Arxiu del dilluns, 17/09/2012

Diari d’un català abans de ser lliure. Sis dies després del #11s2012.El suïcidi del PSC

dilluns, 17/09/2012

Avui dilluns 17 de setembre del 2012, sis dies després del #11s2012 , m’he llevat cansat però frisant per escoltar RAC1 el debat entre el director del Mundo a Catalunya i Oriol Junqueras . Ahir vaig tornar a anar a dormir molt tard, una part per culpa de la pel·lícula de TV3 i el Twitter.

La piulada de l’Ernest Maragall al Pere Navarro del PSC dient “Catalunya no és trista ni pobra. I ara vol ser, també, lliure i forta”, és un torpede a la línia de flotació del PSC-PSOE. Tot això em recorda el que vaig viure (i participar) en la crisi d’ERC durant el segon mandat del Tripartit. Hi ha moltes similituts. El motiu principal que va donar peu a la crisi d’ERC va ser que la direcció va decidir aparcar el vessant nacional per l’ideològic. Quan la direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya va decidir canviar el nom per Esquerra esborrant Republicana i Catalunya, va obrir la caixa de trons. Un partit independentista català no podia obviar la seva raó de ser sense que això li provoquès una crisi.

La direcció del PSC ha decidit també apostar pel tema nacional: s’alineen amb els unionistes obviant el sentiment majoritari que totes les enquestes i que la manifestació del #11s2012 va mostrar en directe. El Partit Socialista de Catalunya ahir a la Festa de la Rosa ha decidit esborrar “de Catalunya” del seu nom. Fins i tot la part del nom que diu “Socialista” també. Amb un espoli tant bèstia, que ofega els treballadors catalans i provoca un empobriment de les classes més desafavorides, es fa incomprensible que els dirigents del PSC apostin pel poderós que continua robant els diners i no pels seus ciutadans als qui teòricament defensa.

La meva experiència amb la crisi d’ERC és que des d’ahir el PSC entrarà en una espiral de crítiques internes que acabarà amb l’expulsió de la part més catalanista, sigui via expedients o per una escissió de l’Ernest Maragall,  que encara afeblirà més el partit. No vol dir que desapareixi, però pot passar que en les properes eleccions acabin tinguem menys escons que l’ERC de l’Oriol Junqueras.

En fi, mentre apostin pel No a la independència de Catalunya, ja m’està bé. En tot cas,  jo canviaria el nom de PSC per només el de P. Potser així podran fer més fàcilment amb el PP en les properes eleccions constituents la coalició unionista de la triple PPP: Partits Pel Poder

Endavant les Atxes!!

Dilluns 17 de Setembre del 2012

Karlsruhe

Baden-Württemberg