Ser pobre a Catalunya no és tant dolent com ser-ho al nord d’Europa

Abans de tot, m’agradaria deixar clar la meva solidaritat i respecte a les persones que pateixen la pobresa. Però després de passar les vacances de Nadal a Catalunya, a on he pogut copsar l’estat quasi depresiu que es viu degut a la crisi, m’agradaria fer unes reflexions positives vers com es viu la pobresa en un país mediterrani com Catalunya respecte a un país del nord d’Europa com és Alemanya.

 

Valorar si una persona és pobre o no, és sempre relatiu. Cal valorar-lo dins del context social i també de l’entorn a on viu. Una persona pobra a Europa, sobretot a la dels països més rics, potser seria considerada com a persona benestant en els països en vies de desenvolupament d’Àfrica o Àsia. I no parlo solament dels diners que pugi tenir sinó també pels recursos que pot accedir. En molts països en vies de desenvolupament la majoria de la població, sigui pobre o no, no tenen una qualitat assistencial i d’educació , comparable a la dels països desenvolupats.

En aquest sentit, els pobres de Catalunya gaudeixen d’uns serveis socials similars o fins i tot , en alguns aspectes millors que els pobres d’Alemanya. Per exemple a Alemanya, hi ha copagament sanitari i l’accés a la universitat no és tant fàcil pels pobres, malgrat és gratuït, tal com he explicat en aquest article. Però no tinc prou coneixement ni tampoc voldria fer una llista exhaustiva per comparar-la. La reflexió que volia fer amb aquest article, és que en conjunt un català pobre té una millor qualitat de vida que l’equivalent alemany.

A Alemanya no existeix un arrelament familiar tant fort com hi ha Catalunya. Aquest arrelament familiar permet que hi hagi una solidaritat entre els seus membres per ajudar a qui es queda sense feina o fins i tot es queda sense sostre. A Alemanya, no sé si degut a les guerres mundials o a l’estructura federal, les institucions, les universitats i els organismes estatals estan repartits per tot el país i junt que la industria també està molt repartida, fa que la majoria dels alemanys viuen en altres ciutats o pobles d’on es van criar. En el meu departament, que cal matisar és d’una multinacional, només 2 persones de la vintena que som, són de la ciutat, la resta venen d’altres llocs d’alemanya o de l’estranger i no tenim cap familiar a prop.

Aquesta manca d’arrelament familiar fa que els pobres alemanys depenguin 100% de l’ajuda estatal . Els pobres catalans potser reben menys ajudes estatals, però aquesta manca de recursos econòmics ho supleixen gràcies a la solidaritat familiar. Com he dit abans, la qualitat  dels serveis bàsics assistencials, com la sanitat i l’educació són gratuïts i igual o millor que els alemanys. Però a més, la bonança del temps, la llum del Sol, el blau del mar i sobretot el caliu de la gent, fa que la qualitat de la vida,  amb diners o sense, sigui molt bona. Us imagineu que dur ha de ser, ser pobre en un lloc a on no tens ningú per compartir les penes i que durant molts mesos no veus el Sol mentre tot és fred i gris?

A vegades em pregunto, si per això els europeus del nord són més rics que els meridionals.  A part de voler cobrir amb escreix les necessitats bàsiques, com a mínim volen guanyar suficient diners per poder anar de vacances a Catalunya.

Com sempre, deixeu-m’hi que acabi parlant a favor de la independència. Us imagineu ser rics com els europeus del nord i viure en un país del mediterrani? No és cap utopia: Això és possible amb l’Estat català.

 

Endavant les atxes!! 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús