President no defallirem! Espero que els seus tampoc i així ho aconseguirem!

Avui he escoltat el discurs íntegre de President Pujol a ESADE que Vilaweb ha tingut la gran idea de penjar-ho. La veritat és que m’he he emocionat de veritat i per això estic escrivint aquest petit article.

Només vaig votar un cop a CiU i al President Pujol. Va ser el 1984 quan va sortir l’afer Banca Catalana. Ho vaig fer perquè malgrat jo era més d’ERC, per mi estava clar que els socialistes espanyols el volien destruir pel fet de què era massa catalanista i era una nosa per imposar el seu model jacobí centralista d’Espanya.

Quan el 1987 després del fracàs de la operació reformista liderada pel Roca-Junyent a les eleccions espanyoles, ja no vaig tenir cap dubte que Catalunya només li valia la independència. Per això vaig decidir involucrar-me amb ERC, que en aquell temps s’havia rejovenit i apostava sense cap mena d’ambigüitat per la independència. El 1991 hi vaig entrar com a militant a Malgrat de Mar.

Durant la meva militància activa a ERC, vaig arribar a ser president de la Secció Local i representant de l’Alt Maresme a la comarcal del Maresme. Sempre vaig tenir clar, malgrat alguns companys no ho entenien, que CiU no era el nostre enemic. Potser si l’adversari i en molts pobles, l’adversari a batre, però l’enemic de veritat era el PSC-PSOE i el PP. Escoltant al President Pujol en aquest discurs em confirma plenament que tenia tota la raó.

Sempre podrem fer-hi retrets al President que com a líder, per exemple hauria d’haver arribat molt abans a aquesta conclusió que ell acaba d’arribar. El que ha succeït amb la sentència del TC era previsible perquè la història i la psicologia de les nacions, sempre ens ha dit, que quan una nació ha conquerit una altra per la força, mai s’ha aconseguit que la perdedora gaudeixi d’un tracte d’igualtat. La nació perdedora sempre ha acabat o bé amb la seva eliminació passant pel període de residualització que el President Pujol ara explica en els seus discursos o bé acaba aconseguint la independència.

Però com diu el Pep Guardiola, si som capaços de deixar enrere els retrets i ens posem tots a treballar de valent , som invencibles. Per la part que em pertoca, m’agrada l’actitud de l’actual ERC liderada per Oriol Junqueras. Malgrat que ha de fer el seu paper dins del joc de partits, sempre mostra una actitud positiva i conciliadora amb CiU respecte a temes nacionals. Per la part de CiU, entenc que té els seus problemes greus de gestionar una Generalitat espoliada per tot arreu i sense ingressos per la crisi. Però escoltant el fundador i fins ara President d’aquest partit quan diu el que ha dit a la conferència d’ESADE, que cal tenir en compte que és una de les escoles de negocis més prestigioses del món i que ha format la majoria dels quandres dirigents de les empreses catalanes, no em puc imaginar que realment CIU no té un pla per anar cap a la independència.

Que aquest pla potser no és el més adient, o és massa lent o simplement de moment no es veu enlloc. Puc estar-hi més o menys d’acord amb aquest retret. Però ostres, no crec que el President Pujol estigui fent tot aquests discursos, fins i tot a la televisió, si realment no està pensant que la cosa va en serio. No té cap mena de sentit, que el President Pujol es cremi per res.

M’he emocionat quan ha explicat que el 1950 va defallir i va abandonar la lluita per un temps. M’he sentit interpel·lat quan ha demanat a tothom que ara no toca defallir perquè el 2014 serà quelcom és una simple data. Ara més que mai, estem a punt de renéixer després de 300 anys d’haver-nos volgut eliminar o finalment signarem la nostra defunció.

Per això vull contestar-li des d’aquí: President, no es preocupi, jo no penso defallir, però espero que els seus tampoc i així segur que ho aconseguirem!!

Endavant les atxes!!

Nota: Espero que demà tots els que podeu, aneu al Palau Sant Jordi a l’Assemblea Nacional Catalana. Jo per desgràcia no puc perquè estic a Alemanya.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús