Més fets i menys paraules

Des del 1987 estic treballant a favor de la independència. Ha estat una feina àrdua i la majoria del temps solitària. Estar més de 25 anys predicant al desert la independència de Catalunya cansa.

Crec que he escrit durant 6 anys prop de 2000 articles a favor de la independència a diferents blocs. He fet multitud de reunions presencials i telemàtiques dERC, RCat, Catalans Abroad, l’ANC per organitzar accions a favor de la independència. Vaig organitzar junt amb els companys del consell de deumil.cat la manifestació de 10.000 a Brussel·les a favor de la independència. He aprofitat viatges de feina per fer conferències a Buenos Aires, Luxemburg i a diferents pobles de Catalunya a favor d’un estat propi. Darrerament estic dedicant temps diari per actualitzar els newsletters de Catalans Abroad amb notícies en anglès i alemany a favor de la nostra lluita. Fa temps que he perdut la idea dels diners que he gastat durant tots aquests anys a favor de la independència. Tot plegat fa que ara, davant dels fets ocorreguts el 11 de Setembre del 2012 i també dels discursos del President Mas tant ahir a Catalunya com avui al matí a Madrid, em veig en pit de dir que cal que tots els independentistes tinguem clar el que hem de fer és parlar poc i pencar molt.
Sincerament crec que hem de fugir de discutir sobre els detalls i concentrar-nos amb fer pinya per aconseguir l’objectiu.

Crec que no aconseguirem la independènica demà ni potser demà passat, però si que el 2014 quasi segur que la tindrem. Ara bé, en fets com aquest, potser que tot s’acceleri i ho aconseguiem abans de Nadal. Cap analista va prediure un mes abans que el Mur de Berlin fos derrumbat i que Alemanya es unificaria. Per què no pot passar una cosa semblant amb Catalunya?

Tot això em fa dir, que cal que siguem prudents amb el que dient. Com menys discutim millor. En aquest sentit, penso que escriure més articles a favor de la independència no té gaire utilitat, sobretot perquè crec que actualment la immensa majoria dels lectors que pugi tenir, ja estan convençuts. Només penso escriure sobre amenaçes o riscos que vegi venir que posi en perill la nostra lluita, però sempre mirant de no provocar discusions entre nosaltres.

Tampoc crec que sigui interessant discutir si el millor és demanar un referèndum i si no es pot, convocar unes eleccions plebiscitàries com demana ERC, o proclamar unilateralment la independència al Parlament demà mateix, com demana SI. Tampoc també discutir si el President Mas hauria de dir la paraula independència i deixar de fer servir més eufemismes, o que d’una vegada digués com pensa aconseguir els instruments d’estat que ha dit que Catalunya necessita. El mateix si el pacte fiscal és una pastanaga per distreure´ns dee l’objectiu. Sincerament a aquestes alçades i després de tot el que ha succeït d’ença el 11 de setembre del 2012, m’importa una merda.

Per mi el més important és ara fer pinya amb el President de la Generalitat davant de la seva determinació manifestada avui a Madrid a favor de crear un Estat per Catalunya. Per això, com activista independentista demano que tots els companys que deixem el partidisme i les nostres preferències particulars per treballar de valent amb l’ANC per pressionar (o recolzar) als polítics catalans que han decidit treballar a favor de l’Estat Català.

Per tot això, si demanem als nostres polítics, sobretot al President Mas, més fets i menys paraules, jo també demano el mateix a tots els independentistes. Ara cal parlar poc i pencar de valent.

Nota: Agraeixo la nota de premsa que ha escrit Reagrupament a on es posa al costat del President Mas si emprèn el camí per portar Catalunya cap a la independència i també el to de l’Oriol Junqueras, ja que va en el sentit del que penso.

 Endavant les atxes!!

2 comentaris

  • Antoni

    14/09/2012 0:25

    D’acord, Manel, d’acord. Punt per punt.

  • Manel Bargalló

    14/09/2012 14:33

    gràcies Antoni.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús