Arxiu del mes: juny 2012

L’esquizofrènia del partit socialista català (PSC)

dijous, 28/06/2012

Segons la definició en la viquipèdia: “L’esquizofrènia (del grec, “schizo”: divisió i “phrenos”: ment) és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta i establir propositivitat vital adequada.”

Una de les dades de la darrera enquesta del CEO que ha passat desapercebuda i que m’agradaria remarcar és el comportament esquizofrènic del votant del PSC.

A la pregunta 39, pagina 36, quan es pregunta ” si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?” tenim aquest resultat:

Es a dir, que la majoria del votat del PSC, un 41,5% hi votaria en contra mentre que el 29,1% hi votaria a favor.

A la pregunta 40, a la pàgina 38 que diu: “Si Catalunya fos un país independent, el nivell de vida dels catalans segons vostè com seria?” i ho mirem segons els votants dels partits tenim:

És a dir, la majoria del votat del PSC, un 38,4% creu que amb una Catalunya independent es viuria millor,  i en canvi només 12,8% creu que pitjor.

Llavors la pregunta és: Si els votants del PSC majoritàriament (38,4%) creuen que es viuria millor amb una Catalunya independent com és  que votarien majoritàriament en contra (41,5%)?

Els votants d’esquerra i més concretament els socialistes catalans sempre han fet bandera que estan en contra d’utilització d’arguments nacionalistes o identitàris en la política. Sempre han preconitzat que miren pel benestar i la millora de la vida del ciutadà. En canvi segons aquesta enquesta els votants socialistes actuen en contra aquesta lògica que han defensat i segueix defensant el socialisme. Potser per això els seus dirigents sembla moltes vegades que han perdut el judici i estiguin esquizofrènics. Si segueixen així, no m’estranyaria que l’esquizofrènia els acabi fent veure al·lucinacions.

Nota: Els votants del PP i C’s actuen lògicament: Ells creuen majoritàriament que es viuria pitjor en una Catalunya independent i per això votarien majoritàriament en contra.

També a Alemanya tanquen empreses

dimecres, 27/06/2012

Demà dijous 28 de juny els responsables d’Opel, la filial europea de General Motors, explicaran els detalls per reestructurar l’empresa. La fàbrica d’Opel a Bochum que fa 50 anys que funciona està a la corda fluixa. Aquesta planta que va arribar a tenir 17.000 treballadors els anys 70 i que ara té 3.000, té molts números que sigui tancada definitivament el 2016, malgrat la intensa negociació entre l’empresa nord-americana i el poderós sindicat alemany IGMetal.

La cadena alemanya de drogueria Schlecker ha fet fallida i ha tancat 2.800 botigues a Alemanya fent que 12.000 persones es quedin sense feina. Després de 37 anys d’existència, avui a les 15:00 tancaran la persiana de la darrera botiga de Schlecker.

L’empresa Nokia Siemens Networks s’està reestructurant amb l’acomiadament de 17.000 treballadors , incloent  2.900 a Alemanya.

La llista podria continuar amb més exemples, però crec que aquests tres són prou significatius que la crisi de l’euro també afecta als alemanys.

Però avui escoltant la ràdio alemanya Deutschlandfunk mentre anava a la feina pel matí, he sentit que s’havia fet un acte solidari a la ciutat de Bochum a favor de la continuïtat de la planta d’Opel, entre els que hi havia hi havia parlament d’artistes, intel·lectuals i lògicament de dirigents sindicats. Un dels discursos que he escoltat, no sabria dir si era d’un actor o d’un intel·lectual o d’un sindicalista, m’ha sobtat que critiqués que es destinés milions  d’euros al rescat de països europeus com Grècia i Espanya, mentre no es destinaven ni un euro per impedir el tancament de la planta de Bochum. Sembla que entre els alemanys d’esquerra s’està també introduint idees euro escèptiques i estan a favor de que Alemanya deixi a la sort els països PIGS (Portugal, Itàlia o Irlanda, Grècia i Espanya). Més d’un ja parla de sortir de l’euro i tornar al DM (deutsche mark).

Però  això seria un mal negoci per Alemanya. Tal com ja vaig explicar en un altre article, Alemanya és una país exportador i gràcies a l’euro, durant molts anys ha estat el que més diners ha guanyat amb les exportacions de tot el món, per sobre dels USA, Xina i Japó. Les exportacions representen una tercera part de tots els ingressos nacionals. Tal  com es pot veure en aquest gràfic les exportacions són diversificades però sempre dins de la industria manufacturera, amb especial amb el sector de l’automòbil i l’electrotècnia (color blau i blau clar).

Segons les darreres dades del 2011, el 60% de d’exportacions alemanyes van a països de l’euro, però compte que el 2003 eren més del 70%. És clar que hi ha una reducció de la importància de les exportacions a la zona euro en l’economia alemanya tal com es pot veure en aquest gràfic però després de Xina els països de l’est de la UE (Visegrad) són els que han incrementant la demanda de productes alemanys i compensant en part la caiguda de la demanda dels països meridionals, la resta de la UE i dels USA.

La crisi als països europeus no només afecta al sistema financer alemany que veu perillar el retorn dels crèdits concedits a aquests països que han demanat un rescat, sinó que també afecta el 60% de les exportacions i això es tradueix directament en perdudes de lloc de treball de les seves plantes productives. Això em fa pensar que els Alemanys faran tot el possible per mantenir l’euro a la UE i ajudaran amb el rescat dels PIGS. Com a molt, i com a mal menor acabaran deixant a la seva sort a Grècia, però no Espanya, Portugal, Irlanda o Itàlia. Això podria representar la definitiva mort de la UE i els Alemanys perdrien un mercat de més de 500 milions de persones que els ha permès ser el tercer país més ric del món.

Per cert, el govern alemany de la Merkel, sobretot els seus socis liberals,  en resposta a les peticions dels sindicats i intel·lectuals d’esquerra d’ajuda monetària  a les empreses en fallida, diuen que els diners públics no s’han de gastar per ajudar a les empreses privades, sinó que han de ser per la formació dels treballadors perquè pugin optar a altres llocs de treball. En el cas de Schlecker expliquen que hi ha una oferta de més de 22.000 per ser dependents de comerç i que segur que els treballadors de Schlecker es podran recolocar amb l”ajuda de l’INEM alemanya.

Impressions d’una setmana de Fira de mostres a Alemanya

dilluns, 25/06/2012

La paraula fira pot donar a equivocs, per un costat una fira es pot considerar un lloc d’esbarjo,  per exemple al meu poble sempre s’ha dit la fira al lloc a on estan les atraccions i les barraques de menjar i beure a la festa major, però també es diu fira a un lloc a on es mostren productes encara que en català és diu fires de mostres.

Avui parlaré de la meva experiència  d’estar treballant tota la setmana passada en una de les fires de mostres més important a Frankfurt:  Achema 2012. Aquesta fira es realitza cada 3 anys i és la més important del sector de la industria química i farmacèutica del món. La meva empresa tenia l’estand més gran  de la fira, amb més de 1.300 m2 i eren prop d’un centenar els companys que hi treballàvem. Els diners invertits per la meva firma, que és una multinacional alemanya, a aquesta fira fa feredat saber-ho. De fet millor no saber-ho, perquè tot això és més pressió per nosaltres per aconseguir els objectius d’enguany. Però per mi està ben clar, que encara que els alemanys són estalviadors quan cal invertir no s’estan de res. Cosa que em penso que els catalans no ho tenim tan clar.

La fira Achema és increïblement gran. Per fer-se una idea del gran que és l’Achema,  pels que van anar a la fira del Llibre dedicada a la cultura catalana el 2007, aquesta fira només ocupava tres pavellons.  A l’Achema del 2012 hi havia 11 pavellons, alguns d’ells eren tan gran com els de dos que hi ha a la Fira de Barcelona a l’Hospitalet. Sense consultar les dades oficials, diria que Achema a Barcelona hauria ocupat entre 5 i 6 fires de Barcelona a l’Hospitalet.  Per anar pels pavellons hi ha un servei de minibus que fa la volta a la fira.

Vaig visitar l’estand d’una empresa catalana de Terrassa, que dins del sector de construcció de maquinaria per la industria farmacèutica (i d’alimentació) té un bon renom internacional. Jo diria que deu estar entre les 10 o 20 primeres en un mercat dominat principalment per fabricants alemanys, austríacs i sobretot del nord d’Itàlia. Hi vaig anar, perquè el nostre partner d’automatització d’Argentina volia que hi anés per ajudar-lo a crear un acord de cooperació entre ells per així anar junts a fer projectes per la industria farmacèutica a Argentina. Sempre és un orgull poder ajudar a les empreses catalanes. Sempre que hi puc, ho faig.

No he tingut més temps per visitar la Achema, perquè he hagut de treballar tota la setmana al estand de la meva empresa. Per això no he pogut veure si hi havia més expositors catalans encara que em va semblar escoltar algunes paraules en català mentre caminava per un dels passadissos de la fira.

Al meu estand he rebut visitants de tot arreu, però principalment de delegacions asiàtiques. En canvi, si deixem a part els alemanys, he rebut molt poques visites europees. Algunes franceses, holandeses i italianes. Hi havia algunes russes i també de llatinoamèrica. D’espanyoles només tres empreses, dos de Madrid i un català d’una planta química multinacional alemanya a Tarragona. El coneixia de fa 15 anys i ens em explicat batalletes d’aquell temps en l’automatització de la seva planta.  Tot un símptoma de l’estat depressiu de l’economia peninsular. El problema és que el futur del país està justament en saber les novetats tecnològiques i a aquesta fira, era un dels millors llocs per fer-ho. En el meu estand jo hi presentava un nou sistema d’enginyeria per l’automatització de les maquines i línies de fabricació per la industria farmacèutica. Però no només presentava el producte sinó que també hi presentava un concepte d’automatització basat en uns estàndards que la industria està intentant d’imposar, per així fer més flexible i fàcil la gestió tant de la producció com del cicle de vida de la planta manufacturera. Crec que en un futur de pocs anys, els  fabricants de maquinaria per la industria farmacèutica qui no utilitzi aquest concepte quedarà exclòs del mercat.

Alguns xinesos venien a l’estand sense saber anglès. Més d’un que veia que estava mirant curiós les pantalles del meu estand, quan li vaig preguntar si el podia ajudar em contestaven després d’insistir-hi un parell de cops dient: No English, Xina..Xina. També un que parlava una mica l’anglès em va dir que era la primera vegada que sortia del seu país. Altres venien amb un intèrpret i no marxaven fins que tenien clar la resposta a les seves preguntes. D’aquests, uns hem van tenir més dues hores responent-los a les seves preguntes, però  jo ja veia que no ho acabaven d’entendre-ho. Al final, van tornar l’endemà amb un altre intèrpret que sabia més anglès i sobretot de termes d’enginyeria. En canvi els que venien de la Índia, parlen amb el seu anglès especial que en prou feines pots entendre. Però sense cap mania et foten el rotllo i has d’endevinar el que volen dir. Tampoc paraven de preguntar fins que ho tenen més o menys clar. També van venir alguns visitants dels països Àrabs. Un d’ells va venir amb un assistent que anava apuntant tot en un bloc en àrab sense dir ni una paraula. A un company que exposava un bioreactor d’una planta que hem d’automatitzar a Austràlia properament , em va explicar que un de Singapur li volia comprar allà mateix tot l’equip i emportar-s’ho. Estem parlant d’un equip que val entre 80.000 i 100.000 € i que deu pesar mitja tona. Li va costar fer-li entendre que nosaltres no venem rés a la Fira, però que amb molt de gust el visitarem a la seva empresa per parlar-ne. Però ell insistia i insistia que ho volia comprar allà i emportar-s’ho.

La sensació que vaig tenir és que els asiàtics estan eufòrics i tenien molt d’interès en aprendre qualsevol innovació per poder-lo aplicar ràpidament a les seves fàbriques. Els xinesos fabricant de maquinaria per la industria farmacèutica van mostrar-me molt d’interès, incloent sessions fotogràfiques, del concepte que exposava en el meu estand.  En canvi, aquesta sensació la vaig tenir poc amb les empreses europees. Està clar que és a Àsia a on està en aquests moments tirant de carro de l’economia mundial. Europa l’economia està aturada i només les empreses europees exportadores als mercats asiàtics sobreviuen.

Alemanya mai recolzarà d’entrada la independència de Catalunya

dilluns, 11/06/2012

Des del primer moment que vaig arribar a Alemanya em vaig adonar del difícil que es explicar als alemanys el fet català (vaig escriure un article Converses del fet català amb un alemany a on ho exposava). La història alemanya i crec que també, una societat molt influenciada pel calvinisme i la religió protestant, fa que els hi sigui incomprensible que després de més de 40 anys de democràcia, els catalans encara estem queixant-nos del tracta rebut per Espanya. Sobretot quan reivindiquem l’espoli fiscal.

Pels alemanys la nostra situació s’hauria d’haver-la resolt els primers anys després de la mort del dictador i sinó fos el cas, els catalans per dignitat ens hauríem d’haver-nos independitzat d’Espanya. Però després de tants anys, la reivindicació catalana per ser més sobirans econòmicament s’entén com una reacció de protesta a les mesures d’austeritat, més o menys igual que fan els sindicats i funcionaris grecs. Per la seva mentalitat, els alemanys no entenen com és que els catalans no fan pinya amb la resta del espanyols per treballar de valent per tornar els deutes que tots els espanyols han adquirit.

Pels alemanys els catalans som tant espanyols com els madrilenys d’igual manera que els bavaresos som tant alemanys com els berlinesos. Els bavaresos, no tan com els catalans, també són mal vistos per la resta dels alemanys. També Bavaria, igual que Catalunya, és la regió més rica i industrial d’Alemanya. Igual que passa amb Barcelona i Madrid,  Munic i Berlin són les dues grans ciutats alemanyes, una és la capital econòmica i l’altre és la capital de l’Estat. Però malgrat aquestes similituds i les diferències culturals, religioses i històriques entre els bavaresos i els prussians, cap bavarès dubta que són igual d’alemanys que un de Berlin.

Per això la imatge que tenen dels catalans és la d’uns bavaresos ignorants tal com ho va reflectir el director d’Air Berlin fa uns anys quan va publicar una editorial a on es queixava de la intenció del govern balear d’obligar a anunciar les instruccions de vol també en català (aquí podeu veure la notícia a vilaweb). Per la majoria dels alemanys, el català és un dialecte de l’espanyol igual com ho és el bavarès de l’alemany estàndard.

Però ara amb la crisi econòmica, la cosa encara ha empitjorat si podia ser encara pitjor. La deute que Espanya té amb Alemanya com també l’efecte desastrós per pot provocar a la Unió Europea la fallida de l’estat espanyol, fa que els alemanys vegin amb pànic qualsevol fet  que pugi provocar encara més inestabilitat. En aquesta tessitura, els politics alemanys faran el que calgui per impedir que Espanya es divideixi en varis estats. Els castellans ho saben i s’aprofiten per aplicar la seva concepció d’Estat centralista i unitari d’arrel castellana.

Els catalans no podem esperar res dels alemanys com tampoc d’Europa. No podem queixar-nos, nosaltres si estiguéssim en la mateixa situació faríem el mateix.  Però això no vol dir que els alemanys ajudin directament als espanyols a eliminar el poble català com varem fer fa 80 anys. En ple segle XXI això ja no es pot fer impunement. Si els catalans democràticament aconseguim la independència, els alemanys ho acabaran acaptant perquè es senten molt avergonyits del seu passat nazi.

Cal que ho tinguem clar que la independència no ens ajudarà ningú a aconseguir-la, si deixem de banda la actitud bel·licosa del nacionalisme espanyol. De fet, cada dia penso més que l’actitud dels nacionalistes espanyols és l’única ajuda que podem esperar de l’exterior. Jo diria que sense ella, els catalans mai farien el pas per aconseguir-la. Per això els alemanys i moltes altres nacions menyspreen o en el millor dels casos, ignoren el poble català. Fins ara, poques vegades hem estat dignes per ser considerats un poble respectat.

 

Endavant les atxes!!