Dèficit de lideratge polític català s’acaba

Els qui portem molts anys treballant per la independència de Catalunya i mirem enrere, podem estar molt contents de la situació actual. Abans dins del moviment independentista regnava la sensació que la independència era més una utopia romàntica que calia lluitar malgrat era quasi impossible aconseguir-la.  Els lideratges que havien en el moviment independentista eren conseqüència  d’aquesta percepció:  Lideratges idealitzats. Calia seguir el líder amb la fe que ell ho aconseguiria malgrat semblava impossible.  Els que s’erigien com a líders independentistes estaven més pendents d’aconseguir més seguidors per sobreviure o mantenir-se com a tal, que de realment treballar per aconseguir la independència, ja que fins i tot ells tampoc s’ho acabaven de creure que fos factible.

L’escriptor i empresari Xavier Roig, va escriure un llibre del tot recomanable “La dictadura de la incompetència” i també ho ha fet als diaris, a on diu que si no canviem al sistema polític radicalment, Catalunya té  tots els números per acabar enfonsant-se a la misèria per culpa de la incompetència dels seus politics. Xavier Roig indica que el sistema que regeix els partits polítics impedeixen que els millors i més competents polítics per governar un país acabin sortint a les llistes electorals. Per contra amb l’actual sistema partidista de llistes tancades entre altres coses,  els polítics més preparats per la intriga, per aconseguir complicitats intercanviant favors, conspirant darrere les cortines i sobretot els que són més llepafils al líder de torn, són els que acaben sent escollits per anar al Parlament de Catalunya.

Per mi, complementant el que diu el Xavier Roig, la política catalana està sotmesa a unes regles que provenen d’una democràcia espanyola amb un fort component colonial. Espanya és una andròmina política del Regne de Castella per mantenir el resta de l’imperi hispà. Un imperi que ara només li queda les colònies ibèriques: Els Països Catalans.  Aquesta política colonial provoca que els polítics catalans acabin perden credibilitat a mesura que el temps demostra que són o bé titelles del govern colonial o bé inútils perquè no disposen de recursos ni de veritable poder per fer política.

Qualsevol polític, sigui regionalista o unionista, sigui d’esquerres o de dretes no pot demostrar la seva vàlua amb la situació actual. Per molt bo i honest que sigui, no té ni sobirania ni recursos per fer res de significatiu. Si tot això, li sumem la incompetència que regne en els partits tal com denuncia Xavier Roig tenim la situació actual de descrèdit a la política. Un descrèdit que repercuteix negativament per generar el lideratge polític que necessita Catalunya per sortir d’aquest atzucac.

Però la crisi econòmica i l’atac ferotge i constant dels tribunals espanyols contra la minsa autonomia catalana, està provocant en la societat catalana el pensament que no hi ha res a fer dins del marc colonial espanyol. Com a conseqüència d’això, la independència per molt difícil o tòpica que abans semblava, ara es veu com la única possibilitat que ens queda per sobreviure i prosperar. Les reflexions del expresident Pujol són molt bon exemple d’aquest pensament.

Per mi, això pot provocar un canvi de paradigma dins de la política catalana. Crec sincerament que aquest canvi provocarà que surtin més polítics estadistes que pensin com aconseguir la independència que polítics de mentalitat regionalista i per tant incompetents. No només perquè l’electorat així ho demanarà sinó perquè  també el polític que estima la seva professió sap que no podrà exercir-la si continua dins del marc colonial espanyol. Els polítics catalans cada dia tenen més  clar que només podran exercir com a tal amb la creació d’un nou estat: L’Estat català. Com a conseqüència d’això serà més fàcil que surti un lideratge polític independentista menys idealista i utòpic per un més pràctic, més competent políticament i sobretot ambiciós nacionalment. Les habilitats “polítiques” que els liders polítics catalans abans destinaven a aconseguir de Madrid quatre engrunes compentencials ara es destinaran per aconseguir la independència. Però també el canvi de paradigma provocarà que surtin altres líders que abans es negaven a jugar sota “la dictadura de la incompetència” que denuncia Xavier Roig.

Sóc optimista, penso que estem en una situació semblant, malgrat les diferències històriques, que va provocar l’aparició d’un lider com Francesc Macià. Però el nou Macià es sentirà  més a prop del Cambó que del Companys. En tot cas, a mi m’importa ben poc com serà mentre aconsegueixi portar-nos cap a la independència.

Crec que el 2014 serà el punt d’inflexió que veurem finalment el lideratge que ens portarà a la llibertat.

Endavant  les atxes!!

6 comentaris

  • Vendixon

    03/07/2012 18:06

    Els polítics han de fer la seva feina i defensar els interessos del poble que els han escollit.

    …doncs, vinga a TREBALLAR PER CATALUNYA I ELS CATALANS!!!

    (si us plau, deixeu de fer de gestors i governants colonials…)

  • Manel Bargalló

    03/07/2012 21:31

    De Vendixon, tota la raó i com que ara només podran defensar els interessos de poble que els ha escollit si aconsegueixen la independència, llavors tindran presa i pencaran per aconseguir-la

  • Anna linares

    04/07/2012 0:21

    La societat civil va molt per sobre dels polítics, que hi farem!!!!!!!

  • Manel Bargalló

    04/07/2012 9:55

    Anna tens molta raó, jo diria que es un cas excepcional en els processos d’independència. Normalment la societat civil va a remolc dels liders però en el nostre cas és el contrari. Jo penso que és pels motius que he exposat en aquest article que fa que fins ara no hi hagi lideratges polítics creibles

  • Joan Garcia Nicolau

    04/07/2012 16:45

    Hola Manel, Bon dia,
    Em sembla perfecte tot el que dius i es un punt de reflexió important, de totes formes, no se el que pensaràs tu, en aquests moments tots els partits vàlids que es puguin acostar a l´independentisme, es a dir CIU, el PSC tindria que canviar molt de filosofia, ERC, Solidaritat i poc mes, tinc la impressió que estan jugant amb el poble per mantenirse o aconseguir el poder.
    Tu ets a Alemania i em fa l´efecte que les coses son diferents, el comportament dels partit,s catalans es constanment de Campanya Electoral, retrets dia darrere dia i sense ajudar en absolut a fer pinya i aconseguir el que tots volem, si ho aconseguim amb aquest panorama, que pasarà a l´endemà, amb quina moral i confiança o podem encarar.L´insult i el dequalificament en campanya potser tolerat encara que no deixa de ser barroer, una vegada el poble s´ha pronunciat, es un insult al poble i a la democràcia. Una encaixada.

  • Manel Bargalló

    04/07/2012 18:42

    Les persones són més o menys iguales a tot el món, només la cultura pot modelar els comportaments. Nosaltres els catalans tenim una tradició cultural mig empeltada amb la provenen d’Europa, la llatina i la provenen d’Africa i Orient Mitjà.
    Amb això vull dir que la política catalana té un component de seriositat i de treball que prové d’Europa, però barrejat amb la informalitat, amiguisme i prevaricació més normal en el sud. Si som capaços d’imitar al nord, tindrem molt de guanyat.
    Però per poder-lo fe ens cal eines noves perquè com dic en aquest article, la democràcia espanyola ens apropa més als països àrabs que a Europa.
    Els polítics catalans són com són per culpa de la democràcia espanyola i pel tarannà llatí que tenim. Jo tinc l’esperança que quan es vegin sense opció d’exercir de polític llavors treballaran per la independència. El que està succeint fins ara, és que encara molts dels que són nacionalistes i independentistes, pensen que la independència està lluny i mentrestant tan el possible per continuar vivint de la seva professió.
    El dia que siguem independents, haurem de fer regles noves per sortir-nos d’aquesta pseudo democràcia que Espanya ens ha imposat i que els polítics actuals han aprés per una mes semblant a la del centre i nord d’Europa

    gràcies pel comentari

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús