Una esbroncada en alemany

Avui al matí he viscut una desagradable situació, però que m’ha fet pensar molt. Just sortint de casa hi ha una avinguda de dos carrils per cada costat amb mitjana. Hi ha dos semàfors per vianants i bicicletes per creuar-lo, separats per la mitjana. El primer es posa en verd segons abans que l’altre i també del semàfor dels cotxes que volen torçar cap a la dreta, just pel pas de vianant. Però aquest primer semàfor de vianants només dura en verd uns cinc o sis segons i per donar temps a creuar-ho,  hi ha una senyal groga intermitent d’avis als cotxes que volen torçar. Suposo que hi és per tal que els cotxes que volen girar,  vagin en compte amb els vianants encara que estigui en verd el seu semàfor.

Avui al matí hem anat el meu fill de 8 anys i jo amb bicicleta a l’escola. Veien el semàfor estava en verd he accelerat amb el meu fill al costat per creuar-lo. Però just uns metres abans, ha canviat a vermell. He dubtat un segon, i sense donar-me ja estava creuant el carrer amb el meu fill a un metre darrera meu amb el semàfor en vermell.

Hi havia un cotxe que havia començat a fer la maniobra per torçar i ha hagut de frenar. Teòricament no hi havia perill perquè el senyal intermitent en groc de perill de pas de vianants estava encès i els cotxes van poc a poc o esperen que passi el darrer vianant. Tot i així, l’esbroncada que he rebut per part del conductor del cotxe ha estat molt forta.

Ha  tocat el clàxon, ha obert la finestra i ha estat almenys 15 segons dient-me de tot amb una veu tant forta que se sentia per tot el carrer.  El meu primer instint ha estat aturar-me i replicar-li que no hi havia per tant, que el senyal d’avis de pas de vianant estava en marxa, però de seguida he pensat que tenia raó. He pensat en el mal exemple que he donat al meu fill. Per això he continuat fins un altre carrer a on no hi havia ningú i llavors li he dit al meu fill que el conductor del cotxe tenia raó en fer-me l’esbroncada. Li he explicat que havia d’haver-me aturat al semàfor perquè estava vermell i que hauríem pogut tenir un accident. Li he explicat que a vegades els pares també ens equivoquem, però que sempre s’ha de reconèixer quan un erra per poder després no tornar-ho a repetir. Li he reiterat que mai més hem de passar un semàfor en vermell.

L’esbronc del conductor m’ha condicionat el matí. Encara tinc la seva greu veu amb insults i retrets en alemany al cap. Però encara més m’ha condicionat la greu errada i el mal exemple que he donat el meu fill. Em fa mal pensar-hi.

Per acabar, com sempre m’agrada trobar una relació interessant amb les meves vivències de català a Alemanya, he pensat amb les esbroncades dels alemanys. És molt freqüent que els alemanys facin esbroncades per qualsevol cosa que vegin malament. No perdonen ni una i són molt exigents amb el compliment de la norma. Ho fa tothom, homes i dones, joves o vells. És un deure que tot alemany ha de complir.  Quan algú fa quelcom malament sempre hi ha algú dient en veu alta “HALO!!, HAAALOO!!” i amb la duresa que té  la llengua alemanya et fot l’esbroncada. Ho fan les mares als seus petits fills a  la més mínima. Ho fa qualsevol vianant o conductor a qui infringeix la norma.  Ho fa el vell a un jove que no es comporta correctament pel carrer.

I us juro que malgrat només he rebut tres esbroncades en els sis anys que hi porto vivint, les tinc totes ben gravades al cap. No m’estranya que l’idioma per ensinistrar els gossos sigui l’alemany. Malgrat s’ha escrit magnifiques poesies i literatura en aquesta llengua, és sense dubte la  llengua que amb més contundència hom pot fer una esbroncada i això que no tenen tants insults com nosaltres, els catalans.

Com més temps porto vivint a Alemanya, més estic convençut que la qualitat de vida que gaudeixen els alemanys s’ho guanyen cada dia no només amb el treball diari si no també amb l’exigència que tots tenen per complir i sobretot fer complir les normes.

Ara bé, m’agradaria pensar que potser hi ha un terme mig, però no sé pas si és que m’estic fent vell, cada dia penso que no existeix aquest terme mig i que els catalans si volem tenir una qualitat de vida com la dels alemanys, a part de treballar molt, cosa que ja ho fem prou bé, caldrà posar-nos seriosos en ser complidors en tot. Realment no ho som tant com ens agrada dir que ho som. Almenys comparant amb els alemanys.

8 comentaris

  • Xavier Pinell

    21/05/2012 15:57

    Amb tant incompetent que hi ha per tot arreu me quedat afònic i sense munició

  • Manel Bargalló

    21/05/2012 16:17

    Xavier, la qüestió és que si la majoria silenciosa ho deixés de ser-ho i fes esbroncades a qui no compleix la norma, llavors no caldria que ho fessis tan i per tant tampoc afònic. El fet de no sentir una esbroncada fa que et tornis molt curós i això també fa que tot funcioni més bé. Però cal dir, que també tens una sensació d’estar sempre vigilat pels altres i no tens la sensació de llibertat que tens per Catalunya.

  • Marta Fonollosa

    21/05/2012 21:36

    Jo crec que els alemanys estan ben educats i que per això compleixen les normes. En canvi, si es veuen contínuament esbroncades pel carrer és perquè tenen una actitud molt negativa envers els que no coneixen.

    Respectar les normes que veiem lògiques ens pot fer millors i més feliços; fer el paper de policies i de vigilants de les normes no crec que ens faci cap bé ni com a societat, ni com a persones.

  • Manel Bargalló

    22/05/2012 13:18

    Marta, ben educats implica que en un moment de la seva educació han hagut de rebre esbroncades. Al carrer no hi ha esbroncades generalitzades perquè la majoria sap que si fa quelcom malament en rebrà una i per això no n’hi ha. També a vegades si fas quelcom malament al teu barri, es molt possible que un veí et denuncií a la policia. La ciutadania vetlla pel compliment de les normes. Jo crec que això es inherent en la tradició col·lectiva del poble alemany (i dels Suís encara més). Suposo que per qüestions històriques i de les condicions climàtiques, cal que entre tots els membres del poble han de vetllar que es fan les coses bé sinó al final tot ho pagaran, inclosos el que compleixen les normes.

  • Daniel Roig

    25/05/2012 10:19

    Bon article. A Catalunya en el passat això ja hi era. La societat educava a partir d’unes normes cíviques bàsiques de convivència i l’esbroncada es rebia amb vergonya i humilitat. El problema es el canvi d’actitud de la població, que gràcies a una educació laxa a casa i a l’escola, a fet creure a tothom que ningú te dret a corretgir a ningú. Aquí, una bronca d’aquest calibre en el millor dels casos acaba amb una batalla d’insults i gestos obcens…

  • Manel Bargalló

    11/06/2012 13:26

    Molt cert el que dius Daniel, però també penso que els que creiem que no es pot callar davant de certes actituds in-cíviques, hauriem d’atrevir-nos a rebre alguna batalla d’insults i gestos obscens. Si som molts el que ho fem, pot a poc es podrà recuperar el civisme perdut. Ara bé, caldrà també que l’administració civil ajudi

  • Ana Garcia

    12/07/2012 1:13

    Jo vaig viure cinc anys a Alemanya. Ja fa temps d’això, però recordo que sí, que les normes estaven per complir-les. Aquest és el país de “tot val” i els que ens ho mirem i ens n’indignem ho fem entre amics però no té més trascendència. A veure si mica en mica aconseguim que s’alci una veu única, clara i inequívoca davant de tant mamoneig.
    Si no recordo malament, la mentalitat dels alemanys és de cuidar el país perquè si al país li va bé, a un també li va bé. A casa nostra és la llei de “tonto l’últim”, i així ens va.

  • Manel Bargalló

    12/07/2012 9:08

    Hola Ana,
    Estic d’acord amb la teva observació. A Catalunya , ja sigui per tants anys d’opressió i que no ha permet que els catalans sentin que el país és nostre i no pas del rei o del dictador de torn, realment no hi ha aquest sentiment que tu dius. Gràcies pel comentari

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús