És bo emigrar? (1er Part)

Avui al diari Ara hi ha un bon reportatge amb el nom “Catalunya perd capital humà” a on  surten varis casos de persones que han decidit emigrar i del que això significa tant per la fuga de talents com també de cotitzacions per la Seguretat Social que garanteixin les pensions.

La pregunta és bo emigrar? té varies respostes segons si parlem per Catalunya o si ho fem personalment. En el meu cas, que he emigrat a Alemanya, diguem de manera més o menys forçosa per motius de feina, hi ha dos punts de vista: el laboral i el privat. Començaré parlant de l’aspecte laboral i en un altre article, parlaré del privat. Després en un darrer, del que penso que significa per Catalunya que els catalans emigrin.

Personalment emigrar, ha estat, millor dit, és una experiència enriquidora però dura. Enriquidora perquè veus com treballen els alemanys i entens una mica millor perquè aquest país és una potencia mundial. He vist confirmat que el que importa no és treballar molt, sinó la productivitat del que fas. Els catalans en conjunt estem a nivell individual tant ben preparats o fins i tot, millor en alguns aspectes, que els alemanys.

Però he vist que sense unes bones inversions, no parlo de només en infraestructures, sinó en una organització empresarial que sigui eficaç alhora de vendre el que fa per a tot el món, és impossible reeixir en una bona productivitat. Els costs de fabricació, és a dir bàsicament salaris, i matèria prima, repercuteixen amb el preu final. Els alemanys van decidir ser competitius sense baixar el nivell de vida dels seus treballadors. Com que el cost de la matèria prima, poc marge hi ha per reduir, van apostar per optimitzar els processos i repartir el cost salarial en el nombre de productes que es fabrica. Com més productes ets capaç de vendre amb el mateix personal, el cost salarial baixa. Amb aquesta estratègia pots mantenir els salaris i ser més barat que altres empreses que han baixat els costos salarials. Per això els alemanys han apostat fortament en l’exportació. En el moment que els seus productes no només es venen per 80 milions d’alemanys sinó per 500 milions d’europeus primer i després, per a els milers de milions de la resta del món, Alemanya han pogut mantenir els salaris alts i donar feina pràcticament a tots els seus ciutadans.

També he comprovat que els reptes de la globalització només es poden vèncer si darrera hi ha una bona estructura organitzativa a on l’estalvi és una virtut, complir amb la teva feina, és el mínim que hom es pot demanar i sobretot, tenir la valentia d’invertir amb el que faci falta per poder exportar el producte per a tot el món, és imprescindible. Per mi, això darrer, és la principal mancança que he vist a Catalunya. Sigui per la manca de suport d’un estat o per la manca d’autoestima que tenim, pocs empresaris catalans, han apostat en crear multinacionals. Molts quan arriba el moment de fer el pas, prefereixen vendre’s l’empresa a una multinacional estrangera i viure de rendes. Estic  convençut que amb una Catalunya independent, aquesta mentalitat canviaria.

Pel que fa a la meva carrera laboral, l’experiència ha estat més dificultosa del que em pensava. Principalment perquè he emigrat als 45 anys i sense tenir un coneixement del idioma. Però no em puc queixar gaire. Vaig venir amb una feina assegurada gràcies a la meva experiència anterior a Catalunya i que al principi, amb el meu nivell d’anglès no tenia cap problema per dur-la a terme. Però després de cinc anys d’haver arribat a Alemanya,  la manca prèvia de coneixement de l’alemany, m’ha frenat la meva carrera professional dins de l’empresa.  Quan treballes en una multinacional alemanya no parlar l’alemany és un handicap. Però és normal, les multinacionals més aviat són empreses d’un país que tenen sucursals per a tot el món. Per molt que diguin que l’anglès és la llengua oficial de l’empresa, la realitat és que sinó parles alemany molt bé, mai et podràs vendre millor que un natiu per un bon lloc de treball. I no els hi faig cap retret,  a una empresa catalana, també hauria de passar el mateix amb el català, oi?

Per això, els factors més importants que s’han de tenir en compte quan hom decideix emigrar a un altre país per millora la teva situació laboral, són el coneixement de la llengua i l’edat. Com més gran ets, el idioma esdevé un factor més determinant. En aquest sentit no recomano emigrar per feina si tens la meva edat i menys sinó domines la llengua.

En el proper article, explicaré la sensació d’inseguretat i indefensió que els immigrants tenen respecte els natius davant dels reptes del dia a dia.

2 comentaris

  • És bo emigrar? (2a part) – Ara.cat

    28/01/2012 13:03

    [...] Les peripecies d'un immigrat que no s'integra « És bo emigrar? (1er Part) [...]

  • És bo emigrar (3a. Part) – Ara.cat

    03/02/2012 12:27

    [...] és la tercera part dels articles referits a les avantatges i desavantatges d’emigrar. A la primera part vaig referir-me a l’aspecte professional i a la segona part, a l’aspecte personal. En [...]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús