El proper 28 d’abril del 1936 farà 75 anys d’un fet que els catalans no hem d’oblidar. Els germans Miquel i Josep Badia queien assassinats a trets a la confluència dels carrers Muntaner i Diputació. Nascuts a Torregrossa (Pla d’Urgell) en el si d’una família d’arrel catalanista i treballadora, tots dos es van significar en la defensa nacional de Catalunya i van caracteritzar-se per un comportament valent i coratjós en tot moment, allunyat del tacticisme polític i de la por a les represàlies. De fet, Miquel Badia encarna com pocs patriotes l’amor a la pàtria i la voluntat decidida de lliurar-ho tot en defensa de la llibertat de Catalunya. A causa d’aquestes conviccions va patir presó i exili, i va ser difamat de manera infatigable abans i després de la seva mort. Fidel servidor del president Francesc Macià, va ocupar diversos càrrecs al govern de la Generalitat i a les organitzacions nacionalistes del primer terç del segle XX. Des de la Comissaria General d’Ordre Públic va perseguir el pistolerisme i la violència sectària de manera implacable, fet que el va convertir en un objectiu a abatre per part de l’anarquisme radical i l’espanyolisme feixista.
En un comportament radicalment oposat al seu, els seus assassins van cometre el seu vil crim a traïció, coneixedors que les autoritats havien retirat la pistola a Miquel Badia, fent impossible que aquest es pogués defensar. Josep Badia va ser assassinat pel sol fet d’acompanyar el seu germà. No era un objectiu de l’escamot homicida, però també va rebre un tret letal quan va intentar, fraternalment i heroica, socórrer el seu germà.
Tots dos van serenterrats en una acte de patriotisme civil multitudinari i els actes de recordi homenatge es van multiplicar arreu del país. Per exemple, l’actual plaça Francesc Macià de la ciutat de Barcelona va ser batejada amb el seu nom fins que, ja sota el règim d’ocupació franquista, va passar a dir-se plaça Calvo Sotelo.
És hora que els germans Badia rebin l’homenatge que es mereixen. És hora que les ciutats, viles i pobles del nostre país comencin a dedicar carrers i places als nostres herois nacionals, tal com es fa a la resta de països seriosos del món. És hora que els germans Miquel i Josep Badia tinguin un carrer o una plaça a la ciutat de Barcelona, on van morir, i també a la localitat de Torregrossa, on van néixer. També és hora que una placa digna recordi el lloc on van ser assassinats a traïció.
Un país que no recorda la seva història acaba perdent la identitat.
Barcelona, 28 d’abril del 2011
Nota: D’ara en endavant en diferents mitjans de comunicació aniran apareixent ressenyes sobre aquests dos personatges.
Si teniu accés per tal d’escriure a qualsevol de les planes de paper o d’internet de qualsevol mèdia, agrairem que sobretot de les setmanes que van d’avui 15 d’abril al 28 d’abril, destinéssiu aquell espai a ells.
Ja ho han fet i ho faran els diari Avui, El Punt, Presència, Ara i La Mañana. I els portals vilaweb, directe.cat, l’Araponent.cat i el racocatala.cat.
Ens faria molta gràcia que ens poguéssiu ajudar en aquesta iniciativa de recuperació de la memòria històrica. Esperem la vostra adhesió al manifest i si pot ser el vostre escrit en la columna, portal,blog… on escriviu normalment.
Cordialment, i agraint per endavant el vostre ajut, ens acomiadem de vostè esperant les bones noves.
Comissió del centenari de la senyera estelada
Nascut el 1961 a Tarragona, però criat entre Blanes i Malgrat de Mar. Llicenciat en Biologia per la UB i Màster en Direcció de TIC. M’agradaria reflexionar a partir de les experiències viscudes a l’Alemanya, a on estic actualment vivint.
ovella negra
28/04/2011 14:34
a en meliton manzanas li van reconèixer ser víctima del terrorisme…
Manel Bargalló
03/05/2011 8:36
Ovella negra,
un cas més que demostra que els catalans som tractats diferents que els castellans. Som un poble conquerit i per això tractats com a tal