Un altra de semàfors

Vaig arribar d’Alemanya el dijous passat a la matinada, després de conduir prop de deu hores durant la nit. A dos quarts de vuit entrava a Lloret des de la carretera de Vidreres per encarar el camí cap a Blanes. El primer semàfor que trobo des de què havia sortit de casa, m’atura.  Miro amb els ulls cansat per què a aquestes hores del mati, el semàfor funciona. Potser deu ser una cruïlla amb molt de transit. No ho és. Es tracta d’un pas de vianants. Un semàfor d’aquells que té un botó que els vianants premem perquè es posi vermell. O almenys així hauria de ser.  Miro de banda a banda i no veig a ningú. Increïble,  després de fer 1.200 quilometres sense cap semàfor, arribo a casa i un semàfor m’atura per res. Cap cotxe darrera ni davant i cap vianant. Només el meu cotxe aturat quasi dos minuts gastant gasoil i contaminant l’aire. Per fi es posa verd i accelero. Més gasoil cremat inútilment quan amb un pas zebra ja hauria hagut  prou.

Travessant Lloret cap a Blanes, em trobo alguns semàfors intermitents amb el color taronja i dos semàfors més que m’aturen amb un color vermell ben lluent. La mateixa situació que abans, cap cotxe ni cap vianant. Em penso que el gasoil que he gastat i la contaminació que he generat entre aturar-me, esperar i arrancar, equivaldria el mateix que he necessitat per anar de Lloret a Blanes.

Com vaig explicar en un altre article, a Karlsruhe a partir de dos quarts de nou de vespre la majoria dels semàfors els apaguen. Els tanquen del tot, cap  llum taronja intermitent. De casa a fins agafar l’entrada a l’autopista hi ha un parell de quilometres per una via de doble carril amb mitjanera inclosa. Hi ha tres encreuaments durant el trajecte. De dia, els semàfors funcionen, però a la nit, els apaguen.  Res de llum, tot per estalviar electricitat. Però també al centre de Karlsruhe, una ciutat d’uns 300.000 habitants, la majoria de les cruïlles són sense semàfors, com també molt pocs carrers són de direcció única. Hi ha molts passos zebra, cap sense la major contradicció que es pot trobar més d’un cop a Catalunya: un pas zebra amb semàfor.  Aquesta estupidesa només és igualada per la rotonda amb semàfors a les sortides per deixar que els vianants pugin creuar el carrer.  A Lloret n’hi ha una, que des del Juny fins al Setembre ocasiona les cues més llargues de la Costa Brava.

Tot això per què? Per la manca  de confiança de les autoritats amb els conductors catalans?

Aquesta mala educació vial entre els conductors catalans, costa molts diners i genera una contaminació extra. A Catalunya en comptes d’invertir en educar els conductors, s’ha decidit en construir un semàfor a cada cantonada i pas de vianants. El manteniment de tota aquesta xarxa de semàfors, el fet d’aturar el cotxe, de romandre amb el motor engegat esperant que es posi verd i l’acceleració necessària per arrancar de nou, té un cost econòmic i ecològic molt més gran que un es pot imaginar.

Mentre estic maleint els ossos de l’alcalde de Lloret, aturat al darrer semàfor que em separa per encarrilar la costa d’en Gallina, la dona es desperta i em pregunta mig endormiscada: Ja hem arribat? Me la miro i amb un somriure li responc: Si, quasi hi som.

El semàfor es posa verd i accelero el cotxe pensant amb aquest malbaratament de recursos que representa un semàfor per a cada cantonada en totes les cruïlles i passos de vianants de tots els pobles de Catalunya.  Quan arribo a dalt de la carena de Santa Bàrbara,  els meus pobres ulls vermells s’il·luminen amb el blau marí del mar que contrasta amb els raigs ataronjats del Sol lluminós que  acaba de néixer de dins seu. Obro la finestra i oloro l’olor de mar. El cansament s’esvaeix i una alegria m’inunda el cor.

Si, realment ja hem arribat a casa!!

 

 

3 comentaris

  • Enric Sanchez Duxans

    25/04/2011 0:59

    Doncs encara et falta “tastar” els passos zebra elevats per tal que els conductors els respectin.

  • Manel Bargalló

    03/05/2011 8:34

    Enric,
    si realment és un invent copiat dels francessos. A Alemanya no hi ha cap perquè els conductors fan cas a les senyals. Però hi fan cas perquè hi ha molts radars, cal dir-ho.

  • Tirs Abril

    05/05/2011 10:57

    T’has oblidat d’un detall: a Alemanya són civilitzats. Si hi ha un pas zebra, els conductors frenen. Si et vols incorporar a una autovia, els conductors s’aparten a l’esquerra per fer-te lloc. Si un vianant creua en vermell, el miren malament (lleig, lleig!) Aquí no és cosa d’educació vial: és cosa de mentalitat en general.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús