Arxiu del mes: agost 2012

La qualitat i la crítica, dues cares de la mateixa moneda

dimarts , 14/08/2012

Una de les coses que més sobte quan portes un cert temps vivim a Alemanya és la quantitat de crítiques que hi ha entre veïns, entre companys de feina i també entre productes o serveis, siguin públics o privats.

Sembla que sigui l’esport nacional dels alemanys criticar-ho tot. Sempre hi troben problemes. Si quelcom no rutlla com diu la norma, ho critiquen i no paren fins que s’arregla, ja sigui voluntàriament o forçadament per mitjà d’una denuncia.

Les revistes especialitzades en comptes d’anunciar un producte el que fan és fer comparatives critiques amb altres i que algú vol comprar un producte, s’acostuma primer mirar-les. També és molt important veure quina nota ha rebut del TÜV (Entitat de certificació i inspecció independent). Si no porta el segell del TÜV els alemanys no se’n fien. També és molt important la Federació d’associacions de consumidors d’alemanya (VZBV) que  inclou més de 25 organitzacions de consumidors, que canalitza les crítiques i exigeix que es resolguin els problemes o defectes que els consumidors denuncien.

Criticar , almenys per mi, em semblava una activitat d’entrada poc educada.  No m’agrada fer-ho, i encara menys escoltar-n’hi. Però desprès de viure 6 anys a Alemanya m’he adonat que la  qualitat alemanya  té  molt que veure amb l’activitat de criticar-ho tot que els alemanys exerceixen com si fos un deure. No és pot criticar només una cosa i no fer-ho amb altres. Crec que de la mateixa manera que quan una persona és educada ho acostuma ser-ho en totes les seves activitats diàries, una persona crítica ho és també.

De petit a l’escola, ja els ensenyen a criticar i denunciar qualsevol cosa que vegin malament. De grans, segueixen fen-t’ho encara amb més intensitat. No és una crítica destructiva. La crítica és per denunciar el que no es fa correctament i punt. És clar que existeix la xafarderia típica entre veïns, però això és un altre tipus de crítica que no ve al cas i que té una altre funcionalitat que un dia explicaré el que hi penso.

Veure la crítica del que no està correcte o dels defectes com quelcom no desitjable penso que és contraproduent.  Per poder millorar la qualitat cal primer denunciar els defectes. Però també cal ser exigents fins que els defectes són resolts. Com més qualitat vols més crític has de ser i més exigent amb que es resolgui correctament.

Sense dubte que si la qualitat alemanya té tanta bona fama és perquè són molt crítics i exigents amb tot. Això fa a vegades que la convivència sigui insuportable però pitjor és viure dins d’una societat amb serveis i productes de pèssima qualitat. La qualitat de vida és indestriable amb la qualitat dels serveis i dels productes de consum.

El guió per la independència: La cinquena resposta d’Espanya és sembrar la divisió entre els catalans

dijous, 9/08/2012

Fa mesos vaig començar a escriure una sèrie d’articles amb aquest títol. El guió per aconseguir la independència té una sèrie de passos que s’han de fer i s’han de patir encara que no és vulgui.

En el primer remarcava que la resposta d’Espanya a qualsevol intent de sobirania, encara que només la fiscal,  hauríem d’escoltar per part dels espanyols i dels seus sicaris, amenaces més o menys directe, com era el cas de no pagar les pensions.

En el segon explicava que la segona resposta d’Espanya havia estat que els diaris espanyolistes de l’orbita del PSOE: ‘El País‘ i ‘El Periódico‘ anunciaven la notícia que Dos proveïdors del Palau van donar 775.000 euros a Convergència. Per mi era un avís per navegants, o traduït sense eufemismes: Mas, quieto parao si no vols anar a la presó.

En el tercer explicava que Espanya estava mobilitzant els seus sicaris que tenen dins del moviment catalanista, en aquest cas, el Duran i Lleida per tal de mirar d’aturar les pretensions de CDC per aconseguir la independència encara que sigui de moment només fiscal.

En el quart explicava la concreció del que ja vaig explicar en el segon article: Les demandes contra el finançament irregular o casos de corrupció contra CDC o qualsevol altre partit o institució que intenti avançar cap a la independència s’estaven materialitzant.

Avui en la cinquena resposta d’Espanya és que els sicaris catalans estan preparant la contraofensiva a les aspiracions independentistes, almenys de moment fiscalment, del govern de Catalunya:”El PP burxa en el dèficit entre territoris catalans per combatre el concert econòmic

Tal com comença la notícia diu al diari Ara.cat: “Dividideix i venceràs. Aquesta és la màxima per la qual es regirà el PP a l’hora de contrarestar la reivindicació del concert econòmic que el Govern posarà sobre la taula de Mariano Rajoy aquesta tardor. Segons ha pogut saber l’ARA, els populars preparen un argumentari en el qual es denunciarà que l’executiu català no aplica dins del territori els criteris d’inversió que exigeix al govern espanyol i que Barcelona pateix un dèficit fiscal del 13% respecte la resta de províncies.”

Aquesta manera de generar divisió entre catalans no és pas l’única. De fet fa temps que hi hagut varis intents per generar divisió entre els catalans utilitzant arguments ideològics. En l’entorn ideològic d’esquerres,  una part del moviment 15M com també certs sectors dins de la CUP i amb menys mesura també a Ic-EUA, seran armes que l’Estat espanyol activarà ja sigui directament o indirectament quan arribi el moment per tal de dividir el moviment independentista. El mateix és pot dir, de certs sectors econòmics i ideològics escorats a la dreta, que s’aixopluguen amb el que algú va  anomenat com Puente Aereo o Santa Aliança. 

Aquesta estratègia de crear divisió territorial pot fer forat si els altres sicaris que hi ha al PSC-PSOE també s’hi sumen. Parlo de memòria, però sinó recordo malament fa 15 anys els socialistes també es queixaven que la representativitat parlamentaria dels vots de l’àrea metropolitana no era justa ja que les comarques estaven sobrevalorades. Recordo que demanaven que valgues el mateix un vot d’un ciutadà  de Barcelona o Hospitalet que un de Girona o de Sort. Era quan els socialistes amb Pasqual Maragall van guanyar en vots a CiU però perdien la Generalitat degut a tenir menys  nombre d’escons al Parlament.

Encara que ara el PP parla d’impostos, l’argumentari és el mateix: Hi ha una discriminació dels ciutadans catalans que viuen a l’àrea metropolitana a favor dels de les comarques,  que reben més inversió en proporció als impostos que es recapta (i a més el seu vot està sobrevalorat.)

Però a més, el PP utilitza sibil·linament  aquest argument territorial per justificar que Catalunya té aquest dèficit fiscal respecte a Espanya. Ells diuen que Espanya és com les comarques catalanes i Barcelona és com Catalunya. Seguint aquesta analogia, igual que passa a Catalunya amb el dèficit fiscal que hi ha entre les comarques catalanes i Barcelona, a Espanya també  hi ha el dèficit fiscal entre Catalunya i al resta d’Espanya.

Però aquest argument quasi demagògic té varis punts dèbils, principalment dos que vull remarcar:

El primer és que en el cas de Barcelona i les comarques catalanes, la clau de la caixa és administrada pels catalans. És el Parlament de Catalunya a on estan representats els ciutadans de Barcelona i de les comarques, qui lliurament decideixen fer el repartiment de les inversions i despeses. Unes inversions a les comarques que els barcelonins també s’hi beneficien, encara que només sigui per quan van el cap de setmana. Això no és així en el cas d’Espanya. Les inversions que es fan a Badajoz o a Salamanca, els catalans no hi treuen cap rèdit.

El segon és que Barcelona és la capital de Catalunya i en aquest sentit, els beneficis que representa ser la capital compensa de sobres el dèficit fiscal que hi ha vers les comarques. Però en el cas d’Espanya això no és així. La capital és Madrid i per això Madrid també té un dèficit vers a la resta d’Espanya. Però ningú dubte i els madrilenys són els primers, que malgrat aquest dèficit fiscal que tenen, Madrid s’ha beneficiat extraordinàriament de ser la capital espanyola. Segons el PP, Catalunya paga més perquè el consideren com el cas de Madrid, una capital que es beneficia per altres costats. A part de ser un argument totalment fals, encara hi afegiria que, ans el contrari Catalunya no només no es beneficia de res de ser cap capital espanyola sinó que a més tenim un govern espanyol que fa tot el possible per perjudicar-nos.

Però tot això són arguments econòmics que estic segur que experts en aquesta matèria ho podran fer millor que jo. Per això, voldria acabar dient el meu millor argument contra aquesta contraofensiva dels sicaris catalans del PP:

Els catalans volem decidir sense que ningú de fora ens digui com fer-ho el repartiment dels recursos que generem i per això necesitem crear un Estat Català sobirà.

Endavant les atxes!!