PERQUÈ ENS SORTIREM!

La situació econòmica catalana és depriment, amb moltes empreses que tanquen i una taxa d’atur prop del 23% i juvenil del 50% és impossible ser optimista . Però dins de la desgràcia que això representa n’hi ha que donen esperança cara el futur.

Catalunya malgrat no té recursos naturals ha esdevingut una regió industrial. Com ho ha fet? Doncs gràcies a l’enginy i la tradició comercial dels catalans. Aquesta idiosincràsia ens ha permès sobreviure de manera satisfactòria fins ara.

Però no ens podrem acabar de sortir amb aquesta darrera crisi. No ho podrem fer si continuem dins d’Espanya. Només escoltant aquesta conferència magnífica i didàctica de l’Oriol Junqueras hom ja veu que no hi ha res fer. Però en canvi té moltes coses possibles com molt bé l’Oriol explica, però Espanya no ens deixa explotar-les.

Oriol Junqueras a la Cambra de Comerç de Manresa 3/7/2012

Del tot recomanable i és molt amena gràcies a que l’Oriol és molt bon professor.

Al final podeu llegir un resum de la conferència

Junqueras diu a Manresa que l’única manera de sortir de la crisi és bastint un ‘New Deal’ per una Catalunya independent

El president d’ERC, Oriol Junqueras, va pronunciar ahir a Manresa la darrera conferència del cicle que engegà el mes de febrer, per tal de presentar el seu ‘New Deal’ per a Catalunya, és a dir, un conjunt de propostes per sortir de la crisi inspirada en la política propositiva del president dels EUA Franklin D. Roosvelt al seu moment. Es tracta de recaptar i gestionar els nostres impostos i, al capdavall, d’aconseguir una Catalunya independent.

Després de la presentació a càrrec del president de la Cambra de Comerç, Pere Casals, Junqueras ha situat l’escenari econòmic mundial i a poc a poc s’ha anat acostant a Catalunya fins que, a la recta final, ha vaticinat la nostra capacitat econòmica: “A la República Catalana les jubilacions estaran assegurades: les recaptacions de la Seguretat Social cobreixen amb escreix el total del pagament en concepte de pensions”. La sessió, començada puntualment a les 9 del matí, ha anat evolucionant fins a tractar els efectes que la crisi econòmica està produint en el món local i les conseqüències que afecten directament al teixit empresarial.

I, finalment, Junqueras ha vaticinat que ens convé  la independència i que, econòmicament, és viable.

Els exemples i les xifres han estat abundants. Però a mesura que tractava el cas de l’Estat espanyol, Junqueras ha anat remarcant que “les institucions europees tenen envers Espanya una marcada desconfiança”. I això perquè inverteix en operacions productives –el TGV cap a Portugal… que Portugal no vol!. Perquè no paga els compromisos –els 5500 milions de trens convencionals que ens deu als catalans. “O els seixanta quilometres de túnels que vol fer sota els Pirineus per un tren que els francesos ja han dit i repetit que MAI tindrà continuïtat a la banda francesa. Que potser no entenen què vol dir “mai” a Madrid?”.

Junqueras també té el seu moment irònic, com quan explica com s’han invertit a Espanya més de 30 Bilions en 26 anys, dels fons de compensació europea. “Podien haver fet inversions amb retorn, positives, que generen guanys. O podien haver-los amuntegat a la plaça i cremar-los. Però encara ho podien fer pitjor: fer inversions amb un retorn negatiu! Que no generen ingressos, que són del tot insostenibles… i així ha anat!”. Amb to rigorós Junqueras repassa les nou autopistes radials de Madrid, els aeroports fantasma, l’obsessió per una “AVE” que ningú no agafa… i emfàtic conclou aquesta primera part: “… i nosaltres, com és que encara hi confiem? Hauríem de començar a prendre decisions racionals!”.

I doncs, què podem fer? En pimer lloc, Junqueras descarta continuar endeutant-se, una solució que per a Espanya “ja no existeix”, per la impossibilitat de col·locar més deute als mercats internacionals. L’altra via, la de les retallades –“l’austeritat”- té una deriva obertament negativa: contracció de l’activitat econòmica, menys ingressos públics… Cita Almúnia: “Entre la austeridad y el endeudamiento hay un camino muy estrecho”. Però Alemanya l’ha transitat, i ho va fer ja l’any 2010, quan encara creixia un 2,5% i les exportacions un 18%!. “Van retallar 40.000 milions d’euros, però no ho van fer no en educació ni en sanitat, ni molt menys en recerca i desenvolupament. Això sí, van retallar un 40% la despesa militar. I aquí, què s’ha fet? Exactament al revés!

L’economia catalana, doncs “malgrat el context, ho fa molt bé”. I pot continuar millorant “la competitivitat, la productivitat, les inversions a ports o ferrocarrils. En telecomunicacions o recerca. En ensenyament… cal dotar de més capital tot aquests àmbits. I existeix aquest capital? Sí, el generem any rera any. Paguem molts impostos, en el trams superiors de l’IRPF gairebé tant com els suecs, que són els primers! Aleshores, com és que no invertim on hauríem d’invertir? Perquè ens els prenen!!”

Junqueras sap que la irracionalitat no ho és tant, que els recursos són útils per no deixar caure grans constructores, que farien caure grans bancs i al darrera governs amics… “en una bombolla molt més gran que la mai hem conegut”. En qualsevol cas, Junqueras desaconsella cap nou pacte amb l’estat espanyol perquè mai no n’ha complert cap! Ni el complirà. “Ni vol ni ,ara, tampoc podria…”. El pacte l’hem de fer amb nosaltres mateixos, i aleshores Junqueras proposa fer tot el què calgui per gestionar els nostres impostos (“l’alternativa és perdre. I l’any 2013 encara sembla pitjor que aquest!”). De manera que, o actuem en conseqüència –encara que a algú li faci mandra- o no ens en sortíem.

El futur depèn de nosaltres, i de les decisions que prenguem. Ara bé, si no fem res, avancem cap a l’abisme: el futur és molt poc esperançador!”. La xerrada s’acaba. La sala és plena i està atentíssima. Junqueras diu que ERC avança amb la mà estesa al govern, encara que aquest triï PP sempre. I que des d’ERC sumem complicitats, ara mateix també amb UGT i CCOO. I que tots n’hauríem d’estar sumant més a Europa. A tot això estem disposats. I s’expressa amb naturalitat, amb la suficient que li permet explicar com podrien anar les negociacions per la futura separació d’Espanya. Jesuïticament. Suau de formes. Valent en la idea. Semblava, també, empresarialment possible…

Manresa, 3 de juliol de 2012

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús