És bo emigrar? (2a part)

En la primera part vaig explicar a nivell professional el que significa per mi haver emigrat, en el meu cas, a Alemanya. En aquesta segona part explicaré el que implica a nivell personal en la vida quotidiana.

No és el mateix emigrar de jove que de gran. Com més gran ets, malgrat tens més coneixements i seguretat del que significa la vida que una persona jove, tens menys capacitat d’adaptació, aprenentatge i d’oblit. Recordo que a la universitat vaig anar a classe d’Ecologia del Dr. Margalef i un dia va fer una analogia entre la vida dels ecosistemes i de les persones.  Va dir, que com més vell era l’ecosistema més tancat s’havia tornat, fent-lo més impune a l’exterior, però això a la vegada el feia més vulnerable als canvis ràpids i importants. El Dr. Margalef deia que les persones també els hi passava el mateix.

Quan una persona decideix emigrar a un altre país, representa un canvi important i ràpid a la vida que portava fins aquell moment. Jo amb els meus 45 anys complerts, deixo dos fills grans a Catalunya i amb la dona i dos fills petits ens anem a Alemanya a començar una nova vida. La meva dona para l’alemany quasi bilingüe i havia viscut duran 15 anys abans de venir amb mi a Catalunya. També jo havia aconseguit una bona feina abans d’anar-hi. Però malgrat això, per mi realment va ser un canvi molt sobtat i important de la meva vida.

Quan arribes en un altre país, una de les coses més importants és l’aprenentatge de l’idioma i com funciona les regles de la societat. La llengua és molt important, sense un bon coneixement d’ella, estàs “venut”. Però també ho és el coneixement de les regles i tradicions. No és tracta en saber prou per poder anar a un Restaurant o fins i tot, poder llogar una casa per viure. És tracta de poder, per exemple d’anar als bancs per obrir un compte corrent amb les millors avantatges o a un concessionari de cotxes a comprar un cotxe o al proveïdor d’Internet per rescindir el contracte o alhora de fer la declaració de la renda, saber si et tornen més o menys diners…

No he nombrat aquests exemples perquè si. El concessionari del cotxe que vaig comprar el meu, han resultat ser uns estafadors. Em van dir que el cotxe vell no valia per res i que anava directament al desguàs i quan vaig demanar-los la baixa del cotxe per donar-ho de baixa a Catalunya, vaig descobrir que l’havien venut a Polònia.  No els vaig denunciar, perquè com a immigrant estic totalment insegur com funciona la llei i també volia el paper de la baixa. Estic segur que els dels concessionaris es van aprofitar de què jo era immigrat per fer l’estafa. Una vegada vaig tenir el paper de la baixa, els vaig dir de tot, amb la dona fen de traductora i mai més m’han vist el pel.

El desembre passat vaig tenir un problema relacionat amb la justícia per culpa de compartir una pel·lícula per internet, tal com he explicat en aquest article. Mai m’havia sentit tan indefens. A part del que un pot sentir a Catalunya quan té que gestionar aquests tipus d’afers, l’immigrant a més, no entén res de la demanda i no té n’idea de les lleis que imperen ni com funciona la justícia al país d’acollida.  Per exemple, en el cas que em va succeir a mi, jo a Catalunya hauria presentat defensa i no hauria pas pagat mai. A aquí, encara vaig alegrar-me d’haver poder resoldre-ho, de moment, pagant uns 1.000€.

En aquest sentit, emigrar és dur. Tota la teva experiència i coneixements que havies adquirit, que et permetia afrontar el dia a dia amb seguretat, ara han desapareguts.  Ara estic a punt de complir 51 anys, però visc amb la inseguretat que tenia fa 30 anys, quan el Dr. Margalef va explicar l’analogia de la vida dels ecosistemes i de les persones. Llàstima que no tingui l’esperit d’aventura i curiositat que tenia als 21 anys. Això junt amb aquell punt d’inconsciència que et dóna la manca d’experiència, és imprescindible per afrontar amb optimisme els reptes del futur.

No voldria deixar en aquest escrit una sensació d’amargura. No m’amago que la tinc. De fet podria explicar la sensació d’impotència quan no pots ajudar als teus fills amb els deures, perquè no entens ben bé el que li demanen i estàs insegur si s’escriu així o aixà..etc o no t’atreveixes a dir la teva en les reunions de pares o a l’entrenament de futbol o a la classe de dansa…

Però per l’altra banda, l’experiència vital que representa aprendre a viure en un altre país, enriqueix el teu intel·lecte. També penso que ajuda a què no t’adormis i hagis de mantenir aquell estrès mínim, que els científics diuen que és bo per mantenir la salut mental i també del cos.

1 comentari

  • És bo emigrar (3a. Part) – Ara.cat

    03/02/2012 12:28

    […] Les peripecies d'un immigrat que no s'integra « És bo emigrar? (2a part) […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús