Arxiu del mes: setembre 2012

Diari d’un català abans de ser lliure. Compte amb les enquestes sobre el referèndum

diumenge, 30/09/2012

Avui diumenge 30 de setembre del 2012, 19 dies després del #11s2012 , m’he llevat tard més o menys com ahir. Ahir vaig anar tard a dormir perquè després de veure el partit del Barça per Internet en un web alemany que té els drets televisius per emetre-ho, em vaig quedar escoltant el post partit per la TDP del Puyal. Els locutors alemanys miren de ser neutres i donar sempre la raó a l’àrbitre, però ahir, el pobre locutor va acabar mig boig, més o menys com els jugadors del Barça i del Sevilla. A la mitja part del partit mirant algunes notícies vaig fer una piulada sobre l’enquesta de La Vanguardia que es feia un avançament, però que es publicaria avui:

 Segons LV: ” SI a la independència un 54,8%, el 33,5%, no i un 10,16%, no ho sap”. Això és prop del 70% a favor de la independència!!

Quan vaig escriure “Això és prop del 70%” ho vaig fer sense fer el càlcul, però basant-me que en la darrera enquesta del CEO. Aquesta que donava un 51% de vots pel Si i si agafàvem l’abstenció que es detallava això implicava en un referèndum, que només es comptabilitza els vots emesos vàlids, prop del 70% de vots a favor de la independència.

Avui al matí quan he mirat el Twitter i el Facebook he vist que alguns hem preguntàvem d’on havia calculat el 70%. Llavors després de llegir l’article de la Vanguardia d’avui a on es publicava més detalls, he vist el que diu sobre la intenció de vot directe i ho he piulat aquest matí:

Enquesta LV; “De cada 100, un 63% votaria SI, només 25,5% NO”. Traduït a referèndum surt: 71% pel SI i 29% pel NO. Tal com ahir vaig dir

Però a l’honor a la veritat la meva estimació del 70% era una estimació optimista. La Vanguardia ahir havia avançat uns resultats després de fer el que s’anomena “la cuina” o estimació ponderada de vot ocult i la participació efectiva. Segona l’empresa Feedback que havia fet l’enquesta deia que el resultat seria del 55% a favor per 33,5% amb un 10,2% que encara no sabia que votaria (NS). L’abstenció seria prop del 28%, uns 14% menys que a les darreres eleccions catalanes.

Si fem cas aquestes dades “cuinades” per Feedback traduint a un referèndum a on només es compten els vots emesos vàlids, tenim els següents escenaris:

1) Escenari que tots els votants del NS un 10,2% acabessin al final votant a favor:

VOTS PEL SI      66%

VOTS PEL NO    34%

2) Escenari que tots els votants del NS un 10,2% acabessin al final votant en contra:

VOTS PEL SI      56%

VOTS PEL NO    44%

3) Escenari que els votants del NS es repartissin a parts iguales entre el Si i el No:

VOTS PEL SI      61%

VOTS PEL NO    39%

És a dir que ni en el pitjor dels escenaris es perdria el referèndum per la independència de Catalunya i també se superaria si les condicions fossin les que la UE va demanar al referèndum de Montenegro.

Amb tot cal seguir treballant de valent, perquè hi ha un altre factor que cal tenir en compte. Segons he escoltat, no ho tinc cap referència escrita, el referèndum del Quebec també hi havia unes enquestes que donaven el vot a favor, però a la realitat es va perdre per un marge molt petit, si no erro va ser del 50,5% pel 49,5%. Per això, i aquí es veu que el mateix MHP Mas que ho va viure en primera ma també ho pensa, es diu que sempre al final en aquests tipus de referèndum un 10% dels que diuen que votaria SI, acaben votant No.

Llavors en aquest cas, es podria perdre el referèndum en l’escenari més dolent a on els NS també s’hi sumessin al NO amb als que canvien el vot al darrer moment.

En tot cas, cal segui treballant per convèncer a més catalans. Una oportunitat com aquesta potser no la tindrem mai més.

Endavant les atxes!!

30 de setembre del 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliure. Sobre boicots

dissabte, 29/09/2012

Avui dissabte 29 de setembre del 2012, 18 dies després del #11s2012 , m’he llevat tard, eren dos quarts de deu. Ahir vaig anar a dormir tard perquè em va trucar per skype un amic de Catalans Abroad i de l’Assemblea. Em va fer cinc cèntims del que s’havia parlat a la reunió de la sectorial d’exteriors de l’Assemblea. Jo no vaig poder participar perquè estava en la festa d’aniversari de la metgessa dels ulls. No hi podia faltar ja que gràcies a ella, es va poder diagnosticar el despreniment de retina a temps.

Una vegada esmorzat , he decidit a anar a caminar igual que ahir per fer una mica d’exercici. Teòricament no en puc fer, però caminar una mica no és contraproduent. He sortit amb màniga curta però al cos ben abrigat. Tot i així he patit fred al principi mentre caminava cara el vent, perquè el sol estava una mica enteranyinat per núvols baixos. Mentre caminava he escoltat una molt interessant tertúlia entre empresaris catalans a CatRadio respecte a com afectaria la independència de Catalunya.

Hi havia empresaris que tenien una part important del mercat a (S)pain, altres no tant i altres, pràcticament a tot al món. S’ha parlat del que ahir vaig comentar sobre que el Lara Bosch s’emportaria l’editorial Planeta fora de Catalunya i també del mal que faria el boicot dels espanyols als productes catalans.

Comprenent les inquietuds i pors dels empresaris que tenen una part molt important de les vendes al mercat espanyol davant de la independència de Catalunya, ja que comportaria un boicot provocant perdudes molt grans que posarien en perill la viabilitat de l’empresa,  jo em vaig les següents preguntes:

Donades les circumstàncies que han esdevingut després de la massiva manifestació del #11s2012, no creuen els empresaris catalans que el boicot per part dels més nacionalistes espanyols ja haurà començat?

No creuen que independentment del que ara diem o fem, els nacionalistes espanyols continuaran la seva ofensiva contra tot el que sigui o sembli que és català?

Creuen els empresaris catalans que en el cas que finalment continuéssim dins d’Espanya, després de tot el que ha passat fins ara (i que vindrà), les campanyes de boicot o menyspreu contra els productes catalans no seguiran, encara que siguin no de forma pública, en la major part dels espanyols?

Creuen els empresaris catalans que es pot viure en aquest clima d’incertesa d’un possible boicot als productes catalans a la primera de canvi?

Sincerament donat que el dany ja està fet i no es pot tornar enrere l’amenaça latent o efectiva d’un boicot als productes catalans, fins i tot encara que s’arribés a un acord per fer una Espanya federal, crec que el millor pels empresaris catalans és que com més ràpid es faci la transició cap a la creació d’un Estat Català millor.

Amb tot, entenc que els empresaris catalans que tenen negocis amb Espanya, que siguin curosos en dir certes coses per no augmentar el boicot, però internament haurien de tenir clar que ja s’ha arribat a un punt, que no es pot tornar enrere i continuar com si res hagués passat. El boicot contra productes catalans és un fet i serà impossible impedir-ho, encara que tots els catalans comencéssim a demanar perdó de genolls per haver intentat crear un Estat propi i fins i tot, sortíssim al carrer amb banderes espanyoles fent crides al Rei i Espanya. Llavors no ens ferien boicot, perquè volem marxar-nos, ens ferien boicot per ser uns falsos i també per menyspreu de ser un poble esclau.

Endavant les atxes!!

29 de setembre 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliure. La fugida del Planeta

dissabte, 29/09/2012

Avui divendres 28 de setembre del 2012, 17s dies després del #11s2012 , m’he llevat quan la dona i la canalla ja havien marxat a l’escola. A les vuit he esmorzat i escoltant RAC1. Feia un dia bo, amb un sol i pocs núvols. Per aprofitar-ho, he decidit sortir a caminar mentre escoltava la tertúlia via internet pel iphone. He anat alternant la tertúlia de CatRadio i la de RAC1. Sense adonar-me he estat quasi dues hores caminant. He arribat a casa xop de suor, perquè he sortit massa abrigat. No és normal aquestes temperatures a Alemanya. Avui hem arribat a 22 ºC.

He estat xafardejant els diaris i el correu electrònic, però hi ha tantes notícies i correus que sobre la independència, i a més l’ull em molesta que al final he decidit no llegir-los. Cada dia rebo uns 50 correus, entre Catalans Abroad, Catalans al mon, de la sectorial d’Exteriors de l’ANC, de companys independentistes que envien quelcom a compartir i lògicament els correus privats. Malgrat tinc Scripts al Outlook que me’ls classifiquen, això no treu que els tens que mirar un per un.

A la tarda, a l’Oracle de CatRadio hi havia una tertúlia a on participava el Joan Carretero de Reagrupament. De nou caminant sota el sol he anat escoltant la tertúlia. A part del Joan Carretero hi havia altres tres persones, de les que hi havia una que era doctor en Història però era descaradament unionista, fins el punt que negava que Espanya hagués intentat eliminar Catalunya. La intervenció del Joan Carretero ha estat molt contundent i clara. Ha dit que s’estava complit fil per randa el que Regruadament havia dit fa 3 anys.  Hi estic d’acord. De fet, fa la setmana passada quan vaig trucar a la Rut Carandell mentre estava a l’hospital escoltant que a la Plaça sant Jaume s’omplia de gent per rebre al MHP Mas, li vaig dir que tot el que nosaltres havíem predit feia tres anys s’estava complit i que podiem estar orgullosos de la feina que vam fer. Li vaig dir, que Reagrupament s’havia avançat als temps, i que la nostra feina no havia estat en va, sinó que havia estat una llavor entre altres, per arribar a on estem ara.

Però el que m’ha agradat més del Joan Carretero ha estat quan el Xavier Grasset, el presentador,  ha intentat que digués que faria Reagrupament davant de les eleccions. Bàsicament si pactaria amb ERC o amb CiU. El Joan Carretero ha dit, que en aquests moments donaven tot el suport al President Mas i apel·lava que fos generós obrint CiU a fer una gran coalició amb altres formacions que també estan d’acord amb la independència. Davant de la insistència del presentador el Joan Carretero s’ha negat a ser més explícit. Una postura molt assenyada. Esperem que es compleixin el desig del doctor de Puigcerdà.

Al cap vespre he vist piulades sobre que l’Editor de l’editorial Planeta Lara Bosch havia dit que si es proclamava l’Estat Català que s’emportaria l’editorial de Catalunya. No és estrany. De fet fa un any, vaig coincidir a Menorca amb un alt executiu espanyol d’una multinacional d’assegurances amb seu a Barcelona que estava apunt de ser prejubilat. Feia més de 30 anys que hi vivia i tenia una filla fent un Master de MBA que parlava català. Però després d’una llarga estona de parlar sobre l’economia vam acabar parlant del dèficit fiscal i de la discriminació d’inversions que pateix Catalunya. La meva sorpresa va ser la negació que hi hagués l’espoli fiscal i que tot era una invenció dels nacionalistes catalans. De fet em va dir que estava disposat a marxar de Catalunya, ara que es jubilava, per no haver de pagar els impostos a la Generalitat, perquè servien per ajudar a la independència de Catalunya. Quan vaig intentar parlar de la relació de Catalunya i Espanya, ell em va contestar que no hi havia una Catalunya que parlava o discutia amb Espanya. Segons ell, només hi ha una Espanya i que dins d’ella hi havia diferents regions, de les quals, una era Catalunya.

No m’allargaré més, però la conclusió que vaig arribar era que la visió que aquesta persona tenia sobre la mateixa realitat era radicalment diferent que la meva. Per què hi havia aquesta diferencia de visió de la realitat entre nosaltres? La resposta és simple: Ell veia la realitat des de la perspectiva espanyola i jo des de la catalana.

L’editor Lara, com altres persones que viuen a Catalunya, siguin empresaris o no, siguin alts executius o simples obrers, siguin directors de Bancs o dependents d’una taquilla, poden tenir una visió de la realitat de caire espanyol que és cada vegada més diferent de la que tenim els catalans.  No passa res. I hem de respectar que aquestes persones trií marxar d’un lloc que no els hi agrada. Tampoc hem de fer escarafalls d’això, ni perquè ho sentim que se’n vaguin, com tampoc perquè estem contents que marxin. Com menys soroll es faci de tot això millor. Cal apartar qualsevol cosa que pugi distreure’ns de l’objectiu final i si es genera molt de soroll mediàtic amb empreses que marxarien de Catalunya, pot crear por a molts catalans a perdre el lloc de treball i acabessin votant no a la independència.

Endavant les Atxes!!

Dimarts 28 de Setembre del 2012

Karlsruhe

Baden-Württemberg

Diari d’un català abans de ser lliure. S’acaba l’etapa autonòmica per sempre

dijous, 27/09/2012

Avui som dijous 27 de setembre del 2012, 16 dies després del #11s2012. Avui ha estat el primer dia que m’he llevat al meu llit. Eren dos quarts de vuit. La dóna i la canalla, estaven a punt de marxar. A tres quarts de vuit comença l’escola.

L’ull reclamava les gotes, fa bona pinta però segueixo sense veure res més que llum i ombres, totalment desenfocat. És normal, tinc l’ull ple de gas i la reflexió de la llum com la transparència no és l’adequada. Després de la dutxa, he esmorzat mentre he començat a llegir els diaris i TV3 via Internet.

La pregunta del programa Els Matins, era sobre si consideraven correcte el que havia dit el MHP Mas que s’ha de convocar un referèndum a la propera legislatura, sigui legal o no. He agafat el telèfon hi els he trucat. Després d’una entrevista amb una noia, m’ha dit que li donés el meu número que més tard em trucaria per passar-me en directe al final de la tertúlia. He hagut d’esperar dues hores ben bé i al final de la tertúlia, he sortit a l’antena com a sisè tertulià.

L’entrevistadora m’ha preguntat dues preguntes, la primera sobre que en pensava de convocar un referèndum encara que no fos legal i la segona com veuen els alemanys tot el que està succeint a Catalunya. Podeu escoltar les respostes en aquest enllaç a partir del minut 25:

http://www.tv3.cat/videos/4262390/La-tertulia

M’hagués agradat dir més coses, però no m’ha donat més temps. De fet esperava que algú em fes alguna pregunta més, però no ha estat així. Més tard, el meu fill Aleix pel Facebook m’ha enviat un missatge dient que m’havia escoltat des de Barcelona. He aprofitat per trucar-lo. Realment les xarxes socials està canviat el món!!

A la tarda he estat esperant que el Parlament comencés la sessió per presentar les resolucions i posteriorment fer la votació. A Vilaweb es podia llegir la proposta d’acord que CiU i ERC havien consensuat, i que Iniciativa, SI i Laporta, estaven disposats a votar-la encara que no signar-la. L’he baixat a l’ordinador i l’he desat en la carpeta que tinc sobre la història de Catalunya.

He escoltat pacientment les intervencions de tots els grups, menys el del PP i Ciutadans. No tinc estómac per tanta demagògia. No vull entrar valorar el que han dit. Perquè per mi, l’únic important és que al final per ¾ parts del Parlament, és a dir 84 a favor i 21 en contra, s’ha aprovat la celebració d’un referèndum d’autodeterminació prioritàriament a la propera legislatura. Un dia històric.

S’ha acabat una etapa a Catalunya. El dia 25N començarà una de nova: L’etapa de l’autodeterminació de Catalunya. Mai tornarem a la que s’ha acabat.  Si reeixim, es convocarà un referèndum d’independència, que es pot guanyar o es pot perdre.

Passi el que passi amb el resultat, acabarem l’etapa de l’autodeterminació i començarem una d’altre. Si hem guanyat la independència, començarem l’etapa de construir un Estat independent. Si perdem, l’ofensiva espanyola serà tant bèstia, que llavors començarem l’etapa de decadència prèvia a la nostra desaparició com a poble.

Per això, demano a tots els catalans que volem el millor per Catalunya, encara que no estiguin segur de si volen la independència, que apostin per a ella. Mai res tornarà a ser com ara. Ho som lliures o serem esclaus per moltes generacions per no dir per sempre.

Endavant les Atxes!!

27 de setembre del 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliures. Política de curta volada

dijous, 27/09/2012

Avui som dimecres 26 de setembre del 2012. Fa 15 dies del #11s2012. Avui he rebut l’alta de l’hospital. Després de fer la visita, el metge m’ha dit que ja podia anar cap a casa. M’ha donat una recepta d’unes gotes i una pomada per la nit. M’ha tret l’embenatge de l’ull.

La dona m’ha vingut a buscar amb cotxe a les 9 del matí. L’he esperat a baix al carrer escoltant la tertúlia força bona a CatRadio amb Salvador Cardús i B.Culla. Hi havia un altra tertúlia que era unionista, però tenia categoria i no molestava escoltar-lo, cosa que s’agraeix, perquè n’hi ha que ens prenen per rucs o imbècils.

No em trobava gaire fi avui. Feia un dia gris i plovisquejava. He estat molt fred amb la dona. M’explicava coses de la canalla i de la seva feina, però no l’escoltava. Em sentia malament i no sabia per què. Quan hem arribat a casa, m’he trobat encara més malament. No sabia que era, fins que en intentar llegir l’ordinador, m’he adonat que el que em feia sentir malament era l’ull operat. El fet de no tenir l’embenatge estava percebent llum, però no hi veia res, només contorns de llum que em fan mal.

Durant tot el dia he estat sol a casa mirant el Debat al Parlament. Amb l’ordinador connectat a la TV, via web de TV3 he mirat el Canal 3/24. La qualitat és pèssima i de cada 10 paraules que es deia, una o dues s’enganxaven. Per sort es podia entendre el que es deia.

Com que no sóc polític professional no tinc que escoltar certes coses. Per això he obviat escoltar el que deien tant el Sabaté del PSC com la Camacho del PP, però si que he escoltat gaudint com mai, les rèpliques del MHP Mas.

A l’Herrera d’Iniciativa he fet l’esforç d’escoltar-lo però al cap d’una 15 minuts he decidit afluixar la TV i mirar altres coses mentre esperava la replica del MHP. A la tarda, he escoltat atentament al Puigcercós d’ERC, com també la replica del MHP Mas. Ara bé quan ha pujat el Rivera, he tancat la TV. Com que la canalla havia vingut, ja no he pogut veure més el debat. Al final però he vist un resum al TN vespre tant del Rivera com del Tena i Laporta.

Sincerament estic una mica decepcionat del nivell esgrimit arran de la conjuntura històrica i excepcional que s’ha iniciat arran del #11s2012.  Entenc la lluita partidista, els interessos nacionals espanyols i les ambicions d’alguns, pot provocar la situació que avui s’ha donat al Parlament. Però això no treu que sigui una mostra d’immaduresa dels polítics catalans. A excepció d’ERC i del Laporta, la resta de formacions no han estat a l’alçada de les circumstàncies.

El poble de Catalunya el 11s2012 ha demanat ser un nou estat d’Europa. (S)pain ha tancat qualsevol possibilitat de negociar al pacte fiscal. La situació financera de la Generalitat està al límit i només pot accedir al crèdit que li dóna el qui li està robant. A més el govern de (S)pain segueix aprofitant la crisi per anant erosionant les competències de Catalunya i atacar a la llengua. Llavors davant d’aquest escenari, que es pot fer? Continuar tot igual? Com si res passés?

Cal un canvi radical i és el que va anunciar el MHP Mas. Hi ha qui el critica que tot això ho ha fet per oportunista o per amagar les retallades o per defugir de les investigacions de presumpta corrupció….etc  N’hi ha que diuen que és una fugida endavant després de no sortir-se amb els comptes.

No cal perdre molt de temps amb aquestes crítiques. Faci el que faci el MHP Mas sempre se li trobarà problemes. Les regles de joc de la democràcia espanyola que regeix a Catalunya no permet fer gaire cosa més per legitimar-se davant del poble. Però a mi com independentista antic, tot això me la porta “fluixa”.

En aquests moments tenim una formació majoritària CiU amb un MHP Mas al davant, que estan disposats a anar a les urnes per guanyar legitimitat per fer a la propera legislatura un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya amb o sense el permís dels espanyols.

I només amb això, que com ell mateix ha dit, no s’ha aconseguit fer mai en 300 anys, faig tota la meva confiança amb Artur Mas. Si m’ho haguéssim dit fa dos o tres anys que estaríem en aquesta situació, no m’ho hauria cregut.

Lògicament m’hauria agradat que la majoria dels dirigents dels partits polítics catalans haguessin fet un debat d’alta volada. Però no ha estat pas així. No em preocupa molt, malgrat em neguiteja.

De moment estic gaudint com mai amb tot aquesta “revolució” independentista de tardor i estic descobrint amb el Artur Mas un estadista.

Esperem demà a la votació de la resolució conjunta per convocar la propera legislatura el referèndum d’autodeterminació

Endavant les atxes!!

25 de setembre del 2012

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliures. Comença el compte enrere

dimarts , 25/09/2012

Avui som dimarts 25 de setembre del 2012. Fa 14 dies del #11s2012. Avui les infermeres m’han despertat més tard. A tres quarts de set he rebut les primeres cures i a les set he esmorçat.

Cap a les vuit he anat a fer la visita al metge. Avui hi havia el cap de la metgesa d’ulls verds freds. Ha vist quelcom que ella no hi havia vist i he preguntat si era greu. M’ha dit que no, peró que hauria d’estar in dia més a l’hospital. Demà ho tornarà a evaluar i si tot evoluciona correctament podrè tornar a casa. De moment la retina esta ben aferrada i pel que he entés amb el poc alemany, es què la lent nova del cristali necessita acabar-se de posar bé.

Pel que fa a la situació de Catalunya, lleguint els mitjans, escoltan les tertulies i el que es comenta en el twitter, hi veig in cert nerviosisme vers si el Parlament de Catalunya serà capaç de pronunciar-se a l’alçada de les circumstàcies després del clam sortit de la societat civil el #11s2012.

Les presions que CiU reb per totes bandes, els precedents històrics de renuncies o pactes aparetment bons però que mai s’han complert o també les lluites partidistes que acaben limitant la cerca d’una unitat de pronunciament, fa que sigui ben lògic que per part de molts catalans hi hagui desconfiança.

A les 4 he possat Catalunya informació al iphone i he escoltat tot el discurs del MHPresident Mas. M’he emocionat, he plorat, he donat cops a la taula i al final he cridat en silenci pero molt fort: Visca Catalunya Lliure!

Mentiria si digués que no tenia dubtes , però més amb CiU que amb el MHP Mas. La seva reacció després de la manifestació a Madrid com a la radio ABC punto, vaig veure clar que Mas havia pres la determinació d’aconseguir l’estat català. El dubte era si podria resistir els atacs interns i externs.

Amb aquest discurs no només m’ha confirmat que ho ha fet, sinò que quan ha dit, que no es presentarà de nou per ser president sinó s’aconsegueix en aquesta propera legislatura l’autodeterminació de Catalunya, em confirma que no l’aturarà ningú. Gràcies a aixó, Mas s’ha tret de sobre qualsevol intent de xantatge politic. Ara és totalment lliure d’anar fins el final sense haver d’evaluar les consequencies politiques per la seva persona.

Tambë lógicament servirà per frenar les disputes partidistes com ell ha dit, però també per reforçar la seva candidatura per liderar-lo. Com també restar als seus adversaris. És logic que així sigui, són les regles del joc democràtic.

Jo ho trobo molt bé i molt intel·ligent. És una demostració que estem en molt bones mans.

Ara farà falta veure les reaccions dels altres partits. Confio amb que estaran a l’alçada tant ERC, SI i Laporta. No tant Iniciativa i gens el PSC.

També desitjo que l’Assamblea continui com ara, sense caure en cap pronuncionament a favor de cap partit, mentre alhora s’erigeix la veu per recordar la voluntat del poble català expresada el #11s2012.

El compte enrere ha començat cap a la llibertat de Catalunya

Endevant les atxes!

25 de Setembre 2012

Sant Vincentius Kliniken

Karslruhe -Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliures. Estats lliures associats

dilluns, 24/09/2012

Avui som dilluns 24 de setembre del 2012. Fa tretze dies del #11s2012. He dormit poques hores perquè em molestava l’embanatge de l’ull i tambè perquè havia pres massa café per la tarda. A dos quarts de set d’empeus i les primeres cures.

Esmortzant he mirat twitter i els diaris. He estat entretingut veien el neviorsisme que impera dins dels espanyolistes de Catalunya com d’Espanya. A les tertulies de RAC1 com CATRadio hi surten tots disfreçats de federalistes. Fins i tot , el PSOE diu que estaria dispossat a estudiar la possibilitat de canviar la Constitución per fer-la federal. Sort que al cap d’unes hores surt la vicepresidenta del govern espanyol dient que el PP mai acceptarà cap canvi que posi en dubte la unitat del poble espanyol. És a dir Catalunya no és pot federar perquè no existeix com a poble. Només n’hi ha un poble: el poble espanyol. Per tant tema tancat. La Constitución espanyola mai podra donar cabuda un estat federal perquè el PP no ho aceptarà.

Per l’altre costat , el periodista vividor Sostres que deu estar resentit de CiU per no haver-li donat algun carrec com a recompensa de la seva guerra cruenta contra el Tripartit, ha publicat en un diari nacionalista espanyol, que en un sopar secret el President  Mas amb grans empresaris i finàncers de Catalunya, els va dir que aspirava veure Catalunya amb (S)pain com Puerto Rico amb Estats Units, és a dir, un Estat lliure associat.

Aquesta notícia no confirmada per ningú que no sigui el Sostres ha corregut com la polvora entre el sector independentista més escarmentat per les constants marxes enrere que ha caracteritzat CiU durant la seva història, a excepció d’aquest darrers dotze dies , a on CiU amb el MH President s’ha eregit, per sorpresa del personal com el lider per aconseguir l’estat propi . Molts s’han pujat per les parets piulant i comentant com si CiU esta traicionant el clam dels 2 milions de catalans del #11s2012.

La meva opinió és que mentre el MHP Mas no ho digui ell personalment davant de les cameres i micros, no s’ha de perdre més temps. Dit això, em permeto reflexionar el que implicaria fer Catalunya un Estat lliure associat a (S)pain.

En primer lloc, Catalunya per esdevenir un Estat per poder-se associar lliurement, hauria de crear-se. Es a dir, caldria aconseguir autodeterminar-se de (S)pain, cosa que com hem explicat abans és impossible amb la actual Constitución espanyola.  Llavors ja hem arribat a la mateixa situació del federalisme. Res a fer. (S)pain no ho voldrà. Tema tancat.

Però especulem una mica més, imaginem que finalment el PP i el PSOE accepten que els catalans facin un referèndum d’autodeterminació per via del decret corresponent sense haver de modificar la Constitución. I encara més, que inclogui tres opcions:

1) Crear un Estat independent que s’associa lliurament amb Europa.

2) Crear un Estat que s’associa lliurament amb (S)pain. Seria una mica més que federat

3) Continuar dins de (S)pain com una CCAA com ara.

Que passaria?

Jo opino que aquest referèndum no seria legal, perquè la segona opció es impossible que es compleixi. Com he dit abans, la Constitución espanyola no ho permet i per tant no es pot fer un referèndum sobre una opció impossible. Tema tancat.

Però especulem més. (S)pain diu que es comproment a canviar la Constitución i aixó implicarà: redactar el text i aprovació per dos terceres parts del congrés , passar pel mateix al Senat, autodisolució de les cambres, eleccions de nou per tota (S)paint, que la majoria convoques el referendum a tots els espanyols per acceptar el canvi per incorporar a (S)pain l’existència d’un altre poble no espanyol, es a dir el poble català. Creieu aixó possible?  En el millor dels casos ni passaria pel sedàs del referèndum dels espanyols. No dic res del llarg procés que implicaria.

Tot això el MHP Mas ho sap, com també la majoria del empresaris que suposadament hi eren. Per tant si aixó es va dir, va ser només l’expresar que com hauria pogut ser l’encaix amb (S)pain que CiU havia somiat per Catalunya, peró ara era massa tard desprès de 30 anys de transcició a on en comptes d’avançar s’ha reculat. D’alguna manera MHP Mas els hi deia, sóc o millor, era com vosaltres, és a dir, no era independentista, però (S)pain (i la força del #11s2012) m’ha obligat a ser-ho.

La cosa no dóna més de si. Ni en el pitjor dels casos, i és molt de suposar, que el MHP Mas sigui tant poc intel·ligent com creure’s aquesta possibilitat de l’Estat Lliure associat a (S)pain, els espanyols ho impedirien i la frustació que es generaria dins de Catalunya esdevindria una força imperable que s’emportaria per davant a CiU , PSC i qualsevol altre que continués venen la moto del federalisme o Estat associat a (S)pain.

Endavant les Atxes!

24 de setembre de 2012

Sant Vincentius Kliniken

Karlsruhe -Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliures. Cants de sirena

diumenge, 23/09/2012

Avui som diumenge 23 de setembre. Dotze dies després del 11s2012.

M’he llevat a dos quarts de set del matí. L’infermera m’ha fet les primeres cures a l’ull i després ha fet el llit. A les set en punt m’ha portat l’esmorzar. Com que som diumenge hi havia l’extra d’un pastís de pa de pasic farcit amb una mica de xocolata. Ahir em va costar adormir-me per l’exitació del partit del Barça Granada. Vaig poder veure pel iphone a travès de Veetle via el canal de sport d’Aljazeera el Barça. Em va costar, però 4,5€ contratar 1Gb més de dades al mes de la xarxa G3 de Telekom. Curiós sentir en arab la paraula “Catalanitis” quan el locutor es referia als jugadors del Barça. Després vaig escoltar la TDP del Puyal fins a l’una. Per aixó en prou feines he dormit 5 hores i mitja.

Lleguint els diaris catalans he quedat molt content de veure tant com l’Ara , Nació Digital, Vilaweb i el PuntAvui estan fent una excel·lent feina de contrarestar l’ofensiva dels poders fàctics espanyols contra la creació d’un Estat Català. Aixó em recomforta molt, desprès de més de 20 anys de picar ferro fred favor de la independència sense rebre amb poques  excepcions, suport per part dels mitjans de comunicació. En el meu llibre ‘ Els Herois de Brussel·les’ (www.elsherois.cat) ho explico arran d ‘organitzar la manifestació de 10.000 a Brussel·les per l’autodeterminació de la nació catalana. Veient com reaccionen ara els mitjans catalans crec que és una senyal que ja no ens poden aturar.

Però paral·lel a les mentides que llança l’estat espanyol mitjan els seus altaveus , hi ha uns Cants de Sirena que pot portar-nos el perill d’xocar amb les roques que (S)pain té en el rumb del vaixell cap a Itaca que per fi ha sortit del port. Cants de Sirena que ve per dos llocs:

El primer cant és l’activació de la perversió del federalisme. Com vaig explicar ahir , sembla que aquest cant ho exercirà la part de l’esquerra política. Tant l’autoctòna d’Iniciativa , com la regionalista del PSC. Com vaig dir ahir, l’aposta d’Iniciativa de fer un referèndum amb tres opcions, incloent la federal pot comportar de facto que el vot favorable a l’independència quedi prou dividit per no guanyar. El vot del No, no es veu afectat perquè és un vot identitàri nacionalista espanyol i no segueix cap lògica ideológica. En canvi, el cant de PSC pot ser útil per nosaltres si ho canta als que aposten d’entrada per anar contra la independència. Però només en el cas que es facin unes eleccions al Parlament d’estil plebicistari. Llavors pot dividir el vot unionista, disputant-lo al PP, C’S i  altres. Però pot perdre molt vot catalanista que encara tenia d’abans. Ho té molt cru. Però a mi ja m’he esta bé.

El segon lloc d’on ve els Cants de Sirena és per mitjà dels lobbies empresarials, sobretot dels grans i mitjanes empreses. Recordo el divendres escoltar a RAC 1 al president de la Cecot que apelava continuar amb el pacte fiscal malgrat la negativa del Rajoy. Ell deia que no entenia com (S)pain no ajudava a la regió més industrial espanyola, reduint el deficit fiscal , ja que així aquesta podria competir millor al món i per tant ajudant a (S)paint a sortir de la crisi. Va possar l’exemple de la manca d’infraestructures que patia Catalunya o l’incopliment reiterat que feia el govern espanyol dels pressupost per fer-ho. Vaig trucar ràpidament a la radio, però malgrat em van atendre a la centraleta al final no vaig poder intervindre. El que li volia dir era que lleguís el llibre del catedràtic de Princentown Carles Boix que porta el titol ‘Cartes Iaquis’ i és de l’editorial del meu amic Quim Torra aContravent.

En aquets llibre hi ha un article acadèmic, és a dir, amb referéncies a altres estudis i premis Nobels d’economia, que expliquen com en una situació com la nostra a on hi ha dos centres de poder económic similars i que un té el poder politic, les decisions econòmiques, sobretot amb les infraestructures es prenen no basades en l’eficàcia económica de competitivitat de mercat, sinò amb la de mantenir la superioritat de poder. Encara que aixó d’entrada sigui contraproduent per tothom. Madrid capital del poder polític mai farà res que pugui implicar que Barcelona, la competència, tingui una millora. Això sempre serà així mentre Madrid vegi Barcelona una competidora. Només podria ser diferent si Madrid fos 7 o 8 vegades més forta i gran que Barcelona, com passa a França amb Paris i la seguent ciutat que és Lió. No cal insistir gaire per entendre que no hi ha cap possibilitat de pacte fiscal ni res que ajudi a l’economia i empreses catalanes.  Recordo que es va dir en el programa de radio altre xifra significant que refermava aquesta teoria. El vicepresident del CCN, que no recordo el nom, va dir que l’any 2011 Madrid va donar 11.000 milions d’€ de subvencions a les empreses instalades a la CCAA de Madrid, mentre que a les empreses catalanes, només… 56 milions d’€ sinó vaig sentir malament. Però la diferència era d’aquest rang. No fa falta dir res més.

Reiterar amb intentar negociar em pacte fiscal és un cant de Sirena per fer encallar el vaixell cap Itaca que per fi a començat a navegar a tota vela, gràcies a la societat civil, i sembla comandada pel President.

Esperò que el MH President Mas , com també els politics sobiranistes no escoltin aquest cants de Sirena.

Endevant les atxes!!

23 de Setembre de 2012

Sant Vincentius Kliniken

Karlsruhe -Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliures. La perversió federalista

dissabte, 22/09/2012

Avui dissabte 22 de setembre del 2012. Onze dies desprès del #11s2012. A dos quarts de sis del matí els roncs del vei de l’habitació de l’hospital m’ha despertat. Com que a les sis passades ja venen les infermeres a fer-nos aixecar per fer el llit i donar-nos l’esmorzar, he agafat el iphone i he fet una ullada a la premsa catalana amb les corresponents piulades.

Quan he acabat d’esmorzar i duxar-me, les infermeres ja m’esperaven per fer la cura del ull. Cada hora em posen gotes de cortisona i cada 4 d’antibiotic. Les infermeres demanen que has de ser tu qui ha d’anar cap el seu lloc cada hora per tal que et possin gotes. Pobre de tu que hagin de venir a la teva habitació a avisar-te que t’ho has saltat. Amb un cop, ja en vaig tenir prou. Tinc el iphone programat per avisar-me cada hora!

Avui la metgesa jove d’ulls verds però freds, després de fer el xequeig pertinent, ha possat una injeccio directe al ull. M’ha fet més impressió que dolor, però coi, ho ha fet per sorpresa i m’he hagut de concentrar amb la respiració per no possar-me nerviós.

Més tard han vingut la dona i els fills. M’he sentit estimat i m’han fet moltes preguntes. He hagut d’explicar al Jan que ja ha fet 9 anys que és la retina. Després aprofitan que hi havia una hora entre les gotes, hem anat a un quiosc al jardí d’entrada de l’hospital a dinar. Bè, dinar ells, ja que jo a les 11 del matí m’han portat el meu.

Al cap d’una hora han marxat a la piscina coverta que està al costat i jo he pujat a l’habitació abans que les infermeres em fotin de nou la bronca. Desprès amb el solet que entrava a l’habitació de la quarta planta, m’he quedat fregit fent una migdiada…fins que l’iphone m’ha despertat per anar a possar-me les gotes.

Pel que fa a l’actualitat politica catalana, he vist i piulat sobre el fet que Iniciativa proposa un referendum amb tres preguntes: la independència, el federalisme i unionisme.

Aixó és jugar brut. El federalisme implica primer ser un estat o almenys una nació sense estat però reconeguda per l’altre part a quiet vols federar. Si (S)pain ha dit per activa i passiva que la nació catalana no existeix ( recordem la sentència del TC) llavors no es pot federar.

La questió és perquè ho fa aixó Iniciativa? Que Herrera i companyia són estúpids o tant ignorants que no ho veuen?

Jo penso que ho fan per pura especulació mercantil de vots. Ells saben que hi ha un mercat de vots que se senten tan espanyols com catalans i que ja sigui pel desconeixament politic o simplement són de mentalitat política immadura, que encara es creuen amb comptes de fades que (S)pain amb el PP amb majoria absoluta i un PSOE xovinista , acceptaran una federació. Segur que els dirigents d’Iniciativa no hi creuen encara que ha vegades ho sembli quan parlen de com funciona el capitalisme o l’ecologia. Ells venen el seu producte i són bons perqué sempre sen’s surten prou bé malgrat tot.

Però davant de la responsabilitat que ens trobem amb la creació del estat català, la seva aposta de fer tres preguntes em sembla molt greu perquè divideix el vot principalment del SI a favor de l’estat propi. El vot del NO tal com indiquen les enquestes és per motius identitaris i aquest no canviarà pas cap a l’opció federalista. Però si en el cas que es fa el referèndum normal amb dues opcions, llavors des d’Iniciativa molt em temo que sortiran veus demanant l’abstenció car no podran votar pel federalisme. Això pot aconseguir que si les condicions per validar els resultats del referèndum són com les que la UE va imposar pel el del Montenegro, potser no hi complim ja que la participació ha de ser superior del 50% i el resultat d’un 55% de vots vàlids a favor.

L’aposta per un referèndum amb tres opcions i una d’elles la federalista, és doblement pervers. No és possible perquè (S)pain no ho reconeix i a la vegada serveix per ajudar als unionistes a mantenir la situació actual d’opressió i emproviment dels catalans. Per més inri els més perjudicats són teoricament als qui Iniciativa vol ajudar. Espero de tot cor que rectifiquin.

Endavant les atxes!!

Dissabte 22 de setembre del 2012.

Sant Vincentius Kliniken.

Karlsruhe – Alemanya

Diari d’un català abans de ser lliure. Deu dies després del #11s2012. Post Operació

divendres, 21/09/2012

Avui som divendres 21 de setembre. Deu dies desprès del 11s2012. Ahir em van operar del desprendiment de retina o netzhautablösung en alemany. Han buidat el humor vitri del ull i l’han substituit per C3F8 , un gas inerte i han canviat el cristali per una lent de la pharma Abbot, mentre amb laser han cicratitzat el forat per a on sobreeixia la retina. Teoricament la lent me la tornaran ha canviar d’aqui un mes i el gas s’haurà marxat. Haure de fer ulleres joves perque la nova lent corregirà la meva dioptria. Llastima de no fer-ho a l’altre ull i aixi podria anar sense ulleres per veure de lluny!!

La veritat és que no em fa mal i només tinc que anar en compte alhora d’estirar-me al llit de dormir cap abaix i cap el costat esquerra. Per llegir o escriure com que ho faig al iphone miro sempre cap abaix i a més com que tinc l’ull tapat no crec que sigui contraproduent si no estic molt de temps.
Ahir al vespre vaig poder escoltar RAC 1 per internet i em vaig emocionar molt quan vaig escoltar que la plaça ST Jaume era plena a vessar per donar suport al MHP Mas per la seva determinació d’avançar cal l’Estat propi. No podia romandra sol a l’habitació del St Vincentius Klinik de Karlsruhe mentre un altre 6 d’octubre semblava possible. Vaig trucar a la meva amiga Rut Carandell. Ella estava a la plaça i emva relatar l’emoció del moment. Quan va dir als altres companys de RCat que eren amb ella que estava al telefon vaig escoltar i sentir els seus crits de suport i vaig acabar plorant al passillo des d’on telefonava. Les infermeres van sortir a preguntar si tot anava bé. Els vaig dir que si, que tot era perfecte i que havia plorat d’alegria per una bona notícia que feia molts i molts anys que esperava. Però no vaig voler donar més explicacions. Massa dificil d’explicar i segur que encara no ho entendrien, els alemanys necessitaran molt de temps per assumir-lo.

Però ja estic pensant que quan surti voldré organitzar una conferencia a Karslruhe. Tinc una amiga que el seu pare, ja retirat, fou alcalde durant molts anys i diputat al Parlament. Però necessitaré un ponent de pes i jo no ho soc ni domino prou l’alemany. Ara bé ja tinc un nom al cap. Quan hagi pogut contactar amb ja ho anunciarè.

Endevant les atxes!
21 de setembre del 2012.
Sant Vincentium Klinik. Karlsruhe -Alemanya