El trauma del nazisme és ben vigent encara a Alemanya

No sóc historiador ni tampoc un afeccionat a les històries dels nazis. Però això no vol dir que vivint a Alemanya no m’hagi adonat de què els alemanys estan traumatitzats pel seu passat nazi.

És un tema tabú i no es pot parlar d’ell, però no només això, sinó que tot el que els nazis van utilitzar per fer propaganda del nazisme està malt vist. Per exemple els fa vergonya la música folklòrica alemanya, com també l’ús de vestits tradicionals (potser amb l’excepció de la part de Baviera propera als Alps) i simbols o escuts nacionals. Fins l’europeu de futbol del 2006 que es va fer a Alemanya, tampoc era molt ben vist utilitzar la bandera alemanya sinó era per esdeveniments oficials. En aquest europeu es va posar de moda que tothom ho portés al cotxe o pengès al balcó, però també fomentaven que els immigrats ho fessin amb la del seu païs, cosa que a mi em va semblar més com una excusa per justificar que ells ho podien fer.

Els uniformes de la policia alemanya són poc atractius i de color verd gris (ara els estan canviant a blau per ser iguals a la resta d’europa), perquè segons m’ha explicat la meva dona, que porta des del 18 anys vivint a Alemanya, la Gestapo duia uns de molts bonics i no volen que l’actual policia tingui els mateixos comportaments autoritaris i de superba que tenia la policia nazi. Les matricules del cotxe, que permet poder triar les lletres, a part del nom de la ciutat, no es pot utilitzar combinacions de propaganda nazi, com per exemple SS. Per la televisió acostument a fer documentals criticant el nazisme i els horrors que va ocasionar. Fins i tot, vaig veure fa uns anys al cinema un spot publicitari del govern a on se’n reia d’una manera força dura dels joves nazis que saluden amb el braç enlaire. No m’ho puc pas imaginar la polèmica que ocasionaria si això mateix és fes a Catalunya o Espanya, tenint en compte que la Falange espanyola és un partit legal mentre que a Alemanya això seria del tot inimaginable.

També s’ha d’anar en compte en no qualificar a ningú de nacionalista o parlar del nacionalisme en general. Pels alemanys això és com dir-te nazi  o parlar del nazisme. Un dels insults més greus que és pot fer a una persona és dir-li que és nacionalista, perquè ningú s’atraveix de dir que es un nazi. En aquest  sentit, els catalans hem d’anar en peus de plom quan volem explicar la nostra lluita nacional per la independència. No es pot parlar mai que som nacionalistes, si ho fas, deixen de parlar amb tu i fins i tot, per sempre.

Però el que m’ha acabat de convèncer encara més de què estan traumatitzats, és quan l’altre dia vaig escoltar una entrevista per la radio a un vell polític alemany de 81 anys que es diu Heiner Geißler i que havia estat durant més de vint anys el secretari general de la CDU i president de la Renània.  Aquest polític actualment està fent de mediador entre els partidaris i retractors d’un megaprojecte urbanístic per modernitzar l’estació de trens del TGV a Stuttgart, anomenat Stuttgart 21  (seria com l’equivalent a l’estació de Sagrera multiplicat per 10). Aquest projecte urbanistic és molt polèmic i està enquistat des de fa dos anys. Ha provocat manifestacions massives amb actuacions policials que han provocat ja més de 100 ferits i alguns de greu.

Heiner Geißler, l’altre dia en mig d’una reunió entre les dues parts a on s’estaven tirant els plats pel cap i no hi havia d’arribar a cap acord, va dir una frase “Wollt Ihr den totalen Krieg?” que és una cita famosa que va fer el ministra de propaganda nazi Goebbels  i que traduït vol dir “Volen vostès la guerra total?”. Això ha provocat un gran escàndol i en l’entrevista que vaig escoltar a la ràdio, vaig escoltar astorat com l’entrevistador, un equivalent al Cuní de Catalunya, el va atacar per tots els costats pel  fet d’utilitzar de manera frívola una cita nazi. Li drequiminava que estava menyspreant les víctimes del nazisme. El ancià polític va mirar de restar importàcia però l’entrevistador no li va concedir cap minut de descans. Jo mai havia escoltat una situació tant violenta com aquella entrevista en una ràdio (o televisió) alemanya. Posteriorment la radio van entrevistar a historiadors preguntant-li si es podien utilitzar les cites nazis per altres situacions actuals. La resposta va ser que no és pot fer, malgrat que en aquest cas, es podia ser una mica comprensible donat que la intenció era donar un toc d’atenció a les parts implicades a què d’una vegada es deixexin de fer la guerra i cerquèssin un acord. Encara avui, és motiu de conversa.   

Realment els alemanys encara no ho han paït el nazisme, possiblement perquè a cada llar alemanya hi havia almenys un que havia estat del partit nazi i per això no els agrada parlar-ne. És difícil suportar la contradicció d’estimar a un pare o avi que saps  que va culpable de l’holocaust.

En tot cas, els alemanys tenen una tendència a creure’s una mica superior a la resta dels europeus, possiblement no els hi falta part de raó si fem cas no només a la seva contribució de grans genis a la filosofia, ciència i les arts, sinó que actualment són la primera potència europea i el primer país exportador mundial. Per això, que encara estiguin traumatitzats i avergonyits pel seu passat nazi és una garantia que miraran de ser humils amb la resta dels europeus i això no només ens beneficiarà a tots nosaltres, sinó que també a ells.

 

2 comentaris

  • eduard ferrer

    17/08/2011 17:47

    Tots el que saben una miqueta d’Alemany sabem que gestapo es la abreviatura de Geheime staatspolizei ,Policía secreta del Estat.No crec que una policía secreta portara uniformes lluidors

  • Manel Bargalló

    17/08/2011 22:29

    Doncs segons em diu si que la Gestapo portava uniforme.
    Mira aquest enllaç:
    http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/70/Grey_SS_Gestapo_uniform.jpg

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús