Problemes d’integració dels immigrats a Alemanya

A Catalunya ens queixem de la dificultat d’integració dels immigrants. Ens queixem que sense tenir un estat propi al darrera, ens molt difícil aconseguir-ho. Això és ben cert, però tenir un estat propi, tampoc vol dir que automàticament la integració dels immigrants està garantida. A Alemanya, malgrat tenen un estat propi, hi ha molts problemes amb la integració dels immigrants.

El idioma alemany no és pas fàcil i el seu aprenentatge requereix molt més esforç que altres llengües europees. Els alemanys són conscients que la seva llengua és difícil, ja ho diuen ells: Deutsche Sprache – schwere Sprache. Però a vegades sembla com si s’hagin conformat i no cerquen la manera de fer-la atractiva o facilitar el seu aprenentatge.

També els alemanys són un poble tancat, sobretot si ho comparem amb els pobles mediterranis. És clar que el clima i les condicions de la natura a Alemanya no ajuda a tenir la casa oberta a tothom que hi passa, però també penso que ho són perquè estan una mica acomplexats per la seva història i per haver estat vençuts i envaits per altres pobles. Hi veig algunes coincidències amb el poble català, que també tenim fama de ser tancats.

La nacionalitat alemanya fins fa poc anys, només s’adquiria per la sang. Encara avui, la sang pot determinar la nacionalitat. Els meus dos fills petits, van néixer a Barcelona i van adquirir automàticament la nacionalitat alemanya pel fet que la seva mare és de nacionalitat alemanya. Però la mare no és alemanya, va néixer a Madrid i es criar a Barcelona. Però té la nacionalitat alemanya perquè el seu avi patern era alemany. És a dir, els meus fills petits tenen sang alemanya del seu besavi  i només amb això, ja va ser suficient que el consultat alemany de Barcelona ens donés el passaport alemany pels meus dos fills, sense preguntar-nos si vivíem a Alemanya.

D’ençà uns pocs anys, si portes vivint més de set anys a Alemanya i passés un examen de llengua però també d’història social i política d’Alemanya, pots adquirir la nacionalitat alemanya.  Però encara que la tinguis, els alemanys no t’acaben de considerar alemany i conscientment o insconscientment així ho manifesten.

Nosaltres fa 5 anys que vivim a Alemanya. Els meus fills van arribar quan encara no havien començat a parlar. El meu fill petit, durant el mundial de futbol, al Kindergarden les educadores van decidir pintar a les cares dels nens amb les banderes dels equips nacionals. Malgrat el meu fill té la nacionalitat alemanya i parla l’alemany tant bé com la resta (i molt millor que el català), li van pintar la bandera espanyola. No era pas l’únic, hi havia amb la bandera turca, russa i italiana, a part de l’alemanya que malgrat era la majoritaria no arribava al 50 per cert de la classe. Estic segur que les educadores ho havien fet amb tota la bona fe, per allò tan “guay” de la multiculturalitat, però el missatge era clar: el meu fill no era alemany,  per molt que visqui a Alemanya, parli l’alemany i tingui el passaport alemany.

Fa uns dies, xerrant amb la directora de l’escola d’idioma a on estic estudiant l’alemany, em va explicar un altre exemple. Ella és xilena però porta més de vint anys vivint a Alemanya, té nacionalitat alemanya i va estar casada amb un jutge alemany. Em va explicar que s’ha negat a donar cursos d’integració per les famílies immigrants subvencionats pel govern alemany, malgrat era un bon negoci, perquè quan va anar a la presentació, va veure que pressuposaven d’entrada que els fills d’aquestes famílies no estudiarien el batxiller al Gymnasium o institut,  per poder anar a la universitat. Tot el material del curs, era enfocat per convèncer als pares que els seus fills es preparessin per anar al Realschule, l’equivalent al FP i no pas a Hauptschule  o escola mitjana bàsica, a on els ensenyen alguns oficis artesanals i que hi van els que no serveixen per res. Per desgràcia és al Hauptschule on hi van la majoria dels fills dels immigrants, sobretot d’origen turc.  Dit d’una altra manera, si el teu fill és d’una família immigrant, oblidat de que pugi estudiar a la universitat. Quan ella va preguntar perquè era així, li van contestar que els fills dels immigrants mai sabrien mai prou alemany per poder anar al batxiller.

L’escola a Alemanya, abans dels 10 anys es fa la selecció dels escolars que aniran a estudiar batxiller o no. L’escola acaba al migdia i per la tarda no hi ha classes. Això fa que a casa, els escolars hagin de fer molts deures i necessiten l’ajuda dels pares. Normalment la mare és la que deixa la feina quan té fills o cerca una feina de mitjà jornada, per així poder recollir el fill a l’escola, donar-li el dinar i després fer els deures.

Els fills dels immigrants o dels treballadors de classe baixa, ho tenen més complicat. Molt cops el pare no guanya prou i la mare ha de treballar tot el dia. En aquest cas, hi ha uns casals de tarda, subvencionats pel municipi (però no es gratuït, surt a 220€ al mes) que es cuiden del fill fins a les 5 de la tarda. Allà li donen el dinar i teòricament ajuden a fer els deures. Però la realitat no és ben bé així, i normalment al vespre, els pares ha d’ajudar als fills a fer els deures. Però els pares immigrants no saben prou alemany per ajudar-lo i això fa que els seus fills no pugin seguir el mateix ritme que els altres. El govern alemany, en comptes de fer classes de reforç a l’escola per la tarda d’alemany i d’altres matèries als fills dels immigrats perquè pugin entrar a la Universitat, decideix que és millor ajudar als pares, amb cursos d’integració social als vespres, per aconseguir convèncer que enviïn els fills a estudiar un ofici o una especialització per ser obrers qualificats per les fàbriques. Unes fabriques, per cert, gestionades per llicenciats universitaris, és a dir, per fills d’alemanys.

L’ascensor social que a Catalunya i també en altres països com els Estats Units, ha estat bàsic per aconseguir la integració de la immigració, a Alemanya no acaba de funcionar. Però jo penso que no funcionarà mai bé, perquè el sistema educatiu no ho permet.

A les grans ciutats d’Alemanya a on hi ha milions de turcs, es troben que la tercera generació dels primers immigrats no s’ha integrat. Fins i tot ha sortit un nou dialecte alemany que només ho entenen els joves d’origen turcs. Molts d’aquests joves no treballen o tenen oficis precaris degut que només van anar a l’Hauptschule. Això està creant un caldo de cultiu de problemes socials. Hi ha moltes discussions al respecte als mitjans de comunicació i els polítics. Alguns diuen que el problema és el xoc entre cultures molt diferents i acusen l’Islam d’impedir a la integració . Però sense desmereixa els problemes derivats per la religió i les tradicions, jo penso que la clau està amb el sistema educatiu que impedeix que l’asensor social funcioni correctament.

9 comentaris

  • Sir William Temple

    14/12/2011 20:58

    “li van pintar la bandera espanyola” huahuahua!!! Quina humiliació!

  • Manel Bargalló

    14/12/2011 21:49

    Si, Herr Temple, va ser per mi un cop dur. Per sort, afegint dues barres més, tens la senyera

  • Joan Miralles Rossinyol

    15/12/2011 12:47

    Tens la senyera perquè Carles III es va inspirar per dissenyar-la amb la bandera mercant del país on havia regnat anteriorment, Nàpols, antic regne de la Corona d’Aragó.

    Aquests hispanofrancesos ens han espoliat la bandera!

  • Manel Bargalló

    15/12/2011 17:03

    Sabia més o menys la història que l’havien copiat de la nostra, però no amb aquest detall.
    Moltes gràcies

  • Ser pobre a Catalunya no és tant dolent com ser-ho al nord d’Europa – Ara.cat

    09/01/2012 17:02

    […] a la universitat no és tant fàcil pels pobres, malgrat és gratuït, tal com he explicat en aquest article. Però no tinc prou coneixement ni tampoc voldria fer una llista exhaustiva per comparar-la. La […]

  • Enric Balcells i Fabriani

    09/01/2012 21:47

    Bon article informatiu. La veritat és que sempre tendim a mirar-nos amb bons ulls aquells estats que es troben al nord d’Europa, i creiem que totes les actuacions són bones, però quan llegim articles com aquest ens quan ens adonem que nosaltres no funcionem tan malament com sembla, tot i que el camí encara és llarg, és clar.

  • Manel Bargalló

    09/01/2012 22:37

    Gràcies Enric pel comentari. Hi estic d’acord amb el que dius. A Alemanya hi ha coses molt bones que es poden copiar, però no tot i tampoc sense calibrar o adaptar-les a la nostra idiosincràsia o veure si ja ho tenim resolt més bé.

  • Cornellanenc

    14/01/2012 12:24

    Manel, sóc professor de Secundària, amb 23 anys d’experiència. I ací també passa això, però crec que la qüestió cultural i les espectatives que la família posa en l’ensenyament compten i molt. Ho dic perquè immigrants que usen llengües romàniques (espanyol i romanès) tenen actituds diferents (els sudamericans no es dediquen a estudiar; els romanesos, sí); i els que no les tenen també (xinès i àrab). Sempre hi ha excepcions, evidentment (sobretot alguna noia sudaamericana i magrebina), però en general el factor cultural i les expectatives marquen i molt. Això també ho podem dir entre catalanoparlants i hispanoparlants, ja que dins del nombre d’alumnes que NO faran Batxillerat, la gran majoria són d’origen espanyol. En canvi, els catalanoparlants se’n surten amb més èxit.

  • Manel Bargalló

    14/01/2012 18:51

    Moltes gràcies Cornellanenc per explicar-nos la teva experiència. Està clar que hi ha components socials i culturals que poden frenar l’ambició d’estudiar. L’ambient familiar és determinant.
    Però això no treu que l’administració hauria de fer esforços per trencar aquests condicionants i no donar-ho per impossible, com és el cas que he explicat i només conformar-se que acabin els estudis equivalents de FP.
    Molt curiós això que expliques dels fills dels immigrats espanyols i també sud-americans. Suposo que a part d’un tema cultural, hi ha un component de què fins ara, podrien viure molt bé, sense estudiar ja que la comunitat espanyola a Catalunya és molt gran i havia molta feina a la construcció. Però en canvi els altres, ho tenen més cru i veuen els estudis com una bona possibilitat de millora.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús