El guió per aconseguir la independència s’està complint

Avui al matí quan he llegit el que ha dit la Camacho sobre l’amenaça de no pagar les pensions, he pensat de fer un article al respecte. Però en fer un cop d’ull a la premsa, he vist que Salvador Cot de Nació Digital ha escrit més o menys el que volia escriure a la seva editorial.

No sabeu l’alegria que tinc que estem en aquesta fase del procés de la independència. Cap el 2007 vaig escriure una guia pel projecte per aconseguir guanyar un referèndum d’independència. Aquesta guia esta basada en una metodològia de gestió de projectes que  es fa servir per realitzar projectes complexos en la industria farmacèutica. Però no vull parlar d’això sinó de que quan vaig explicar alguns exemples de tasques a realitzar per contrarestar els riscs que sortirien en el projecte, hi sortia l’amenaça de les pensions i de l’impediment de continuar dins de la Unió Europea  si Catalunya esdevé  un Estat.

Ara només falta que ho digui més clarament el govern espanyol i no pas els sicaris que tenen a Catalunya. Llavors malgrat que alguns pensionistes catalans, potser molts s’acolloniran, davant dels ulls de la resta dels ciutadans com també del món, s’arribarà  a la mateixa conclusió que diu el Salvador Cot: Espanya considera els pensionistes catalans com una arma política (o de guerra). Un fet escandalós que demostra o bé la manca d’escrúpols per atacar a les persones més indefenses o bé que no considera els pensionistes catalans ciutadans espanyols, és a dir, que ens declaren ells mateixos la independència a ulls del món.

A l’Ara.cat a l’edició de pagament hi ha un article  que  parla de si el Mas pot arribar anar a la presó pel fet de decidir  per una hisenda catalana. No tinc n’idea si el Mas estarà disposat a anar-hi o si els espanyols ho faran, però cal de totes totes  que si CiU fa el pas , que tots els catalans independentistes li fem costat malgrat la zitzània que certs submarins  escamparan, el rancor que alguns hi tenen per les batalles perdudes, l’escepticisme més que justificat per tants coitus interruptus i la malfiança per les renuncies constants que ha caracteritzat a CiU. Però malgrat això, no podem repetir un altre 6 d’Octubre del 34.

Sembla com si el guió s’està  duent a terme per aconseguir que el 2014 sigui l’any clau, s’està complint.

Fa poc vaig escriure l’article Quan cal trencar amb la legalitat?. A on deia que el President Mas potser hauria d’avançar els plans que tenia, sigui per arribar a un mínim pacte fiscal o realment per anar cap a la independència. No m’importa. El que m’importa és que es faci quelcom perquè la situació és molt greu. Però també atenent la idiosincràsia dels espanyols, estic convençut que en el moment que es faci un pas ferm per aconseguir la hisenda pròpia, en les circumstancies actuals implicarà que s’haurà de trencar la legalitat vigent. Quan és faci això, els mateixos espanyols ens obligaran a anar fins al final, encara que alguns de CiU no ho vulguin. El final serà o bé la Independència de Catalunya o desaparèixer com a poble. Només dependrà de nosaltres, ja que els mateixos espanyols ja ens ha dit per activa o per pasiva que no podrem continuar com fins ara.

Endavant les atxes!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús