Matilde Romagosa, una patriota “exiliada”, ha mort a Hamburg sense haver vist el seu somni complert

Matilde Romagosa ens va deixar el passat dia 17 de novembre, com a conseqüència d’una llarga malaltia. Recordo com si fos ahir quan la vaig conèixer personalment a Ginebra davant de l’ONU en la concentració que vàrem organitzar els dels Deumil.cat. Ella estava asseguda i quan em va veure, suposo que em va reconèixer per la foto que tinc al Skype, es va aixecar de cop mentre em cridava pel meu nom. Jo també la vaig reconèixer per la foto al Skype. Amb un somriure i elegantment vestida, es va acostar a mi, i ens vam fondre en una càlida abraçada. Després ens vam mirar fixament de fit a fit mentre ella m’agafava amb les dues mans les meves galtes i em va fer dos petons. No ens havíem vist mai, però entre nosaltres hi havia una forta amistat, quasi com si fóssim de família.

De fet, la Matilde la coneixia, encara que només per veu, des de feia dos anys com un dels membres destacats de la Vegueria d’Exterior de Reagrupament. Sempre era una de les que no fallava a les reunions per Skype. Va ser escollida per la junta de la Vegueria d’Exteriors. Allà era la veu del seny dels qui van patir la postguerra i dels que des de la llunyania veuen amb incredulitat la manca d’unitat dels catalans. La seva veu era dolça quan tocava demanar que no critiquéssim els catalans que encara no apostaven per la independència, però ràpidament es tornava dura quan calia defensar la llengua i cultura catalanes dels atacs dels espanyolistes. 

A principis d’enguany, els catalans que vivim a l’exterior vam constituir els Catalans Abroad . La Matilde va participar-hi activament i era una de les principals defensores de cercar la unitat. A la primavera ens va enviar un missatge per Skype que tenia un problema amb la veu i no podria parlar. Però malgrat tot ens seguia escoltant i escrivia al Xat quan hi volia dir la seva. A l’estiu va deixar de participar-hi. No vaig donar-hi cap importància, jo mateix vaig fer alguna campana a les reunions-tertúlies que fem per Skype aquest estiu. Però quan he rebut la notícia aquest cap setmana del seu traspàs, m’he quedat totalment desolat. No tenia cap idea que estés malalta. La Matilde sempre va mostrar vitalitat i moltes ganes de pencar. Per a mi, la seva desaparició és com si m’hagués deixat la tieta de Barcelona que sempre hi era quan la necessitava i ajudava que hi hagués un bon caliu entre nosaltres. Avui els Catalans Abroad  estem encara més sols a l’exterior. Avui Catalunya ha perdut una patriota abnegada i lluitadora com poques.

Quants patriotes com la Matilde hauran de morir en la foscor de la nit opressora abans de veure la llum de la llibertat?

Matilde, sempre et tindré un racó del meu cor per a tu.

Manel Bargalló i Alabart

Kalrsruhe – Baden-Würtemberg

Nota: Us deixo la seva biografia, feta per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana i Federació Internacional d’Entitats Catalanes.

Matilde Romagosa, nascuda a Barcelona l’any 1935, portava 40 anys a Alemanya, principalment a Wolfenbüttel, on va treballar amb els idiomes català i castellà. Paral.lelament, treballà d’assistenta social per als emigrants estrangers i presos polítics.

Durant la seva estada a Alemanya, Romagosa va dur a terme una ingent tasca de divulgació de la llengua i cultura catalanes en aquest país. Va ser la promotora d’un monument a Pau Casals a Wolfenbüttel i de l’agrupació cultural amb el nom del Mestre “Pau Casals Freunde”. Des d’aquesta entitat va poder portar molts artistes i grups dels Països Catalans a Alemanya, entre els quals els Castellers de Barcelona.

També cal recordar que fa 19 anys va assolir el tenir la primera colla gegantera a Alemanya la qual va pel món d’ambaixadora de Catalunya i d’Alemanya amb una geganta que representa la reina dels catalans, l’esposa de l’arxiduc d’Àustria, Elisabeth Christine.

Matilde Romagosa es va integrar des del primer dia al seu país d’adopció i la prova que ho va saber fer és que la van votar com a presidenta de la Junta d’Estrangers de Wolfenbüttel (Ausländerrat). Fins i tot va ser proposada per a ser regidora (Stadträtin) a l’Ajuntament, cosa que va declinar.

En la seva joventut va escriure 23 llibres per a adolescents, publicats a Barcelona i Buenos Aires, així com diversos articles catalanistes en publicacions d’aquest gènere. Tenia 15 anys quan li van cantar una missa al Santuari de St. Josep de la Muntanya de Barcelona que ella havia composat amb el nom de “Per la Pau”, el lema que l’acompanyà tota la seva vida.

L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) li va atorgar el premi “Batista i Roca” en la seva primera edició, ara fa vint-i-tres anys. El govern de Niedersachsen la va reconèixer amb el guardó “Internationale Verständigung” i una Fundació dels Estats Units li va atorgar el premi “Active Participation in an Investment in Humanity”. També va rebre la medalla d’argent de l’emigració espanyola. Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2010 va rebre públicament el reconeixement per la tasca duta a terme, per part de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya.

El passat mes de març es va fer un acte  a la Universitat de Barcelona per a celebrar el 25è aniversari de la col·locació d’un bust del poeta Gotthold Ephraim Lessing  al jardí de la universitat. Jordi Llovet, catedràtic especialista en literatura alemanya, va fer una glossa del poeta i va parlar de la importància de la literatura alemanya del segle XVIII. Hi van assistir, entre d’altres, Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB) i la Matilde Romagosa de Pruss, artífex de la donació d’aquest bust a la UB. L’any 1985, coincidint amb l’any internacional de la música i gràcies a les gestions de l’aleshores presidenta del Casal Català de Hannover, Barcelona va obsequiar la ciutat alemanya de Wolfenbüttel (Baixa Saxònia) amb un bust del violoncel·lista Pau Casals. A Wolfenbüttel va fundar l’Agrupació d’Amics de Pau Casals, que va organitzar nombrosos concerts i actes culturals. Un any després, el 1986, una delegació encapçalada per l’alcalde de Wolfenbüttel, Dieter Heinz Essmann, el professor Dr. Paul Raabe i la mateixa Matilde Romagosa va lliurar a la UB una còpia del bust de Gotthold Ephraim Lessing, en un acte simbòlic d’intercanvi cultural i d’amistat entre els dos països.

En aquests darrers anys, Matilde Romagosa havia col.laborat amb l’Associació El Pont Blau d’Hamburg i amb la iniciativa Hamburg Decideix.

El dia 10 de desembre, a les 11.00 h., es farà el funeral a Wolfenbüttel. Com Matilde Romagosa desitjava li interpretaran “El cant dels ocells”.

Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana

Federació Internacional d’Entitats Catalanes

1 comentari

  • Marc Esteve

    25/11/2011 11:20

    Una veritable i sentida pèrdua per a la causa catalana. Jo tampoc la coneixia personalment però via Skype i emails de la Vegueria d’Exteriors és evident que la seva manera de ser la feia entranyable, com si fos de la família de tota la vida. Continuarem la lluita.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús