TRANSGREDIR O NO TRANSGREDIR, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ!

Fa uns dies el President Pujol a la Universitat Catalana d’Estiu va pronosticar que la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol farà un gir els pròxims dos, tres màxims quatre anys per no caure en una situació d’involució molt greu. El President va deixar clar que era necessari que passés alguna cosa, encara que sigui en forma de xoc de trens, tant a nivell d’economia, com de cultura, política i cohesió social, però ha censurat que s’intenti provocar.

L’analogia del xoc de trens em sembla una mica optimista, per no dir superba, de quin paper juga Catalunya dins d’Espanya per part del President. Per mi Catalunya mai ha estat un tren. També fa una desena d’anys és deia que Catalunya era la locomotora d’Espanya, però això també era una altra visió superba de quin paper jugàvem a  la modernització de l’Estat espanyol. Per mi, més aviat Catalunya era només el vagó de darrera de la locomotora que va ple de carbó i que servia per alimentar la caldera de la locomotora espanyola. Catalunya només podrà ser un tren, si anem amb la nostra locomotora.

Però bé, acceptem l’analogia del “xoc de trens” del President Pujol en el sentit que Catalunya si s’enfronta a les accions dels espanyols per aniquilar-nos definitivament (de fet mai han deixat d’intentar d’aniquilar-nos), podria semblar-lo. Però perquè això succeeixi cal que els catalans actuem tots units per escenificar que tenim la voluntat de ser un tren. En aquest sentit suposo que el President Pujol demana que la provocació no vingui per part nostra, ja que així serà més fàcil aconseguir que l’efecte de sentir-se agredit provoqui entre tots els catalans un sentiment que ens uneixi per així poder semblar que realment som un tren a punt de xocar contra el tren espanyol.

Bé, no ha calgut que els catalans ho provoquéssim, els mateixos espanyols que viuen a Catalunya, amb la inestimable ajuda de la Presidenta del Partit Popular de Catalunya, han aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya doni dos mesos a la Generalitat que imposi l’espanyol com a llengua vehicular a l’ensenyament. El xoc de trens sembla que serà més aviat del que el President Pujol suposava. Malgrat la Generalitat acaba de dir que presentarà un recurs, però cal tenir ben clar que aquest no eximeix que s’apliqui la sentència del Tribunal almenys que el jutge ho estimi, segons la informació que la conselleria d’ensenyament li faci arribar.  És a dir, que hi ha moltes possibilitats que l’endemà de l’onze de setembre les escoles catalanes hauran de començar d’enterrar el sistema d’immersió lingüística que ha demostrat ser vital per encara mantenir viu (malferit, però viu) el català. Si això és confirma, amb la gran quantitat d’immigració arribada darrerament que a més són els que tenen més fills, algú encara té dubtes que això significarà la sentència final de la mort de la llengua i cultura catalana?

Arriba un moment que els catalans hem d’afrontar la crua realitat. Ningú podrà dir que no ho sabíem. La situació és ben clara, o actuem davant aquesta agressió o com diu el President Pujol, serem residuals fins un punt que en dos o tres generacions el Principat de Catalunya serà tant catalana com és ara la Catalunya Nord.

Ser o no ser, aquesta és la qüestió!, deia  William Shakespeare a Hamlet. Els catalans hauríem de fer nostra aquesta frase, però atès la claredat del dictamen de la sentència del TC pel que fa el paper del castellà a Catalunya , els catalans haurem de contravenir les lleis que l’Estat espanyol ens imposa a partir de la seva lectura de la Constitució sinó volem perdre el poc que hem aconseguit per la normalització del català d’ençà la dictadura.  Per això s’hauria de canviar la frase per: transgredir o no transgredir, aquesta és la qüestió! .

Transgredir, segons el diccionari de la llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans significa: Violar  (una llei, un precepte, una ordre). No és una qüestió trivial. Perquè violar una llei, per molt injusta que sigui, pot significar la presó per qui ho fa.

Espero i desitjo que davant la magnitud de la tragèdia que pot significar el fi de la immersió lingüística per la supervivència de la nació catalana, per mi, fins i tot, molt més greu que l’espoli fiscal, que els polítics catalans tinguin clar que ha arribat el moment d’actuar. El President Mas i el seu govern de millors, han de ser conscients que significarà transgredir o no transgredir aquesta sentència. Per dignitat i patriotisme, espero que tinguin clar que és el millor per Catalunya.

Per mi, està clar que sinó transgredeixen, Catalunya deixarà de ser.

2 comentaris

  • Sal Constans

    13/09/2011 6:14

    Es el moment Rosa Parks i estic convençut que hi hauran molts Rosa Parks a l- autobús

  • Manel Bargalló

    13/09/2011 10:41

    El dr. King va escriure al seu llibre de 1958, Stride toward freedom:

    L’arrest de la senyora Parks va ser el factor desencadenant més que la raó de la protesta. La raó es troba profundament implícita en el recompte d’injustícies similars. De fet, ningú pot entendre l’acció de la senyora Parks si no és adonant-se que hi ha un moment en el que s’ha de dir prou, en el qual la personalitat humana crida “Ja no puc més”

    Gràcies Sal per la teva menció. Crec que és molt adient del que està passant a Catalunya

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús