Com és valora els estudis a Alemanya

Vaig escriure un article fa temps a on explicava com funciona el sistema educatiu a Alemanya. Allà explicava que existia una espècie de barrera amb el sistema educatiu que feien que els fills dels immigrants tinguessin problemes per poder accedir als estudis universitaris, perpetuant una exclusió social d’aquests nous alemanys, respecte als d’origen.

D’alguna manera el meu fill Jan que té 7 anys i està cursant el 2on a l’escola primària (Grundschule), està patint una mica aquesta situació. Quan acabi 4ª, és a dir amb 9 anys, segons la mitja de les notes que hagi tret i de la valoració dels mestres, podrà anar a fer el Batxiller (Gymnasium) o formació professional (Realschule).

Ahir la meva dona va anar a l’escola  a una reunió de pares i mestres. Segons la mestra, Jan està just per sota de la nota de tall per poder entrar a fer el Batxiller a Baden-Würtemberg. Cal una nota inferior a 2.5 (0 equival a un 10 a Catalunya, per tant cal un 7.5)

La meva dona està molt amoïnada i estem pensant que potser l’any vinent, demanarem si el Jan pot repetir tercer. Jan ha tingut mala sort,  va néixer 12 dies abans de començar un nou curs i per tant és dels més petits de la classe. Entre la dificultat idiomàtica i la immaduresa que té respecte a altres, el pobre Jan va de bòlid per seguir la classe, malgrat la meva dona quasi cada dia hi dedica més d’una hora per repassar els deures.

Altres mares de l’escola del Jan, li van comentar a la meva dona que si no veuen clar que els seus fills treuen molt bona nota, minim un 2 o menys, que s’estimen més que no vagin al Batxiller. No és la primera vegada que m’arriba aquestes posicions, l’any passat, uns veïns, malgrat la filla tenia prou nota per anar al Batxiller, van estimar que no hi anés, perquè això representaria massa estrès per la família.

Jo d’entrada  al·lucino amb aquesta postura dels alemanys que prefereixen que els seus fills no vagin a la universitat. Però pensant-ho amb més calma, he arribat a la conclusió que potser no és pas tant dolent. A Alemanya, la gent que té un ofici, pot gaudir d’un nivell de vida molt alt. Amb els serveis que l’Estat del benestar alemany et proporciona, els impostos que graven els més rics i com que els oficis estan ben valorats, les diferències del benestar que hom pot gaudir amb estudis universitaris o amb una mestria, és poca. La majoria de la classe mitjana alemanya no té estudis universitaris.

Però això no vol dir que no es valori tenir uns estudis universitaris i sobretot de postgrau. És valora molt,  perquè l’exigència per poder estudiar una carrera és alta i a més, el nivell d’estudi universitari garanteix que els llicenciats, enginyers i posteriors doctors o catedràtics, són realment persones preparades per exercir com a tal.  Però el mateix passa amb la mestria d’un ofici. Quan una jove comença estudiar-la, alterna amb practiques treballant en una empresa. Al final, surten molt ben preparats per treballar de l’ofici, sense cap problema.

Penso que la justa mesura per valorar els estudis, és que aquests siguin bons per la feina que hagis de fer. Siguin universitaris o d’ofici. Cada estudi val per la seva feina. No té sentit per un país que hi hagi molts universitaris si no hi ha feina per a ells. Un país ple d’universitaris a l’atur o que fan feines que no es corresponen amb l’estudi que han fet,  és molt dolent, perquè a part dels diners públics gastats per res, la frustració que genera entre ells, no ajuda a què el país avanci. Molts acaben emigrant a altres països.

L’altre dia, un conegut d’origen espanyol que té un restaurant de tapes a Kalrsruhe, parlant de la crisi a Catalunya, ens va dir que havia rebut un CV d’un enginyer de Barcelona que desesperat de no trobar feina, estava disposat a venir a treballar de cuiner al restaurant. Volia trobar un treball a Alemanya per així poder aprendre alemany i després poder mirar de trobar feina d’enginyer a Alemanya. No crec que l’agafin, a part que no hauria d’haver-ho dit mai que era enginyer, a Alemanya estan (ben) acostumats a agafar les persones amb estudis per la feina. Possiblement això, ha estat una de les claus de l’èxit de la qualitat alemanya.  Els alemanys amb la seva reconeguda fama de ser fabricar amb qualitat, els ha permés ser els principal exportador mundial malgrat els seus alts costos laborals. Això ha permes fer el seu país prou ric perquè les persones siguin felices estudiant el que volen, sense importar si és un estudi universitari o mestria. Tothom es guanya prou bé la vida per no haver d’estudiar el que no vol o no és necessari.

1 comentari

  • merce marti

    04/04/2011 16:53

    Marc, l’article es interessant.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús