Beneficis de la crisi (1er part): Els Estats Units d’Europa

Encara que sembla contradictori, aquesta crisi que està patint Europa pot resultar molt beneficiosa cara el futur proper. Cada dia tinc més clar que aquesta crisi només es podrà sortir d’ella si s’avança cap a la creació dels Estats Units d’Europa.

No intentaré explicar les causes de l’actual crisi de l’euro, no sóc cap expert i a més, hi ha molts blocs i articles que ja ho han explicat. Però per mi està clar que aquesta crisi obligarà als diferents estats de la UE a delegar competències fiscals i s’haurà d’harmonitzar legislació, sobretot la laboral i mercantil. Anem cap a la construcció d’un Dret Administratiu Europeu.

No té sentit que no hi hagi cap impediment pel comerç de mercaderies i serveis a la UE però en canvi, per exemple en el dret mercantil, que aquest estigui condicionat per unes lleis estatals caduques i pensades amb el proteccionisme del segle XX. Als Estats Units d’Amèrica cada estat té les competències sobre la fiscalitat mercantil. Però no hi ha cap restricció perquè les empreses pugin marxar d’un estat a un altre sinó estan conformes amb la fiscalitat (una cosa diferent és marxar dels Estats Units). En uns estats americans les empreses pràcticament no paguen imposts, en altres, en canvi si que paguen però a canvi d’ells, tenen  a disposició uns bons i eficients jutjats mercantils o un bon sistema universitari, que fa que moltes empreses decideixin quedar-se malgrat els imposts que paguem de més.  A Europa si una empresa vol marxar d’un estat a un altre, té tants problemes legislatius i mercantils per fer-ho, que al final no ho fa. Com a conseqüència s’impedeix la competència de legislacions entre estats i això impedeix la redistribució de les empreses entre estats. Al final es perpetua les diferències entre estats fortament industrialitzats amb multinacionals i els estats que no tenen grans empreses ni multinacionals, i possiblement ni en tindran mai. No en tindran mai, perquè cada vegada és més difícil crear una empresa d’on no hi ha un teixit previ industrial. Però també perquè les multinacionals europees, no ho són pas multinacionals, més aviat, són grans empreses nacionals amb sucursals o filials que s’instal·len als altres estats. Però quan hi ha problemes econòmics, les multinacionals tenen més fàcil tancar les filials i recentralitzar els serveis i produccions a la seu nacional que al revés, independentment que sigui més econòmic tancar la seu nacional i traslladar-se a on té la filial. Al final potser que l’empresa tanqui per no poder anar a un altre estat a on tindria més avantatges per poder sobreviure. Això impedeix salvar llocs de treball dins d’Europa o perpetua les diferències industrials entre els estats europeus.

La legislació laboral és un tema molt problemàtic. Crec que igual que les mercaderies i serveis, no hauria d’haver cap impediment per un treballador treballar en qualsevol estat europeu. Teòricament ara ja és així. Però les diferències legislacions laborals dificulten la contractació entre treballadors per tota Europa. Jo penso que hauria d’haver un sola legislació laboral europea de mínims i molt simple. Després cada estat o fins i tot cada empresa i aquesta segons el centre productiu a on estigui localitzat, podria afegir-li algunes prestacions per afavorir a que vinguin més treballadors o protegir els que tenen. Però no té sentit que en uns països l’acomiadament sigui gratuït a l’empresa i en altres, sigui tant car que al final aquestes no contracten treballadors. Això perpetua l’atur en alguns estats i manté les desigualtats salarials entre els treballadors europeus.

Un altre punt que manté diferències entre els treballadors a Europa és la barrera idiomàtica. En aquest sentit, els Estats Units d’Amèrica ho tenen resolt, en canvi els europeus no. El fet que els treballadors europeus no pugin a la practica anar a treballar en qualsevol estat d’Europa perquè no coneixen el idioma, però en canvi si que es pot vendre qualsevol producte i servei, manté les desigualtats de riquesa entre els estats. Els estats que partien en el moment de crear la UE de ser més industrialitzats, s’han i es beneficien a costa dels altres estats no tant industrialitzats. Aquests darrers, al no tenir empreses pels seus treballadors i com que tampoc poden marxar als estats industrialitzats perquè no coneixen el idioma, fa que els estats menys industrialitzats s’hagin d’endeutar o especulin amb bombolles immobiliàries com ha estat a Espanya. El deute que es contrau serveix  per poder comprar els productes i serveis dels estats més industrialitzats i que a més, són els qui els hi presten els diners. Tancant un cercle viciós, que ara a explotat. Però també, els universitaris o emprenedors dels estats més industrialitzats al no coneixer el idioma ni la legislació mercantil i laboral, tampoc s’atraveixen anar a altres estats menys industrialitzats a crear noves empreses.

La redistribució de la riquesa seria més fàcil a Europa sinó hagués les barreres idiomàtiques. Per desgràcia això està molt lluny d’aconseguir-se. Però fa poc he escoltat per la ràdio alemanya que es vol obligar a tots els alumnes universitaris a fer un Erasmus o equivalent a una altre universitat d’un altre estat d’Europa. Això és una magnífica idea. No sé si serà per totes les universitat europees o només les alemanyes. Però si es fa per tota Europa, això ajudarà molt a superar les barreres. Però el problema serà que els idiomes minoritaris acabaran perden encara més pistonada, sobretot si no tenen al darrera un Estat que els protegeixi.

En tot cas, aquesta crisi és una oportunitat per fer els Estats Units d’Europa, que estic segur que representarà un gran benefici pels europeus. Ara bé, no cal que inventem la roda de nou. Mirem com s’ha construït la primera potència del món i que a més tenen molts anys d’experiència en conviure en una confederació: Els USA.  Gràcies a la seva experiència, els europeus podrem fer-ho encara millor.

 

Nota: Però tot això ,que per mi,  no és pot aturar i acabarà succeint més tard o més aviat, caldrà que els catalans ens espavilem en constituir-nos com un Estat dins d’Europa. Si no ho fem, perdrem definitivament la nostra identitat i llengua com també de dir la nostra alhora de construir el futur d’Europa.

Endavant les atxes!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús