Diari d’un català abans de ser lliure. Sis dies després del #11s2012.El suïcidi del PSC

Avui dilluns 17 de setembre del 2012, sis dies després del #11s2012 , m’he llevat cansat però frisant per escoltar RAC1 el debat entre el director del Mundo a Catalunya i Oriol Junqueras . Ahir vaig tornar a anar a dormir molt tard, una part per culpa de la pel·lícula de TV3 i el Twitter.

La piulada de l’Ernest Maragall al Pere Navarro del PSC dient “Catalunya no és trista ni pobra. I ara vol ser, també, lliure i forta”, és un torpede a la línia de flotació del PSC-PSOE. Tot això em recorda el que vaig viure (i participar) en la crisi d’ERC durant el segon mandat del Tripartit. Hi ha moltes similituts. El motiu principal que va donar peu a la crisi d’ERC va ser que la direcció va decidir aparcar el vessant nacional per l’ideològic. Quan la direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya va decidir canviar el nom per Esquerra esborrant Republicana i Catalunya, va obrir la caixa de trons. Un partit independentista català no podia obviar la seva raó de ser sense que això li provoquès una crisi.

La direcció del PSC ha decidit també apostar pel tema nacional: s’alineen amb els unionistes obviant el sentiment majoritari que totes les enquestes i que la manifestació del #11s2012 va mostrar en directe. El Partit Socialista de Catalunya ahir a la Festa de la Rosa ha decidit esborrar “de Catalunya” del seu nom. Fins i tot la part del nom que diu “Socialista” també. Amb un espoli tant bèstia, que ofega els treballadors catalans i provoca un empobriment de les classes més desafavorides, es fa incomprensible que els dirigents del PSC apostin pel poderós que continua robant els diners i no pels seus ciutadans als qui teòricament defensa.

La meva experiència amb la crisi d’ERC és que des d’ahir el PSC entrarà en una espiral de crítiques internes que acabarà amb l’expulsió de la part més catalanista, sigui via expedients o per una escissió de l’Ernest Maragall,  que encara afeblirà més el partit. No vol dir que desapareixi, però pot passar que en les properes eleccions acabin tinguem menys escons que l’ERC de l’Oriol Junqueras.

En fi, mentre apostin pel No a la independència de Catalunya, ja m’està bé. En tot cas,  jo canviaria el nom de PSC per només el de P. Potser així podran fer més fàcilment amb el PP en les properes eleccions constituents la coalició unionista de la triple PPP: Partits Pel Poder

Endavant les Atxes!!

Dilluns 17 de Setembre del 2012

Karlsruhe

Baden-Württemberg

2 comentaris

  • noi

    17/09/2012 10:33

    El senyor Navarro, a qui representa? Quin català que s’estimi una mica aquesta terra votarà a un personatge que diu que Catalunya és trista i pobra? Hi ha coses que no s’entenen. Encara que fos veritat, que no ho és, no pot dir-la una cosa així. Com a mínim es posarà en contra al milió i mig de persones que erem a la manifestació. Hi ha altres maneres de dir una cosa així. Que hi ha moltes families pobres i tristes, etc… Aquest senyor sap fer la seva feina. Si aquest és el màxim exponent del PSC em fa l’efecte que d’aquí a poc els pobres i tristos seran ells.

  • Manel Bargalló

    17/09/2012 11:08

    Totalment d’acord noi,
    El Pere Navarro no només no té res d’especial, sinó que a més s’equivoca quan diu aixó ” que Catalunya és trista i pobra”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús