La unió dels partits polítics independentistes és una entelèquia

En una democràcia els ciutadans tenim el dret de votar diferents partits polítics segons uns programes per un Parlament a on teòricament s’ha de dur a terme. Els catalans tenim la possibilitat de votar a tres Parlaments: El Parlament Europeu, l’espanyol i el català. Deixant de banda la rellevància de cadascun d’ells, està clar que per la lluita a favor de la llibertat del poble català tenen lectures diferents. Per mi, al Parlament Espanyol la lectura està més pel fet d’aconseguir representants que hi vagin a denunciar la injustícia i demanar el dret d’autodeterminació del poble català als morros dels seus conquistadors, que d’anar a negociar quatre engrunes per l’autonomia catalana o per ajudar a millorar l’Estat espanyol per poder rebre quelcom de benefici de retruc.

Des de principis d’estiu hi corre dins de la xarxa del món sobiranista la proposta d’apostar per l’abstenció en les properes eleccions del 20N. Vaig rebre una carta signada entre altres per membres de el CUP i de Solidaritat, que dient que a Madrid no hi havien d’anar a fer res i per això que apostaven per l’abstenció. Més tard, altres preconitzaven l’aposta per crear una coalició unitària de tots els partits que és declaren independentistes i sinó s’aconseguia, aleshores demanen l’abstenció.

Per això quan he vist els intents de crear aquesta coalició unitària independentista entre ERC, SI i RCat, ja vaig avisar des del primer moment que ho veia molt difícil, per no dir impossible. Era com un deja vu del que va succeir el 28N de l’any passat i amb els missatges previs a favor de l’abstenció, estava cantat que SI no acceptaria finalment entrar formar part de la coalició.

No sé si els companys que demanen l’abstenció en unes eleccions amb el sistema actual són conscients que aquesta només beneficia els partits que hi participen. En el cas dels catalans, el fet que des dels cercles més sobiranistes es faci campanya per l’abstenció, el que s’aconsegueix és reduir els vots dels partits sobiranistes catalans mentre es dóna més valor al vot dels qui no voten en aquest sentit. Ras i curt. Amb més abstenció sobiranista, els mateixos vots prevists del PP, PSC-PSOE, Iniciativa i la part de CiU regionalista tindran més escons que la resta dels partits independentistes que es presentin. La lectura tant en clau interna com externa (incloent la internacional) és que els suflé independentista ja s’ha passat i que els catalans ara aposten per l’economia o qualsevol altre tòpic que els regionalistes i espanyolistes aprofitaran per dir a favor seu.

Aleshores per què la CUP i sobretot Solidaritat, en comptes de deixar que els seus seguidors votin a la resta dels partits sobiranista que és presenten, estimularan l’abstenció afavorint a l’elecció dels representants regionalistes o espanyolistes?.

En el cas de la CUP, malgrat hi estic en total desacord, ho podria entendre perquè no aposten per la política parlamentaria. De moment només estan per la política municipal. Però Solidaritat si que aposta per la política parlamentaria, aleshores per què ho fan?

La resposta és molt senzilla. Solidaritat i en menor mesura la CUP, no volen afavorir a ERC de cap manera. Però tampoc l’ERC renovada d’entrada voldrà fer un pacte amb SI que pugi donar oxigen a aquest partit que mira de sobreviure després de l’espantada del Laporta. La raó principal és que per aconseguir el mercat del vot independentista, Solidaritat , ERC ( i la CUP en menor mesura) es veuen  com a competidors i ja sé sap que als competidors, ni aigua!.

Solidaritat va dir des del primer dia, copiant a Reagrupament, que el seu objectiu és aconseguir la majoria de diputats al Parlament de Catalunya per poder proclamar la independència. Està clar que mentre hi hagi independentistes que votin a ERC, no ho aconseguiran mai que siguin els seus els escollits majoritariament. Per això mentre Solidaritat existeixi com a partit, ha de lluitar per aconseguir que ERC obtinguin els pitjors resultats possibles en qualsevol elecció encara que ells no hi participin. Com menys bons resultats tregui ERC més posibilitats tindrà Solidaritat en les properes eleccions d’obtenir més bons resultats. És lògic i perfectament lícit des del punt de vista de política de partit. En menor mesura, també Solidaritat mira de perjudicar amb tot el que pot a CiU per aconseguir els vots sobiranistes que té, tal com hem vist darrerament al Parlament de Catalunya. No és res d’estrany això. Esquerra del Carod i Puigcercós també ho van intentar de destruir CiU per arreplegar els seus vots.

Vet a aquí el problema que tenim els independentistes. Mentre hagi varies ofertes independentistes sempre hi haurà aquesta competència que provocarà lluites fratricides. Primer va ser entre ERC i CiU quan el primer es creia que es podria fer amb el vot més sobiranista de CiU, després entre Esquerra i RCat quan RCat va sortir com opció, més tard entre Esquerra, RI i Solidaritat a les eleccions al Parlament de Catalunya, després entre ERC+RI+DCat i SI o CUP en les muncipals o entre RI+CUP i ERC o SI en altres…etc. En aquest context la unitat independentista és i serà una entelèquia.

Que s’hi pot fer? Sincerament poca cosa. Tenir paciència i no caure en el parany de fer demagògia entre nosaltres. Això no vol dir que no hem de discutir entre els sobiranistes. Jo crec que els catalans tenim la pell massa fina com he dit en alguna ocasió. Cal aprendre a discutir entre nosaltres amb arguments respectant sempre l’opinió de l’altre. És difícil fer-ho. Ho dic per experiència pròpia. Per ho hem de fer si volem arribar a ser lliures.

Jo tinc confiança que aviat aconseguirem la independència de Catalunya (i després arribarà de la resta dels Països Catalans) i quan estigui a punt d’arribar aquest dia, aleshores la unitat política entre els independentistes es materialitzarà per si mateixa. Però no abans malgrat això no vol dir que no s’hagi de demanar sempre. Per arribar a aquest moment que la unitat deixarà de ser una entelèquia, jo penso que és més determinant la mobilització politica de la societat catalana fora dels partits que la política que decideixin quatre dirigents d’un partit polític.

2 comentaris

  • Frederic Marimon i Muñoz

    26/10/2011 8:51

    No sé si saps quina era la oferta de SI per a una coalició i la oferta de ERC. En resum, SI volia un tracte amb un partit que es troba de cap a caiguda, que acaba de fer una “renovació” on la única novetat és que Oriol Junqueres n’és el president. Aquest tracte, en resum, consistia en limitar-se als afers que afectessin a Catalunya i Països Catalans i abstenir-se en els que no ens afectessin; dividir els temps de paraula i les retribucions econòmiques segons una taula ponderada on SI tindria el 50% del que tindria ERC, i encara s’hi contemplava RCat com a un partit més dins de la coalició. La oferta d’ERC és integrar-se a la seva candidatura, res més. Deixa el teu nom, incentivem al via autonomista, busquem la utopia del tracte just amb Espanya.

    És cert que SI no ha acceptat l’acord, però ningú firmaria un contracte de jornada completa de feina per 0€/any i per una feina que no agrada fer.

  • Manel Bargalló

    26/10/2011 13:45

    No la sé, ni m’importa gaire. La predispoció per part de SI era molt poca, sobretot quan els seus dirigents havien expresant molt abans que internament fessin la consulta que no volien presentar-se a les eleccions. Però també perquè SI va nèixer per mejar-se el mercat de vots d’ERC i mentre els dirigents es creguin que poden aconseguir-ho mai estaran predisposats a pactar.
    Però també ERC que s’acavaba de renovar no veu en bons ulls a SI, ja que encara poden treure algun vots a ERC i sobretot no hi ha confiança amb Tena i no gaire amb Bertran.Ara bé, també ERC sabia que si hi havia algú que podria assegurar almenys un diputat eren ells, cosa que SI no tenia res a fer, doncs amb la “espantada” del Laporta, SI té tots els números de desapareixer en les properes eleccions al Parlament.
    Per tant, l’acord només hauria estat possible si SI haguès renunciat a tenir molt de protagonisme com ha fet Reagrupament, que ja sap que està fora i per tant no té res a perdre. Però es clar, des de la perspectiva de partit, SI tal com tu expreses Frederic, era dificlment que ho fessin

    Per tant, com dic en l’article, la unió dels partits polítics independentistes és una entelèquia. S’haurà d’esperar que un s’acabin d’adonar-se que si no s’ajunten desapareixen i que els altres, acabin de recuperar la força que no haurien d’haver perdut mai per impedir que surtin més partits, per aixì aconseguir una sola candidatura independentista pel 2014

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús