Catalunya defensant….fins que no quedi res per defensar?

Avui al diari Ara , a la secció Premium o al paper, hi ha un article de Xavier Bosch amb el títol “Catalunya defensant….”. Explica que potser s’hauria de canviar de l’himne dels Segadors l’estrofa que diu “Catalunya triomfant” per “Catalunya defensant“.

Sempre Catalunya s’ha de defensa de tot, fins i tot toca defensar-nos del que ja teníem concedit. De les inversions aprovades en infraestructures que mai es fan, de la gestió del Prat, de què l’Espoli sigui inferior, de la immersió lingüística….

Després Xavier Bosch posa l’exemple del Barça respecte a l’actuació arbitral i la designació de l’estadi a on es jugarà la final de la copa del rei. Acaba reflexionant sobre la solució a aquesta situació. Una solució que pot anar per la que dóna Guardiola “d’arribar a jugar encara millor per no dependre dels àrbitres ni de l’atzar. Un repte per a l’excel·lència I així ho vam fer contra l’Sporting, ja que en cap moment va semblar que juguéssim amb un jugador menys durant tota la segona part”. O una altre solució ” menys vistosa, més institucional, per la via de la diplomàcia, que és mirar que les estructures del futbol funcionin d’acord amb criteris més adequats al sentit comú i al segle XXI. El Barça ha optat per aquesta via. Educadament, planificadament i amb discreció”. En Xavier Bosch defensa aquesta via en comptes la d’entrar a sac o com ell diu “el Barça sortís a defensar-se a mossegades”, perquè no és el nostre estil.

A mi tot això em fa pensar amb l’històrica del poble jueu. Si mirem la seva història de la diàspora, el poble jueu en molts llocs i durant molt de temps, ha estat malvist o perseguit. Tant la seva religió, llengua i cultura, com també físicament pel fet de ser-ho.

Això ha provocat que els jueus s’han hagut d’espavilar més que la resta. Tal com diu el Guardiola pel Barça, els jueus s’han hagut d’esforçar per ser els millors i dependre del mínim dels condicionants que la societat els imposava. Jo penso que per això han sortit molts genis jueus en les arts, ciència i negoci. El fet d’aplicar-se molt per poder arribar a l’excel·lència, ha provocat aquesta proliferació de talent i d’èxit. També igual com intenta fer la junta del Barça segons explica en Xavier Bosch, els jueus han mirat d’actuar sibilinament dins dels mecanismes de poder d’on vivien i d’una manera discreta, poder defensar-se o canviar l’ambient hostil en que es trobaven vivint.

Però això no ha impedit que estiguessin a punt d’extingir-se com a poble i també físicament. Salvant la distància i que em perdonin els jueus per la comparació que vaig a fer, jo penso que els catalans ens semblem una mica a ells. Tenim la sort que hem conservat la terra, però al resta és més o menys el mateix. A Espanya hi ha una catalanofòbia que a vegades sembla la que a Alemanya hi havia els dies quan el nazisme va pujar al poder.

Els catalans tenim també genis en les arts, tenim bons científics, tenim bons empresaris i no som pas dolents amb el negoci, però tot això no ha impedit que com a poble estiguem amenaçats a desaparèixer. Per sort, en ple segle XXI és impossible que l’equivalent al nazisme alemany, és a dir, el feixisme franquista, torni a aparèixer per impunement aplicar el genocidi cultural amb l’ús de la força repressora d’una dictadura. Però avui en dia, Espanya utilitza altres mecanismes més subtils: La justícia espanyola. Amb l’excusa d’unes lleis que els Espanyols les fan i desfan al seu gust, poden continuar la seva política de genocidi contra el poble català impunement perquè teòricament som una democràcia. Però això no vol dir res. Els jueus també eren més o menys perseguits en alguns països teòricament democràtics abans de la segona guerra mundial.

Els catalans hem de tenir clar, igual que van fer els jueus, que si no tenim un Estat no tenim garantit la nostra supervivència, malgrat la nostra excel·lència en molts aspectes.

I per aconseguir un Estat, potser caldrà igual que els jueus, embrutar-nos si cal les mans i fer el que faci falta utilitzant totes els recursos disponibles.

Endavant les atxes!!

 

Nota: Jo no podré venir a l’Assemblea Nacional Catalana al Sant Jordi, però des d’aquí vull donar tot el meu suport i desitjo que sigui tot un èxit.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús