRESO Y DEMOCRACIA 5.418 0% 0 100,0% 5.418 0
Totals vots emesos a candidatures 3.038.645 1.421.202 922.060 695.382
En blanc 91.631 51% 46.595 22% 20.201 24.835
Totals 3.130.276 47% 1.467.797 30% 942.261 720.218 23%

Com he explicat abans el SI guanya de sobre amb el 47% i el NO amb un 30%. Però dels que van votar el 28N, hi ha un 23% s’abstindrien o no sabrien que votar d’entrada en un referèndum.

Altres dades interessant i curioses són:

  • Partit que tindria més vots negatius seria el PP amb 335.935 vots. El segon seria el PSC  amb 176.050 i el tercer a poca distància CiU amb 173.574 vots.
  • Partit amb més vots afirmatius seria CiU amb 676.132 vots. El segon seria el PSC amb 209.482 i el tercer a poca distància ERC amb 202.741 vots.
  • Partit amb més abstencionistes o en blanc seria de nou CiU amb 353.124 vots, seguit del PSC amb 189.701 vots i tercer Iniciativa-Euia amb 58.675 vots.
  • Iniciativa té més vots afirmatius (127.530) que Solidaritat (102.921)
  • Iniciativa té més gent que s’absté (58.675) abans de votar NO (44.619)
  • ERC té ,dels partits que hi ha dades del 2006, el que té el percentatge més baix de vot del NO (0,8%) amb 1.753 vots, però en canvi uns 14.678 s’abstindrien.

Seria molt interessant fer aquest mateix càlcul quan el CEO surti amb les dades actualitzades de les eleccions del 2010, es a dir quan pregunta per si estan per un Estat propi, Federal, CCAA o Regió espanyola enllaçat amb els partits actuals que han sortit al Parlament.

13 comentaris

  • Tweets that mention Extrapolació especulativa del vot en un referèndum segons els resultats del 28N – Ara.cat — Topsy.com

    10/02/2011 23:03

    […] This post was mentioned on Twitter by reagrupamentpv, Manel Bargallo. Manel Bargallo said: Extrapolació especulativa del vot en un referèndum segons els resultats del 28N – Ara.cat http://t.co/dDgmMBZ via @diariARA […]

  • Toni Toluges

    12/02/2011 16:21

    Sr. Bargallo, li recordo que el Dictamen sobre Kosovo va deixar clar que una declaracio unilateral no viola el dret internacional, pero va advertir que no necessariament implica exercir el dret conferit per la declaracio, es a dir, la independencia. L’advertiment de la Cort es logic donat que la independencia no depen unicament de qui la proclama sino de la comunitat internacional, que es qui ha de donar carta de naturalesa al nou Estat reconeixent-lo com entitat juridica.

    En el cas de Catalunya, la comunitat internacional no reconeixeria el nou Estat perque el dret internacional no avala la secessio unilateral d’una part de la poblacio d’un Estat existent, com va deixar clar el Dictamen sobre el Quebec i s’insinua tambe en el citat de Kosovo. Mes precis: el dret internacional avala la secessio negociada, pero no la unilateral.

    Si ho creu necessari, puc aportar la documentacio que recolza aquesta exposicio.

    Aixi les coses, si el referendum depen d’una “nova legalitat” no es fara mai perque la declaracio unilateral no portara la independencia.

    Per cert, no hi ha “condicions de la Unio Europea” sobre participacio i aprovacio en els referendums. L’Estat de Serbia i Montenegro havia acordat la possibilitat que qualsevol de les dues comunitats pogues celebrar un referendum d’independencia, pero no les condicions. Arribat el moment i com que no es posaven d’acord, van acceptar la mediacio de la Unio, que va negociar amb les dues parts fins arribar a un acord. Es a dir, les condicions del referendum de Montenegro no son “les condicions de la UE” sino les negociades amb les parts en conflicte en aquell moment.

  • Manel Bargalló

    14/02/2011 17:40

    Sr. Toluges,
    sense entrar en discutir la interpretació de la sentència de la Haia, voldria fer esment que la jurisprudència s’escriu per la força dels fets i la internacional encara més. Vull dir que si un dia arrivessim el cas que a Catalunya es presenta en unes eleccions al Parlament una coalició que diu al seu programa electoral que proclamarà la DUI i per després fer un referendum de ratificació sota les ONU o la UE i guanya les eleccions per majoria absoluta, éstà democràticament legitimada a proclamar-la. Si això és il·legal segons les lleis espanyoles i fins i tot internacionals, no impedirà que sigui democraticament un fet inquestionable.
    La majoria dels catalans han votat a favor d’un Estat nou a la UE i això la UE ni la ONU ni els USA, poden mirar a cap un altre costat. Sobretot si els espanyols perdren els papers i mostren la seva cara menys democràtica negant-se a negociar res amb la voluntat democràtica de la majoria dels catalans. Si a més envien la policia o millor l’excercit, encara més la UE, la ONU o els USA, hauran de dir la seva.
    En el moment que això passi, tenim un conflicte internacional servit i un procés de negociació entre Espanya i Catalunya s’haurà d’encetar i aqui ja tenim més sobirania que mai hem tingut. A partir d’aqui, estic segur que no tornarem a caure amb l’engany anteriors i decidirem a fer el referèndum per la independència.
    Si aquest referendum es fa segons les condicions que es va donar a Montenegro o es fa com el de Quebec, ja ho veurem.
    Jo només volia dir que el vot independentista en el 28N hi és i que amb una abstenció normal o fins i tot, petita, el referendum és pot guanyar.
    gràcies pel comentari tant interessant

  • Toni Toluges

    15/02/2011 20:36

    Sr. Bargallo, el problema no es si fer una DUI a partir d’una majoria absoluta al Parlament i sense referendum previ es o no “un fet democraticament inquestionable”, ni si es guanyaria o no el referendum. El problema -insisteixo- es el reconeixement de la comunitat internacional, de la qual, sospitosament, els liders independentistes mai parlen.

    El Dictamen sobre el Quebec, despres d’afirmar que el dret internacional no avala la secessio unilateral, reconeix que no hi ha res que pugui impedir que un parlament faci una DUI. “L’exit final d’una secessio d’aquest tipus -diu el Dictamen- dependria del seu reconeixement per part de la comunitat internacional, la qual, per acceptar o no el reconeixement, provablement prendria en consideracio la legalitat i legitimitat de la secessio tenint en compte, entre d’altres factors, les conductes del Quebec i el Canada”.

    Es a dir, la comunitat internacional hauria de decidir entre recolzar Catalunya, “una regio prospera i [que ja] te moltissimes competencies per administrar els seus assumptes” (Le Monde), o recolzar Espanya, que “te projeccio internacional, relacions de president a president amb els EUA i amb Russia, se la convida al club dels mes poderosos i se li reconeix una democracia consolidada dins la Unio Europea” (Xavier Vendrell). Alguna rao per creure que la comunitat internacional recolzaria Catalunya?

    Em temo que, sense temps per a celebrar un referendum, la resposta internacional seria reconduir la situacio instant Catalunya i Espanya a negociar… no pas la independencia, sino les reivindicacions en litigi. I que passaria en la negociacio? Doncs que Espanya -quin remei!- reconeixeria Catalunya com a nacio, oferiria que el catala fos oficial a tot l’Estat, el concert economic, tot allo que va retallar el TC, i mes si cal. Catalunya hi guanyaria, ben cert, pero no pas la independencia, sino la dependencia per sempre mes… avalada per la comunitat internacional.

    Cal recordar que “les Nacions Unides no tanquen la porta [a nous estats]. No obstant aixo, si cada grup etnic, religios o lingüistic pretengues formar un Estat, no hi hauria cap limit a la fragmentacio, i la pau, la seguretat i el benestar economic per a tots encara serien mes dificils d’aconseguir (Agenda per la Pau).

    Em sembla que, ara per ara, Catalunya nomes pot esdevenir Estat aprofitant l’oportunitat d’un conflicte detonant (un impost sobre el te o la desfeta de la URSS i Iugoslavia com a casos mes coneguts) que, per imprevist i excepcional, pot passar dema, d’aqui cent anys… o mai.

  • Manel Bargalló

    16/02/2011 16:04

    Sr. Toluges,
    les lleis internacionals de fa 40 anys eren diferents de les d’ara després dels precedents Kosove o com vosté explica de Quebec. Tampoc seran iguals d’aquí 50 o 60 anys. Les lleis canvien i es modelen a les circumstàncies actuals.
    Per exemple en el moment que a Catalunya es doni la DUI, aleshores tenim un conflicte obert que la UE i la ONU haurà de mediar, perquè s’haurà annunciat abans a la campanya i en una votació democràtica s’haurà validat. També cal pensar que abans de la DUI, la coalició o partit que té els numeros de guanyar, haurà començat les gestions a diferents països per cercar el reconeixament si guanya. Almenys amb USA i Alemanya. De fet ja hi ha plans actualment preparats per fer-ho, que no s’ha dut a terme perquè se sabia que no hi havia gaires possibilitats que el 28N estessim en aquesta tessitura. Però si en comptes del migrats resultats obtinguts pels partits que defensen la DUI, hagués estat un altre, li asseguro que alguns contactes ja estaven planificats a fer.
    Però segur que si una opció guanya per majoria absoluta, després de les eleccions, no dubti que als USA, Alemanya, Anglaterra, França i altres, com potser la Xina o la India, es parlarà abans de fer la DUI. Lógicament tots aquests contactes es farien amb la màxima discreció.

    Estic d’acord en part amb vosté que es molt possible que al principi el reconeixament sigui null i s’obliguin a negociar Espanya i Catalunya. Aleshores es molt possible que passi el que vosté descriu, però tambés és possible (segur penso jo) que la visceralitat del nacionalisme-imperialista espanyol els farà actual violentament o de manera totalment antidemocràtica i no voldràn negociar res, malgrat les peticions de dintre i de fora. Tot plegat penso que portarà a curt termini a una involucio de la democràcia d’Espanya amb una dictadura vers Catalunya (anul·lació de l’autonomia catalana, empresonament dels polítics catalans, tancament de la premsa i TV3..etc). Això per mi, només es el preludi de la independència. Aquesta situació no podrà ser admesa mai per la UE democràtica i obligarà a Espanya a trobar una sortida. Però Espanya seguirà tancada i al final la més probable sortida serà la del referèndum i aquí estem al punt que he volgut explicar al meu post: La majoria per guanyar el referendum la tenim ja ara, fins i tot abans, que els espanyols hagin actuat dictatorialment contra Catalunya, cosa que encara farà que tinguem més suport , penso jo, per aconseguir una votació massiva a favor de la independència.
    Tot plegat podrà fer que el Dret Internacional sigui canviat i millorat amb el precedent català.
    L’escenari que vosté explica igual que el que jo explico, són especulacions. Ningú pot saber el que podria passar si una força o opció política (coalició o partit) guanya per majoria absoluta i proclama unilateralment la independència, però el que si que és segur Sr. Toluges és que si no ho intentem, tal com el mateix President Pujol també ho diu, en questió de decades (jo dic dos o tres generacions) el poble català s’haurà extingit o quedarà igual com a Perpinya. De fet al Païs Valencià, sobretot a les grans ciutats ja ho han aconseguit ( i només amb una generació).
    gràcies pel comentari

  • Toni Toluges

    17/02/2011 17:06

    Sr. Bargallo, en breu: a) Les lleis internacionals “de fa 40 anys” no son diferents despres dels dictamens sobre Quebec i Kosovo. Ambdos dictamens es recolzen en aquelles lleis sense afegir-hi nous conceptes legals (que no els pertoca fer) ni fer-ne noves interpretacions. Precisament per a evitar que algu penses que el Dictamen feia una interpretacio diferent del dret internacional a l’avalar la declaracio de Kosovo, la Cort va recordar que “quan el Consell de Seguretat s’ha oposat a alguna declaracio d’independencia, ho ha fet en base a d’altres consideracions, pero no pas pel propi fet de la declaracio”.

    b) L’important no son els “contactes” i “gestions” previs a la DUI sino la força dels arguments. Quan les Illes Faroe van insinuar independitzar-se de Dinamarca, la metropoli va amenaçar amb tallar-els-hi les subvencions, i aixo si que es un argument de pes perque sense subvencions no poden subsistir. Doncs tot i aixo, quan les illes van demanar la proteccio de la Unio Europea, la resposta va ser… “Assumpte intern de Dinamarca”. Al meu entendre, no hi ha cap rao per pensar que els EUA o la UE recolzarien Catalunya enfront del seu aliat/membre (Espanya).

    c) Suggereixo no confondre “la visceralitat del nacionalisme-imperialista espanyol” amb l’estupidesa. Espanya sap que no pot reaccionar amb violencia (fisica) ni abans ni despres de la DUI, ni ho necessita perque te la llei i la comunitat internacional al seu favor.

    d) Ara per ara, el president Pujol, seguint l’aristotelic “la politica es l’art del possible”, no lluita per la independencia per inviable: “Europa no ho admetria”. En qualsevol cas, no seria partidari de la DUI sino del referendum previ: “Mentre esperem el dia d’un hipotetic referendum oficial i vinculant…” escriu. I per evitar desapareixer, segueix el president, “els catalans un objectiu clar si que el tenim: reforçar-nos internament. En economia, en creativitat cultural, en reforçament de la nostra societat civil, … Sense esperar gaire ajut ni gaire justicia. Pero amb la confiança que ens dona una constatacio: a Catalunya tenim pais. Hi ha gent amb iniciativa. Ara tambe, malgrat la crisi i l’hostilitat espanyola. I mentre hi hagi pais hi haura futur. I el pais anira aplicant dia a dia el seu dret a decidir”.

    Gracies a voste per facilitar el debat. Seguirem veient-nos.

  • Manel Bargalló

    18/02/2011 12:03

    Sr. Toluges,
    no sóc expert jurista, peró sé que als 70s el Dret Internacional ha canviat respecte al Dret d’autodeterminació dels pobles, gràcies a la descolonització. Ja no parlo després de la segona guerra mundial.
    En aquest sentit és el que dic que les lleis canvien i es modelen, sigui per Quebec o Kosovo o sigui per altres fets.

    Estic d’acord que la força dels arguments és molt important, però també les circumstàncies i en aquest sentit, la reacció dels espanyols, que estic segur que serà visceral, com sempre ha estat, ajudarà donant-nos força als arguments per ser independents. A part del tema purament democràtic i que amb la llibertat d’informació, els països democràtics no poden obviar. També ara hi un altre interessant a explorar com potser la crisi de l’euro que pot provocar la por de què el conflicte per aconseguir la independència sigui sagnant o violent. Això pot obligar a Espanya a cercar una sortida negociada. Per tant, podem obtenir més sobirania que mai en la nostra recent història i com que segueixo pensant que els Espanyols son imperialistes per sobre de tot, no ho acceptaran i acabaran cometent errors que ajudarà a que la Comunitat internacional acabi obligant a fer un referendum.

    Per l’altre costat, hi ha una altre possibilitat i es possible que els USA els interessi ajudar a Catalunya a ser independents, per així afeblir la UE (és una altra possibilitat que alguns apuntent per explicar perquè van donar suport a Kosova, quan no té ni recursos ni res que els USA els pugi interessar)

    Respecte al President Pujol, Estic d’acord amb el diagnostic, però la solució és lluitar per la independència decididament mentre es fa país, i no fer país mentre s’espera que arribi el dia que les circumstàncies arribin.
    No arribarà mai si no forcem la maquina.

  • Toni Toluges

    19/02/2011 22:50

    Sr. Bargallo, l’ONU no ha canviat de criteri sobre el dret a l’autodeterminacio des de la Carta fundacional de 1945. Totes les declaracions, resolucions, acords, pactes, convencions i protocols posteriors, es a dir, el dret internacional actual, segueix referint-se -i aixi s’especifica sempre- a territoris no autonoms i pobles sotmesos a domini i explotacio extrangera (territoris depenents i colonies). Si hi hagues una escletxa legal, Catalunya ja l’hauria aprofitat. Tot depen, doncs, -com ja vaig advertir a la primera intervencio- de la resposta de la comunitat internacional.

    I Catalunya no te recursos ni res que pugui interessar als EUA, pero Kosovo, si. Els EUA van encoratjar, no nomes “donar suport” a la secessio de Kosovo, perque alla hi tenen Camp Bondsteel, una gran base militar estrategica per a controlar el transport de petroli i gas, teoricament construida per necessitats de l’OTAN per acabar amb la guerra de Kosovo. Pero a la Conferencia de Rambouillet els serbis s’havien oposat a que l’OTAN trepitges el seu territori, i per tant, si Kosovo no esdevenia independent, la base s’hauria de desmantellar.

  • Manel Bargalló

    22/02/2011 12:06

    Sr. Toluges.
    Jo no dic que l’ONU hagi canviat el criteri, dic que ha modificat les seves resolucions per encabir tots els nous procesos d’autodeterminació que s’han donat des de la segona guerra mundial. Al final li escric un text que he trobar en un web que vaig ajudar a fer a on pot veure tots les resolucions a favor del dret d’autodeterminació que s’han agefit a l’ONU d’encà 1945.

    Catalunya està en una situació geoestrategica ja que és la porta d’Asia a Europa i també d’Africa. També és un lloc de clima priviliegiat que és atractiu turisticament com també per la implementació d’industria i serveis d’alta tecnologia (pharma, medicina, telecomunicacions, disseny industrial…etc). Amb un Estat propi a on poguessim invertir en bones comunicacions i equipaments, no només els catalans hi guanyariem, sinó també Europa podria tenir la seva California. Per l’altre costat si cal dotar d’una base pels USA a la costa per la marina d’aquest pais, jo penso que la majoria dels catalans ho fariem encantats, sobretot ara que hi ha por al radicalisme islamisme que abans no hi era.

    Aqui li paso el text sobre les resolucions aprovades a l’ONU referent al Dret d’autodeterminanció i podrà veure com si que s’ha anat modificant i per tant, potser perfectament que es modifiqui si s’escau per la independència de Catalunya.

    Tret de http://www.autodeterminacio.cat (vaig ser un dels impulsors d’aquesta malguanyada web, se la va quedar l’Anna Arqué i està més morta que viva)

    ————-

    El dret a l’autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, és tracta del dret individual i col·lectiu a “decidir lliurement… la condició política i a perseguir lliurement… el desenvolupament econòmic, social i cultural.”
    El principi d’autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l’any 1945.

    La obligació de respectar el principi d’autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul:
    Article 1.2a.: “Els objectius de les Nacions Unides són […] desenvolupar les relacions amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d’igualtat de drets i d’autodeterminació dels pobles, i prendre altres mesures apropiades per enfortir la pau universal…”

    El dret a l’autodeterminació és una norma de Ius cogens. Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.(*)

    Pactes Internacionals sobre Drets Humans

    Són el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Tots dos documents van ser aprovats per l’Assemblea General de l’ONU, en la seva 1496 Sessió Plenària, el 16 de desembre de 1966.
    Aquests Pactes parlen del dret a l’autodeterminació en l´article 1 apartats 1 i 3, comuns a tots dos textos. L’apartat 1 de l’article 5, que també és comú, hi fa referència de manera implícita.

    Article 1.1 “Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.”

    Article 1.3 “Els Estats participants en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

    Article 5.1 “Res en aquest Pacte no pot ser interpretat en el sentit de reconèixer cap dret a un Estat, grup o individu, perquè pugui emprendre activitats o realitzar actes encaminats a la destrucció de qualsevol dels drets i llibertats que hi queden reconeguts o la seva limitació en major mesura de la que es preveu en aquest Pacte.”

    Aquests articles són una bona referència per parlar del d’autodeterminació dels pobles, perquè els Pactes tenen un caràcter de tractats internacionals, és a dir, de normes jurídiques vinculants per a tots els estats que els han ratificat, com per exemple l’Estat espanyol, que ho va fer el 20 d’abril de 1977.

    La referència al dret d’autodeterminació als Pactes atorga a aquest dret el caràcter de dret fonamental, de clau de volta de la construcció jurídica dels drets humans.

    Resolucions de l’Assemblea General de l’ONU

    Resolució 545 (VI), 5 de febrer de 1952:
    “Tots els pobles tenen el dret de disposar per ells mateixos.”

    Resolució 637 A(VII), 16 de desembre de 1952: “Els Estats membres de l’Organització han de defensar el principi del dret de tots els pobles i de totes les nacions a disposar per elles mateixes.”
    “El dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l’aplicació de tots els drets fonamentals de l’home.”

    Resolució 1514 (XV): Declaració de Descolonització, 14 de desembre de 1960: “Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació; en virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i lliurement busquen el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.” Aquesta resolució es va adoptar per reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles en vies de descolonització.

    Resolució 2625: Declaració sobre Principis de Dret Internacional referents a les Relacions d’Amistat i Cooperació entre Estats, 24 d’octubre de 1970: “Tots els pobles tenen el dret a determinar lliurement, sense interferència externa, el seu estatus polític i a buscar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i tots els Estats tenen el deure de respectar aquest dret d’acord amb allò estipulat en aquest capítol.”

    “El principi d’igualtat de drets dels pobles i del seu dret de disposar per ells mateixos constitueix una contribució significativa al dret internacional contemporani i la seva aplicació efectiva té una importància màxima en la promoció de les relacions d’amistat entre els Estats que tenen el seu fonament en el respecte del principi de la igualtat sobirana.”

    Resolució 49/148, 7 de febrer del 1995:

    S’hi proclama “la realització universal del dret dels pobles a l’autodeterminació” i s’hi destaca “la importància, per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la realització del dret dels pobles a l’autodeterminació”.

    Declaració Universal dels Drets dels Pobles

    SECCIÓ I Dret a l’existència

    Article 1: Tots els pobles tenen dret a l’existència.
    Article 2: Tots els pobles tenen dret al respecte de la seva identitat i cultura.
    Article 3: Tots els pobles tenen dret a conservar la possessió pacífica del seu territori i de tornar-hi en cas d’expulsió.
    Article 4: Ningú, a causa de la seva identitat nacional o cultural, no pot ser objecte de massacre, tortura, persecució, deportació, expulsió, ni pot estar sotmès a unes condicions de vida tals que comprometin la identitat o integritat del poble al qual pertany.

    SECCIÓ II Drets a l’autodeterminació política

    Article 5: Tots els pobles tenen el dret imprescindible i inalienable a l’autodeterminació. Ells han de determinar el seu estatut polític lliurement i sense cap mena d’ingerència estrangera.
    Article 6: Tots els pobles tenen el dret d’alliberar-se de tota mena de dominació colonial o estrangera directa o indirecta i de tots els règims racistes.
    Article 7: Tots els pobles tenen el dret a un règim democràtic representant el conjunt de ciutadans sense distinció de raça, de sexe, de creences o de color, i capaç d’assegurar el respecte efectiu dels drets humans de les llibertats fonamentals per a tots. (**)

    Tal com es pot deduir la Nació Catalana té tot el dret del mon a reivindicar la seva autodeterminació i està totalment emparat amb les lleis internacionals.

    * http://ca.wikipedia.org/wiki/Autodeterminaci%C3%B3
    ** http://www.ciemen.org/mercator/onu-ct.htm

    —————–

  • Toni Toluges

    23/02/2011 20:19

    Sr. Bargallo, no m’ha de convencer de que “amb un Estat propi els catalans hi guanyariem”. Mai ho he qüestionat, ni tan sols qüestiono la viabilitat interna (economica, recolzament social, etc.). El que qüestiono es el recolzament extern a la secessio unilateral i, ara per ara, ningu m’ha donat cap rao per la qual la comunitat internacional podria recolzar Catalunya.

    I tambe qüestiono l’obsessio pel dret a l’autodeterminacio perque amaga la veritat. Parodiant allo de “por que hablamos de amor cuando queremos decir sexo?”… per que parlem d’autodeterminacio quan volem dir secessio? I mes encara quan el Dictamen sobre el Quebec ja va deixar clar que aquella provincia no te dret a la secessio basant-se en el dret a l’autodeterminacio.

    “Un derecho a la secesion -diu el Dictamen- solo nace en virtud del principio de autodeterminacion de los pueblos en Derecho internacional, en el caso de un ‘pueblo’ gobernado como parte de un imperio colonial, en el caso de un ‘pueblo’ sometido al yugo, dominacion o explotacion extranjeras y, tambien posiblemente, en el caso de un ‘pueblo’ al que se impida ejercer de forma efectiva su derecho a la autodeterminacion en el interior del Estado del que forme parte”.

    “En el resto de circunstancias -segueix el Dictamen-, se considera que los pueblos deben alcanzar la autodeterminacion en el marco del Estado existente al que pertenecen. Un Estado cuyo gobierno representa el conjunto del pueblo o de los pueblos residentes sobre su territorio, basandose en la igualdad y sin discriminaciones, y que respeta los principios de autodeterminacion en sus asuntos internos, tiene derecho al mantenimiento de su integridad territorial en virtud del Derecho internacional y al reconocimiento de dicha integridad territorial por parte de los otros Estados. Quebec no constituye un pueblo colonizado u
    oprimido y tampoco puede pretenderse que los quebequeses hayan visto rechazado un
    acceso efectivo al gobierno para asegurar su desarrollo politico, economico, cultural y
    social. En tales circunstancias, la Asamblea Nacional, el Poder legislativo provincial, o el
    Gobierno de Quebec no poseen, en virtud del Derecho internacional, el derecho a proceder
    unilateralmente a la secesion de Quebec del Canada”.

    Per cert, la idea restrictiva d’aquest darrer paragraf tambe consta a la Declaracio Universal dels Drets dels Pobles (“Seccion VI. Derechos de las minorias”), que voste cita tot i no ser una declaracio de l’ONU sino d’un grup d’ONG reunides a l’Alger el 1976, i per tant, sense cap valor juridic.

    En qualsevol cas, tots els pactes i resolucions que es citen a autodeterminacio.cat son anteriors al Dictamen sobre el Quebec de 1998 i per tant ja van ser examinats pel Tribunal Suprem del Canada abans de dictaminar -com ja he dit al començament- que el dret internacional no avala la secessio unilateral del Quebec (Catalunya, pel cas) basant-se en el dret a l’autodeterminacio.

    I el mateix insinua el Dictamen sobre Kosovo: “La Cort considera que no es necessari, en el present cas, resoldre la pregunta de si fora del context de territoris no autonoms i pobles sotmesos a domini i explotacio extrangera, el dret internacional a l’autodeterminacio confereix a una part de la poblacio d’un estat existent, el dret a una part d’aquest estat (…) i, si es aixi, en quines circumstancies”.

    No hi doni mes voltes: el dret a l’autodeterminacio no es una via a la independencia de Catalunya. I quan abans deixem de recolzar-nos en una figura juridica que no ens afavoreix, millor.

  • Manel Bargalló

    24/02/2011 20:22

    Sr. Toluges,
    em penso que se li ha girat feina. Aquí té aquest escrit:

    El professor Carles Boix presenta el llibre LA PORTA DE LA GÀBIA, la sentència del TIJ sobre Kosovo
    A més del catedràtic de la Universitat de Princeton, hi participaran el professor Antoni Abat i els advocats August Gil-Matamala i Jordi Cortada
    24 febrer 2011

    És aplicable la decisió del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo a Catalunya? Fins a quin punt altres nacions poden optar per la via de la declaració unilateral d’independència? Quines són, a partir d’ara, les condicions per exercir el dret a l’autodeterminació?

    Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja aquest llibre i que responen els professors Carles Boix i Antoni Abat, i l’advocat August Gil-Matamala. Inclou, a més, per primer cop, la traducció íntegra al català de la decisió del Tribunal Internacional de Justícia de 22 de juliol de 2010 sobre Kosovo. El llibre es presenta el proper dijous, dia 3 de març, a l’Auditori de la Facultat de Comunicació de Blanquerna (carrer Valldonzella, 12, 08001 Barcelona).

    “El Tribunal estima que el dret internacional general no comporta cap prohibició aplicable a les declaracions d’independència. En conseqüència, conclou que la declaració d’independència del 17 de febrer de 2008 no ha violat el dret internacional general” (Tribunal Internacional de Justícia, 22 de juliol de 2010).

    “El Tribunal abraça una interpretació flexible i liberal de l’ordre jurídic modern segons la qual allò que no és prohibit és permissible. Aquesta interpretació estrictament racional del principi de llibertat i, per tant, de la relació entre aquesta darrera i la llei, obre les portes a la possibilitat de l’exercici d’autodeterminació fins i tot quan les condicions que el precipitin no coincideixin exactament amb els paràmetres definits per les Nacions Unides” (Carles Boix)

    “A diferència de Sèrbia, Rússia i Espanya, el TIJ qualifica les declaracions unilaterals produïdes sense violència com a respectuoses amb el dret internacional” (Antoni Abat)

    “La decisió sobre el cas de Kosovo obre el pas a la possibilitat de desenvolupar, doctrinalment i en el dret positiu internacional, el concepte del dret d’autodeterminació dels pobles com un dret universal, i de determinar-ne les condicions, requisits i extensió del seu exercici” (August Gil Matamala)

    ——-
    Ja he demanat un llibre al meu amic editor Quim Torra, per quan baixi per setmana santa i m’ho llegiré. Però em penso que segons deixen anar aquests eminents juristes, sembla que si que amb una DUI és pot aconseguir que la independència sigui acceptada per la comunitat internacional

    Uns salutació cordial

  • Toni Toluges

    26/02/2011 17:10

    Sr. Bargallo, li asseguro que m’agradaria molt que el llibre demostres que estic equivocat i que el Dictamen sobre Kosovo fos “la porta de la gabia” pero, malauradament, em temo que no sera aixi perque el problema de Catalunya es el reconeixement de la comunitat internacional, i en aixo (les conseqüencies de la declaracio), el Dictamen no hi entra. I tampoc entra en el dret a l’autodeterminacio perque l’Assemblea General no li havia preguntat sobre aquesta qüestio. Nomes li havia preguntat si era ajustat a dret “un acte concret” com es la declaracio.

    Em sembla que les meves intervencions responen totes les preguntes que, ara per ara, plantegen els presentadors del llibre, pero si n’hi ha alguna que voste considera mereix una resposta mes concreta per part meva, amb molt de gust ho intentare fer.

    En qualsevol cas, no cal esperar al llibre per a concloure que “amb una DUI es pot aconseguir que la independencia sigui acceptada per la comunitat internacional”. Es pot aconseguir, amb o sense violencia, amb o sense suport legal… si la comunitat internacional ho accepta. Kosovo va fer una DUI el 1990 pero la comunitat internacional no ho va acceptar i no va esdevenir Estat. I al 2008 ho va tornar a intentar, aquesta vegada amb (relatiu) exit. Camp Bondsteel, ja sap!

  • Toni Toluges

    04/03/2011 7:14

    Sr. Bargallo, despres de llegir a Vilaweb una entrevista (1) al Sr. Carles Boix, l’autor de ‘La porta de la gabia’, suggereixo estalviar-se els diners de la compra del llibre.

    Nomes començar, el Sr. Boix diu que el dictamen [sobre Kosovo] es una opinio emesa “a peticio del Consell de Seguretat”. Doncs no es cert:

    “The Court begins by recalling that the question on which the advisory opinion has been requested is set forth in resolution 63/3 adopted by the General Assembly of the United Nations on 8 October 2008″ (Summary of the Advisory Opinion, International Court of Justice, 22 juliol 2010).

    Com pot comprovar, va ser a peticio de l’Assemblea General (2). Si l’autor del llibre no sap ni una dada tan senzilla com aquesta… (de fet, podria discutir-li, amb cites del propi dictamen, bona part -i tot el fons- del que diu a l’entrevista).

    Per cert, al final, ell “aconsellaria que el govern proposes un estat independent sota la corona espanyola”. Quina novetat! Aixo ja ho va proposar el Sr. Carod Rovira, seguint el model escoces, fa una pila d’anys.

    (1) http://www.vilaweb.cat/noticia/3855879/20110303/carles-boix-tribunal-internacional-justicia-exigeix-cap-referendum-declarar-independencia.html

    (2) Aqui pot trobar, en castella, la resolucio (document A/RES/63/3), el debat que va tenir lloc a l’Assemblea (A/63/PV/.22) i la sol.licitud de Serbia que va provocar la resolucio (GA/10764): http://www.un.org/Depts/dhl/resguide/r63sp.shtml

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús