Nova enquesta que indica que un referèndum vinculant es guanyaria

He escrit dos articles, comparant els dades del CEO amb els resultats del 28N i sortida que hi havia una majoria favorable a la independència si la participació fos inferior del 75% aproximadament.

El CEO mostra per cada partit majoritari del 28N el % de persones que el van votar si és senten espanyols, més espanyols que català, tant espanyol com català, més català que espanyol i només català. També hi ha una taula que mostra per cada partit, si creuen que Catalunya ha de ser una simple regió espanyola, una Comunitat Autònoma, un Estat federal i un Estat propi. A partit d’aquestes dades he fet un càlcul basat en una formula que especulava el vot favorable a la independència basant-se amb aquestes dues dades i l’aplicava als vots obtinguts per cada partit el 28N.

Sumant els vots i amb la participació d’aquelles eleccions (58,4%), el Si obtindria uns 1.473.340 vots (47,1%), el No 917.792 vots (29,3%) i l’abstenció 739.143 (23,6%). El percentatge del SI amb els vots emesos representaria un 61% i el No un 39%. Si anava augmentant la participació aplicant el criteri que els abstencionistes dos de cada tres votarien en contra, em sortia que fins que no arribem al 74,5% el No no supera el SI. Si considerava que tots els vots que s’anessin sumant fossin pel NO, sortia que fins el 55% de participació el Si encara guanyava.

Aquests criteris són molt subjectius, per això vaig titular els articles com especulacions. Però no deixaven der ser indicatius de què almenys, els que van votar el 28N, hi ha una majoria clara a favor de la independència.

Ara acaba de sortir una enquesta, el Baròmetre de la comunicació i cultura que ha entrevistat a 5.084 persones majors de 18 anys aquests dos primers mesos d’enguany amb una pregunta directe: Si demà se celebrés un referèndum sobre la independència de Catalunya, vostè que votaria?

El resultat és que el 34% dels catalans votaria sí a la independència (2,1 milions de persones), el 30% votaria no a la independència (1,8 miions de persones), el 23% afirma que no sap o no contesta (1,4 milions), el 9% s’abstindria (gairebé 600.000 persones) i el 3% votaria en blanc (200.000 persones).

En el document que adjunten, també hi ha unes taules a on es compara el vot i el sentiment nacional, però agrupats de manera una mica diferent del CEO. Aquí teniu el gràfic amb les dades:

grafic

La primera cosa que he vist és que el cens no és el mateix que el cens de 28N. Es parla de 6.208.000 ciutadans de major de 18 anys, quan a les eleccions tenim un cens de 5.363.688. Estudiant més en detall les respostes donades respecte el sentiment nacional, he arribat a la conclusió que els que responen “cap de les anteriors”, possiblement siguin immigrants que no poden votar a les eleccions autonòmiques. Si elimino aquests em surt un cens de 5.326.464, molt semblant al cens oficial. A partir d’aquí, he aplicat els % a favor del SI, del NO, en blanc i abstenció a aquest cens i em surt:

Vots pel Si     1.933.750 (36,3%)

Vots pel No    1.655.400 (31,1%)

Vots en Blanc    158.790 (3,0%)

Abstenció         495. 690 (8,6%)

Ns /Nc          1.126.540 (21,1%)

Si aplico el % al cens oficial de 5.363.688 i no tinc en compte els que Ns/Nc (No sap o no contesta) surt:

Vots pel Si     1.947.264 (51,6%)

Vots pel No    1.666.968 (44,2%)

Vots en Blanc    159.900 (4,2%)

———————–

La suma és    3.774.132 (70,4%)

Tal com podem veure amb una participació alta del 70,4% el Si guanya sense problemes amb el 51,6% dels vots emesos. Si anem sumant vots només negatius per igualar als favorables hem d’arribar fins a una participació del 75,6% (280.000 vots més), molt semblant al mateix resultat que vaig arribar per altres vies.

Ara bé, si considerem les condicions que la UE va demanar a Montenegro pel seu referèndum tenim que no arribem al 55% de vots favorables encara que si que superem amb escreix la participació del 50%.

Amb tot, penso realment que molts que van contestar que votarien No a l’enquesta, alhora de la veritat potser un tant % significatiu no aniria a votar per varis motius:

a)     Costa més sempre d’anar a votar en contra que a favor

b)     Hi ha un percentatge molt elevat del que voten No que no acostuma anar a votar mai.

c)     Votar en contra és anar en contra a la voluntat majoritària dels que són de Catalunya, o que hi viuen des de fa molts d’anys o tenen la intenció de viure per sempre (parlo dels fills o nets que es quedaran)

d)     És un acte de militància espanyolista i de reconeixement del dret de conquesta. És com un acte de violència i això sempre desmotiva, sobretot a les persones introvertides i tímides.

e)     No és tant il·lusionant com votar a favor de crear un Estat propi amb tot el que això representa de novetat i emocions.

f)       No sempre és pot viure un moment històric com seria que sortís que Si. Si surt que No, en canvi tot continua normal. Votar No, no és especial

g)     A les persones immigrants o que acabem d’obtenir la nacionalitat espanyola, potser se’ls pot convèncer que si volen viure a Catalunya i si voten favorablement seran reconeguts com a pares de la pàtria com qualsevol dels catalans que porten molts més anys o tota la vida. En canvi si voten que No, malgrat la nacionalitat espanyola sempre seran considerats estrangers i culpables de no haver aconseguir la llibertat de Catalunya.

Per tot això, jo penso que una part dels que diuen que votarien que No, al final no anirien a votar o votarien Si. En canvi estic quasi segur que el 100% dels vots pel Si es mobilitzarien i segur que votarien. És una ocasió única i molt esperada pels catalans.

En  aquest sentit, si agafem els 1.947.264 vots que han triat el SI i ho apliquem a la participació mínima que va demanar la UE a Montenegro, que és del 50% (2.681.844)  tenim el següent resultat:

 

Vots pel Si     1.947.264 (72,6%)

Vots pel No      734.580 (27,4%)

Superant amb molt el 55% de vots favorables que demanava la UE. Està clar que és poc real que es doni aquesta situació i participació, però tampoc crec hi hagi una participació superior al 75%. A l’Estat espanyol només un referèndum va superar aquesta participació i fou el primer que es va fer després de la mort del Franco per acceptar el rei. Ni els referèndums posteriors per votar la Constitución Española, ni encara menys els de l’Otan, de la UE i del referèndum de l’Estatut han arribat mai a aquesta participació.

Estic convençut que ja hem superat la majoria critica per apostar per un referèndum vinculant. Però aquest s’ha de preparar a consciència per guanyar-lo, perquè si la campanya no es fa correctament i no mobilitzem tota la societat catalana, potser ens podriem trobar amb una desagradable sorpresa com a Quebec. Però malgrat tot hi ha moltes diferències amb Canada, pels catalans continuar a Espanya, representa continuar amb l’espoli mentre que Quebec, era el contrari ja que rebien diners de la resta de Canada.

Endavant les atxes!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús