Quan cal trencar amb la legalitat?

Davant dels darrers esdeveniments que s’estan produint a Catalunya com la campanya #novullpagar o els empresaris per la insubmissió fiscal provoquen una situació molt compromesa pel govern actual de CiU. Però no només en el sentit que alguns apunten de col·laboracionisme entre CiU i els poders fàctics econòmics de Catalunya. Sense menysprear-los, per mi el que molesta o neguiteja més a Convergència, és el fet de trencar la legalitat amb qui té el poder pel mànec: Espanya

Vet a aquí el nerviosisme que és desprèn amb les declaracions del portaveu del govern Quico Homs de què compren els conductors que no volen pagar els peatges pel desgravi comparatiu amb la resta de conductors d’Espanya i a continuació anuncia que els multaran amb 100€ basant-se per més inri, amb una llei franquista.

Els dirigents de CiU es troben en una situació molt difícil per a ells. Com a partit defensor dels valors tradicionals de la serietat, ordre i sobretot de la legalitat, saben que un dia o altre, hauran de trencar-la. Perquè ningú ja dubta que la supervivència de Catalunya tal com un partit nacionalista la pot concebre, només serà possible si aconsegueix la independència i això implicarà necessàriament trencar la legalitat d’Espanya.

La qüestió és quan i com? Serà ara, gràcies al #novullpagar? Si milers de conductors catalans es neguen a pagar els peatges, els concessionaris de les autopistes i els bancs que hi ha al darrera, com actuaran? Que faran els dirigents de CiU per mirar d’arreglar-lo?

Darrerament he defensat que el President Mas té un pla per aconseguir fer un pas qualificativament més sobiranista a favor de Catalunya. És el que ell ha anomenat Transició Nacional. Aquesta transició té un calendari més o menys fixat.

Tot fa pensar, que primer es vol aconseguir un gran suport per demanar el pacte fiscal. Aquest suport, entre un 70 o 80%, és vol aconseguir per mitjà de dos mecanismes: Les retallades i la denuncia de l’espoli fiscal.

Les retallades són imprescindibles per donar credibilitat a la denuncia de l’espoli fiscal. Sense elles l’espoli fiscal només eren paraules que podies creure’t o no. Ara en canvi, milers de funcionaris o treballadors que viuen del diner públic ho pateixen personalment. Cap d’ells es podrà negar a demanar que els recursos dels Catalans serveixin per pagar-lis les seves nómines i no pas les dels altres funcionaris d’Espanya.

Amb el suport popular pel pacte fiscal, CiU tenia l’excusa perfecte per encetar el procés per augmentar la sobirania almenys fiscal de Catalunya. Un procés que pensen que no caldria trencar la legalitat amb Espanya. Alguns dels dirigents i sobretot, prop del 40% dels votants de CiU, tenen molta por a trencar amb Espanya. Per això des de CiU mai acaben de definir si volen realment la independència o es conformen amb aconseguir una mica més de sobirania fiscal. Si fos possible tenir un concert econòmic semblant al d’Euskadi, o fins i tot menys, mentre es poguessin continuar fent política autonomista sense patir retallades, la majoria dels dirigents de CiU com també molts dels seus votants ja ho donarien per bo.

La por de trencar la legalitat i sobretot trencar amb Espanya, és quelcom irracional per un observador forà, però no per un que conegui la història de l’opressió colonialista espanyola a Catalunya. Deixant de banda els negocis dels anomenats club del Pont Aeri, el motiu principal és la por a enfrontar-se amb qui t’ha torturat, ningunejat i oprimit durant la major part de la seva vida.

Però jo sóc dels que crec, que malgrat els espanyols són persones intel·ligents, perden l’oremus quan es tracta de pactar o negociar quelcom que és el moll de l’os d’Espanya. Pels espanyols, l’esperit i la raó d’existència d’Espanya és la metròpoli de Madrid. Espanya és Madrid i Madrid necessita cada vegada més, tots els recursos del que ells anomenen “provincias”. No serà possible de cap manera que els espanyols acceptin canviar-ho i menys en aquestes circumstàncies de crisi econòmica. La Transició Nacional només pot tenir un final possible: La independència de Catalunya.

Con va dir John Lenon: La vida és el que succeeix mentre fem els nostres plans i en aquest sentit ja sigui, perquè el govern d’Espanya vol intervenir l’autonomia de Catalunya o per culpa de la campanya del  #novullpagar o la insubmissió fiscal, al final el President Mas potser haurà d’avançar el moment de trencar la legalitat encara que hagués estimat fer-ho més tard (o potser mai).

Però ho haurà de fer aviat.

Endavant les atxes!!

1 comentari

  • El guió per aconseguir la independència s’està complint – Ara.cat

    10/05/2012 13:03

    […] poc vaig escriure l’article Quan cal trencar amb la legalitat?. A on deia que el President Mas potser hauria d’avançar els plans que tenia, sigui per […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús