Critica, però denuncia-ho!

Una de les coses que he vist dels alemanys és que són molt crítics amb les coses i a la més mínima ho denuncien. Però no són per temes personals sinó més aviat pels temes col·lectius. A diferència del que he vist a Catalunya, la crítica més freqüent no és la típica critica envejosa o la critica destructiva. Normalment es critica qualsevol cosa que afecti a la comunitat, sigui al treball , a l’associació, al barri, a la ciutat o al país. Hi ha certes coses que no està ben vist cirticar, normalment tot el relatiu a la vida privada, incloent de com vas vestit ó o les preferències sexuals. La religió és un tema tabú fins i tot per parlar-ne, encara que sigui sense criticar-ho.

Però criticar com es fa la feina o com queda les coses, és l’esport nacional dels alemanys. Recordo una anècdota en els primers dies de viure a Alemanya. La casa de lloguer era nova i era una casa adossada amb altres cinc cases. El jardí que anava per davant de totes les cases no estava acabat i per tant entregat a la propietat. Un dia , abans de fer oficialment l’entrega del jardí, van passar-hi la maquina tallagespa per primer cop i van saltar alguns petits grans de pedres que van picar els vidres de les portes d’algunes cases. Una veïna es va donar compte i va improvisar una reunió entre tots per criticar-ho. Allà es va proposar fer una denuncia al propietari. A mi quan la dona m’ho va dir, vaig voler veure si el dany era molt gran i la veritat és que no vaig veure res a la nostra porta. Només en una de les altres cases, vaig veure un minúscul impacte quasi microscopi que només es veia si t’ajupies a mirar-ho. Vaig trobar desproporcionat que és fes una denuncia, a part de què no volia posar-me en enbolics en un país a on no domino la llengua ni les lleis. A més la porta era molt cara ja que era tota de triple vidre i pensava que no valia la pena. Però no em van fer cas i tota la resta ho van denunciar. El resultat va ser que en dues setmanes, ens havien canviat totes les portes, inclosa la meva i això que jo no vaig denunciar-ho!!

En tinc moltes més anècdotes com aquesta. Una altre que em va sorprendre, fou que un vei va denunciar a la policia que uns nens havien pintat amb un guix de colors (és veu que una petita  flor) el seu cotxe (Mercedes classe E) aparcat al davant de les cases. La policia va venir i va anar casa per casa pregunta qui ho havia fet. Al final com que no va quedar cap marca al cotxe, no es va arribar a fer-se efectiu la denuncia. Aquest veí, que viu de lloguer com nosaltres (per desgràcia és un dels meus veïns) no content amb que la denuncia no prosperés o en previsió cara el futur, va demanar al propietari de les cases adossades que prohibís que els nens del barri  poguessin jugar al carrer al costat del pàrquing. Per sort el propietari li va dir que no és podia fer això, però ens va enviar una carta a tots els veïns , demanant que vigiléssim la canalla que no fessin res als cotxes quan surten a jugar.

Després de veure tot això, vaig entendre, perquè la dona el primer dia que ens vam mudar a Alemanya, va  fer una assegurança civil a tercers. Estem assegurats per qualsevol inciden que la familia pugi fer. A Alemanya a la més mínima et denuncien i la indemnització que has de pagar et pot arruinar. Tothom està assegurat.

A la feina també hi ha molta crítica. Trobo que a la més mínima es critica qualsevol procediment (i també els caps). Però no és una critica destructiva, és més aviat una critica de les coses que es troba que es fa malament. No s’ho amaguen i no tenen molta por a denunciar-ho (i també als caps). Ho fan sense insultar i amb respecte, però contundentment. Sembla com si mai estiguessin contents amb el resultat. Sempre s’estan queixant.

També ho he vist a la televisió. Hi ha molts debats a on es fa molta crítica, això si, sense perdre mai els papers i amb respecte. No he vist mai cap espectacle vergonyos com alguns casos a la televisió espanyola a on hi ha insults o molt de dramatisme. Però això no vol dir, que la critica no sigui dura. Els alemanys són directes des del principi i a vegades semblen mal educats per no dissimular amb falsos somriures. Penso que potser així els fa ser menys propers a perdre els papers i muntar sidrals com els llatins quan ens critiquem.

A l’escola, he vist també com els ensenyen des de petits a criticar tot el que trobin malament ( i també a denunciar-ho). Els meus fills petits, no em perdonen ni una. Aquesta cultura de criticar es va patent quan veiem la llista de sinònims de la paraula criticar (moltes d’elles associades a denunciar):

bemängeln, beanstanden, unter Beschuss nehmen, auseinandernehmen, herunterputzen, tadeln, zerpflücken, Kritik üben, abkanzeln, sich auslassen über, ausschelten, vorhalten, zensieren, rummäkeln, mißbilligen, negativ beurteilen, befinden über, negativ bewerten, einwenden, zersetzen, unterstellen, abqualifizieren, verunglimpfen, hetzen, sich hermachen über, diffamieren, heruntermachen, schmähen, anprangern, herfallen über, verleumden, herabsetzen, anschwärzen, verächtlich machen, diskreditieren, herabwürdeigen, nörgeln, mäkeln, missbilligen, anpfeifen, schelten, schnauzen, zurechtstauchen, anfahren….

Em penso que en català no en tenim pas tantes paraules i tampoc tenim una, com bemängeln que vol dir literalment “trobar errors” (i en alguns casos es tradueix com censurar).

Aquesta manera de criticar pels descosits dels alemanys de tot el que troben malament, sense hipocresia i sempre mirat de trobar els errors, per després poder-ho denunciar,  jo crec que és la base del seu èxit com a nació referent pel tema de la qualitat i seriositat.

Ara bé, quan es limita o prohibeix la critica, però en canvi no la denuncia, pot arribar a ser molt perillós. Un exemple el tenim amb el nazisme. Penso que els alemanys estan acostumats des de petits a denunciar tot el que veuen incorrecte i si l’incorrecte està falsejat per la propaganda feixista i la critica ha estat prohibida, tot plegat ha fet que el feixisme fos tant efectiu a Alemanya, a diferència del feixisme italià o espanyol. Malgrat tots partien dels mateixos principis totalitaris i racistes, el nazisme va funcionar millor amb totes les conseqüències que això va comportar, gràcies a tenir una societat a on denunciar està molt ben vist per a tothom, cosa totalment contraria als països llatins.

Però per mi és clar que per millorar en qualsevol aspecte, cal criticar en el sentit de la paraula bemängeln, de “trobar errors” per després poder-ho denunciar. No n’hi ha prou en només criticar. Cal aportar una solució i en una societat civilitzada i prospera, aquesta solució és denunciar-ho. Però no denunciar-ho per fer mal sinó per solucionar l’error o prevenir-ne de futurs. Això per mi és molt important i el dia que Catalunya esdeveingui un Estat sobirà, s’hauria d’educar la societat en aquest sentit. Però això implica que també el sistema judicial sigui efectiu i en aquest sentit, també els alemanys estan molt més avançats que nosaltres, que per desgràcia estem sotmesos a la justicia espanyola, lenta, ineficaç i poc imparcial.

1 comentari

  • Tweets that mention Critica, però denuncia-ho! – Ara.cat — Topsy.com

    22/02/2011 17:27

    […] This post was mentioned on Twitter by reagrupamentpv, Manel Bargallo. Manel Bargallo said: Critica, però denuncia-ho! – Ara.cat http://t.co/4wU8N7Y via @diariARA […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús